La catedral de Canàries, Santa Església Catedral-Basílica de Canàries1 Informació de la Diòcesi de Canàries.Diòcesis de Canàries. Santa Anna. o catedral Basílica de Santa AnnaDecret 1689/1974, de 24 de maig, pel qual es declara monument històric-artístic de caràcter nacional la Catedral de Las Palmas de Gran Canaria, en el Butlletí Oficial de l'Estat de 21 de juny de 1974. és una catedral, seu de la Diòcesi de Canàries de l'Església Catòlica Apostòlica Romana, que està situada en el nucli històric de la ciutat de Las Palmas de Gran Canaria, al barri de Vegueta, al costat de la plaça Major de Santa Anna de Las Palmas de Gran Canaria.
És la seu de la diòcesi de Canàries i cada 26 de novembre se celebra la festa de la dedicació d'aquesta catedral. És considerada com el monument més important de l'arquitectura religiosa canària.Govern de Canàries. Educació. Cultura Canària. Malgrat el seu nom no és l'única catedral de les Illes Canàries, ja que a Tenerife es troba la Catedral de La Laguna.
Història miniatura|esquerra|Vista de catedral de Canàries.
El 20 d'abril de 1487, els Reis Catòlics manifesten el seu desig de construir una església catedral en Gran Canària per a acomplir el mandat del papa, mandat que prové de la sol·licitud de Fernando Calvetos a Eugeni IV l'any 1435 perquè el bisbe de Rubicón passés a l'illa de Gran Canària.Memòria Digital de Canàries.
Va començar a construir-se cap a 1497 per mandat dels mateixos Reis; no obstant això, per falta de fons es van haver de paralitzar les obres en 1570. La llarga història del temple fa que en ell es combinin estils tan diferents com el Gòtic tardà del seu interior i el Neoclàssic de l'exterior. La seva façana és l'element més característic. La catedral va tenir dues grans fases constructives, una des de l'any 1497 fins a 1570 i l'altra des de 1781 fins a l'actualitat.
La Catedral de Las Palmas va ser l'única catedral a les Illes Canàries fins a 1819, quan es va fundar la Diócesis de San Cristóbal de La Laguna (també anomenada Diòcesi de Tenerife) amb seu a la Catedral de La Laguna, amb jurisdicció per a les illes de la província de Santa Cruz de Tenerife.
El 1974, la catedral de Santa Anna va ser declarada monument històric-artístic de caràcter nacional.
Va romandre tancada al culte a causa d'una restauració des de 1996, obrint-se al culte l'any 1998. Durant aquest temps la seu provicional de la catedral va ser traslladada a la propera església dels Jesuïtes, dedicada a San Francisco de Borja.
En el seu interior alberga diverses obres d'art, entre les quals caldria destacar el Crist de Luján Pérez, que presideix la sala capitular, així com la talla de la Verge dels Dolors de Luján. En el museu Diocesà d'Art Sacre de Las Palmas de Gran Canària, instal·lat en una de les sales que donen al Pati dels tarongers, poden contemplar-se part d'aquestes obres.
En la posterior de la catedral, entre la plaça del Pilar Nou i el carreró que porta a l'ermita de Sant Antoni Abad de Las Palmas de Gran Canària, es troba la Casa de Colón, creada a partir d'un conjunt d'edificis entre els quals estava l'antiga residència del governador, on es creu estigués Cristòfor Colom durant la seva estada en Gran Canària i on s'exposen objectes relacionats amb el seu pas per les illes, així com amb la història de la ciutat i dels pobles coneguts fins llavors a Amèrica.
Precedent: el bisbat del Rubicón El 27 de gener de 1419 és nomenat pel papa Martí V Juan Le Verrier, coadjutor del bisbe fra Mendo de Viedma, dean del Rubicón. El 15 de febrer de 1431, el papa Eugeni IV, autoritza a Fernando Calvetos a reconstituir el cabildo del Rubicón. El 23 de març de 1437, Francisco de Moya, fa ús de la butlla papal d'Eugeni IV i nomena a fra Pedro Días de Montemayor canonge major del Rubicón.
Bisbat de Canàries El 25 d'agost de 1435 per autorització d'Eugeni IV, va ser traslladat el bisbat del Rubicón a l'illa de Gran Canària, en el qual, per mandat digne va manar que el temple consagrat de la diòcesi de Canàries s'anomenés d'ara endavant i per sempre: Catedral de les Yslas Canarias, com escrivís Viera y Clavijo.
Dades històriques miniatura|Lleó XIII, qui la va declarar Basilicae Canariensis "Ad perpetuam rei memoriam".
Va ser nomenada basílica de Canàries (Basilicae Canariensis), pel papa Lleó XIII Ad perpetuam rei memoriam l'any 1894, sent bisbe de Canàries Fra Cueto i Díez de la Maza. Va ser agregada a l'arxibasílica de Sant Joan de Letrán en Roma pel papa Pius IX, sent bisbe de Canàries Joaquín Lluch de Garriga, l'any 1863. Està declarada Monument Històric-Artístic Nacional. Aquest temple va ser el primer en l'arxipèlag canari a rebre el títol de basílica, l'any 1894, per butlla papal. El 28 d'octubre de 1934, el cardenal Eugenio María Giovanni Pacelli, futur papa Pius XII va visitar la catedral. La patrona de la ciutat de Las Palmas de Gran Canaria és Santa Anna, sent també la patrona de l'illa de Gran Canària, ja que des de la conquesta de l'illa la hi ha tingut com a patrona i intercessora. En l'actualitat, en ser una de les dues catedrals canàries, la catedral de Santa Anna és també considerada el principal edifici de culte catòlic de Canàries al costat de la Catedral de San Cristóbal de La Laguna en Tenerife.
Cabildo catedral de Canàries El cabildo catedral és un grup de sacerdots -canonges-, la funció de la qual és la recitació de l'ofici públic de l'Església. Està encapçalat per la figura del dean; l'hàbit dels canonges d'aquesta catedral es compon de sotana negra, fají morat, roquet amb vius carmesís, muceta negra oberta amb voltes i botons carmesís, i bonet negre amb borla verda; a l'hivern substitueixen la muceta per capa coral negra amb voltes habitades, i capirot negre amb folres de vellut vermell.
El bisbe actual de la diòcesi és Francisco Cases Andreu.
Descripció de la catedral miniatura|Làpida que es troba a l'entorn de la catedral de Canàries.
La façana de la catedral és d'estil Neoclàssic. L'edifici consta de tres naus, sent la del centre la més ampla i les laterals, al seu torn, vorejades per tretze capelles independents.
El temple té planta de creu llatina amb creuer no gaire sortint, coronat per un cimbori. L'altar major està presidit per la imatge titular de la catedral i patrona de la ciutat, Santa Anna, obra de José de Armas Medina, tallada l'any 1944.
El material utilitzat per a la construcció de l'edifici és la pedreria blava procedent de les pedreres de Sant Llorenç, que s'utilitza per als arcs, nervis de la coberta i suports, amb el color gris que la caracteritza.
A les zones on predomina la pedreria destaquen sobre el fons blanc del guix dels murs o draps de les cobertes. Aquestes són de poc gruix, realitzades amb material volcànic -pumicita-, molt porosa, lleugera i de poc gruix.
El mur, realitzat amb maçoneria, apareix articulat en dos nivells amb petites obertures i finestrals sobre els arcs formerers de les capelles laterals.
Les finestres estan concebudes com a buits en el mur i no com a amplis finestrals.
S'aprecien dos tipus de suports: d'una banda, columnes exemptes, deu en total, que separen les naus laterals, i amb forma cilíndrica. L'altre grup de suports discontinus ho formen la vintena de pilars adossats als murs laterals. Són creuciformes, amb capitells correguts. Apareixen pilastres d'ordre clàssic a l'interior de les naus i columnes renaixentistes, embegudes d'ordre corinti en la capella de Santa Teresa de Jesús.
Els arcs de les capelles laterals són apuntats. Els de les voltes apareixen rebaixats i van perdent el seu apuntament gòtic. Les cobertes estan realitzades amb voltes de creueria en les naus centrals i laterals.
El cimbori situat en el creuer i que dona pas a la capella major, té un tambor amb finestrals, cúpula i llanterna. Els boterells presenten menor desenvolupament a causa que no compleixen la seva funció de descàrrega en les naus laterals. Les naus són de la mateixa alçada -planta de saló-.
Els nervis de les voltes, amb línies semicirculars, s'obren a manera de palmeres en la part superior dels suports.
Capelles de la catedral miniatura|Sant Pere Apóstol, obra de Martín de Andújar Cantos.
Actualment la catedral compta amb tretze capelles. Són les següents:
Capella de la Immaculada Concepció La capella de la Verge Immaculada i de Sant Francesc de Paula és la primera en el Costat de l'Epístola i Costat de l'Evangeli conforme entrem, i va ser sostrada el 25 de maig de 1635. Comunica directament amb el pati dels Tarongers per una valuosa portada de pedreria.
El 7 d'abril de 1649 se li va concedir al canonge Juan Fernández de Oñate el patronat de la capella. Aquest va posar en ella el llenç de la Immaculada Concepció i un altre de Sant Francesc de Paula, que van donar nom a la capella.
Capella de Sant Pere Apóstol La capella de Sant Pere Apòstol, és la segona de la nau de l'Epístola segons s'entra. L'any 1570, la capella mancava de sostre. Només tenia acabada la paret davantera amb les tres restants parets a l'alçada del sostre. Està presidida per la imatge de lApòstol Sant Pere obra de l'escultor Martín de Andújar Cantos i el seu altar té el títol daltar privilegiat.
Capella de Santa Teresa de Jesús La capella de Santa Teresa, contigua a la de Sant Pere, es va fer per posar en ella la imatge de la Verge de l'Antiga que es trobava a l'església baixa. El 22 de desembre de 1776, va prendre possessió de la capella Domingo Bignoni i Logman i en aquell moment va sentir desitjos de demostrar la seva devoció a Santa Teresa de Jesús. Va portar des de Gènova la imatge que actualment presideix l'altar i també el seu retaule de marbre i jaspi. En aquesta capella es troba el mausoleu de don Fernando de León i Castillo.
Capella de la Nostra Senyora dels Dolors de Luján Pérez miniatura|La Nostra Senyora dels Dolors, de Luján Pérez.
Avui la capella de la Verge Dolorosa és la que està a continuació de la de Santa Teresa en la nau de l'Epístola, contigua a la de Sant Josep. La primera capella dedicada a la Dolorosa va estar en la sagristia baixa de la catedral.
Destaca en la capella actual, el retaule d'estil Neoclàssic llaurat per Luján Pérez, el mateix que la imatge que la presideix, La Dolorosa, que dona nom a la capella. A la dreta conforme s'entra està l'urna amb el cos incorrupte del serf de Déu Bonaventura Codina.
La imatge mariana de la Nostra Senyora dels Dolors de Luján la va concloure Luján Pérez el 25 de desembre de 1803 i el llavors dean de la catedral anomenat Toledo desitja tenir-la amb decència a casa, per col·locar-la després en el retaule en què actualment està. Des d'aquest any el Divendres de Dolor va començar a ser festa gran en la catedral. D'aquesta nova capella de la Dolorosa va començar a sortir l'any 1928, en el matí del Divendres Sant, la "Processó de les Mantilles" juntament amb el Santíssim Crist de la Sala Capitular.
Capella de Sant Josep La capella de Sant Josep és l'última capella de la nau de l'Epístola. La presideix una imatge a grandària natural i llaurada en fusta per l'escultor Luján Pérez. Aquesta imatge Sant Josep té al nen Jesús en el seu braç esquerre, mentre la seva mà dreta sosté una vara de plata, completant-se el conjunt amb dos àngels al peu del sant sobre un núvol. En la testera de la capella es troben dos llenços, un de Sant Marcial de Juan de Miranda i, en l'altre costat, el llenç de Santa Maria Magdalena, d'autor desconegut i donat pel dean Toledo.
En aquesta capella descansen les restes mortals de l'insigne historiador José Viera y Clavijo, nascut en el Realejo Alto, batejat en la parròquia matriu de l'Apòstol Santiago en 1731 i mort en aquesta ciutat sent ardiaca de Fuerteventura en 1813.
Capella Major