Les Taules d'Igúvium —també conegudes amb el nom de: Taules euguvines— és un conjunt de set taules de bronze amb inscripcions en llatí i en umbre. Es van trobar l'any 1444 a Gubbio (Itàlia) i actualment es conserven al Museu de la Civilització del Palazzo dei Consoli a la mateixa localitat de Gubbio. La més antiga d'aquestes taules va ser escrita probablement al a C fent servir l'alfabet nadiu umbre; la més recent de les taules és del i està en llatí. miniatura|Una de les taules d'Igúvium.
Importància El contingut d'aquestes taules és de tipus religiós, estan anotats i descrits els rituals que van dur a terme els membres de la Germandat d'Ati, un grup de 12 sacerdots de Júpiter que tenien funcions importants a Igúvium. Són amb diferència el document més extens i més important que es té fins al moment del desaparegut idioma umbre i del grup d'idiomes oscoumbres, molt propers al llatí. El seu estudi ha estat molt útil per conèixer la gramàtica d'aquest antic llenguatge i també per conèixer els costums religiosos dels pobles primitius de la península italiana, inclosa la religió de l'antiga Roma. Algunes parts de les taules VI i VII sembla que estiguin escrits amb una mètrica que recorda el tipus dels versos saturnins emprat pels primers escriptors llatins. El text complet de les taules, juntament amb la seva traducció, va ser publicat per primera vegada el 1863 a Londres per Francis Newman i posteriorment el 1931 en un llibre d'Albrecht von Blumenthal. La seva importància ha fet que, des de llavors, hagin estat objecte d'estudi per molts especialistes, entre ells destaca el del lingüista i historiador Giacomo Devoto.
Descoberta Un pagès, anomenat Paulus Greghorii de Siga, va trobar les taules en un camp de conreu l'any 1441 i les va vendre al municipi. A canvi va obtenir el dret a quedar-se amb els beneficis del conreu de les terres per dos anys, l'equivalent a 60 florins d'or.La compra està documentada en una acta de l'ajuntament del 25 d'agost del 1456 (Secció de l'Arxiu: rif.1453-1457 [rif. 25], foli 132r)
Es desconeix el lloc exacte on les va trobar el pagès. En un document anònim del es deia que s'havien trobat en una sala soterrània de l'església local dedicada a Sant Francesc.Piero Luigi Menichetti, "Le tavole eugubine " Segons altres procedien de la rodalia del temple de Júpiter Appennino (entre els pobles de Scheggia i Cantiano).Marcello Gaggioti, Dorica Manconi, Liliana Mercando, Monika Verzár, "Umbria Marche" (Guide archeologiche Laterza), ed.Laterza, Bari 1993, p.187 Si bé la major part dels estudiosos creuen que el tal Paulus les devia descobrir a la zona on havia estat el teatre romà de Gubbio,Augusto Ancillotti, Romolo Cerri, "Le tavole di Gubbio e La Civiltà degli Umbri" Jama, Perugia, 1996 BN 97-2006 IT\ICCU\MIL\0311307 hipòtesi que ja havia proposat Antonio Concioli, el 1678.Francesco Maria Picotti, Michel Bréal, Oderigi Lucarelli (Guida turistica di Gubbio, 1888): Piero Luigi Menichetti, "Le tavole eugubine "
Material El material de què estan fetes les taules és bronze. L'anàlisi de l'estat de la superfície d'aquest bronze va portar als responsables a concloure que només les taules V, VI i VII podien exposar-se al públic i que la resta havien de conservar-se en un arxiu de documents. Pels forats trobats en les tres darreres taules, sembla que van ser fetes per estar penjades i potser exhibides públicament ja en l'antiguitat; com que això no era gaire comú en aquell temps, s'ha interpretat que la decisió fos de l'època d'August.Aldo Luigi Prosdocimi, p.161
Datació L'estudi del ductus (estil d'escriptura) i la comparació amb altres inscripcions trobades a l'àrea central de la península italiana, ha permès concretar la datació en un període no anterior al pel que fa a les taules nº III i IV, i fins a la primera meitat del per les taules més recents, les nº VI i VII.Adriano Maggiani, en Aldo L. Prosdocimi "Le Tavole Iguvine", Florència, 1984. Es podria considerar que aquest lapse de temps és un terminus post quem aplicable a un ductus de les zones perifèriques des de l'inici de l'umbre i fins ben després de produir-se la seva desaparició en zones culturalment dominants.Aldo Luigi Prosdocimi above p. 153.
Contingut Cinc de les taules estan escrites per les dues cares, llevat de la III i la IV que només tenen text per una cara. Les taules I fins a la V presenten el seu contingut de forma concisa, fent una senzilla exposició de fets. Les taules VI i VII repeteixen el mateix tema de la taula nº I, però aportant detalls, de forma més extensa i amb matisos en l'expressió que fan suposar in incipient intenció literària. El contingut específic de cada taula està descrit a continuació, seguint l'ordre d'antiguitat establert per Newman, confirmat per Aufrecht, Kirchhoff i A. Maggiani.
Taules III i IV Sacrificis en honor de Puemonos Popricos i Vesuna.-Prescripcions generals amb relació a com fer el sacrifici: Sacrifici d'un anyell (ovis) a Puemonos i Vesuna al bosc sagrat. Detall sobre l'elecció de lohtur (no és clar si cal traduir per l'«autor», l'«augur», o el «cap dels encarregats») de la cerimònia, la disposició dels instruments per al ritual, les invocacions per la seguretat de la ciutat a Iove Patre i a Puemonos, la distribució de la carn del sacrifici i les libacions.
Taula II Cara A (Cara B, en la classificació de Lepsius).- Manca un fragment al començament del text. Sacrifici d'un bou a Iove Patre i un boc a Iovio (Newman creu que la paraula Iovio devia anar seguida de Iuno) i un anyell a Marte. La Hondia.-Preparacions (arfertur) per aquest ritual: amanir la víctima, gra i strucla, ficla;Es creu que aquestes araules strucla, ficla podrien ser l'equivalent als menjars dolços descrits per Sext Pompeu Fest i que acompanyaven totes les cerimònies religioses romanes, en llatí: strufertarii («donar forma a la ficla o ficula») encens, vi; sal, mola (una barreja de farina d'espelta i salmorra); mandraculum (un drap blanc de lli emprat per embolicar la mà de l'oficiant), recipients; aigua pura; ignició del foc damunt de l'ara. Celebració de lHontos Iovios: sacrifici a Hontos Iovios de cadells, ofrena de vi, libació, partició de l'aliment i exposició sobre una taula. Manteniment i volta de l'ara amb les mans. Ofrena de vi. Repartiment del vi, els struclai ferctum entre els assistents. Inhumació dels cadells a l'ara. Cara A (Cara B, en la classificació de Lepsius).- Sacrifici i celebració de la Germandat dels Attidis: Sacrifici d'un porc i d'un boc a Iove durat l'època del decuriae del mes de Semonius (probablement el mes de la sembra), pels deu grups de famílies representants de les 12 regions. Un Epulum en honor de Iove Patre, començava a la ciutat amb libacions a la zona exterior del davant de diversos temples (fanum), fent servir el mandraculum. Sacrifici dels Voci a Iupater: Sacrifici d'un vedell (un boc segons: Carl Darling Buck)) a Iove Patre pel bé dels Voci (podrien ser els avantpassats d'una gens Lucia) dels Attidis. El sacrifici es fa amb la urfeta en una mà i amb el crencatro (vestimenta dels àugurs comparable al lituum però creuada (definició de: Francis William Newman), o com una toga tirada sobre l'espatlla dreta (definició de: Carl Darling Buck).
Taula I Cara A.-Sis triples sacrificis a la tríada dels Grabovi i a la tríada menor: Després d'observar els ocells de l'arbre anterior i el posterior, sacrifici d'un bou a Iove Grabovius a l'exterior de la porta Trebulana Gate. A l'interior sacrifici de tres truges a Trebus Iovio. Davant la porta Tesenaca sacrifici de tres bous a Marte Grabovie. A l'interior sacrifici de tres porcs a Fisus Sancius. Tot seguit una libació. Davant de la porta Vehiia sacrifici de tres bous amb el front blanc a Vofione Grabovie. A l'interior de la porta sacrifici de tres anyells a Tefre Iovie. Després de profanar els anyells, la gropa s'ofereix en expiació i una libació per la tota («la comunitat local»), aquesta activitat es fa a les dues bandes de l'entrada, l'exterior i l'interior. Cara B.- Dos sacrificis triplicats a Marte Hodie i a Hondos Çerfios en expiació per la ciutadella: Al bosc sagrat de Júpiter, després d'esquilar les ovelles, sacrifici de tres vedells mascles a Marte Hodie per la gent d'Igúvium. Al bosc sagrat de Coreties (Quiritius o Curiatius), sacrifici de tres vedells mascles a Hontos Çerfios. A partir d'aquest moment la ciutadella ja estarà expiada. Si quelcom vicia el resultat caldrà observar els ocells i tornar a començar el ritu des del començament a la porta Trebulana. Revisió de la milícia local i expulsió (exterminatio) dels enemics tradicionals d'Igúvium, en una cerimònia dirigida per l'arfertur i els dos prinovatus (àugurs o potser els seus ajudants): Tadinates, Tusci, Naherci (pobles Sabins de l'àrea del riu Nar, actual Nera), Iapuzcoi (poble establert a prop dels Alps entre el NE d'Itàlia i el NO dels Balcans). Quatre sacrificis triples: A prop de les fonts petites (potser el naixement d'un rierol), sacrifici de tres porcs senglars a Çerfos Martios. Al camp de Rubini, sacrifici de tres porcs senglars a Prestata Çerfia de Çerfos Martios. Els sucs sagrats, blancs i negres, se separaran i es tornaran a ajuntar. Més enllà de la Sahata (probablement la Sahata sigui l'equivalent al pomeri dels romans, potser marcat per un corrent d'aigua) sacrifici de tres vedelles a Tursa Çerfia o Çerfios Martios. El lloc per tallar a trossos els porcs senglars es decidirà segons les observacions de l'oficiant, que podrà ser fora de la Rubina o més enllà de la Sahata. Quatre dies després, la gent s'aplegarà per sacrificar tres vedelles a la part baixa del Fòrum de Sehemania (Semonia), en honor de Tursa Iovia a Acedonia. Una de les vedelles serà consagrat per un arfertur i les altres dues pel prinovatus.
Taula V Cara A.- Els deures de l'arfertur: L'arfertur ha de proveir de l'aigua necessària per a la cerimònia i seleccionar les víctimes. Taxes que es percebran per la realització dels ritus: Quan es faci un banquet per la germandat els membres o el cvestor sotmetran a votació si l'àpat ha estat satisfactori. Si la majoria creu que si, llavors votaran per decidit quina paga li deixen a l'arfertur. Cara B.-Contribucions que cal que facin dues gentes a la germandat i porcions de carn que s'adjudicaran els membres de la festa decurial.
Taules VI i VII Cara A de la taula VI. Lustratio de l'arx. (purificació de la ciutadella, ritual ja esmentat a la taula I).-Auspicis introductoris: L'augur i l'arfectur llegiran les paraules rituals (formulae) que consisteixen en: demanar silenci, no interrupcions, ni intromissions; marcatge dels límits del templum augural; fórmula per l'anunci de l'auspici amb ls paraules conspectio, nuntiatio («us anuncio que jo he vist...»); prescripcions aplicables al sacrifici subsegüent en relació al bastó militar (pirsca arsmatia), disposició de recipients i material per fer foc. Els mateios sacrificis a la triada dels Gabovis, ja descrits a la Taula I. Cara B de la taula VI. Els mateixos sacrificis dedicats a la segona tríada,ja descrits a la taula I. Els ritus per purificar el poble i l'exèrcit (esmentats a la Taula I): Igual que en la lustració de l'arx, l'arfertur portarà la perca arsmatia («bastó ritual») i el cringatro («torxa») i amb els dos ajudants encendrà el foc. Els prinovatus portaran llenya de mangraner i aniran en processó amb les víctimes pel camí dels àugurs fins al districte d'Acedonia. Es farà una proclamació per allunyar els enemics. Els iguvins s'organitzaran en companyies. La processó farà tres voltes a la ciutat i al final es farà una pregària invocant la desgràcia sobre els enemics i la gloria sobre els iguvins. Cara A de la taula VII. Sacrifici de tres porcs senglars a Çerfios Martios al Fontuli, acompanyat de pregàries a la porta Trebulana.