miniatura|Dèdal i Pasífae. Fresc romà a la casa dels Vettii, Pompeia, En la mitologia grega, Dèdal (en ) era un arquitecte i artesà molt hàbil, famós per haver construït el laberint de Creta. Dèdal va tenir dos fills: ÍcarOvidi. Les Metamorfosis, VIII, 180-262 i Jàpige.Estrabó. Geografia, VI, 3, 2 Apol·lodor diu que era net del rei Erecteu, i que va fugir a Creta des d'Atenes després de la mort del seu nebot Pèrdix, fill de la seva germana Pèrdix, al que havia assassinat per gelosia.Apol·lodor. Biblioteca, III, 15, 8 Pausànias afirma que Dèdal no era el nom que li van posar a l'inventor en néixer, sinó que va rebre aquest nom més tard, en honor a les Dèdales, unes festes celebrades a Beòcia per honorar Hera.Pausànias. Descripció de Grècia, IX, 3, 2-6
El mite Dèdal va construir una àmplia pista de ball per a AriadnaHomer. Ilíada, XVIII, 591 i més tard va edificar un laberint en el qual estava tancat el Minotaure i del que va escapar Teseu gràcies al consell d'usar un fil que li va donar Ariadna.Plutarc. Vides paral·leles:Teseu, 15-19Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, I, 14-16; IV, 77-79 Va ser Dèdal qui va donar a Ariadna el fil que va permetre a Teseu sortir del laberint.Apol·lodor. Epítom, I, 8-15
El laberint era un edifici amb incomptables passadissos i carrers sinuosos obrint-se els uns als altres, semblava no tenir principi ni final. Dèdal el va construir per al rei Minos, però després d'això va perdre el favor del rei i va ser tancat amb el seu fill Ícar en una torre. El rei Minos volia el laberint per a tancar-hi el Minotaure, fill de la seva esposa Pasífae. Posidó havia donat un toro blanc al rei Minos perquè li fes un sacrifici. Però el rei es va quedar el toro per a ell i en va sacrificar un altre. Com a venjança, Posidó, amb l'ajuda d'Afrodita, va fer que l'esposa del rei Minos, Pasífae, desitgés el toro. Pasífae va demanar ajuda a Dèdal, que va construir una vaca de fusta buida, coberta amb una pell de vaca autèntica per a Pasífae, perquè pogués aparellar-se amb el toro. Com a resultat, Pasífae va donar a llum el Minotaure, una criatura amb el cos d'un home, però el cap i la cua d'un toro. El rei Minos va ordenar que el Minotaure fos empresonat i custodiat al laberint.Apol·lodor. Biblioteca, III, 1
Dèdal va aconseguir escapar de la seva presó, però no podia abandonar l'illa per mar, ja que el rei mantenia una estreta vigilància sobre tots els velers i no permetia que cap navegués sense ser curosament registrat. Ja que Minos controlava la terra i el mar, Dèdal es va posar a treballar per fabricar ales per a ell i el seu jove fill Ícar. Va enllaçar plomes entre si començant per les més petites i afegint-n'hi unes altres cada vegada més llargues, per formar així una superfície major. Va assegurar-ne les més grans amb fil de lli i les més petites amb cera, i li va donar al conjunt la suau curvatura de les ales d'un ocell.
Quan per fi va acabar el treball, Dèdal va batre les seves ales i es va trobar pujant i suspès en l'aire. Va equipar llavors el seu fill de la mateixa manera i li va ensenyar com volar. Quan ambdós van estar preparats per volar, Dèdal va advertir Ícar que no volés massa alt perquè la calor del sol fondria la cera, ni massa baix perquè l'escuma del mar mullaria les ales i no podria volar. Llavors pare i fill van començar a volar.
Van passar Samos, Delos i Lebintos, i llavors el noi va començar a ascendir com si volgués arribar al paradís. L'ardent sol va ablanir la cera que mantenia unides les plomes i aquestes es van desenganxar. Ícar va agitar els braços, però no quedaven suficients plomes per a sostenir-lo en l'aire i va caure al mar. El seu pare el va plorar, lamentant-se amargament de les seves arts. Va anomenar la terra propera al lloc del mar on Ícar havia caigut Icària en memòria seva. Dèdal va arribar sa a Sicília i va tenir la protecció del rei Còcal, pel que va construir un temple a Apol·lo en el qual va penjar les seves ales com a ofrena al déu.
Mentrestant, Minos buscava Dèdal de ciutat en ciutat, proposant una endevinalla: oferia una cargola espiral i demanava que fos enfilada completament. Quan va arribar a Kamikos, el rei Còcal, sabent que Dèdal seria capaç de resoldre l'endevinalla, va buscar l'ancià. Aquest va lligar un fil a una formiga que va recórrer tot l'interior de la conquilla, enfilant-la completament. Minos va saber llavors que Dèdal estava en la cort del rei Còcal i va exigir que li fos lliurat. Còcal va aconseguir convèncer-lo perquè prengués primer un bany. Llavors les seves pròpies filles van matar Minos cremant-lo amb aigua bullent.
Dèdal estava tan orgullós dels seus invents i troballes que no podia suportar la idea de tenir un rival. La seva germana havia deixat el seu fill Pèrdix al seu càrrec perquè aprengués les arts mecàniques. El noi era un alumne capaç i va donar sorprenents mostres d'enginy. Caminant per la platja va trobar una espina de peix. Imitant-la, va prendre un tros de ferro i el va tallar per la vora, inventant així la serra. Va unir dos trossos de ferro per un extrem amb una rebladura i va afilar els extrems oposats, fent així un compàs. Dèdal tenia tanta enveja dels invents del seu nebot que un dia, mentre estaven junts a la part alta del temple d'Atenea a l'Acròpoli, va aprofitar l'oportunitat i el va empènyer. Però la dea Atena, que afavoreix l'enginy, el va veure caure i va canviar el seu destí transformant-lo en un ocell batejat amb el seu nom, perdiu. Aquest ocell no fa el seu niu en els arbres ni vola alt, sinó que nia en les tanques i evita els llocs elevats, conscient de la seva caiguda. Per aquest crim Dèdal va ser jutjat i exiliat.
Pervivència Dèdal va donar el seu nom com a epònim a qualsevol artesà i a molts artefactes grecs que presentaven hàbils tècniques. A Platea (Beòcia) hi havia un festival, la Petita Dedàlia, en la qual es tallava un roure i amb la seva fusta s'esculpia una imatge que es vestia amb robes nupcials i que es duia en un carro estirat per bous amb una dona que feia de núvia, fins al riu Asop. La figura s'anomenava «Daedale» i l'arcaic ritual s'explicava amb un mite: Hera havia abandonat empipada Zeus i aquest, per aconseguir que tornés, va anunciar que anava a casar-se i va vestir un ninot per imitar una núvia. Hera es va unir a la processó de les noces, va esquinçar el vel de la falsa núvia i, en descobrir l'ardit, es va reconciliar amb el seu marit. Les imatges es guardaven després de cada festa, i cada seixanta anys un gran nombre d'elles es duien en processó al cim de la muntanya Citeró, on es construïa un altar de fusta i es cremaven juntament amb animals i el mateix altar.
En honor del personatge, Joyce va anomenar Stephen Dedalus el protagonista de Retrat de l'artista adolescent, ja que és una persona que es busca a si mateixa (com en un laberint). Per la seva forma retorçada, uns corrals a prop d'Egipte van ser batejats amb el seu nom i el Project Daedalus també feia referència al laberint de l'espai.
Referències
Ovidi. L'art d'estimar, II.
Categoria:Personatges de la mitologia grega