miniatura|Edifici del Banc Central Europeu a Frankfurt miniatura|

Lampliació de la zona euro és el procés pel qual els estats membres de la Unió Europea abandonen les seves respectives monedes nacionals i adopten l'euro, també conegut com a moneda única. L'1 de gener del 1999 s'introduí la nova moneda de manera oficial. Onze països de la Unió Europea s'acolliren a la moneda única: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos i Portugal, així com altres països de fora de la Unió Europea: Mònaco, San Marino i la Ciutat del Vaticà, que adoptaren la moneda a través d'acords que mantenien amb països de la Unió Europea (amb França en el cas de Mònaco i amb Itàlia en el cas de San Marino i la Ciutat del Vaticà). La primera ampliació de la zona euro fou la incorporació de Grècia, la moneda de la qual quedà lligada de forma irrevocable amb l'euro a partir del 2001. Tanmateix, Grècia canvià la seva moneda física l'1 de gener del 2002, el mateix dia que la resta de membres fundadors. Les següents d'incorporacions a la zona euro foren les d'Eslovènia (1 de gener del 2007), Malta i Xipre (1 de gener del 2008), Eslovàquia (1 de gener del 2009), Estònia (1 de gener del 2011), Letònia (1 de gener del 2014), Lituània (1 de gener del 2015), Croàcia (1 de gener del 2023) i Bulgària (1 de gener del 2026).

Antigues ampliacions Grècia Grècia fou el primer país a unir-se a la zona euro després del llançament de la moneda el 1999. La dracma grega formava part de l'ERM II des del 31 de desembre del 1998 amb un tipus central i una banda de fluctuació del ± 15%; aquest tipus central es modificà el 17 de gener del 2000 fins a 340,750 dracmes = 1 euro. El tipus de 340,750 dracmes = 1 euro fou confirmat com a tipus de canvi irrevocable el 19 de juny del 2000 i Grècia s'uní formalment a la zona euro l'1 de gener del 2001. Les monedes de dracma grega foren substituïdes per les monedes i bitllets d'euro l'1 de gener del 2002, juntament amb els altres onze països que l'adoptaren com a moneda el 1999.

Eslovènia Eslovènia fou el primer país a unir-se a la zona euro després del llançament de les monedes i bitllets. L'euro substituí el tolar eslovè l'1 de gener del 2007. El tipus de canvi entre l'euro i el tolar es fixà l'11 de juliol del 2006 a 239,640 tolars = 1 euro.El Ecofin aprueba la entrada de Eslovenia en la zona del euro a partir del 1 de enero de 2007 Fins aleshores, el tolar eslovè havia estat vinculat a l'euro dins de l'ERM II amb un tipus de canvi de 239,640 tolars = 1 euro amb una banda de fluctuació de ± 15%. A diferència dels llançaments anteriors, l'efectiu i les transaccions no monetàries s'introduïren de forma simultània.

Malta

Malta canvià la lira maltesa per l'euro l'1 de gener del 2008. Els objectius es confirmaren oficialment el 26 de febrer del 2007. El 16 de maig del 2007, la Comissió Europea donà llum verd per la introducció al gener del 2008 amb el suport del Banc Central Europeu. Els ministres de Finances de la UE donaren llum verda el 10 de juliol del 2007 i la taxa de conversió es fixà en 0,429300 lires = 1 euro. Fins aleshores, la lira maltesa havia estat vinculada a l'euro dins de l'ERM II amb un tipus de canvi de 0,429300 lires = 1 euro amb una banda de fluctuació de ± 15%.

Xipre

Xipre canvià la lliura xipriota per l'euro l'1 de gener del 2008. Una carta formal de sol·licitud d'adhesió fou enviada el 13 de febrer del 2007. El 16 de maig del 2007, la Comissió Europea, amb el suport del Banc Central Europeu, donà el seu vistiplau per la introducció al gener del 2008. La decisió final fou presa pels ministres de Finances de la UE (Economia i Finances) el 10 de juliol del 2007 i el tipus de conversió es fixà en 0,585274 lliures = 1 euro. Fins aleshores, la lliura xipriota havia estat vinculada a l'euro dins de l'ERM II amb un tipus de canvi de 0,585274 lliures = 1 euro amb una banda de fluctuació de ± 15%. L'euro s'utilitza només en el govern de les zones controlades per la República, les bases sobiranes d'Akrotiri i Dekélia (sota la jurisdicció del Regne Unit però fora de la UE) i a la zona tampó de les Nacions Unides a Xipre. L'estat de fet de la República Turca del Nord de Xipre continua utilitzant la nova lira turca com a moneda principal i l'euro com a moneda secundària.

Eslovàquia Eslovàquia adoptà l'euro l'1 de gener del 2009. La corona eslovaca formà part de l'ERM II a partir del 28 de novembre del 2005 amb un tipus central i una banda de fluctuació del ± 15%; aquest tipus central es modificà el 17 de març del 2007 i de nou el 28 de maig del 2008 fins a 30,1260 corones = 1 euro. El tipus de 30,1260 corones = 1 euro fou confirmat com a tipus de canvi irrevocable el 8 de juliol del 2008.

Per facilitar el procés de conversió a l'euro, l'1 d'abril del 2008 el Banc Nacional d'Eslovàquia anuncià el seu pla per la retirada de monedes i bitllets de corona eslovaca. Pocs dies després, el 5 d'abril del 2008, Eslovàquia sol·licità oficialment entrar a la zona euro. El 7 de maig del 2008, la Comissió Europea aprovà la petició i demanà als estats membres que donessin suport a la candidatura durant la reunió dels ministres de Finances de la UE al juliol del 2008. L'entrada d'Eslovàquia a la zona euro la decidiren els ministres d'Economía i Finances de la Unió Europea el 8 de juliol del 2008.La UE aprueba la entrada de Eslovaquia a la zona euro

Eslovàquia complia els criteris de convergència. La inflació anual del 2,2% estava molt per sota del sostre del 3,2%. Tanmateix, al març del 2008 la inflació anual fou del 3,6%. El dèficit fiscal fou del 2,2% davant del valor de referència del 3,0%. Finalment, la ràtio de deute públic, el 29,4% del PIB el 2007, estava molt per sota de la taxa màxima del 60,0%. L'opinió pública donà suport al canvi amb un 58% a favor i un 35% en contra, però amb un 65% de la població preocupada per l'alt impacte inflacionari conseqüència de l'adopció.Slovakia joins euro family, Xinhua, 1 gener 2009 Tres mesos després de l'entrada de l'euro, el 83% dels eslovacs consideraven encertada la decisió d'adoptar l'euro.

Estònia La corona estoniana formà part de l'ERM II, vinculada a l'euro amb un tipus de canvi de 15,6466 corones = 1 euro amb una banda de fluctuació de ± 15% fins a la fixació del tipus de canvi irrevocable respecte a l'euro en 15,6466 corones = 1 euro (la moneda estigué anteriorment lligada al marc alemany amb una equivalència de 8 corones = 1 marc). Totes les botigues d'Estònia mostraven des de 2008 els preus en euros. Estònia originalment pretenia adoptar l'euro l'1 de gener del 2007, però es posposà fins a l'1 de gener del 2008 (a causa de l'alta inflació del país, que estava fora dels paràmetres establerts per la Unió Europea) i més envadant a l'1 de gener del 2010,Non, nein, no: Europe turns negative on the euro , The Times, 31 desembre 2006 però una vegada més l'alta inflació del país posposaria l'entrada d'Estònia a la zona euro.

L'1 de novembre del 2007, el primer ministre d'Estònia, Andrus Ansip, es comprometé a seguir una política fiscal restrictiva per poder adoptar l'euro tan aviat com fos possible malgrat l'elevada inflació. El 14 de març del 2008, digué en una entrevista amb Reuters que Estònia podria unir-se a la zona euro el 2011.

La Comissió Europea adoptà el 12 de maig del 2010 el seu informe periòdic sobre la disposició de convergència de l'euro. S'arribà a la conclusió que Estònia complia els criteris per adoptar l'euro i es feu una proposta al Consell al respecte. El 8 de juny del 2010, els ministres d'Economia de la Unió Europea decidiren a Luxemburg que Estònia s'uniria a la zona euro l'1 de gener del 2011.Estonia to Join Euro 1 January 2011 El 13 de juliol del 2010, Estònia rebé l'aprovació del Consell d'Afers Econòmics i Financers de la UE (ECOFIN) per l'adopció de l'euro mantenint el tipus de canvi de 15,6466 corones = 1 euro.

Letònia Letònia és membre de la Unió Europea des de l'1 de maig del 2004. El lats letó formà part de l'ERM II a partir del 2 de maig del 2005. Ha estat vinculat a l'euro amb un tipus de canvi de 0,702804 lats = 1 euro amb una banda de fluctuació del ± 15% fins a la fixació del tipus de canvi irrevocable respecte a l'euro en 0,702804 lats = 1 euro.El Ecofin aprueba la entrada de Letonia en el euro el 1 de enero de 2014 Letònia havia planejat originalment adoptar l'euro l'1 de gener del 2008, però el 2007 es posposà fins al 2012 i fins al 2013; i el 2011, fins al 2014.

El 5 de juny del 2013, la Comissió Europea recomanà que Letònia adoptés l'euro l'1 de gener del 2014 i es convertís així en el divuitè estat membre de la zona euro. L'entrada de Letònia a l'euro rebé el suport dels caps d'estat i de govern de la UE a la cimera que se celebrà el 27 i 28 de juny i fou aprovada formalment pel Consell d'Afers Econòmics i Financers de la UE (ECOFIN) al juliol, juntament amb la fixació del tipus de canvi irrevocable respecte a l'euro en 0,702804 lats = 1 euro. L'1 de gener del 2014 s'incorporà a la zona euro, convertint-se en el divuitè país de la zona euro.

Lituània Lituània és membre de la Unió Europea des de l'1 de maig del 2004. El litas lituà forma part de l'ERM II des del 28 de juny del 2004, estant vinculat a l'euro amb un tipus de 3,45280 litas = 1 euro amb una banda de fluctuació de ± 15% fins a la fixació del tipus de canvi irrevocable al juliol del 2014. Lituània inicialment fixà l'1 de gener del 2007 com a data objectiu per l'adhesió a l'euro, però la seva sol·licitud fou rebutjada per la Comissió Europea perquè la inflació era lleugerament superior al màxim permès. Al desembre del 2006, el Govern aprovà un nou pla de convergència que, alhora que reafirmava la intenció d'unir-se a la zona euro "al més aviat possible", assenyalava que els augments de la inflació prevista el 2007-2008 significarien que el millor període per l'adhesió a l'euro seria el 2010 o després.Adoption of the euro in Lithuania , Bank of Lithuania. Consulta: 11 gener 2007

El gener del 2013, el primer ministre Algirdas Butkevicius i el governador del Banc de Lituània, Vitas Vasiliauskas es posaren d'acord sobre l'aplicació d'un ambiciós pla que tenia com a objectiu l'adhesió de Lituània a la zona euro el 2015.Lituania podría adoptar el euro en 2015

El 4 de juny del 2014, la Comissió Europea recomanà que Lituània adoptés l'euro l'1 de gener del 2015 i es convertís en el dinovè país de la zona euro en complir tots els criteris de convergència.Bruselas recomienda que Lituania adopte el euro el 1 de enero de 2015 El 27 de juny, els caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea aprovaren aquesta adopció. Finalment, el 23 de juliol, el Consell de la Unió Europea aprovà la sol·licitud per la qual Lituània ingressarà a la zona euro l'1 de gener del 2015. El tipus de canvi irrevocable es fixà en 3,45280 litas = 1 euro.Lituania (a partir del 1 de enero de 2015)

Croàcia La kuna croata no forma part de l'ERM II. Croàcia s'incorporà a la Unió Europea l'1 de juliol del 2013. El 2006, Croàcia complia diversos criteris de convergència (2,6% d'inflació, equilibri pressupostari al -3,0%, deute públic 56,2%). Tanmateix, actualment no els compleix a causa de la crisi econòmica.

Al juny del 2013, el Banc Central Europeu (BCE) esperava que Croàcia es convertís en membre de l'ERM II no abans del 2016 i adoptés l'euro el 2019.

Bulgària El lev búlgar no forma part de l'ERM II, però està vinculat a l'euro des de la seva creació el 1999 (1,95583 BGN = 1 euro), car prèviament estigué vinculat al marc alemany a través d'un acord monetari signat el 1997 per ajudar a posar fi a la greu crisi financera i els problemes de pagament del deute extern. Bulgària s'incorporà a la Unió Europea l'1 de gener del 2007. Aquell mateix any, el ministre de Finances búlgar Plamen Oreixarski es fixà com a objectiu entrar a l'ERM II el 2009 i adoptar l'euro el 2012.