Can Sitjar o Sitjà era una masia situada a la plaça del Virrei Amat, 14-16, a l'actual barri de Vilapicina i la Torre Llobeta de Barcelona.
Història i descripció L'indret era conegut des del 1777 pel nom dels masovers, procedents de Can Sitjar Xic. A partir del 1786, els seus propietaris, els marquesos de Castellbell, així com uns altres personatges de la vida social, política, militar i religiosa de Catalunya, decidiren de passar-hi una temporada de descans. Aquest fou l'origen de l'anomenat Col·legi de la Bona Vida (1796), una combinació singular de la vida social, casa d'esbargiment i tertúlia i cenacle cultural il·lustrat.
A la sala gran es van celebrar festes i esdeveniments, com el casament de la Tuietes, neboda de la masovera Gertudris Sitjar, a qui el baró de Maldà li donà el sobrenom de Tuies Sitjana, «donda de garbo i desempeny per a qualsevol cosa». El 1798, s'hi casaren el «marqueset» Manuel Gaietà d'Amat i de Peguera amb Escolàstica d'Amat i d'Amat, i Rafael d'Amat i Amat, fill gran del baró de Maldà, amb la seva cosina Josepa «Pepona» de Vega i d'Amat, filla de Josep de Vega i de Sentmenat i de Gertrudis d'Amat i de Cortada, germana del baró.
El 1877 es va urbanitzar el camí veïnal de Santa Eulàlia de Vilapicina, actual passeig de Fabra i Puig. El 1885 començà la construcció de la nova església parroquial de Santa Eulàlia que no s'acabarà fins uns 20 anys després. El 1916 s'obrí el carrer de Pi i Molist que condueix a l'Institut Mental de la Santa Creu, i a continuació s'iniciaren les obres d'ampliació de la plaça del Virrei Amat.
L'abril del 1962, la Caixa de Pensions adquirí Can Sitjar, que fou enderrocada per a la construcció d'un edifici d'habitatges.
Descripció Era un gran casalot voltat de jardins i amb bona aigua. La decoració exterior no sembla que tingués gaire importància. A la façana meridional hi havia set balcons, cada un dels quals s'obria a una sala. Els murs eren coberts per l'interior amb al·legories de les arts: la música, l'escultura, la pintura, l'arquitectura, els gravats, la poesia, l'agricultura, etc. Una altra sala presentava al·legories de la religió, la noblesa i la llei. Una altra, la cinquena, de forma octogonal, presentava al·legories de la història, la intel·ligència, la raó d'estat, el mèrit i el govern. El menjador tenia forma oval, amb quatre obertures i amb pintures al·lusives a les quatre estacions, realitzades en els primers mesos del 1797.
Referències
Vegeu també Casa del Marquès de Castellbell (Barcelona) Palau Maldà Can Sitjar Gran Can Sitjar Xic
Bibliografia
Sitjar Sitjar Categoria:Edificis de Vilapicina i la Torre Llobeta