Charles Wade Barkley (nascut el 20 de febrer de 1963 a Leeds, a l'estat d'Alabama) és un exjugador de bàsquet professional nord-americà que va jugar durant setze temporades com a professional a la National Basketball Association (NBA), en les dècades dels 80 i els 90. És considerat un dels millors alers pivot en la història de la lliga. Tenia els malnom de «Sir Charles» o «Round Mound of Rebound» (el munt rodó del rebot), per ser força corpulent. Per bé que era massa baixet per a lluitar amb els pivots, va arribar a ser màxim rebotejador de l'NBA en la temporada 1986-87 quan jugava amb els Philadelphia Sixers i va obtenir una mitjana de 14,6 rebots per partit.
Va ser seleccionat en el millor quintet de la lliga en tres ocasions, en el segon en cinc i en el tercer en una. El 1993 va ser triat MVP de la temporada i tres anys després entre els 50 millors jugadors de la història de l'NBA. El 1992 i 1996 va participar als Jocs Olímpics, i hi va guanyar cada vegada la medalla d'or. A partir de 2006 forma part del prestigiós Basketball Hall of Fame i fou nominat un dels 50 millors jugadors de la història de l'NBA elaborada l'any 1996.
Al final de la temporada 1999-2000 es va retirar del bàsquet, després de lesionar-se, i Barkley va començar amb succés una carrera com analista de l'NBA.
Joventut Barkley va néixer i créixer al poble de Leeds, a l'estat d'Alabama, a 27 km a l'est de Birmingham. Va ser el primer nadó negre en un hospital que fins només atenia blancs. Hi pertanyia al primer grup d'estudiants negres a l'escola primària després de la supressió de la segregació racial. El seu pare va abondar la família quan Barkley era encara molt jova. Ell i son frare petit van quedar amb la mare, Charcey Glenn (1972-2015) que es va recasar. Son padrastre va morir quan tenia onze anys.
Barkley va anar a l'escola secundari de Leeds. Hi va començar a jugar bàsquet, però era massa baixet i gras per jugar al primer equip i va començar com a suplent. Durant l'estiu va créixer bastant i va poder començar a l'equip primer. Hi va atènyer una mitjana de 19,1 punts i 17,9 rebots per partit. Va dur el seu equip a un balanç de 26-3 cap a les semifinals estatals. Malgrat el seu joc, cap universitat s'hi interessar fins a les semifinals estatals, partit en el qual va anotar 26 punts davant Bobby Llegeix Hurt, fitxatge de la Universitat d'Alabama. Un assistent de l'entrenador Sonny Smith de la Universitat d'Auburn va presenciar el matx i el va descriure com «un noi gros… que juga com el vent». Barkley va assistir finalment a Auburn i es va llicenciar en empresarials.
Universitat Barkley va jugar amb els Tigers durant tres temporades. Encara que va tenir en moltes ocasions problemes de pes (arribant a pesar 136 quilos), la seva carrera va ser excel·lent i va liderar la lliga en rebots cada any. Es va convertir en un jugador molt popular, excitant a l'afició amb taps i esmaixades malgrat la seva altura i desmesurat pes. A causa del seu físic i habilitats va ser conegut amb el sobrenom de "The Round Mound of Rebound".
En la seva carrera a Auburn, Barkley va jugar com a pivot malgrat ser considerablement més baix que tots els seus rivals. Va rebre nombrosos premis, inclosos el millor jugador de la Southeastern Conference el 1984, dues vegades en el millor quintet de la SEC i una selecció en el tercer equip de l'All-American el 1984. A més, Barkley va ser nomenat millor jugador de l'dècada dels 80 de la SEC pel diari Birmingham Post-Herald.
En els seus tres anys universitaris, Barkley va obtenir una mitjana de 14,1 punts amb un 65,2% en tirs de camp, 9,6 rebots, 1,6 assistències i 1,7 taps per partit. El 1984, va aparèixer per única vegada en el torneig de la National Collegiate Athletic Association (NCAA, federació nord-americana d'esport universitari) i va finalitzar amb 23 punts, 80% en tir, 17 rebots, 4 assistències, 2 robatoris de pilota i 2 taps. El 30 de març de 2001, el seu dorsal 34 va ser oficialment retirat per Auburn.
NBA Philadelphia 76ers Després del seu any júnior a Auburn, Barkley va decidir deixar la universitat i declarar-se elegible per al Draft de l'NBA del 1984. Va ser seleccionat en la cinquena posició pels Philadelphia 76ers, dos llocs darrere de Michael Jordan. Es va unir a un veterà equip que incloïa a Julius Erving, Moses Malone i Maurice Cheeks; jugadors que van guanyar el campionat amb els 76ers el 1983. Sota la tutela de Malone, Barkley va ser capaç de controlar els seus problemes de pes i va aprendre a preparar i condicionar-se correctament per a un partit. Promitjà 14 punts i 8.6 rebots per partit en la seva primera temporada en la lliga, sent triat en el millor quintet de rookies. En els playoffs, els 76ers van avançar fins a les Finals de la Conferència, però van ser frenats per Boston Celtics en cinc partits. En la seva primera postemporada en l'NBA, Barkley va aportar 14,9 punts i 11,1 rebots per matx.
Durant el seu segon any, Barkley va ser el màxim rebotejador de l'equip amb 12,8 punts per partit i en el segon màxim anotador amb 20 per partit. Com a aler pivot titular de l'equip, va ser nomenat en el segon millor quintet de la temporada i promitjà als playoffs 25.0 punts amb un 57,8% en tirs de camp i 15.8 rebots per partit. Malgrat el seu enorme treball, Milwaukee Bucks va eliminar els 76ers en les Semifinals de Conferència per un ajustat 4-3. En la temporada 1986-87, Malone va ser traspassat als Washington Wizards i Barkley va assumir el control com líder de l'equip. Va rebre el seu primer títol com màxim rebotejador de la lliga amb 14,6 per partit i va liderar també la lliga en rebots ofensius amb una mitjana de 5,7 per partit. Durant la temporada regular va aportar 23 punts amb un 59,4% en tirs, va jugar el seu primer All-Star Game i va formar part del segon millor quintet de la lliga per segon any consecutiu. En playoffs, va tenir una mitjana de 24,6 punts i 12,6 rebots per partit, caient de nou davant els Bucks aquesta vegada en primera ronda.
La següent temporada Erving es va retirar del bàsquet i Barkley va esdevenir el jugador franquícia. Jugant 80 partits i promitjant 28.3 punts amb un 58,7% en tirs de camp i 11.9 rebots per partit, Barkley va aparèixer en el seu segon All-Star Game consecutiu i per primera vegada va ser triat en el millor quintet de la temporada. El seu singular estat de celebritat com a jugador franquícia dels 76ers va donar com a resultat la seva primera aparició en la portada de la prestigiosa revista esportiva Sports Illustrated. Per primera vegada des de la temporada 1974-75, els 76ers no es van classificar per als playoffs. En la següent temporada Barkley va continuar en els seus números; 25,8 punts, 57,9% en tirs i 12,5 rebots per partit, jugant el seu tercer All-Star Game consecutiu i sent nomenat novament en el millor quintet de la lliga. No obstant això, a pesar que Barkley va contribuir amb 27 punts, 64,4% en tirs, 11,7 rebots i 5,3 assistències, els 76ers van ser eliminats en primera ronda pels New York Knicks.
Durant la temporada 1989-90, malgrat rebre més vots per al primer lloc, Barkley va finalitzar segon en la votació de l'MVP de la temporada darrere de Magic Johnson, base de Los Angeles Lakers. Malgrat això, va ser nomenat jugador de l'any per The Sporting News i Basketball Weekly. Tenia una mitjana de 25,2 punts, 11,5 rebots i un 60% en tirs de camp, i va ser triat en el millor quintet de la temporada per tercer any consecutiu i apareixent una vegada més en l'All-Star. Va liderar als 76ers a 53 victòries en la temporada regular, perdent amb Chicago Bulls en les Semifinals de Conferència. En una nova postemporada sense èxit, Barkley promitjà 24.7 punts i 15.5 rebots per partit. El seu excepcional joc va continuar en la seva setena temporada com professional, tenint com nombres 27,6 punts, 57% en tirs i 10,1 rebots per matx i va ser nomenat MVP de l'All-Star després de liderar a l'Oest a la victòria per 116-114 amb 17 punts i 22 rebots, millor marca rebotejadora en un All-Star des dels 22 de Wilt Chamberlain el 1967. Als playoffs, va caure de nou davant els Bulls en Semifinals de Conferència, Barkley hi va contribuir amb 24,9 punts i 10,5 rebots per nit.
La temporada 1991-92, va ser l'última de Barkley en els 76ers i hi va canviar el seu dorsal 34 pel 32 en honor de Magic Johnson, jugador que es va retirar de l'esport professional després d'anunciar que tenia el virus de la sida. Per bé que el nombre 32 era retirat en la franquícia en honor de Billy Cunningham, va ser reactivat exclusivament per a Barkley. En la seva última campanya com a sixer, Barkley va tenir una mitjana de 23,1 punts, 55,2% en tirs i 11,1 rebots per partit. Va acabar amb els 76ers com el quart màxim anotador en la història de la franquícia amb 14.184 punts, tercer en mitjana de punts amb 23,3 per partit, tercer en rebots amb 7.079, vuitè en assistències amb 2.279 i segon en percentatge de tirs de camp amb 57,6%. Va liderar els 76ers en rebots i percentatge de tirs de camp en set temporades consecutives i en anotació en sis. No obstant això, després de diversos anys fracassant en playoffs i amb els 76ers amb un rècord de 35-47 en la temporada 1991-92, Barkley va demanar el traspàs. El 17 de juliol de 1992 va ser enviat als Phoenix Suns per Jeff Hornacek, Tim Perry i Andrew Lang.
Durant les vuit temporades a Filadèlfia va esdevenir un dels jugadors més populars de l'NBA. Va tenir la seva figura publicada per la companyia de joguines Kenner i també una pròpia línia de sabates per Nike. No obstant això, el seu joc obert i agressiu també va causar problemes i polèmiques, com la baralla amb el pivot Bill Laimbeer de Detroit Pistons el 1990, un lamentable espectacle que va portar múltiples multes per part de l'NBA, i una escopinyada a un fan. Aquest últim incident va ser a causa del fet que una part del públic constantment li va llançar insults racistes durant un partit contra New Jersey Nets el març de 1991, pel que el jugador es va girar i va escopir equivocadament a una jove. Rod Thorn, el per llavors president d'operacions de l'NBA, va suspendre a Barkley sense sou i amb 10.000 dòlars.
Phoenix Suns El traspàs de Barkley als Suns va beneficiar tant al jugador com al seu nou equip. Hi té una mitjana de 25,6 punts, 52% en tirs de camp, 12,2 rebots i 5,1 assistències per partit, liderant als Suns al millor rècord de l'NBA, 62-20. Barkley va ser nomenat MVP de la temporada en el seu primer any en Phoenix, a més de disputar el setè All-Star Game consecutiu. Va ser el tercer jugador en la història a ser MVP en la primera temporada en el seu nou equip després de ser traspassat, a més de guiar als Suns a les seves primeres finals de l'NBA des de 1976, perdent davant Chicago Bulls en sis partits. En playoffs, Barkley va signar 26,6 punts i 13,6 rebots per partit.