Anatoli de Beirut (en llatí Vindonius Anatolius Berytius, en grec ) va ser un magistrat, governador i jurista romà.
Va rebre educació legal a la important escola de juristes de Berytus (Beirut)Filipczak, Paweł. 2020.17–32. i aviat va adquirir una gran reputació com a advocat. No s'acontentà i va anar a Roma,Eunapi, Vita dei sofisti, x.6.1-2; Libani, Lettere, 339, 438. on va entrar al servei de l'emperador, on ràpidament li van reconèixer els mèrits i va ser admirat i respectat fins i tot pels seus enemics, guanyant diversos càrrecs i honors. Va esdevenir consularis de Galàcia, i després vicari d'Àsia l'any 352.Codice teodosiano xi.30.19a, xii.1.28a
El 355 li van oferir el càrrec de praefectus urbi de Roma,Libani, Lettere 391. però va dubtar a causa de les males relacions entre la plebs i el Senat romà,Bird 1994, p. 88. i finalment va decidir rebutjar el prestigiós càrrec.Libani, Lettere 423. No obstant això, el trobem a la cort italiana l'any següent.Libani, Lettere 492.
Fou nomenat prefecte del pretori d'Il·líria l'any 357 exercint el càrrec fins a la seva mort el 360.Codice teodosiano xii.1.38a; Ammiano Marcellino, XIX.11.2; Libanio, Lettere 19, 314, 552, 562, 563, 574, 578, 582, 583 (datate 357 e tutte meno la 562 e 582 indirizzate a lui), 333, 339, 348, 362, 363 (datate 358), 80, 81 (datate 359), Orazioni XIV 15 (del 358). La seva administració va ser molt eficient, va aconseguir reduir el cost del cursus publicum;Ammià Marcel·lí, XIX.11.3; Aureli Victor, Cesari, 13.5-6. va organitzar un concurs de retòrics a Atenes sobre un tema fix, que va guanyar Proeresi,Eunapi, Vita dei sofisti, x.6.4-10. qui més tard va confirmar el títol i els dons que li havia conferit l'emperador.
Aureli Víctor diu que va ser un excel·lent governador, que va acabar amb la usura dels governadors provincials i va portar a terme una reforma brillant, però solitària de l'administració de la província. Existeixen diverses cartes de Libani adreçades a Anatoli, en la seva majoria demanant favors per a alguns amics. Una especialment fa referència al moment de prendre possessió del seu càrrec de governador, on refereix el que va dir a Constanci II:
Sembla que va actuar així durant el seu mandat. Foci va conservar un panegíric sobre Anatoli escrit pel sofista Himeri de Prusa, però és més aviat hagiogràfic i poc es pot deduir de la seva la vida i dels seus fets. Libani sembla que insinua que va tractar d'afavorir sempre als seus amics, i que no rebutjava els regals que se li oferien voluntàriament. Els seus detractors l'anomenaven Άρυτρίων, una paraula que ha desconcertat als lexicògrafs, però sembla que es referia a alguna cosa relacionada amb el teatre. Va ser pagà en un moment en què tothom s'estava decantant cap al cristianisme, i es diu que quan va entrar a Atenes va visitar els temples dels déus on va fer sacrificis amb gran ostentació.
Es creu que Anatoli era expert en temes de medicina, agricultura i lleis, i sovint és citat a la Geopònica amb els noms dAnatolius, Vindanius o Vindanianus i Berytius. Va escriure una obra sobre agricultura que sembla que va ser el millor treball sobre el tema, tot i que contenia algunes coses meravelloses i increïbles. L'obra "sobre simpaties i antipaties" () s'ha conservat en part, però la seva autoria és discutida. Fabricius en reprodueix fragments.
Referències
Bibliografia Filipczak, Paweł (2020). "Roman governors of Syria in Late Antiquity. Problems and perspectives of prosopographic research". Hawliyāt: A Journal of the Faculty of Arts and Sciences University of Balamand (19): 17–32. "Libanius wrote that Anatolius, a native of Phoenicia, also had spent some time "among us", i.e. in Antioch."
H. Beckh, "De Geoponicorum codicibus manuscriptis" in Acta seminarii philologici Erlangensis vol. 4 (1886) p. 268–70. E. Fehrle, Richtlinien zur Textgestaltung der griechischen Geoponica. Heidelberg 1920. John A. C. Greppin, "The Armenians and the Greek Geoponica" in Byzantion vol. 57 (1987) p. 46–55. J. F. Habbi, "Testi geoponici classici in siriaco e in arabo" in Autori classici in lingue del vicino e medio oriente ed. G. Fiaccadori (Rome, 1990) p. 77–92. A. Paul de Lagarde, Geoponicon in sermonem syriacum versorum quae supersunt. Leipzig: Teubner, 1860. E. Oder, "Beiträge zur Geschichte der Landwirthschaft bei den Griechen" in Rheinisches Museum vol. 45 (1890) p. 58–98, 202-22, vol. 48 (1893) p. 1–40. R. H. Rodgers, "Hail, Frost, and Pests in the Vineyard: Anatolius of Berytus as a Source for the Nabataean Agriculture" in Journal of the American Oriental Societies vol. 100 (1980) p. 1–11. J. L. Teall, "The Byzantine agricultural tradition" in Dumbarton Oaks papers vol. 25 (1971) p. 35–59. Max Wellmann: "Anatolius 14" (in German). In: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft (RE). Vol. I,2, Stuttgart, 1894, col. 2073.
Categoria:Governadors romans de les províncies de l'Àsia Menor Categoria:Persones de Beirut Categoria:Prefectes del pretori d'Il·líria Categoria:Militars asiàtics Categoria:Polítics libanesos