Les ciutats estat pyu (en birmà ပျူ မြို့ပြ နိုင်ငံများ , pinyin Biāoguó) eren un grup de ciutats estat que van existir des del fins a mitjans del a l'actual Alta Birmània (Myanmar). Les ciutats-estat van ser fundades com a part de la migració cap al sud dels pyu, un poble de llengua tibetobirmana, els primers habitants de Birmània dels quals es conserven registres. El període de mil anys conegut sovint com el «mil·lenni pyu» relliga l'edat de bronze fins al començament del període dels estats clàssics quan va sorgir el Regne de Pagan a finals del .
Les ciutats-estat —s'han excavat cinc grans ciutats emmurallades i diverses ciutats més petites— es trobaven totes a les tres principals regions regades de l'Alta Birmània: la vall del riu Mu, les planes de Kyaukse i la regió de Minbu, al voltant de la confluència dels rius Irrawaddy i Chindwin. Part d'una ruta comercial terrestre entre la Xina i l'Índia, el regne de Pyu es va expandir gradualment cap al sud. Halin, fundada al segle I dC a l'extrem nord de l'Alta Birmània, va ser la ciutat més gran i important fins al voltant del segle VII o VIII quan va ser substituïda per Sri Ksetra (prop de l'actual Pyay) a l'extrem sud. El doble de gran que Halin, Sri Ksetra era el centre pyu més gran i influent.
La cultura pyu va estar molt influenciada pel comerç amb l'Índia, i va importar el budisme així com altres conceptes culturals, arquitectònics i polítics, que tindrien una influència duradora en la cultura de Birmània i l'organització política. El calendari pyu, basat en el calendari budista, es va convertir més tard en el calendari birmà. Estudis recents, que tanmateix encara no estan prou assentats, suggereixen que l'alfabet pyu, basat en l'escriptura Brahmi, pot haver estat la font de l'escriptura birmana utilitzada per escriure el birmà.
Aquesta civilització mil·lenària es va esfondrar al , quan les ciutats-estat van ser destruïdes per les repetides invasions del regne de Nanzhao. Els birmans (bamar) van establir una guarnició a Pagan (Bagan), a la confluència dels rius Irauadi i Chindwin. Els assentaments pyu van romandre a l'Alta Birmània durant els tres segles següents, però els pyu van ser absorbits gradualment pel regne de Pagan, que es trobava en expansió. La llengua pyu va continuar existint fins a finals del segle XII. Al , els piu havien assumit l'ètnia birmana. Les històries i llegendes dels piu també es van incorporar a les dels birmans.
Només les ciutats-estat de Halin, Beikthano i Sri Ksetra han rebut la consideració de Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Història A causa de la manca de troballes arqueològiques, la història antiga de la regió només es pot elucubrar. Es creu que els primers assentaments a Myanmar es remunten a l'any 11000 aC, a la zona seca central propera al riu Ayeyarwaddy. S'han trobat artefactes neolítics en tres coves prop de Taunggyi, al peu dels turons de Shan, que daten del 10 al 6.000 aC.Cooler 2002: Chapter I: Prehistoric and Animist Periods
Cap al 1500 aC, la gent de la regió convertia el coure en bronze, cultivava arròs i domesticava gallines i porcs (foren de les primeres persones del món a fer-ho) Cap al 500 aC, al sud de l'actual Mandalay, van aparèixer assentaments de gent que fabricava eines de ferro S'han excavat taüts decorats amb bronze i llocs d'enterrament plens de restes de terrissa.Myint-U 2006: 45 Les troballes arqueològiques a la vall del riu Samon al sud de Mandalay indiquen que els seus habitants cultivaven arròs i comerciaven amb la Xina entre el 500 aC i el 200 dC.Hudson 2005: 1
Al voltant del , el poble pyu de parla tibetobirmana va començar a entrar a la vall del riu Irauadi des de l'actual Yunnan mitjançant els rius Taping i Shweli. Es creu que la llar ancestral dels pyu és Koku Nor, situada a les actuals províncies xineses de Qinghai i Gansu.Moore 2007: 236 Els pyu es van assentar a les planes que envolten la confluència de l'Irrawaddy i el Chindwin.Hall 1960: 8–10Aung-Thwin 2005: 16 Les seves terres s'estenien des de Sri Ksetra al sud fins a Halin al nord, Binnaka i Maingmaw a l'est i probablement Ayadawkye a l'oest. Els anals de la dinastia Tang assenyalen 18 ciutats-estat pyu, nou de les quals eren ciutats emmurallades.Aung-Thwin 2005: 327
Arqueologia Els pyu van ser els primers pobles del sud-est asiàtic a acollir i adaptar-se a les escriptures bràmiques per tal de registrar el seu llenguatge tonal, inventant marcadors tonals. Els pyu van compartir un tipus d'urbanisme en una àmplia varietat d'escales. Tenien espais emmurallats amb un costat segellat per un dipòsit d'aigua o un dipòsit fora de les muralles. A finals de la prehistòria, els pyu es van establir durant força temps a Beikthano, a la vall del riu Yin, i després a la vall del riu Nawin a Sri Ksetra, perquè van demostrar que les seves habilitats de control de l'aigua mitjançant sistemes de reg depenien del seu bon coneixement de les condicions de cada localitat i zona. Segons Stargardt a From the Iron Age to early cities at Srikestra and Beikthano, Myanmar Journal of Southeast Asian Studies, tota l'arqueologia va trobar moltes inscripcions importants en pedra en llengua phy que sobreviuen a Sri Kestra (Pyu), Hanlin i prop de Pinle (Hmainmaw), i Pagan. Tenen proves sòlides sobre la gent que vivia en aquell segle entre els segles III-IV i V-VI dC. Tot el registre va ser nominat per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat i altres historiadors. En aquest article, s'esmenta i s'escriu també que Pyu va ser un dels primers pobles del sud-est asiàtic. Com reconeix Stargardt en aquest article, Sri Kestra contenia camps, canals de reg, dipòsits d'aigua i llocs de treball del ferro, així com monuments, mercats (i zones d'habitatge difícils d'aconseguir) tant dins com fora de les muralles, totes aquestes sales també proporcionen evidència d'un poderós sistema de creences en l'elaborada provisió dels morts. En aquest article, l'autor afegeix a la seva investigació en l'article d'un altre, també van registrar fotos antigues del lloc fundat que ja s'ha estudiat en nou terrasses funeràries importants fora de les muralles sud de la ciutat, antics monuments budistes, inclòs el complex de la ciutat Beikthano i el cementiri de la reina Panhtwar.
Fins ara, els estudis arqueològics han desenterrat 12 ciutats emmurallades, incloent-hi cinc grans ciutats emmurallades i uns quants assentaments més petits no fortificats, situats a les tres regions de regadiu més importants de la Birmània precolonial o a prop d'elles: la vall del riu Mu al nord, les planes de Kyaukse al centre i la regió de Minbu al sud i a l'oest de les dues primeres. Les ciutats estat eren contemporànies del Regne de Funan (Cambodja) i (potser) Txampa (sud del Vietnam), Dvaravati (Tailàndia), Tambralinga i Takuapa prop de l'istme de Kra i Srivijaya (sud-est de Sumatra). Tots aquests petits estats van presagiar l'auge dels regnes clàssics del sud-est asiàtic al segon mil·lenni dC.
Decadència de les ciutats-estat de Pyu Va ser una civilització de llarga durada que va durar gairebé un mil·lenni fins a principis del , fins que un nou grup de genets veloços del nord, els (Bamar) (birmans) del Regne de Nan Chao, van entrar a la vall superior de l'Irauadi a través d'una sèrie d'atacs. Segons les cròniques de la dinastia Tang, els Nanzhao van començar els seus atacs a l'Alta Birmània ja el 754 o el 760. El 763, el rei de Nanzhao Ko-lo-feng havia conquerit la vall superior de l'Irauadi. Les incursions de Nanzhao es van intensificar al , amb les incursions de Nanzhao entre els anys 800 i 802, i de nou entre els anys 808 i 809. Finalment, segons els xinesos, el 832, els guerrers de Nanzhao van envair el país Pyu i es van endur 3000 presoners Pyu de Halin. (El 835, els registres xinesos diuen que els Nanzhao també van assaltar un estat, generalment identificat per alguns però no universalment acceptat com un estat Pyu.)
Sens dubte, els pyu i la seva cultura no van desaparèixer només perquè 3.000 d'ells fossin deportats. La mida del regne pyu i les seves nombroses ciutats emmurallades arreu del país indica una població molt superior. De fet, no existeixen indicis ferms a Sri Ksetra ni a cap altre lloc pyu que suggereixin un enderrocament violent. És més probable que aquestes incursions debilitessin significativament els estats pyu, permetent als birmans traslladar-se als territoris pyu. En qualsevol cas, l'evidència mostra que el ritme real de la migració birmana al regne pyu va ser gradual. La datació per radiocarboni mostra que l'activitat humana va existir fins a l'any 870 aproximadament a Halin, objecte de la incursió de Nanzhao del 832. Les cròniques birmanes afirmen que els birmans van fundar la ciutat fortificada de Bagan (Bagan) el 849, però l'evidència més antiga datada per radiocarboni a Pagan (antigues muralles) apunta al 980 dC, mentre que les muralles principals apunten a aproximadament el 1020 dC, només 24 anys abans de l'inici del regnat d'Anawrahta, el fundador de l'Imperi Pagan.
Sigui com sigui, els birmans havien pres el lideratge del regne Pyu a finals del segle X i van fundar l'Imperi Pagan a mitjans del segle XI, unificant la vall de l'Irauadi i la seva perifèria per primera vegada. No obstant això, els Pyu havien deixat una empremta indeleble a Pagan, els governants birmans del qual incorporarien les històries i llegendes dels Pyu com a pròpies. Els reis birmans de Pagan afirmaven ser descendents dels reis de Sri Ksetra i Tagaung ja l'any 850 aC, una afirmació rebutjada per la majoria dels estudiosos moderns. Els assentaments Pyu van romandre a l'Alta Birmània durant els tres segles següents, però els Pyu van ser gradualment absorbits i assimilats a l'Imperi Pagan en expansió. La llengua Pyu encara existia fins a finals del , però al , els Pyu havien assumit l'ètnia birmana i havien desaparegut a la història.
Cultura Religió miniatura|Avalokiteśvara sostenint una flor de lotus. Bihar, , CE. Els Pyu seguien una barreja de tradicions religioses. La cultura de les ciutats estat de Pyu va estar fortament influenciada per l'Índia. La cultura índia era més visible al regne sud de Pyu, a través del qual es duia a terme la major part del comerç amb l'Índia per mar. Els noms de les ciutats més meridionals eren en pali o sànscrit derivats, com Sri Ksetra (Thaye Khittaya) i Vishnu (Beikthano). Els reis de Sri Ksetra es van autotitular com a Varmans i Varma. No va ser només un fenomen meridional. En uns quants graus, les ciutats i pobles del nord de Pyu també van quedar sota el domini de la cultura índia. Les cròniques birmanes afirmen que els reis fundadors de Tagaung eren descendents ni més ni menys que del clan Sakya del mateix Buda.
Al , la majoria dels pyu s'havien convertit predominantment en budistes, tot i que les troballes arqueològiques proven que les seves pràctiques prebudistes van romandre fermament arrelades durant els segles següents. Segons els textos excavats, així com els registres xinesos, la religió predominant dels pyu era el budisme theravada. L'escola theravada prevalent al regne pyu probablement derivava de la regió d'Andhra, al sud-est de l'Índia, associada amb el famós erudit budista theravada Buddhaghosa. Va ser l'escola theravada predominant a Birmània fins a finals del , quan Shin Uttarajiva va liderar el realineament amb l'escola Maha Vihara de Ceilan.
Les troballes arqueològiques també indiquen una presència generalitzada del budisme tàntric, el budisme mahayana i l'hinduisme. Avalokiteshvara (Lokanatha) (anomenat Lawkanat en birmà; ), Tara, els Budes Manusi, Vaiśravaṇa i Hayagriva, tots prominents en el budisme mahayana, van formar part de l'escena iconogràfica Pyu (i més tard pagana). S'han trobat diverses iconografies brahmanes hindús que van des de la trinitat hindú, Brama, Vishnu i Xiva, fins a Garuda i Lakxmi, especialment a la Baixa Birmània.