El 2023 (MMXXIII) va ser un any comú començat en diumenge. És el 2023è any de l'Era comuna o de l'Era cristiana, el 23è any del tercer mil·lenni i el 4t any de la dècada del 2020.
Efemèrides 20 de juliol - Centenari de l'assassinat de Pancho Villa, líder revolucionari que va dirigir la zona Nord de Mèxic durant la Revolució Mexicana.
Gener 1 de gener - Croàcia esdevé el vint-i-setè membre de l'espai Schengen, després que la Unió Europea acceptés la seva entrada el 8 de desembre del 2021. Uzbekistan adopta l'alfabet llatí. 5 de gener - funeral del papa Benet XVI. 8 de gener - Brasília, Brasil: partidaris de l'expresident Jair Bolsonaro perpetren un assalt civil als edificis federals de la Plaça dels Tres Poders. 17 de gener – Nguyễn Xuân Phúc renuncia com a president del Vietnam. 25 de gener – Chris Hipkins succeeix Jacinda Ardern com a primer ministre de Nova Zelanda, 27 de gener – Protestes a Israel contra el Govern per les mesures presses per aquest i l'escalada entre Israel i Palestina. Eleccions a Txèquia. 30 de gener – Atemptat terrorista contra una mesquita a Peshawar, Khyber Pakhtunkhwa, el Pakistan, mata un mínim de 101 persones i n'injuria unes 220 més.
Febrer 2 de febrer – El Banc Central Europeu apuja els tipus d'interès. 3 de febrer – Crisi als Estats units pel suposat albirament d'un globus espia xinès sobrevolant bases secretes militars estatunidenques. 6 de febrer – Un terratrèmol al nord de Síria i Turquia de magnitud 7,8 en l'escala de Ritcher deixa prop de 26.000 morts, en una de les pitjor catàstrofes naturals de la dècada. 28 de febrer – Accident d'un tren de passatgers que transportava 350 passatgers des d'Atenes fins a Tessalònica.
Maig 3 de maig: El Lluçanès es converteix en la 43a comarca de Catalunya.
Setembre 16 de setembre: S’estrena el SuperaDrac de Reus, la 1a bèstia inclusiva de Reus a la Plaça del Mercadal amb el Drac de Reus i la Cucafera de Reus com a padrins i Lo Dracòm de Riudoms com a convidat Naixements Països Catalans
Resta del món
Necrològiques
Països Catalans 1 de gener - Barcelona: Jaume-Patrici Sayrach i Fatjó dels Xiprers, sacerdot catòlic, polític, escriptor i editor català (n. 1929). 3 de gener - Barcelona: Sergi Schaaff i Casals, realitzador i director de televisió català (n. 1937). 7 de febrer - Teià: Toni Batllori, dibuixant d'humor i caricaturista català (n. 1951). 16 de gener - Barcelona: Ramon Coll i Huguet, pianista menorquí (n. 1941). 17 de gener - Fortià: Josep Rahola i d'Espona, industrial i polític català (n. 1918). 20 de gener - Cochabamba: Xavier Albó i Corrons, sacerdot jesuïta, antropòleg i lingüista català (n. 1934). 22 de gener - Barcelona: Agustí Villaronga, director de cinema i guionista mallorquí (n. 1953). 24 de gener - Cubelles: Mònica Miquel i Serdà, política catalana, diputada i alcaldessa de Cubelles (n. 1962). 25 de gener - València: Vicent Salvador i Liern, poeta, assagista i filòleg valencià (n. 1951). 27 de gener - Reus: Gerard Escoda Nogués, futbolista català (n. 1972). 28 de gener - Barcelona: Xavier Rubert de Ventós, filòsof, escriptor i polític català (n. 1939). 5 de febrer - Barcelona: Josep Maria Espinàs i Massip, escriptor, periodista i editor català (n. 1927). 10 de febrer - Palma: Andreu Muntaner i Darder, geòleg, fotògraf, col·leccionista i divulgador de la història de la imatge a les Illes Balears (n. 1926). 22 de febrer - Blanes: Maria Dolors Oms i Bassols, alcaldessa de Blanes (n. 1940). 23 de febrer - Eivissa: Joan Prats Bonet, arquitecte eivissenc (n. 1942). 2 de març - Sabadell: Josep Molins i Montes, atleta català (n. 1933). 4 de març - Barcelonaː Ricard Torrents i Bertrana, assagista, traductor i crític literari català, un dels principals estudiosos de Jacint Verdaguer i primer rector de la Universitat de Vic (n. 1937). 5 de març - Barcelona: Ricard Torrents, assagista, traductor i crític literari català (n. 1937). 11 de març - Antoni Serra i Bauçà, escriptor, crític literari i periodista mallorquí (n. 1936). 12 de març - Vic: Jaume Medina i Casanovas, filòleg, llatinista, escriptor, traductor i poeta català (n. 1949). 15 de març - Cardedeu: Fèlix Millet i Tusell, empresari català (n. 1935). 22 de març - Teresa Sempere Jaén, política valenciana (n. 1947). 25 de març - Barcelona: Jesús Mestre i Godes, historiador (n. 1925). 5 d'abril - Barcelona: Josep Navarro i Vives, pintor català (n. 1931). 6 d'abril - Madrid: Josep Piqué i Camps, polític, economista i professor universitari català (n. 1955). 10 d'abril - Figueres: Víctor Jou i Andreu, empresari i promotor musical català (n. 1939). 20 d'abril - Barcelona: Josep Maria Fusté i Blanch, futbolista català (n. 1941). 2 de maig - Ruth Porta Cantoni, política balear (n. 1957). 12 de maig - Granes: Remei Oliva, exiliada i mare a la Maternitat d'Elna (n. 1918). 14 de maig - Barcelona: Ferran Olivella i Pons, futbolista català (n. 1936). 27 de maig - Barbastre: Màrius Díaz i Bielsa, primer alcalde de Badalona després de la Transició (n. 1933). 29 de maig - Barcelona: Lluís Llongueras Batlle, perruquer i artista polifacètic català (n. 1936). 8 de juny - Tarragona: Lluís Raventós Artés, sacerdot i escriptor català (n. 1933). 14 de juny - Barcelona: Jordi Porta i Ribalta, filòsof i activista cultural català (n. 1936). 29 de juny - Barcelona: Roger Alier i Aixalà, historiador i crític musical català (n. 1941). 10 de juliol - Barcelona: Núria Sales i Folch, historiadora catalana (n. 1933). 15 de juliol - Barcelona: Francisco Ibáñez Talavera, dibuixant català de còmics, creador de Mortadel·lo i Filemó (n. 1936). 27 de juliol - Premià de Mar: Didier Lourenço, pintor, litògraf i escultor català (n. 1968). 3 d'agost - es Mercadal, Menorcaː Àgueda Vadell Pons, restauradora menorquina. 5 d'agost: Xavier Gabriel i Lliset, empresari català, propietari de La Bruixa d'Or (n. 1957). Carmen Herrero Vicent, oncòloga valenciana (n. 1986). 17 d'agost - Madrid: Guillem Timoner Obrador, ciclista mallorquí (n. 1926). 19 d'agost - Barcelona: Jaume Serrats i Ollé, periodista, advocat i professor universitari català (n. 1944). 3 de setembre - M. Carme Junyent, lingüista catalana (n. 1955). 14 de setembre - Barcelona: Antoni Vila i Casas, empresari, divulgador de la indústria farmacèutica i mecenes català (n. 1930). 1 d'octubre - Palma: Jaume Bover Pujol, pedagog, bibliotecari i escriptor mallorquí (n. 1945). 6 de novembre: Escaldes - Engordany: Antoni Martí Petit, arquitecte i polític andorrà, cap de Govern del Principat d'Andorra (2011-2019) (n. 1963). Campdevànol: Antoni Moll Camps, escriptor i traductor, considerat el «Patriarca de les lletres menorquines» (n. 19126). 18 de novembre - Tiana: Concepció Carreras i Fontserè, bibliotecària catalana (n. 1927). 29 de novembre - Barcelona: Joan B. Culla, historiador català (n. 1952). 30 de novembre: Barcelona: Joan Botam i Casals, sacerdot i caputxí, pare de l'ecumenisme a Catalunya (n. 1926). Joan Moll Marquès, pianista mallorquí (n. 1936). 2 de desembre - Conca: Isabel Bas i Amat, il·lustradora i guionista catalana (n. 1933). 8 de desembre: Lloret de Mar: Itziar Castro, actriu catalana (n. 1977). 9 de desembre - Girona: Carles Soler i Perdigó, eclesiàstic català, bisbe de Girona (n. 1953). 11 de desembre - Eduard Rius i Pey, metge i polític català (n. 1953). 14 de desembre - Sitges: Daniela Costa, actriu catalana (n. 1981). 26 de desembre - Thais Hernández, cantant de flamenc catalana (n. 1988). 31 de desembre - Barcelona: Colita, fotògrafa catalana (n. 1940).
Resta del món 2 de gener - Park City, Utah: Ken Block, pilot d'automobilisme i un dels fundadors de DC Shoes (n. 1967). 3 de gener - Sevilla: Elena Huelva Palomo, activista contra el càncer, influencer i escriptora espanyola (n. 2002). 4 de gener: Madrid: Nicolás Redondo, sindicalista i polític espanyol (n. 1927). Garmisch-Partenkirchen: Rosi Mittermaier, esquiadora alpina alemanya, que destacà en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1976 (n. 1950). 5 de gener - Toronto: Michael Snow, artista canadenc, considerat el pioner del videoart (n. 1928). 12 de gener - West Hills: Lisa Marie Presley, actriu i cantant nord-americana (n. 1968). 16 de gener - Roma: Gina Lollobrigida, actriu i reportera fotogràfica italiana (n. 1927). 17 de gener - Toló: Lucile Randon, supercentenària occitana (n. 1904). 21 de gener - Østerbro, Copenhagenː Ritt Bjerregaard, política danesa, diverses vegades ministra, Comissària Europea de Medi Ambient, i alcaldessa. 6 de febrer - Praga: Květa Pacovská, pintora, escultora i il·lustradora txeca (n. 1928). 9 de febrer - Marcos Alonso Peña, futbolista càntabre (n. 1959). 10 de febrer: Madrid: Carlos Saura Atarés, director de cinema espanyol (n. 1932). Los Angeles: Raquel Welch, actriu nord-americana (n. 1940). 28 de març - Tòquio (Japó): Ryūichi Sakamoto, compositor i actor japonès. 13 d'abril - Farley Green: Mary Quant, dissenyadora de moda britànica, inventora de la minifaldilla (n. 1934). 5 de maig, Lahti: Siiri Rantanen, esquiadora de fons finlandesa de les dècades 1950/60. 24 de maig - Küsnacht, Suïssa: Tina Turner, cantant estatunidenca de rock i soul (n. 1939). 12 de juny - Milà: Silvio Berlusconi, empresari i polític italià (n. 1936). 15 de juny - Blackheath, Londres: Glenda Jackson, actriu britànica. 1 de juliol - Dniprò: Viktòria Amèlina, escriptor i activista ucraïnès (n. 1986). 11 de juliol - Brno, Milan Kundera, escriptor txec (n. 1929). 16 de juliol - París: Jane Birkin, cantant, actriu i directora de cinema anglesa (n. 1946). 24 de juliol - Tòquio: Seiichi Morimura, escriptor japonès (n. 1933). 26 de juliol - Überlingen: Martin Walser, escriptor alemany (n. 1927). 31 de juliol - París: Sophie Fillières, guionista i director francès (n. 1964). 3 d'agost - Nova York : Mark Margolis, actor estatunidenc (n. 1939). 4 d'agost - Barcelona: Jango Edwards, actor, cantant i showman estatunidenc (n. 1950). 5 d'agost - París: Hélène Carrère d'Encausse, historiadora i política francesa (n. 1929). 7 d'agost: Ferentillo: Mario Tronti, filòsof i polític italià (n. 1931) Los Angeles: William Friedkin, director de cinema, guionista i productor estatunidenc (n. 1935). 8 d'agost - Detroit: Sixto Diaz Rodríguez, cantautor estatunidenc (n. 1942). 9 d'agost: Quito: Fernando Villavicencio, polític i periodista equatorià (n. 1963). Belgrad: Aleksandar Matanović, jugador d'escacs serbi (n 1930). 10 d'agost - Roma: Michela Murgia, escriptora, dramaturga, crítica literària i tertuliana televisiva sarda (n. 1972). 12 d'agost - Estocolm: Berit Lindholm, soprano sueca (1934). 14 d'agost: Milà: Francesco Alberoni, sociòleg, periodista i escriptor italià (n. 1929). László Zarándi, velocista hongarès (n. 1939). 15 d'agost - Wiesbaden: Klaus Bugdahl, ciclista de carretera alemany, pistard i gestor esportiu (n. 1934). 16 d'agost: Savona: Renata Scotto, soprano i director teatral italià (1934). San Francisco: Howard Saul Becker, sociòleg estatunidenc (n. 1928). 17 d'agost: Madrid: Guillem Timoner Obrador, pistard espanyol (n. 1926). John Devitt, nedador australià (n. 1937). 19 d'agost: John Warnock, informàtic, matemàtic i executiu d'empreses estatunidenc (n. 1940). Jean-Claude Nallet, corredor i velocista francès (n. 1947). Ascoli Piceno: Carlo Mazzone, entrenador de futbol italià i exfutbolista (n. 1937). 21 d'agost - Serguei Babkov, jugador i entrenador de bàsquet rus (n. 1967). 22 d'agost: Amhirst: Calyampudi Radhakrishna Rao, estadístic indi (n. 1920). Milà: Toto Cutugno, cantautor, compositor i lletrista italià (n. 1943). 24 d'agost - Clermont: Bray Wyatt, lluitador estatunidenc (n. 1987). 25 d'agost - Ponteranica: Armando Pellegrini, ex ciclista de carretera i pistard italià (n. 1933). 26 d'agost - Londrina: Geraldo Majella Agnelo, cardenal i arquebisbe catòlic brasiler (n. 1923). 29 d'agost - Montevideo: Waldemar Victorino, futbolista uruguaià (n. 1952). 30 d'agost: