Manuel Blanco Chivite (Sant Sebastià, 4 de febrer de 1945)Blanco Chivite reclutó a sus compañeros para realizar acciones violentas, ABC, 13 de setembre de 1975 és un periodista i editor espanyol, antic lluitador antifranquista.
Biografia Estudià periodisme a Madrid, on es casà i va tenir dues filles. Escrivia a revistes econòmiques i militava al PCE m-l des de la seva època d'estudiant. Fou detingut i torturat en desembre de 1970 quan participà en les manifestacions contra el procés de Burgos; l'agost de 1973 fou detingut novament i deixat en llibertat provisional. Llavors era cap provincial de Madrid del PCE m-l i coordinador a Madrid del FRAP.
Fou detingut el 17 de juliol de 1975 sota l'acusació d'haver participat en l'assassinat del policia armat Lucio Rodríguez Martin el 14 de juliol del mateix any a Madrid.El FRAP, rama de acción del Partido Comunista, ABC, 22 d'agost de 1975 Va passar una setmana a la Direcció General de Seguretat (DGS) interrogat pel comissari Roberto Conesa i els seus homes. Manuel Blanco manifestà haver rebut pallisses i haver signat una confessió que no sabia què deia."Todos habíamos asumido que íbamos a ser fusilados» Público, 26 d'octubre de 2009 Fou tancat a la presó de Carabanchel i el 12 de setembre de 1975 fou jutjat a la caserna d'El Goloso en consell de guerra sumaríssim juntament amb els seus companys Xosé Humberto Baena Alonso, Vladimiro Fernández Tovar, Pablo Mayoral Rueda i Fernando Sierra Marco, acusats tots cin per la mort del policia Lucio Rodríguez. El tribunal va dictar pena de mort per Xosé Humberto Baena, Manuel Blanco Chivite i Vladimiro Fernández, pena de trenta anys de presó per Pablo Mayoral i de 25 anys de presó per Fernando Sierra.
El 27 de setembre havia de complir-se la pena. Unes hores abans de l'execució el govern va commutar la pena de mort de Blanco Chivite i Vladimiro Fernández per cadena perpètua. Tanmateix va confirmar la de Xosé Humberto Baena, qui serà executat a Hoyo de Manzanares amb els també militants del FRAP José Luis Sánchez Bravo i Ramón García Sanz. Simultàniament eren executats els membres d'ETA Angel Otaegi Etxeberria a Burgos i Jon Paredes Manot Txiki a Cerdanyola del Vallès. Tots cinc foren les últimes execucions del franquisme.
Blanco Chivite va romandre a la presó de Còrdova. Ni ell ni el seu company del FRAP no foren inclosos en l'amnistia decretada arran de l'aprovació de la Llei per a la Reforma Política de 18 de novembre de 1976. Des de la presó va escriure articles a la revista Primera Plana, tot denunciant la situació a les presons, raó per la qual fou processat per injúries a un funcionari l'agost de 1977.Blanco Chivite, procesado por injurias a un funcionario, EL País, 19 d'agost de 1977 A començaments de setembre de 1977 fou aïllat a una cel·la de càstig per participar en un motí a la presó.Blanco Chivite, aislado en celda de castigo, El País, 2 de setembre de 1977
Després de les eleccions generals espanyoles de 1977 es van aprovar noves amnisties per a presos polítics. Manuel Blanco Chivite va sortir de la presó el 8 de novembre de 1977.Fernández Tovar y Blanco Chivite, en libertad a El País, 9 de novembre de 1977 Continuà la seva militància en el PCEm-l i en l'Associació Obrera Asambleïsta (AOA), alhora que fundà i dirigí lAgencia de Prensa España Popular (APEP).Manuel Blanco Chivite, El País, 31 de maig de 1978 Fou detingut novament per la policia el 25 de setembre de 1978 després d'una reunió d'artistes i intel·lectuals republicans a la Librería Internacional de MadridBlanco Chivite, detenido e incomunicado EL País, 26 de setembre de 1978 acusat com a membre de la Convenció Republicana dels Pobles d'Espanya (CRPE) de ser la tapadora del FRAPLigeros incidentes en el aniversario de los fusilamientos 1975 a El País, 28 de setembre de 1978
Durant els anys 1980 fou un dels caps del PCEml juntament amb Elena Odena i Raúl Marco.Dos de los seis indultados por Franco en 1975 continúan su militancia política El País, 27 de setembre de 1985 El 1989 va començar també la seva carrera d'escriptor.
Un cop en llibertat va continuar treballant com a periodista a Madrid. També dirigeix una petita editorial, El Garaje , que ha llençat col·leccions de llibres com Texto Imágen (TIM). La primavera de 2010 va participar en la fundació de La Comuna, associació de represaliats i antics presos i preses dels darrers anys del franquisme amb antics militants del PCE m-l, LCR, PCE, Joventuts Comunistes i nacionalistes bascos i catalans.Web de La Comuna
ObresObres de Blanco Chivite a La Casa del Libro Notas de prisión (1977), Ed. Alcaná Libros, Madrid, De matar y de morir (1988) Ed. La Primitiva Casa Roja, Madrid, Operación Mendi (1991), Editorial Txalaparta, Tudela, Los comunicados del lobo (1993), Ed. Vosa. Carvalho (1997), Ed. Vosa, Madrid. Para hundir la moral a cualquiera (1999) Ed. Vosa, Madrid. Incorrecciones sexuales (2000), Ed. Vosa, Madrid. Prótesis 01. Especial James Bond (2007), Ed. Diabolo, Madrid. La llegada de Ariadna: una carrera de 39 semanas y 3 días (2010), Ed. El Garaje, Madrid. Parejas sangrientas y otras historias aún peores (2012), Ed. El Garaje, Madrid. Fuera del rebaño no hay salvación (2014), Ed. El Garaje, Madrid.
Referències
Enllaços externs Blanco Chivite: "La guerra social ha existido siempre pero uno de los bandos a veces se duerme" Público, 12 d'abril de 2014 27 de septiembre de 1975. Los cinco últimos asesinatos de Franco. El Viejo Topo, 25 setembre 2014 Història del FRAP (1975-1985)
Categoria:Periodistes donostiarres Categoria:Polítics donostiarres Categoria:Comunistes guipuscoans Categoria:Polítics bascos del segle XXI Categoria:Activistes guipuscoans Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Polítics espanyols del segle XXI Categoria:Periodistes del segle XXI Categoria:Polítics bascos nascuts al segle XX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1945