Marta Rovira Martínez (Banyoles, 1969) és una sociòloga i escriptora catalana.
Trajectòria com a sociòloga Es va doctorar en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat com investigadora, escriptora, analista, consultora de polítiques públiques i professora associada a la Universitat Oberta de Catalunya i a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va presidir la Fundació Congrés de Cultura Catalana, sent més tard la directora.
La seva tasca com a escriptora l'ha portada ha publicar de manera regular articles d'opinió a la premsa, assaigs i llibres on analitza la societat i la política espanyoles, així com l'actualitat catalana. Ha publicat El català i la immigració (1999), Polítiques de la memòria. La Transició a Catalunya (2004), Noves idees per a la gestió de les migracions (2006) (també en anglès), i La Transició franquista. Un exercici d'apropiació de la història (editorial Pòrtic, 2014), aquest últim Premi Carles Rahola d'assaig 2014.
El 2012 va guanyar el premi Jaume Camp de Sociolingüística de l'IEC i Òmnium Vallès Oriental, amb el treball “Camins cap a la llengua. Models d'incorporació a l'ús del català de les persones d'origen castellanoparlant". Amb Enric Saurí, Jordi Solà i Montserrat Treserra. El 2022 va obtenir el Premi Tribuna Atenea pel projecte “El compromís dels ateneus amb el foment de la llengua catalana”. Federació d'Ateneus de Catalunya.
En l'àmbit audiovisual, va dirigir el documental Imaginar un país. El Congrés de Cultura Catalana (2018), estrenat a TV3 dins el programa Sense ficció. El documental combina imatges inèdites del Congrés amb entrevistes a personalitats del món polític, cultural i acadèmic dels països catalans que van tenir-hi un paper destacat.El 2008 va codirigir, amb Enric Saurí, el documental Forjadors de la Diada. La història de la commemoració de l'Onze de Setembre].
Implicació en la societat civil Marta Rovira Martínez ha tingut una llarga trajectòria d'implicació en entitats de la societat civil. Va formar part de la Comissió Lingüística de la Crida a la Solidaritat en els darrers anys d'aquesta entitat, va participar en la fundació del Bloc d'Estudiants Independentistes l'any 1990, al costat d'una generació que un cop acabats els estudis va continuar fent incidència política a l'Associació Catalana de Professionals.
Des del 2004 fins al 2010 va formar part de la Junta Nacional d'Òmnium Cultural. Des del 2010 va incorporar-se al Patronat de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, que va presidir des del 2014 al 2016, any en què en va assumir la direcció per tal de reforçar-ne l'estructura i la capacitat d'acció. En la seva etapa a la Fundació Congrés va impulsar la commemoració dels 40 anys del Congrés de Cultura Catalana amb nombroses activitats, recuperació d'arxius, la creació d'un web amb la història del Congrés i un documental amb TV3 i Incís Films.
El 2018 va ser vicepresidenta del Consell Assessor per a l'impuls d'un Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent, creat el 23 d'octubre de 2018 i dissolt el 1r d'agost de 2019, un cop lliurat al president de la Generalitat l'informe amb l'anàlisi i les conclusions del treball encarregat a aquest Consell Assessor.
Actualment és regidora de cultura, feminismes i política lingüística a l'Ajuntament de Vilassar de Mar per Esquerra Republicana de Catalunya.
Obra publicada Rovira, Marta (ed.) (2020). El Congrés de Cultura Catalana 1975-1977. Història i balanç. València: Editorial Afers. Rovira, Marta (2019). Àcids nocturns. Vilassar de Mar: Índex edita. Saurí, Enric i Rovira, Marta (2015). Diversitat i integració en l'associacionisme cultural català. Barcelona: Revista Canemàs. Rovira, Marta (2014). La Transició franquista. Un exercici d'apropiació històrica. Barcelona: Editorial Pòrtic. Rovira, Marta (2012). Estratègies de transmissió lingüística en famílies plurilingües. Barcelona: Editorial UOC. Aubarell, Rovira i Aragall (2006). Noves idees per a la gestió de les migracions. Barcelona: IEMED – Editorial Mediterrània. Aubarell, Rovira i Aragall (2006). Rethinking migration policies. Barcelona: IEMED-UNFPA. Rovira, Marta i Saurí, Enric (2006). El català a les empreses. Context, pràctiques i discursos. Barcelona: Ed. Proa. Institut Europeu de la Mediterrània (2005). Encuesta Diez años del proceso de Barcelona. La sociedad civil opina. Resultados, prioriades y escenarios. / Enquête Le Processus de Barcelone dix ans après. La société civile donne son avis. Résultats, priorités et scénarios. / Survey Ten Years of The Barcelona Process. Civil Society's Views. Results, priorities and scenarios. Barcelona: IEMed. Rovira, Marta (2004) Polítiques de la memòria. La Transició a Catalunya. Coordinadors: Marta Rovira i Félix Vázquez. Barcelona: Pòrtic. Rovira, Marta (coord.)(2004). El català i la immigració. Barcelona: Editorial Mediterrània. Rovira, Marta (2003). Avaluació del programa d'activitats escolars de medi ambient. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Bonal, X. (dir.) (2003). Apropiacions escolars. Usos i sentits de l'escolaritat obligatòria dels joves adolescents. Barcelona: Editorial Octaedro. Rovira, Marta (2003) Societat de l'aprenentatge. Document d'anàlisi i propostes d'actuació. Pla Governamental Cat21. Documents de Reflexió Estratègica, 6. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Rovira, Marta (2000) El tractament de l'agressivitat als centres educatius: propostes d'acció tutorial. Quadern de Coeducació núm. 15, ICE-UAB. Rovira, Marta (2000) El tratamiento de la agresividad en los centros educativos: propuestas de acción tutorial. Cuadernos de Coeducación núm. 15, ICE-UAB. Rovira, Marta (1996) Avaluació del Programa Integrat d'Educació Ambiental de Cornellà de Llobregat. Fundació Jaume Bofill. Col·lecció Estat de la qüestió, núm. 16.
Referències
Categoria:Banyolins Categoria:Sociòlegs catalans del sud contemporanis Categoria:Científics catalans del sud contemporanis Categoria:Nascuts el 1969