La Rosàlia o Rosaria (de vegades rosatio o dies rosationis) era el nom de diverses celebracions de l'època de l'imperi romà que implicaven ofrenes de flors o guarniments amb flors, principalment les roses i les violes. Les rosàlies començaven a l'abril i es feien també en diverses ocasions del juliol.C.R. Phillips, "The Oxford Classical Dictionary", editat per Simon Hornblower i Anthony Spawforth, Oxford University Press, 1996, p. 1335; rosalia en: CIL 6.10264, 10239, 10248; dies rosalis, dies rosae i dies rosaliorum en: CIL 3.7576, 6.10234, 6.10239, 6. 10248. Les rosàlies estaven connectades a dos tipus de festes: les alegres celebracions per l'arribada de la primavera i les altres de caràcter més seriós en homenatge als difunts. Les Rosaliae signorum, formaven part de les obligacions dels militars i eren una mostra de respecte davant els emblemes (signa) de l'exèrcit.
Significació de les roses a l'antiguitat Tant a Grècia com a Roma era costum portar corones de flors al cap en ocasions festives.Mireille M. Lee, «Clothing», en "The Oxford Encyclopedia of Ancient Greece and Rome", p. 231 Les garlandes fetes amb roses i violetes es feien servir per decorar el lloc per on passarien els nuvis el dia del seu casament, o també per guarnir la sala on es feia una reunió per beure i recitar poesia, o per substituir la roba en escenes eròtiques d'actors despullats.C. M. Bowra, "Greek Lyric Poetry: From Alcman to Simonides", p. 108, 191, 264; Patricia A. Rosenmeyer, "The Poetics of Imitation: Anacreon and the Anacreontic Tradition", Cambridge University Press, 1992 A la literatura llatina l'expressió in rosis et violis es feia servir per descriure un plaer sense complicacions.En català existeix una expressió semblant ésser flors i violes,Henriksén, "A Commentary on Martial", p. 59, citant a Ciceró, "Tusculanae Disputationes" 5.73 Els guarniments florals servien, de vegades, per distingir qui eren els participants en una celebració i eren, en altres ocasions, un símbol de la brevetat de la bellesa i de la vida.Karen K. Hersch, "The Roman Wedding: Ritual and Meaning in Antiquity", ed.Cambridge University Press, 2010, p. 91. Les roses i les violes es donaven també com a regal.Henriksén, "A Commentary on Martial", p. 256, citant a Marc Valeri Marcial 9.60; Plini el Vell, "Naturalis Historia" 21.14; Ovidi, "Metamorfosis" 12.410; Estaci, "Silvae" 1.2.22
Les ofrenes florals eren apropiades per algunes deesses: Afrodita, Persèfone, Cloris de la religió grega i Venus, Prosèrpina, Flora en la religió romana.Monica S. Cyrino, "Aphrodite", ed.Routledge, 2010, p. 36; "Corinth. The Sanctuary of Demeter and Kore: Terracotta Figurines of the Classical, Hellenistic, and Roman Periods", ed.ASCSA (The American School of Classical Studies at Athens), 2000, vol. 18, pt. 4, pàg. 124–125. 14,15Ada Cohen, "Mythic Landscapes of Greece," en The Cambridge Companion to Greek Mythology, ed.Cambridge University Press, 2007, p. 316 La fragància de les roses era un atribut procedent d'AfroditaMonica S. Cyrino, "Aphrodite", p. 35–39; Ian Du Quesnay, "Three Problems in Poem 66," en "Catullus: Poems, Books, Reader", Cambridge University Press, 2012, p. 165–166 i era un complement que es feia servir, sobretot en l'època imperial, en les reunions del vi de Dionís o les relacionades amb Eros.M.L. West, "The Anacreontea," en Hellenica: Selected Papers on Greek Literature and Thought. Volume II: Lyric and Drama (Oxford University Press, 2013), vol. 2, p. 388–389; Laura Miguélez-Cavero, Poems in Context: Greek Poetry in the Egyptian Thebaid 200-600 AD, ed.Walter de Gruyter, 2008, p. 130–134. Sobre la fragància del vi de Dionís com a competidor de l'aroma de les roses vegeu: Xavier Riu, "Dionysism and Comedy", edd.Rowman & Littlefield, 1999, p. 108; Edoarda Barra-Salzédo, "En soufflant la grâce: Âmes, souffles et humeurs en Grèce ancienne", ed.Jérôme Villon, 2007, p. 178 A la novel·la del Dafnis i Cloe es descriu un plaent jardí amb roses i violes en què hi ha un espai sagrat dedicat a Dionís.A.R. Littlewood, "Ancient Literary Evidence for the Pleasure Gardens of Roman Country Villas," en: Ancient Roman villa Gardens, Dumbarton Oaks Colloquium on the History of Landscape Architecture 10 (Dumbarton Oaks, 1987), p. 28 A Roma Venus era la deessa dels jardins així com de l'amor i la bellesa.Michael Lipka, "Roman Gods: A Conceptual Approach", ed.Brill, 2009, p. 42 A Venus se li feia una ofrena de roses en el ritual anomenat lavatio que es feia al mes d'abril i també per la Vinàlia.Ovidi, "Fasti" 4.138; 869A. S. Hooey, "Rosaliae signorum," ed.Harvard University Press, p. 27 miniatura|Les roses d'Elagàbal (1888) pintura de Lawrence Alma-Tadema. La relació entre les flors i l'erotisme va ser un tema que va tornar a estar de moda a finals del .Cristina Mazzoni, Saint Hysteria: Neurosis, Mysticism, and Gender in European Culture, ed.Cornell University Press, 1996, p. 142. Les flors també es feien servir per donar la benvinguda. En les cerimònies dadventus per donar la benvinguda oficialment a un emperador que tornava d'un viatge es decoraven els carrers amb flors i es llançaven al seu pas alguns pètals. A la Historia Augusta es diu que l'emperador Elagàbal en un dels seus banquets va colgar amb pètals de rosa els seus convidatsAnthony Grafton, Glenn Most, Salvatore Settis, "The Classical Tradition", ed. Harvard University Press, 2010, p. 524 A la cultura grega hi havia la tradició de la phyl·lobolia, que consistia a llançar flors sobre un atleta per festejar el seu èxit, o sobre una parella de nuvis per festejar el dia del matrimoni.Stephen G. Miller, "The Berkeley Plato", ed.University of California Press, 2009, p. 43; Bruno Currie, "Pindar and the Cult of Heroes", ed.Oxford University Press, 2005, p. 141; John H. Oakley, Rebecca H. Sinos, "The Wedding in Ancient Athens" ed.University of Wisconsin Press, 1993, p. 27
A l'antic relat Sobre l'origen del món, la rosa va ser la primera flor creada, procedent de la unió de Psique i Eros.Stephen G. Miller, "The Corporeal Imagination", p. 74 A l'antic Egipte es feien corones amb branques de llorer i flors de papir per als morts que, amb la romanització, es van substituir per roses.Lorelei H. Corcoran, Marie Svoboda, "Herakleides: A Portrait Mummy from Roman Egypt", ed.Getty Publications, 2010, p. 32 Als Papirs màgics grecs s'esmenta una celebració anomenada Rhodophoria, probablement en honor d'Isis, que podria ser l'equivalent grec de la Rosalia romana.J. Gwyn Griffiths, "Apuleius of Madaurus: The Isis-Book": (Metamorphoses, llibre XI) ed.Brill, 1975, p 160–161
Les flors dels funerals Les roses eren emprades pels grecs en els enterraments, però van adquirir una especial importància entre els romans.Frederick E. Brenk, "Clothed in Purple Light: Studies in Vergil and in Latin Literature", ed.Franz Steiner, 1999, p. 87, 102 S'han trobat imatges de roses en esteles funeràries gregues i en epitafis, generalment dedicats a noies. En un epitafi grec de l'era imperial la mort d'una noia que havia mort abans de casar-se era comparada amb una ponzella tallada del roser en el moment de la seva obertura; una dona jove enterrada amb la roba del seu casament és comparada amb una rosa en un jardí; un noi de vuit anys és comparat amb la rosa més bella d'Eros.Frederick E. Brenk, "Clothed in Purple Light: Studies in Vergil and in Latin Literature", ed.Franz Steiner, 1999, p. 87, nota 2 La rosa era, doncs, el símbol emprat pels poetes per expressar la pèrdua per una mort prematura.Frederick E. Brenk, "Clothed in Purple Light: Studies in Vergil and in Latin Literature", ed.Franz Steiner, 1999, p. 88 A la Ilíada, Afrodita feia servir oli amb essència de rosesHomer "Ilíada" 23.185–187 per mantenir la integritat del cos d'Hèctor després de la mort. A la poesia grega i llatina les roses creixen als Camps Elisis, el paradís dels morts.Brenk, "Clothed in Purple Light", p. 102–104, 113, citant a Píndar, frg. 129; Properci 4.7.59–62 miniatura|Pintura mural d'una casa de Pompeia, representant a Cupido fent garlandes de flors mentre Psique té una pàtera per libacions Roseta (decoració).Rabun Taylor, "Roman Oscilla: An Assessment," RES: Anthropology and Aesthetics nº48,2005, p. 92. Les ofrenes als morts consistien en garlandes de violetes i roses i libacions de vi,Karen K. Hersch, "The Roman Wedding: Ritual and Meaning in Antiquity", ed.Cambridge University Press, 2010, p.91 citant a Ovidi entre els llatins el roig i el porpra eren els colors preferits per aquestes ocasions.Les antigues etimologies relacionaven la paraula llatina purpureus amb el mot grec porphyreos pel color lilat que agafa la pell d'una part del cos que ha rebut un cop. El poeta Virgili emprava la flor porpra com a metàfora per descriure la mort prematura d'un jove guerrer:Virgili, "Eneida" 6.884 i 9.434–437 La mort de Pallas, el fill d'Evandre evoca la violeta que va sorgir de la castració d'Atis i la flor en què Apol·lo va transformar a Jacint.J.D. Reed, "Virgil's Gaze: Nation and Poetry in the Aeneid", ed.Princeton University Press, 2007, p. 22. Les espines de les roses podien ser també un símbol de la moralitat davant la sensualitat.Rosenmeyer, "The Poetics of Imitation", p. 211–212 miniatura|Roses en un mausoleu, aquarel·la de Paulowna, 1842 Durant la Parentalia les ofrenes de flors als difunts anaven acompanyades d'un banquet compartit amb els morts.J.M.C. Toynbee, "Death and Burial in the Roman World", ed.Johns Hopkins University Press, 1971, 1996,p. 62–63; Regina Gee, "From Corpse to Ancestor: The Role of Tombside Dining in the Transformation of the Body in Ancient Rome," en The Materiality of Death: Bodies, Burials, Beliefs, Bar, International Series, 1768, ed.Oxford, 2008, p. 59–68 Entre les pintures que decoren les tombes romanes s'han trobat dibuixos de roses rogenques sobre fons clar. A diferència de les flors naturals les flors pintades no es podien pansir, cosa que es valorava a partir de la creença romana de l'existència de l'ànima després de la mort.J M C Toynbee, "Death and Burial in the Roman World", p. 63. Per la mateixa raó es plantaven rosers als cementiris, assegurant que els morts gaudissin de la floració contínua de la planta, costum que encara perdura als cementiris catòlics.Toynbee, "Death and Burial in the Roman World", p. 97–98; Claire Holleran, "Shopping in Ancient Rome: The Retail Trade in the Late Republic and the Principate", ed.Oxford University Press, 2012, p. 119; John S. Kloppenborg, Richard S. Ascough, "Greco-Roman Associations: Texts, Translations, and Commentary. I: Attica, Central Greece, Macedonia, Thrace", ed.Walter de Gruyter, 2011, vol. 1, p. 327 Els cristians protestants van criticar aquesta pràctica durant el , argumentant que era un costum d'origen pagà.Jack Goody, Cesare Poppi, "Flowers and Bones: Approaches to the Dead in Anglo-American and Italian Cemeteries," en: Modes of Comparison: Theory and Practice, ed.University of Michigan Press, 2006, p. 420–456; Beza, "Paganism in Romanian Folklore", p. 42–43