Oratio de hominis dignitate («discurs sobre la dignitat de l'home» o «la dignitat humana») és una obra filosòfica escrita en llatí el 1486 pel destacat humanista Giovanni Pico della Mirandola. Des de la primera edició de les obres completes d'aquest autor la denominen Oratio elegantissima, en oposició amb altres dels seus textos, anomenats Epistolae elegantes.
Va constar com a preparació a la «disputa» que estava previst celebrar-se a l'Epifania de 1497, i que no va tenir lloc per decisió del papa Innocenci VIII, que va encarregar a una comissió estudiar el llibre de Pico. La comissió en va trobar alguna de les seves tesis contràries la doctrina cristiana, i l'autor va compondre una Apologia o defensa que reproduïa gairebé textualment la segona part de la Oratio. La publicació completa de la Oratio es va produir amb les obres completes Opera Omnia el 1496, dos anys després de la seva mort, a iniciativa d'un parent seu, Gian Francesco Pico. L'addició al títol de la crucial referència a la «dignitat humana» (de hominis dignitate) es fa en edicions posteriors.
Contingut El text s'estructura en 900 tesis, enfocades a demostrar la potència de l'intel·lecte i situar l'home en el centre de l'Univers: dissenyen un antropocentrisme enfront del teocentrisme de la filosofia medieval, el que va produir una certa controvèrsia. Ha estat qualificat com «el manifest del Renaixement».Diversos autors, com Cassirer y Garin, als quals es considera seguint els passos de Jacob Burckhardt. Citats a Interpretations, a Francesco Borghesi, Michael Papio, Massimo Riva, Pico Della Mirandola: Oration on the Dignity of Man: A New Translation and Commentary, Cambridge University Press, 2012, ISBN, 9781107015876, p. 51
Elogia immensament la capacitat intel·lectiva i deductiva de l'ésser humà. Concep la intel·ligència com ara llibertat, un medi de formular conceptes per condicionar el futur en el bo i el dolent. És aquesta capacitat la que distingeix l'home dels altres éssers vius i el fa superior a ells. El coneixement i la saviesa usen l'estudi i la filosofia com a medi -optant aquí pel neoplatonisme agustinià i no per l'aristotelisme-; només així home i coneixement seran la mateixa cosa, elevant-se a un grau superior que l'iguala amb Déu i amb els àngels.
Edicions antigues Opera omnia, 1506. Opera omnia Ioannis Pici Mirandulae ...: sunt autem haec quae ab hoc autore ... scripta sunt Heptaeus de Dei creatoris sex dierum opere Geneseos ..., Heinricum Petri, 1557.
Edicions actuals Discurs sobre la dignitat de l'home, ed. y tr. Antoni Seva, Universitat de València, 2004, [http://books.google.cat/books?id=ils-bYuaHVAC&dq=%22de+la+dignidad+del+hombre%22&source=gbs_navlinks_s Discurso sobre la dignidad del hombre], UNAM, 2004, Oratio De hominis dignitate, testo latino a fronte, a cura di Eugenio Garin, Edizioni Studio Tesi, Pordenone 1994 De la dignité de l'homme, tr. y ed. Yves Hersant, Éditions de l'éclat, 1993, . Oration on the Dignity of Man, Regnery Publishing, 2012, . Über die Würde des Menschen: (De dignitate hominis). Lat.-Dt. Norbert Baumgarten, August Buck; Meiner, F, 1990, Om menneskets værdighed'', ed. Jørgen Juul Nielsen, Museum Tusculanum Press, 1989,
Referències
Categoria:Llibres en llatí Categoria:Obres de filosofia Categoria:Literatura italiana Categoria:Obres del segle XV