miniatura|Unions comunicants (Gap junction) Les unions comunicants (en anglès: Gap junctions) nexus o macula communicans o unions en gap, van ser descobertes l'any 1953 i són connexions intercel·lulars especialitzades entre una multitud de tipus de cèl·lules animals Aquestes unions comuniquen directament el citoplasma de dues cèl·lules, la qual cosa permet a diverses molècules, ions i impulsos elèctrics passar directament a través d'una entrada regulada entre cèl·lules.
Les unions comunicants s'expressen en virtualment tots els teixits del cos, amb l'excepció del múscul esquelètic adult completament desenvolupat i en cèl·lules mòbils com l'esperma o els eritròcits. Tanmateix, les unions comunicants no apareixen en les esponges.
Estructura En els animals vertebrats, els hemicanals d'aquestes unions són principalment homo o hetero hexàmers de proteïnes connexines. En els invertebrats les unions comunicants consten de proteïnes de la família de proteïnes innexina.
Funcions Les unions comunicants es pot considerar que funcionen al més simple nivell com una via directa entre cèl·lules pels corrents elèctrics, les molècules petites i els ions.
Referències
Bibliografia
Categoria:Biologia cel·lular