Antoni Puiggarí (Perpinyà, 17 de gener del 1815 - Perpinyà, 3 de desembre del 1890) va ser un militar i historiador rossellonès.
Biografia Era nebot del filòleg i historiador Pere Puiggarí (Perpinyà, 1768-1854). Després de fer els primers estudis a Perpinyà es graduà a l'École Polytechnique, i continuà la formació a l'Escola Militar d'Enginyeria, d'on en sortí sotstinent de l'arma corresponent. Ascendí a tinent el 1837, capità el 1841 (amb destinació a Prats de Molló i al Fort dels Banys), cap de batalló el 1857, tinent coronel director d'Enginyers a Montpeller el 1863, director de les fortificacions de Perpinyà el 1867, i coronel cap de la Direcció d'Enginyers de Perpinyà (1867-1875). Participà en la campanya d'Algèria (a Constantina i Bona 1838-1839) i al Cos Expedicionari de la Mediterrània (1849) on el capità Puiggarí, al front d'una companyia de sapadors, participà tant en la derrota del 30 d'abril davant de la porta Pertusa, com en l'assalt a la villa Doria Pamphilj el 3 de juny i, l'endemà, en les trinxeres assetjant la ciutat. En una missió de distracció, fou el primer oficial francès que entrà -breument- a la Roma garibaldina, el 30 d'abril.
Elaborà i dirigí la construcció d'un hospital termal militar als Banys (Vallespir) entre les dècades de 1840 i 1850, destinat als ferits a la guerra d'Algèria. També feu projectes per un fort a Bazergues (Acs, Arieja), i casernes a Mende (Losera) i a Montpeller. Finalment, fou governador de Perpinyà entre els anys 1870-1871, durant la guerra francoprussiana. Va ser distingit amb els graus de cavaller (1849), oficial (1862) i comandant (1874) de la Legió d'Honor.
En el camp intel·lectual se li deu el descobriment als Banys el 1845 d'unes inscripcions antigues sobre plom, que publicà el 1847; perdudes les peces originals, els facsímils que en feu han estat estudiats diverses vegades A: amb interpretacions diverses (vegeu Kantas Niskas). Tingué una gran influència sobre els historiadors rossellonesos de l'època i fou autor de diverses publicacions, per bé que part de la seva producció romangué inèdita. Havia après l'àrab en la seva estada a Algèria i l'italià a la campanya de Roma, a més del seu català nadiu i del castellà, i estudià la gramàtica catalana, els goigs i disciplines auxiliars de la història com l'epigrafia i la numismàtica. Va ser soci de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées Orientales, que dues vegades li oferí endebades la vicepresidència; vicepresident (1866-1867) i soci honorari (des del 1867) de la "Société Archéologique de Montpellier"; soci honorari de la "Commission archéologique de Narbonne", i soci corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1887).
Obres Sembla que coescrit amb Jaume Boixeda i amb Antoni Puiggarí, encara que l'article només indica l'autoria d'en Bosch de la Trinxeria
Penediment Recull de poesies d'Antoni Puiggarí, a: L'apparition de l'Ange Un bassin de cuivre jaune de Saint-Michel de Cuxa Le bras de saint Jean-Baptiste conservé à Saint-Jean Les dates métriques Les Goigs Une inscription du VI' siècle à Prats-de-Mollo Une inscription catalane du XIII' siècle L'interjection catalane: Carail Un ivoire de Narbonne La légende de saint Lin Notes sur saint Enves Le pluriel féminin catalan Le premier livre imprimé à Perpignan, en 1502 Le prieuré de Saint-Estève-del-Monastir Le vieux Saint-Jean
Notes
Referències
Enllaços externs Fotografia en uniforme (1862) Plànol de Fort Lagarde, fet de Puiggarí
Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor nord-catalans Categoria:Comandants de la Legió d'Honor catalans Categoria:Historiadors nord-catalans Categoria:Militars rossellonesos Categoria:Acadèmics corresponents estrangers de la Reial Acadèmia de Bones Lletres Categoria:Morts a Perpinyà Categoria:Perpinyanencs contemporanis Categoria:Militars nord-catalans Categoria:Nascuts el 1815