Ramon Espasa i Oliver (Sant Jaume d'Enveja, Montsià, 2 de desembre de 1940) és un metge i polític català. Fou conseller de sanitat de la Generalitat de Catalunya, diputat al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats i senador.
Biografia Va néixer el 2 de desembre de 1940 a Sant Jaume d'Enveja. El seu pare, Ramon Espasa Jardí, nascut a Maldà, metge, i la seva mare, Elisa Oliver Albertí, nascuda a Castell d'Aro, mestra, es varen instal·lar a Sant Jaume d'Enveja en acabar la Guerra Civil, per evitar possibles represàlies polítiques a Barcelona. A partir dels 7 anys s'escolaritzà a Barcelona – Escola Suïssa i Liceu Francès-.“Entrevista a Ramon Espasa sobre el franquisme”, per Laia Espasa, AULA, abril 2018 Va ser membre de l'escoltisme a l'agrupament de la Mare de Déu de Montserrat, de mossèn Batlle.
El 1965 es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona, especialitzant-se en cirurgia general i digestiva. Es doctorà el 1975. Ha estat metge adjunt a la Càtedra Quirúrgica II Professor Piulachs de l'Hospital Clínic i Provincial de Barcelona i al Servei de Cirurgia General de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona. També ha estat cap clínic de Cirurgia Digestiva a l'Hospital Universitari de Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat. Va fer ampliacions d'estudis a Lyon, Montpellier i Paris. Activista polític en les estructures professionals durant la dictadura, ha estat vicepresident de la junta del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (1976) i president de la secció d'hospitals del mateix Col·legi (1975).Diputats del Parlament de Catalunya en la I Legislatura p. 61
Ponent al X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat a Perpinyà (1976). Coordinador general de l'Àmbit Estructura Sanitària del Congrés de Cultura Catalana (1977-78), on es comença a proposar un model de servei públic i universal de salut per a Catalunya.Ramon Espasa al web de la RAMC
Coautor de llibres sobre salut pública: La sanidad hoy (1975), La salud, exigencia popular (1976) i Servei Nacional de Salut, una alternativa democràtica (1977). Aquest conjunt de llibres, considerat el nucli intel·lectual de la proposta Servei Nacional de Salut, formula les bases per un sistema sanitari - públic i universal-, inspirat en el model anglès.
Afiliat al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) el 1968. Perseguit durant el franquisme -en els dos estats d'excepció-. El febrer de 1972 fou reclamat per assistir clandestinament un líder de CCOO ferit de bala per la Guàrdia Civil i que després seria evacuat a França. Membre de l'Assemblea Permanent d’Intel·lectuals catalans i de l'Assemblea de Catalunya. Detingut i empresonat el 1974 en la caiguda dels 113 de l'Assemblea de Catalunya. El 1977 fou elegit membre del comitè central i fou responsable de la comissió de sanitat del PSUC. De 1982 a 1988 dirigí la revista cultural Nous Horitzons.Diputats del Parlament de Catalunya en la II Legislatura p. 64
Conseller de sanitat i assistència social de la Generalitat de Catalunya, en el govern d'unitat presidit pel Molt H. Sr. Josep Tarradellas (1977-1980). Organitzà els primers serveis de salut pública transferits, promogué la primera campanya oficial de contracepció i salut sexual reproductiva.Fou un actiu enllaç amb les redaccions de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 i de la Constitució Espanyola de 1978. El possible traspàs de les quatre Diputacions, defensat en un article pel secretari general de la conselleria i recolzat pel conseller Espasa, es convertí en un important desacord amb el President Tarradellas, finalment superat. Elaborà el Mapa SanitariDecret de 7 de gener de 1980, pel qual s'aprova el Mapa Sanitari de Catalunya. DOGC n.49, 7 març 1980'', primera proposta governamental d'ordenació territorial dels serveis sanitaris: una diagnosi i una planificació de com calia distribuir els recursos sanitaris en el territori. El Mapa Sanitari fou la llavor per dissenyar el sistema català de salut, a semblança del prestigiós sistema nacional de salut anglès (NHS), un dels màxims assoliments de l'estat del benestar i que, a Espanya, desplegarà més tard el govern socialista.CASTIELLA, Txema (2020) p. 507
Fou elegit diputat per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i 1984 pel PSUC. Renuncià a l'escó al Parlament de Catalunya quan fou elegit, l'any 1986, diputat per Barcelona al Congreso de los Diputados dins les llistes de la coalició Unió de l'Esquerra Catalana —PSUC i ENE. Fou escollit novament diputat a les eleccions generals espanyoles de 1989 i a les de 1993 en els llistes d'Iniciativa per Catalunya.Fitxa de Ramon Espasa al Congrés dels Diputats, III LegislaturaFitxa de Ramon Espasa al Congrés dels Diputats, IV LegislaturaFitxa del Congrés dels Diputats, V Legislatura Dimití d'Iniciativa per Catalunya el 1996CASTIELLA, Txema (2020) p.449 i deixà la vida parlamentaria tornant a la seva activitat professional al Hospital Universitari de Bellvitge. El 1999 va ser convidat a col·laborar amb Ciutadans pel Canvi CpC. Diputat al Parlament de Catalunya amb la coalició PSC-CpC (1999-2006) i Senador per la Comunitat Autònoma, integrat en el Grup Parlamentari Entesa Catalana de Progrés (PSC-ERC-IC) (1999-2006).Fitxa del Senat
El 5 de juliol del 1991 assistí al 1er. Congrés post-apartheid de l'African National Council a Durban. i el 22 de juliol del mateix any, va participar en un míting amb Nelson Mandela a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Activa oposició parlamentària i social donant suport a la Plataforma en Defensa de l'Ebre, contra el transvasament.
Col·laborador habitual en la premsa diària (Tele-Exprés, El Periódico, Avui, La Vanguardia, El Pais)
Entre els anys 1977 i 2007 va impartir conferències i ponències sobre organització sanitària i salut pública a moltes institucions i poblacions de Catalunya, així com a Oviedo, Pamplona, Madrid, Granada, Sevilla, Múrcia, Bilbao, Canàries, Santiago de Compostela, València, etc.
En els múltiples debats i ponències legislatives en les quals ha participat de forma destacada durant aquests 25 anys de vida parlamentària, ha incidit especialment en dues temàtiques, l'econòmico-social i la sanitària. En l'àrea econòmica i social, va impulsar els drets dels ciutadans per poder renegociar a la baixa els tipus d'interès de les hipoteques (Ley 2/1994, 30 de marzo, sobre subrogación y modificación de préstamos hipotecarios), així com el major control democràtic de les entitats financeres i dels fons de pensions (Ley 13/1994, 1 de junio, autonomía Banco de España; Debate sobre la creación del Banco Central Europeo, 1996; Ley 1/2002, 29 de noviembre, texto refundido Ley Regulación de Planes y Fondos de Pensiones; Ley 20/2005, 14 de noviembre, de creación de un registro de contractos de seguro de cobertura de vida). També va estar molt present en l'àrea de salut pública, contribuint a impulsar el dret a la interrupció voluntària de l'embaràs, els drets de reproducció humana assistida i els drets a l'autonomia dels pacients (Proposición de Ley 122/000022 de Regulación de la interrupción voluntaria del embarazo. 08.11.1986; Ley 42/1988, 28 de diciembre, de donación y utilización de embriones; Ley 35/1988, de 22 de noviembre, de Técnicas de Reproducción Asistida; Ley 41/2002, 14 de noviembre, básica reguladora de la autonomía del paciente y derechos de información y documentación clínica), així com a impulsar millores en l'atenció sanitària i en la lluita contra el tabaquisme (Ley 16/2003, 22 de mayo, de cohesión y calidad del sistema nacional de salud; Ley 28/2005, 26 de diciembre, de medidas sanitarias frente al tabaquismo)
Col·legiat d’Honor del Col·legi Oficial de Metges de Girona, per la seva trajectòria dins l'àmbit de la política sanitària i la tasca realitzada com a Conseller de la Generalitat (1999).
Facultatiu emèrit de l’Hospital Universitari de Bellvitge en reconeixement de la dedicació professional a la sanitat pública (2007).
Membre de la Comissió d'Ètica Assistencial de l’Hospital Universitari de Bellvitge (2007).
Membre de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, de la Societat Catalana de Cirurgia i de la Societat Catalana de Salut Pública.
Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des de 2010.
Està casat amb Carme Sans i té dos fills, Roger i Marina.
Selecció d'obres Estudi epistemològic de la teoria “La sensibilitat tròfica” de Ramon Turró. Tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Medicina, 1975 La sanidad, hoy. Ed. Avance, 1975 R. Espasa et al. La salud, exigencia popular. Ed. Laia, 1976 R. Espasa et al. La salut, un dret social. Per una alternativa sanitària. Serra d'Or, gener 1976 R. Espasa et al. La promoció de la salut, objectiu primordial de la medicina i de l'organització sanitària. Llibre de ponències núm.2, Xè Congrés de Metges i Biòlegs de llengua Catalana, 1976. L'organització sanitària a Espanya i les alternatives. Annals de Medicina, juliol 1977 El Servei Nacional de Salut, una alternativa democràtica a la sanitat. Ed. Laia, 1977 R. Espasa et al. La Sanitat a Catalunya. Anàlisi i propostes del Departament de Sanitat i Assistència Social (Mapa Sanitari). Generalitat de Catalunya, 1980, Llibre i decret de 7 de gener, DOGC n. 49 Proposta d'un model de sistema de Seguretat Social arran de la seva reforma. Nous Horitzons, núm.78, 1988 Estrategias para un nuevo modelo de salud. VI Congrés Mundial de Medicina Social. Las Palmas de Gran Canaria, Setembre, 1989 La utopia quotidiana. Nous Horitzons, Editorial Columna, abril 1989 Estrategias de la izquierda ante la mundialización económica. La democracia post-liberal, ed. J.F. Tezanos, Editorial Sistema, 1996 Nuevos valores de la izquierda para un nuevo marco político. Jornadas de la Fundación Sistema. Madrid, 1996 Nova cultura econòmica, nova pobresa. Col·lecció Cristianisme i Justícia, núm. 72, 1996 R. Espasa et al. Discurs en la concessió de la Medalla d'Or al H. Sr. Antoni Gutiérrez Diaz. Generalitat de Catalunya, 2006 Ramon Turró. Científic i pensador. Publicacions Càtedra Ferreter Mora, 2007. R. Espasa et al. Discurs d'entrada a la Real Acadèmia de Medicina de Catalunya, 2011 Sobre la “Sensibilitat tròfica” de Ramon Turró. Revista RAMC, vol 32, núm. 4, 2017 Catalanisme polític, negacionisme i laïcitat. Dins de Catalanisme 80 mirades (i+)'', Edició a càrrec de Portes Obertes del Catalanisme, ED Libros, 2018
Referències
Enllaços externs Bloc de Ramon Espasa Articles de Ramon Espasa a El Periódico, La Vanguardia, El Pais i l'Avui
Categoria:Metges catalans del sud contemporanis Categoria:Consellers dels governs de Josep Tarradellas Categoria:Diputats al Parlament de Catalunya pel PSUC Categoria:Diputats catalans al Congrés dels Diputats Categoria:Senadors al Senat espanyol pel PSC Categoria:Senadors al Senat espanyol per l'Entesa dels Catalans Categoria:Secretaris del Parlament de Catalunya Categoria:Sant Jaume d'Enveja Categoria:Alumnes de la Universitat de Barcelona Categoria:Consellers de Salut de la Generalitat de Catalunya Categoria:Polítics montsianencs Categoria:Diputats de la segona legislatura del Parlament de Catalunya Categoria:Polítics catalans del sud del segle XXI Categoria:Científics montsianencs Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1940