El Museu Internacional de Ceràmica de Faenza (en italià: Museo internazionale delle ceramiche in Faenza o MIC) és un dels més importants museus d'art en el món de la ceràmica, està situat a Faenza, en la regió Emília-Romanya del nord d'Itàlia. La mencionada població és cèlebre per les seves ceràmiques de pisa fina, que van començar a fabricar-se a la ciutat durant el .
A les sales d'exposició es recullen les obres de tallers de ceràmica italiana des de l'edat mitjana fins al ; de l'antic Pròxim Orient; l'àrea del Mediterrani durant el període hel·lenístic; la ceràmica precolombina i la islàmica. Una gran part està dedicada a la ceràmica moderna i contemporània.
Des de 1963 el museu organitza, cada dos anys, un concurs internacional de ceràmica artística, el que li ha permès ampliar la seva col·lecció amb obres de tot el món.
A partir del 2011, el museu compta amb el reconeixement de «Monument testimonial d'una cultura de pau», atorgat per la UNESCO.
Història miniatura|Coberta del catàleg de l'Exposició de Faenza del 1908. El seu origen és degut a l'Exposició Internacional de Faenza de 1908 dedicada al tercer centenari del naixement d'Evangelista Torricelli. Un barri sencer de la ciutat es va equipar per al prestigiós esdeveniment, que va fer confluir a Faenza als artistes més prestigiosos en el camp de les arts aplicades. Va ser un èxit de Gaetano Ballardini, promotor de la manifestació i creador del nou museu de ceràmica, va ser capaç de recollir els fruits i començar a instal·lar a les sales de l'antic convent de San Maglorio una primera col·lecció de ceràmica. Va sensibilitzar col·leccionistes privats i organismes públics per obtenir, d'uns i d'altres, donacions i reconeixements institucionals. L'escriptor Primo Levi va ser un dels que es va mostrar a favor.Primo Levi (1853 - 1917) a la seva ressenya de l'exposició i el museu, va comentar: «hi ha en aquest camp, material més que suficient per a un fet intel·lectual i permanent, no és només l'única cosa, però realment és meritòria». Primo Levi. Il programma di Faenza a "Nuova Antologia", 1 de novembre de 1908.
Gaetano Ballardini no només va augmentar i va diversificar per al seu museu l'antiga ceràmica tipològica italiana i estrangera, sinó que es va interessar des del començament a establir relacions sòlides amb les escoles de formació tècnica i artística, proporcionant un fons de valors amb aquestes, que implementaven la producció artesanal i industrial. Fill del territori que havia donat honor a l'art de la ceràmica, volia ser testimoni de la transmissió d'aquesta ancestral vocació a les generacions futures. Va ser un promotor d'exposicions nacionals i internacionals, va donar vida a la revista especialitzada Faenza el 1913. L'any 2012 s'ha tornat a editar la seva publicació. miniatura|esquerra|Sala d'exposició el 1920.
Per tant, la identitat del museu es reconeix a l'Escola de Ceràmica, ara «Institut Nacional de la Ceràmica d'Art G. Ballardini», en la recuperació científica d'antigues tècniques de la ceràmica i en la posterior promoció i venda de productes ceràmics de l'època. Únic en el seu gènere, el Museu de Faenza va anar adquirint creixent prestigi a nivell internacional i el 1926 comprenia, a més a més de les col·leccions antigues, una secció dedicada a obres cèlebres de fàbriques de ceràmica europees i dels terrissaires més qualificats contemporanis.
Durant la Segona Guerra Mundial el museu va resultar molt danyat, particularment desastrós va ser el bombardeig del 13 de maig de 1944 que va causar greus danys a les estructures de l'edifici. Malgrat la seva edat, Ballardini, es va posar a treballar per a la recaptació de fons, sensibilitzant al món de l'art i les institucions per aconseguir, obrir novament el 1949, les primeres sales d'exposicions amb donacions de grans artistes com Pablo Picasso, Fernand Léger, Henri Matisse i Marc Chagall. Després de la guerra es van iniciar les donacions de col·leccions privades que van integrar al museu un important patrimoni: Merenghi, Benini, Ugolini, Rusconi, fins a la més recent de Cora, Fanfani i Cantagalli. El museu compta amb un corpus de més de 40 000 peces de ceràmica.
Exposició L'exposició permanent del museu es desenvolupa a través de dues rutes, que separen la secció de ceràmica antiga, que està situada en l'espai renovellat del quadrilàter antic conventual, de la pertanyent al , situada a la nova ala construïda a la fi del segle passat. Amb aquesta elecció el museu ha volgut destacar la fructífera relació entre les característiques dels diferents estils i el «saber fer» de la ceràmica a través dels segles fins avui en dia.
Ceràmica a Itàlia de l'edat mitjana el 1800 L'Edat Mitjana a Faenza miniatura|Gerra medieval amb la representació del mite d'Aristòtil cavalcat per Fil·lis.
Les primeres obres de ceràmica faentina daten dels primers anys del . Els terrissaires van ser capaços de treure'n profit de la terra local, per a l'elaboració de productes principalment per a ús domèstic i a l'execució de formes i decoracions, van emular amb originalitat la cultura llombarda de Venècia i la veïna Toscana. Faenza es trobava, en l'alta edat mitjana, en una zona travessada per un intens tràfic, procedent de la calçada romana Via Emília, una de les artèries transapenines que des de la Toscana conduïa al nord de la península.
Per a la majòlica, després de la primera cocció en bescuit es podia aplicar l'esmalt i decorar amb un pinzell, per als productes manufacturats denominats en italià «sgrafitto» (esgrafiat), a la peça encara crua es recobria amb engalba i podia ser ratllada amb una punta per ser cuit, a continuació decorat i finalment, cobert amb un esmalt de vernís vítric transparent. Per als motius de la decoració s'utilitzava el repertori ja existent a les arts menors de l'època: els teixits, miniatures i orfebreria, així com en el bestiari medieval amb els seus animals fitomorfs i fantàstics i els temes heràldics dissenyats per a les diverses famílies que han marcat la història d'aquest període de Faenza, com els Manfredi senyors de Faenza de 1313 a 1505.
A la fi del , hi va haver una recuperació on es van prendre els temes clàssics llegendaris. Com a testimoni hi ha el exemple en una gerra amb la decoració d'«Aristòtil cavalcat per Fil·lis», amb una reminiscència difusa durant aquesta època de la supremacia de la dona sobre l'home.És difícil d'indicar, entre els centenars d'atuells de l'exposició, el repertori més estrany o preciós. Es tracta d'una peça única -del panorama faentí- la decoració d'una gerra de majòlica arcaica que es troba a l'Institut Estatal d'Art per a la Ceràmica G. Ballardini: una dona que sosté un falcó amb la seva mà dreta i amb l'esquerra, les regnes de l'home que està cavalcant. Pot referir-se a l'episodi del filòsof Aristòtil, subjugat de la passió per la cortesana Fil·lis; la decoració al·ludeix al·legòricament al domini de la dona sobre l'home, un tema molt popular, tant a la baixa edat mitjana com al Renaixement. Il Bello dei Butti Rifiuti e ricerca archeologica a Faenza tra Medioevo ed Età Moderna. Exposició al MIC de Faenza 29 d'octubre de 2008 - 1 de març de 2009.
És l'estil arcaic és el que va emprar -l'anomenada «família verda» per ésser el color dominant en la seva decoració -, l'imaginari medieval fantàstic fins al començament del .
El Quattrocento miniatura|Plat amb la representació d'un Lleó rampant realitzat en «safre» en relleu. Faenza, inici del .
A començaments del quattrocento, final del període arcaic, la ceràmica fina comença a distingir-se per l'adopció d'esmalts i l'ús de nous pigments per a colors.
La producció es caracteritza per la sèrie dels motius ornamentals, sense un excès de digressions estilístiques. En el que es defineix com estil sever es resumeix en dues etapes successives d'una sèrie de família decorativa principal. A la primera, els mestres de Faenza van desenvolupar els temes d'estil arcaic inspirats en les decoracions de gust romà d'Orient, com en la sèrie del «zaffera» (safre), de l'àrab al-Safra= cobalt, en què assoleixen una rara perfecció executiva on sobre un plat blanc es troba l'esmalt cobalt (blau) intens aplicat amb gruix suficient per aconseguir relleu, dintre del disseny traçat amb negre de manganès. I per a la família «italo-morisca», s'assumeix la influència de la majòlica hispano-morisca provinent de l'illa de Mallorca. Una altra gran habilitat que es mostra a la família «italo-morisca», és quan, a través de la combinació de colors blau i groc -el cobalt es dilueix i s'atenua afegint-li el groc que acosta al citrí-, així s'imitarà un atractiu color daurat, amb els reflexos metàl·lics de la ceràmica daurada espanyola.
A la segona etapa, els temes preferits corresponen a elements típics de la cultura del gòtic florit o flamíger, els que pertany per excel·lència el motiu de la fulla «arrissada» i lletres majúscules amb caràcters també gòtics, es complementarà junt amb el desenvolupament d'estils decoratius provinents de la porcellana, introduïda a Europa al llarg de la ruta de la Seda, de les regions orientals i de la Xina. Es troben les sèries amb «ulls de la ploma de paó», la [palmeta persa» i la decoració «a la porcellana», preses de les primeres ceràmiques importades a occident durant el primer període de la dinastia Ming.
miniatura|Tinter amb la representació del Judici de Paris. Faenza, finals del . Al costat de la manufactura esmaltada s'aferma, fins a mitjan , la ceràmica esgrafiada i vidrada amb característiques d'estilitzades decoracions fito zoomorfes en bicromia verda coure i marró groguenc. A la segona meitat del , es consolida la producció de ceràmica esgrafiada i de majòlica pintada, amb temes simbòlics sensibles a processos neoplatònics, tant en el gènere amatori o en la representació del masculí i el femení amb delicada puresa formal.
Exemples d'això són la propagació de bols, rajoles, abellerols, copes, esgrafiats i vidrats o majòlica esmaltada, que estaven pintats amb el rostre de la persona estimada. Es passa per l'ús per consagrar matrimonis, d'aquí el nom d'aquestes ceràmiques «Gameli», i amb la que els esposos confirmaven, en beure de la mateixa copa, la comunió matrimonial. Un altre ús va ser la utilització d'aquests objectes per distribuir el confeti als invitats després de la cerimònia matrimonial.
Una altra interessant producció es distingeix a l'últim quart del . Són les petites obres escultòriques en majòlica policromada, realitzades en relleu o corpòries, de tema sagrat i profà, que es caracteritzen com alguna cosa màgica. Els temes estan inspirats a les obres monumentals del repertori dels mestres escultors de la vall del Po. Entre les representacions de tema profà la més generalitzada serà amb la forma de tinter com per exemple el Judici de Paris, amb els personatges clàssics disposats prop d'una font: Mercuri, Paris de Troia, Venus, Juno i Minerva.
El Cinquecento miniatura|Plat amb la inscripció IULIA BELA. Continua en tot el primer trimestre del la producció de ceràmica decorada «a la porcellana»,La decoració «a la porcellana» és la que s'efectua sobre un esmalt blanc en blau, inspirada en la porcellana xinesa, amb minúsculs rams florals, encara que es pot trobar amb imatges a medallons centrals. Va ser difosa a Europa a partir del a les gerres, cànteres, plats, safates i albers amb nanses trenades que imitaven cordons, els colors eren esfumats en monocromia blava, amb tocs de taronja, vermell, verd i groc en cartel·les i en les representacions heràldiques.
A començaments d'aquest segle els tallers de Faenza obtenen una pròpia autonomia decorativa, al costat de l'alta qualitat tècnica, amb l'aparició dels adorns característics del Renaixement italià.