Margarita y el lobo és un migmetratgeSegons algunas pàgines de referència en l'àmbit cinematogràfic (l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques, el American Film Institute i el British Film Institut), un migmetratge és una pel·lícula amb una durada de 30 a 60 minuts. El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport espanyol no considera aquesta categoria i diferència solament entre llargmetratges i curtmetratges. de ficció de 45 minuts de durada dirigit per Cecilia Bartolomé a començaments de 1969 en 35 mm i en blanc i negre. Va ser la pràctica final de carrera amb la qual aquesta cineasta alacantina es va graduar en Direcció a l'Escola Oficial de Cinematografia de Madrid (EOC). És una adaptació de la novel·la Les stances à Sophie de l'escriptora feminista francesa Christiane Rochefort. El film construeix, sense seguir un ordre cronològic, una vigorosa crítica contra la submissió de la dona en l'Espanya tardofranquista. Durant les fases de preproducció, producció i exhibició es va haver d'enfrontar a infinitat de dificultats fins al punt de patir la censura i el segrest de la cinta per part de les autoritats acadèmiques. La cineasta passaria aleshores a ocupar un lloc a les llistes negres del Ministeri de Cultura espanyol durant un llarg temps.
Argument Margarita i Lorenzo del Valle assisteixen a la resolució d'un jurat eclesiàstic que, considerant que “el vincle del matrimoni és sagrat i que no pot trencar-se”,Extracte del parlament del capellà que celebra el judici entre Margarita i Lorenzo en els primers compassos del film dictamina la separació física i de béns entre tots dos cònjuges. A partir d'aquest plantejament, el film alterna passat i present (la nova vida de Margarida a partir de la separació). Retrocedirà en el temps per mostrar com va conèixer a Lorenzo, el dia de les núpcies, l'amistat entre Margarita i Natalia (esposa d'un amic d'ell) i la progressiva degradació del matrimoni a mesura que l'espòs vol restringir l'autonomia de Margarita i adaptar-la a certes convencions sexistes i burgeses. En paral·lel, la protagonista coneixerà a un altre home, Andrés, pel qual se sentirà atreta intel·lectualment, però que també tractarà de minvar la seva llibertat. Al capdavall, la pel·lícula narra el procés de presa de consciència d'aquesta dona, el seu apoderament enfront dels homes que tracten de sotmetre-la tot dialogant amb les reivindicacions del moviment feminista que començava a cobrar força a l'Espanya de l'època,RAMOS, Laia. Anàlisi de Margarita y el lobo (Cecilia Bartolomé, 1969), un film feminista en el context del tardofranquisme. Universitat Rovira i Virgili (URV). Tesina de Llicenciatura en procés, 2010. Una de les fonts clau de Ramos serà l'Arxiu de l'EOC a la Biblioteca de la Filmoteca Espanyola. documentat gràcies a les imatges d'arxiu que la cinta va integrant.
Estructura i forma La fórmula narrativa de Margarita y el lobo s'allunya radicalment de les convencions clàssiques, qüestionant-les, i opta per una estructura fragmentària, dividida en cinc parts, i per un muntatge no lineal compost per materials de diversa procedència i naturalesa que van entremesclant-se amb la trama principal. A més de les seqüències que ens retrotrauen en el temps i les que pertanyen al present, Cecilia Bartolomé intercala diversos números musicals que, des de la ironia, reincideixen sobre qüestions clau del film. La mateixa realitzadora s'ha referit a la pel·lícula com una “comèdia musical”<ref>De la entrevista a Cecilia Bartolomé al programa de ràdio ¡Más espectáculo!, realitzat en la Fundación Centro de Estudios Ciudad de la Luz.</ref> i posa en pràctica el que la protagonista exposa en un moment concret: “La de cançons que podrien compondre's recorrent a motius populars, explicant les coses que ocorren!”. Margarita y el lobo també ha estat definida com una “tragicomèdia musical feminista”.Argument de la pel·lícula a l'arxiu en línia de la Mostra de Films de Dones. En aquest sentit, Eva Parrondo Coppel considera que "al cinema de Cecilia Bartolomé trobem una reflexió feminista (reflexió personal-política) sobre la llibertat. Margarita y el lobo y Vámonos, Bárbara -la seva segona pel·lícula- s'ocupen de la llibertat personal-política dels seus protagonistes i ho fan a partir d'una separació pel que fa a l'Altra sexe". D'altra banda, el migmetratge convoca diferents materials d'arxiu (alguns procedents del NO-DO) per il·lustrar certs passatges, també amb un to mordaç. Aquests contribueixen, de pas, a la contextualització històrica i social de l'Espanya de finals dels anys seixanta. El film també recorre a tècniques de muntatge expressives com la congelació de plans, repeticions, sobreimpressions, jump cuts i a un ús també emfàtic del so i de certs moviments de càmera. Darío Sánchez González destaca en una interessant aproximació que "el seu propòsit és informar, educar i rememorar, tret que caracteritza a tot el cinema de Cecilia Bartolomé: el seu didactisme, per cert, s'allunya del dels contes de nens, en els quals l'ordre original de les coses es restaura després de la inquietud. Caputxeta aprèn dels seus eror, assenyala els llops en el mapa, es corregeix, s'(in)forma i camina, sempre sobre terrenys movedissos, sempre alerta i sempre preveient possibles escomeses del llop (...)".
Rodatge La realització de Margarita y el lobo es va efectuar en dues etapes diferenciades: en primera instància es van filmar els números musicals (cantats en playback) i, en segon lloc, es van rodar les seqüències restants al llarg de deu sessions de set hores cadascuna durant els dos primers mesos de 1969 en el plató de l'EOC. El rodatge de la que seria la pràctica de final de carrera de Cecilia Bartolomé va començar amb tres anys de retard a causa d'una sèrie de problemes burocràtics durant el canvi d'ubicació de la seu d'aquesta escola. Va comptar amb un pressupost de 70.000 pessetes.RAMOS, Laia. Anàlisi de Margarita y el lobo (Cecilia Bartolomé, 1969), un film feminista en el context del tardofranquisme. Universitat Rovira i Virgili (URV). Tesina de Llicenciatura en procés, 2010.
Dificultats de producció i exhibició El guió de Margarita y el lobo va ser sotmès a constants crítiques per part del professorat, que va sol·licitar la seva reducció i modificació i va pressionar perquè es rebaixés el temps de rodatge previst i el pressupost per dur-lo terme. La realitzadora acabaria acceptant els terminis estipulats. La falta de suport general de l'escola en altres qüestions logístiques va generar bastantes dificultats que repercutirien en les fases de muntatge i de doblatge. Diverses seqüències previstes no van poder rodar-se per falta de temps i unes altres, com la de la manifestació estudiantil, es veurien condicionades per factors polítics.
Els membres del tribunal acadèmic, després de la seva presentació, van decidir censurar el film i van prohibir, per tant, la seva exhibició pública. Els negatius van estar a punt de desaparèixer, però van ser salvats de ser cremats in extremis per una persona d'identitat no desvetllada.Informació extreta de la pàgina web oficial de la cineasta , en l'apartat Historial: Peripecias de un mediometraje "maldito" , amb relació a Margarita y el lobo. La realitzadora recuperaria la propietat intel·lectual sobre la seva obra i una còpia de la mateixa dos anys després de la realització del film després de portar la causa als tribunals juntament amb altres companys d'estudis que havien patit situacions similars.
La Paramount europea va arribar a oferir a la cineasta alacantina treure la còpia d'Espanya i exhibir-la a París al costat d'un altre migmetratge d'Agnès Varda.Pàgina web oficial de la cineasta Tanmateix, Bartolomé no va acceptar l'oferta, que hauria comportat el seu exili, i va decidir romandre a Espanya. Els infortunis que van limitar la circulació de la pel·lícula van provocar, d'altra banda, que la directora passés a formar part d'una espècie de llista negra del Ministeri de Cultura. Cecilia Bartolomé no dirigiria el seu primer llargmetratge fins a gairebé una dècada després. Amb l'arribada de la democràcia, i mort el dictador, la cinta va poder per fi veure la llum i va començar a projectar-se en diferents mostres temàtiques sobre la dona (en un parell d'ocasions, en les edicions de 2005 i de 2013, dins de la Mostra de Films de Dones,La pel·lícula es va projectar en les edicions 13º i 21ª de la Mostra de Films de Dones, corresponents als anys 2005 i 2013, respectivament. Informació disponible en el Arxiu en línia de la Mostra). a més de en circuits de més àmplia difusió com, per exemple, dins del cicle “Incorrectes” del 52º Festival de Cinema de Sant Sebastià l'any 2004.La pel·lícula es va projectar en l'edició 52ª del Festival de San Sebastián, l'any 2004. Ficha de la pel·lícula a la web oficial del festival . En aquest últim acte, Cecilia Bartolomé va exposar: “M'aixeca la moral que tants anys després la pel·lícula es pugui considerar incorrecta dins d'un cicle, perquè això significa que dins de tot no va ser tan inútil fer-la, malgrat els disgustos que ens va poder costar”.Declaracions de Cecilia Bartolomé recollides al Diari del Festival de San Sebastián el dissabte 25 de setembre de 2004, pàgina 17. Consultable en pdf. Encara que tardanament, la trajectòria de Cecilia Bartolomé ha estat reconeguda també a través de diversos guardons institucionals com el Premi Dones de Cinema 2012,Bartolomé va rebre el Premi Dones de Cinema 2012 durant l'edició número 50 del Festival Internacional de Cinema de Gijón. La web oficial del festival va informar de l'esdeveniment. [Consulta: desembre de 2014]. concedit pel 50º Festival Internacional de Cinema de Gijón, i, l'any 2014, va ser premiada amb la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts,El Consell de Ministres va concedir disset Medalles d'Or al Mèrit en les Belles Arts en 2014. Una d'ellas reconeixia la trajectòria cinematogràfica de Cecilia Bartolomé. "Aquest guardó distingeix a les personas i entitats que hagin destacat en el camp de la creació artística i cultural o hagin prestat notoris serveis en el foment, desenvolupament o difusió": Consultable a la web oficial de La Moncloa, que situa erròniament el lloc de naixement de Bartolomé a València en comptes d'Alacant. atorgat pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport.
Repartiment Julia Peña: Margarita José Antonio Amor: Lorenzo Ernesto Martín: Andrés Paloma Guzmán: Natalia Luis Porcar: Alejandro Lola Lemos: mare de Lorenzo Andrés del Río: pare de Lorenzo Miguel Buñuel: guareix instructor Tribunal Eclesiàstic Elena Escobar: prima Elenita Luis Fernando Amor: crític d'Art I la col·laboració de: Mario Pardo, José Palá, Luis Cerdán, José Luis Mercado, José Luis Asunción, Ramón del Barco, Maruja Rodríguez, Matilde Baeza, Margarita Matta, Rafael Enríquez, Carlos Villa, Fernando Sobrino i Alberto Villa.
Personatges principals Margarita: protagonista de Margarita y el lobo, veu del film i vehicle de les reflexions feministes de Cecilia Bartolomé. Margarita és una dona inquieta intel·lectualment, que participa en els moviments estudiantils de l'època, col·labora amb un grup musical les lletres del qual compon i canta, es matricula a la universitat i vol mantenir la seva autonomia enfront dels homes que tracten de limitar-la. D'origen humil, contraurà matrimoni amb un burgès del que se separarà després de prendre consciència del jou que tracta d'imposar-li.
Lorenzo: marit de Margarita, jove d'origen burgès, suposadament liberal, a qui li incomoden les formes poc ortodoxes d'ella i els seus interessos culturals. Aprofitant la seva acomodada procedència i els contactes paterns, es convertirà en un tecnòcrata que accedirà a la política a través dels sindicats franquistes.