Lassassinat de Carrero Blanco, també conegut pel seu nom en clau «Operación Ogro», va ser perpetrat pel grup armat ETA el 20 de desembre de 1973 contra l'almirall Luis Carrero Blanco, el llavors president del govern d'Espanya durant la Dictadura franquista. L'assassinat va provocar un profund impacte en la societat espanyola de l'època, ja que suposava el major atac contra el règim franquista des del final de la Guerra civil espanyola el 1939.
La desaparició de Carrero Blanco va tenir nombroses implicacions polítiques, en un moment en què es feia evident la decadència física del dictador i amb això, l'agreujament dels primers signes de descomposició de l'aparell franquista que es venien manifestant en els últims anys. Els sectors més immobilistes del franquisme, el denominat «búnker», van sortir reforçats d'aquest succés i van aconseguir influir en Franco perquè nomenés com a successor de Carrero un membre de la línia dura, Carlos Arias Navarro. Per la seva banda, amb aquest atemptat l'organització terrorista ETA va fer un salt qualitatiu en les seves accions armades i es convertia així en un dels principals actors de l'oposició al Franquisme.
Tot i que les autoritats van iniciar una recerca per aclarir els fets, el cas va quedar arxivat al començament de la Transició i mai es van esclarir del tot les circumstàncies. Els autors de l'atemptat tampoc van arribar a ser jutjats per aquests fets i després de la mort de Franco es beneficiarien de l'amnistia concedida el 1977. Malgrat això, l'Estat espanyol va prendre represàlies contra el responsable de l'acció contra Carrero Blanco i destacat dirigent d'ETA, José Miguel Beñaran Ordeñana "Argala". Cinc anys més tard de la mort de l'almirall, els serveis secrets espanyols van organitzar l'execució d'Argala mitjançant un cotxe-bomba. L'escamot encarregat de l'atemptat, format per mercenaris d'extrema dreta, segurament havia de cumplir l'encàrrec el 20 de desembre, dia de la mort de Carrero Blanco, però finalment va ser el 21 de desembre de 1978.
Antecedents El juliol del 1973 el general insurrecte Francisco Franco va nomenar president del govern al seu màxim home de confiança i vicepresident del Govern d'Espanya, l'almirall Luis Carrero Blanco. Era la primera vegada que Franco deixava en mans d'una altra persona aquest càrrec que ell havia ostentat juntament amb la prefectura de l'Estat des que els seus companys de rebel·lió el van nomenar Generalísimo l'1 d'octubre de 1936. El marí Carrero Blanco havia estat al costat de Franco des de 1941, i va ser el seu màxim assessor. Va ocupar el càrrec de sotssecretari de la presidència del govern colpista, amb el rang de ministre des de 1951, i de vicepresident del govern des de 1967. A mesura que Franco anava envellint, les tasques quotidianes de govern les va anar assumint ell. A més Franco confiava en Carrero perquè el Movimiento sobrevisqués després de la seva mort quan el príncep d'Espanya Joan Carles assumiria la Prefectura de l'Estat que havia designat successor, a instàncies del mateix Carrero, al juliol de 1969. Així doncs quan va ser nomenat president del govern es va oficialitzar que ell era el màxim garant de la continuïtat del règim franquista en un moment en què el colpista Franco ja havia complert els vuitanta anys.
Aquest és el retrat que fa de Carrero Blanco Juan Luis Cebrián:
Un retrat similar és el que realitza Antonio Elorza:Antonio Elorza, "La muerte del valido de Franco", El País, 14 de desembre de 2003.
Planificació La planificació i execució de l'atemptat va ser relatada pels seus propis perpetradors en un llibre publicat a Hendaia l'any següent amb el títol Operación Ogro. Cómo y por qué ejecutamos a Carrero Blanco. En realitat el llibre va ser escrit per Eva Forest, que va ajudar el comando a realitzar l'atemptat i a escapar, i que ho va omplir de pistes falses –com que el comando havia fugit per Portugal– per protegir els seus autors, que van col·laborar amb ella en la seva redacció a Ziburu (França). Va ser ella qui es va inventar el nom del suposat autor del llibre Julen Aguirre i el de tot l'operatiu: Operación Ogro.Luis R. Aizpeolea, "El cráter del régimen", El País, 14 de desembre de 2013 (consulta: 2 de septiembre de 2014).
El grup de tres etarres que va perpetrar l'atemptat es va nominar «comando Txikia» pel nom d'un dirigent d'ETA mort a trets per la policia, Eustakio Mendizábal Benito conegut com a Txikia. El comando l'integraven Jesús Zugarramurdi, Kiskur, José Miguel Beñarán, Argala, i Javier Larreategi, Atxulo.
Els preparatius van començar més d'un any abans. Segons els testimoniatges recollits pel periodista Luis R. Aizpeolea, tot va començar amb diversos viatges dArgala a Madrid el 1972. Hi va entrar en contacte amb Eva Forest, esposa del dramaturg Alfonso Sastre, tots dos dissidents del Partit Comunista d'Espanya. Argala ha dit que va ser Eva Forest que li va proporcionar la valuosa informació que el cotxe de l'almirall Carrero Blanco a primera hora del matí feia sempre el mateix recorregut pels carrers de Madrid. La primera intenció dels caps d'ETA després de conèixer la informació que els va donar Argala va ser segrestar l'almirall Carrero i demanar a canvi l'alliberament dels 150 etarres que es trobaven a la presó. Els primers preparatius van anar en aquesta direcció –arribaren a construir un zulo en un pis d'Alcorcón que els havia proporcionat Eva Forest on retindrien a l'almirall–, però el nomenament de Carrero Blanco com a president del govern amb el consegüent augment de la seva escorta els obliga a un canvi de plans. Es descarta el segrest i es decideix assassinar Carrero. A principi de novembre, segons Luis R. Aizpeolea, Argala «veu que al número 104 del carrer de Claudio Coello, pel qual circula Carrero tots els dies, es lloga un baix. Va veure de seguida el tipus d'atemptat. Excavar un túnel des de dins fins al centre del carrer i col·locar allí un explosiu que faria saltar Carrero al seu pas. La direcció accepta la proposta. Atxulo es fa passar per escultor per justificar el soroll per excavar el túnel des del baix llogat… aprofitant l'experiència dArgala, que el 1970 va excavar a prop de la presó de Burgos un altre túnel per tractar d'alliberar als presos etarres».
miniatura|Façana de l'església de San Francisco de Borja, on Carrero Blanco acudia a missa.
Al túnel del carrer Claudio Coello de Madrid col·loquen tres càrregues antitanc equivalents a cinquanta quilos de dinamita per fer-les esclatar quan passés el cotxe oficial de l'almirall Carrero Blanco després d'assistir a missa. «A les 8.55 del matí [Carrero Blanco] sortia invariablement del portal del carrer Germans Béquer, on vivia, pujava al seu cotxe oficial, un Dodge Dart negre, enfilava el carrer López de Hoyos en el seu començament, entrava al carrer de Serrano i allí es parava a oir missa a l'església dels jesuïtes. Acabada la missa, de nou al cotxe, girava per Juan Bravo, enfilava Claudio Coello, i per Diego de León es dirigia de tornada a la seva casa, al carrer Germans Bécquer, a desdejunar abans d'acudir al seu despatx a la seu de Presidència del Govern, al passeig de la Castellana». El cotxe no estava blindat, a diferència dels que utilitzava Franco, i només portava un cotxe d'escorta on viatjaven dos policies i el conductor, també policia. Al cotxe de Carrero anava un altre policia al costat del conductor. «Era més un acompanyament de protocol o de cortesia que de seguretat».
L'atemptat estava previst per al dia 18 de desembre però la presència a Madrid del secretari d'Estat nord-americà Henry Kissinger va obligar a ajornar-lo al dia 20, ja que el carrer Claudio Coello està prop de l'ambaixada dels Estats Units i, per tant, en aquests dies era previsible que augmentessin les mesures de seguretat en aquesta zona de Madrid. D'altra banda, s'ha especulat sobre com va ser possible que els serveis de l'ambaixada no detectessin la construcció del túnel on els etarres van col·locar els explosius que van provocar la mort de Carrero Blanco, però, com assenyala l'historiador britànic Charles Powell, «no resulta tan sorprenent si es té en compte que per aquelles dates no hi havia una clara percepció d'amenaça terrorista a la capital espanyola»..
Quant a la notícia que va difondre l'agència oficial soviètica Tass vuit anys més tard que l'atemptat va comptar amb el beneplàcit o la col·laboració, directa o indirecta, dels Estats Units, perquè Carrero Blanco «es negava a complir cegament les ordres que rebia de l'altre costat de l'Atlàntic», l'historiador britànic Charles Powell, després d'examinar la documentació nord-americana, que ja ha estat desclassificada, afirma rotundament que «no hi ha cap prova» d'aquesta acusació. Powell afegeix: «Kissinger era sens dubte capaç de suggerir i ordenar l'ús de mètodes il·lícits per pressionar i fins i tot derrocar governs no afectes, com havia fet a Xile després del triomf d'Allende a les eleccions presidencials celebrades al setembre de 1970. […] No obstant això, a diferència del cas xilè… l'assassinat de Carrero Blanco… era clarament contrari als seus interessos. La mort de l'almirall només podia generar la inestabilitat i la incertesa que tant detestaven Nixon i Kissinger… En canvi, la seva continuïtat al capdavant del Govern i al servei de Joan Carles permetia tenir l'esperança d'un trànsit gradual del franquisme a la monarquia com el que recolzava Washington. […] Per si això no fos poc, l'almirall, que sempre va atorgar una gran importància a les relacions amb els Estats Units, podria haver estat un excel·lent aliat en les imminents negociacions per a la renovació de l'acord sobre les bases [nord-americanes a Espanya], que s'auguraven difícils. Finalment, i com es desprèn clarament del contingut de la seva conversa amb Kissinger poques hores abans de la seva mort, manca de tot fonament la tesi segons la qual Carrero Blanco va ser assassinat per oposar-se a l'ingrés d'Espanya en l'OTAN».
Atemptat miniatura|Dodge 3700 GT, model del cotxe en què viatjava Carrero Blanco El matí del 20 de desembre de 1973, com solia fer cada dia abans d'acudir a la seu de la Presidència del Consell de Ministres, Carrero Blanco va anar oir missa a l'església de San Francisco de Borja.Jesús A. Martínez (1998); Historia de España. Siglo XX (1939-1996), pág. 170 Després de la celebració religiosa va tornar al seu cotxe. Quan circulava pel carrer Claudio Coello, al voltant de les 09:27, els membres d'ETA van activar les càrregues explosives al moment en què el vehicle va passar per sobre de la zona, assenyalada amb una pintada vermella sobre la paret. L'explosió, que va acabar a l'instant amb la vida de Carrero Blanco, va ser tan violenta que va obrir un gran cràter en l'asfalt i el cotxe, un Dodge 3700 GT de gairebé 1800 quilos de pes, va volar per l'aire i va caure en el terrat de la Casa Professa annexa a l'església on havia oït missa poc abans. La seva filla Ángeles, que solia acompanyar-lo, no ho va fer aquest dia, la qual cosa va evitar més morts. Posteriorment també van morir els acompanyants que anaven al vehicle al costat de Carrero, l'inspector de Policia José Antonio Bueno Fernández i el conductor del vehicle José Luis Pérez Mogena.