Fitxa a Edicions El Jonc és un sindicalista i activista independentista català, antic militant de l'Exèrcit Popular Català (EPOCA) i de Terra Lliure. Condemnat per pertinença a banda armada i per la coautoria de l'assassinat de Josep Maria Bultó.
Trajectòria En la seva època d'estudiant va militar al Front Nacional de Catalunya, i cap al 1973 va ingressar a EPOCA. L'1 de juliol de 1977 fou detingut juntament amb Àlvar Valls, Montserrat Tarragó i Josep Lluís Pérez sota l'acusació d'haver-li posat la bomba al pit a l'empresari Josep Maria Bultó. Després de passar cinc mesos a la presó Model de Barcelona i a la presó de Segòvia se li va aplicar la Llei d'Amnistia espanyola de 1977 i fou alliberat el novembre del mateix any. Tanmateix, acte seguit el ministre espanyol Rodolfo Martín Villa va apel·lar i va intentar empresonar-los novament arran de l'atemptat d'EPOCA a Joaquim Viola el 25 de gener de 1978. Carles Sastre i els seus companys travessaren la frontera i ell marxà a París. Des de la clandestinitat, Carles Sastre va participar en la creació de Terra Lliure quan es va dissoldre EPOCA el 1980 i va formar part de la seva direcció executiva.
El 19 de gener de 1985 fou detingut a Puigcerdà, per part de membres del grup segon de la Brigada Regional de Información de Barcelona, juntament amb Montserrat Tarragó i Jaume Fernàndez i Calvet.1985 Detencions d'independentistes acusats de formar part de Terra Lliure a Llibertat.cat El 30 de gener tots tres foren ingressats a la presó de Carabanchel després de denunciar tortures mentre eren a les dependències de la policia. El 31 d'octubre de 1985 fou condemnat per l'Audiència Nacional a 48 anys de presó com a coautor de l'assassinat de Josep Maria Bultó el 9 de maig de 1977.El independentista Carles Sastre, condenado a 30 años por el atentado contra Bultó El País, 31 d'octubre de 1985Per aquest assassinat ja n'havia estat condemnat Jaume Martínez i Vendrell i en fou acusat Manuel Viusà El desembre de 1986 fou absolt per falta de proves de l'assassinat de Joaquim Viola i la seva esposa,La Audiencia Nacional absuelve por falta de pruebas a los dos acusados del 'caso Viola' a El País, 11 de desembre de 1986 tot i que el fill de Joaquim Viola els va reconèixer a ell i a Montserrat Tarragó com a dues de les persones que van entrar a casa.El hijo de Viola reconoció a dos de los presuntos asesinos de su padre El País, 23 de setembre de 1986 En juliol de 1987 fou condemnat a 18 anys de presó més per pertinença a banda armada i tinença d'armes.Tres miembros de Terra Lliure, condenados a fuertes penas a El País, 2 de juliol de 1987 El Tribunal Constitucional espanyol va rebutjar el seu recurs d'empara. Després de passar onze anys a les presons de Carabanchel, Sòria i Lleida, on va participar activament en el Col·lectiu de Presos de Terra Lliure, fou alliberat el 1996.
Carles Sastre ha estat el pres de Terra Lliure que més anys ha passat a la presó. Posteriorment, ha realitzat tasques sindicals dins de la Intersindical-CSC, de la qual ha estat responsable d'acció sindical i, des d'abril de 2013 al juliol de 2020, secretari d'organització. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 va formar part de les llistes de la CUP per la circumscripció electoral de Lleida en un lloc simbòlic.
Obres
(amb Carles Benítez, Pep Musté i Joan Rocamora)
Referències
Vegeu també Cronologia de Terra Lliure
Enllaços externs
Articles de Carles Sastre a Llibertat.cat
Categoria:Exèrcit Popular Català Categoria:Militants de la Intersindical-CSC Categoria:Activistes hospitalencs Categoria:Sindicalistes hospitalencs Categoria:Activistes catalans del sud contemporanis Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Militants del Front Nacional de Catalunya Categoria:Militants de Terra Lliure catalans del sud Categoria:Polítics hospitalencs Categoria:Polítics catalans del sud del segle XXI Categoria:Víctimes de tortura a Via Laietana Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX