miniatura|El virus dengue (DENV) és un arbovirus Els arbovirus són una sèrie de virus transmesos per vectors artròpodes; el seu nom prové de l'anglès "ARthropod-BOrne VIRUS", que literalment significa "virus transmesos per artròpodes" al qual se li realitza un acrònim per donar origen al mot ARBOvirus, com a tal. Per tant, no es tracta d'una espècie ni té cap valor com a tàxon. En aquest cas els agents transmissors són artròpodes que encomanen el virus en picar a una persona o animal, permetent després que el virus s'introdueixi al sistema circulatori de l'individu infectat.
Història Any Esdeveniment 1800 S'estén la febre vermella a tot el món 1898-1914 Primer esforç a gran escala per prevenir la infecció per arbovirus 1901 Es descobreix el primer arbovirus, el de la febre groga 1906 Es descobreix la transmissió de la febre vermella (febre de Dengue) 1936 es descobreix el virus de l'encefalitis transmesa per paparres 1937 s'inventa la vacuna per a la febre groga 1937 El virus del Nil Occidental es descobreix 1950 S'inventa la vacuna contra l'encefalitis japonesa 1980 Els insecticides per mosquits es desenvolupen 1999 Virus del Nil Occidental 1999 arriba Hemisferi Occidental inici del 1900 El dengue es propaga a nivell mundial
Els arbovirus han estat presents al llarg de la història però no es va conèixer la seva existència fins a finals del S.XIX gràcies als postulats de Carlos Finlay (1833 -1915), un metge i científic cubà que proposava que la febre groga podia ser transmesa per una espècie de mosquit particular i no per contacte directe, com es creia fins al moment. Així doncs a les seves publicacions del 1881 apareixia per primera vegada una relació entre una malaltia i un artròpode. Aquesta teoria fou confirmada uns anys més tard, el 1906, quan el metge nord-americà Major Welter Reed (1851-1902) va continuar el treball iniciat per Finlay i dirigit per Goerge Miller Stenberg (també conegut com el “primer bacteriòleg nord-americà”) que establia a les espècies Aedes simpsoni i Aedes africanus com a transmissors de la febre groga que s'havia estès a l'Àfrica, l'Orient mitjà i a Europa.
Gràcies a aquest descobriment, es va poder començar a controlar i erradicar la malaltia als Estats Units amb mesures encaminades a la reducció de les poblacions de mosquits, en especial les del gènere Aedes. Algunes d'aquestes mesures van ser el drenatge de piscines, aplicació d'oli a les vores dels estanys i pantans per matar les larves i la captura d'adults, en especial les femelles. L'aplicació d'aquestes mesures va disminuir el nombre de defuncions d'entre els treballadors de les obres de construcció del Canal de Panamà, on hi havia una forta incidència de febre groga. L'erradicació a principis del S.XX de la malaltia a la zona, fou determinant perquè aquests mètodes preventius fossin adoptats i millorats en altres regions del món com ara l'Àfrica on la malària cobrava moltes vides.
Transmissió miniatura|Mosquit del gènere Aedes.
L'estratègia de manteniment d'una infecció per arbovirus se sosté a través d'un cicle on es media amb l'hoste mitjançant la figura d'un vector, per tal d'evitar l'exposició del virus a les condicions ambientals. S'ha d'entendre el concepte de vector com un organisme que porta i transmet el virus a altres organismes. Pels arbovirus, els vectors acostumen a ser mosquits (destacables els flebòtoms), paparres i altres artròpodes hematòfags.
La transmissió entre el vector i l'hoste es produeix quan el vector s'alimenta de la sang del vertebrat, aquesta sang conté el virus que dins del vector s'estableix a les glàndules salivals on es replica fins que el vector s'alimenta de sang d'un altre animal, en fer-ho inocula passivament o activament la saliva infectada al nou hoste. Mentre el virus és dins de l'hoste, se sotmet a un procés anomenat amplificació, on el virus es replica a nivells suficients per induir una virèmia (augment de virus a la sang). L'abundància de virus a la sang de l'hoste permet que el vector xucli una quantitat mínima infectiva perquè pugui transmetre's a altres organismes. Si la quantitat de virus a la sang es troba per sota de la dosi mínima infectiva, passem a anomenar a l'hoste: "hoste sense sortida, ja que el virus no es pot transmetre a un nou vector. Un altre punt clau és l'especificitat que es dona, en alguns casos, entre la tria del vector per l'hoste, ja que el vector acostuma a alimentar-se de la sang d'una sola espècie de vertebrats. Aquest fet produeix que l'espècie passi a fer el paper d'hoste definitiu.
Un exemple és la relació hoste-vector que es pot observar en la transmissió del virus del Nil Occidental. Les femelles de mosquits del gènere Cúlex, prefereixen consumir la sang d'aus passeriformes, fent-les hostes definitius de la malaltia. Quan aquestes aus s'infecten, el virus s'amplifica i poden infectar diversos mosquits i paparres que s'alimentin de la seva sang. Aquests nous vectors accidentals poden arribar a transmetre el virus a més aus i deixar de limitar la infecció als passeriformes. En aquest virus les persones actuarien com a hostes sense sortida. De fet, la transmissió entre persones dels arbovirus en general, és més aviat comuna en transfusions de sang i els seus productes i d'òrgans que no pas mitjançant vectors. S'ha considerat també una possible transmissió vertical, tant per via transplacentaria com lactògena, en dones infectades.
Estructura i genoma Tots els Arbovirus són virus d'ARN de mida petita i de forma esfèrica. La mida varia en funció de la família de la qual parlem. Les families Togaviridae i Flaviviridae es troben al voltant de 40-50 nm, en canvi la família Bunyaviridae es troba entre 80 i 120 nm. Els Alfavirus i Flavivirus són virus de coberta esfèrica llur genoma està format per ARN de cadena senzilla en sentit positiu formada per un total de 10-12 kb. Els Bunyaviridae són virus de coberta esfèrica llur genoma consisteix en un conjunt de segments d'11 kb d'ARN lineal de cadena senzilla en sentit negatiu, finalment els Reoviridae són virus icosaèdrics i sense coberta que poden contenir fins a 12 segments d'ARN lineal de doble cadena formant un total de 19-32 kb.
Tots els Arbovirus excepte els que pertanyen a la família Reoviridae posseeixen una coberta lipídica en la qual hi ha proteïnes de membrana que juguen un rol essencial en la fixació i entrada a la cèl·lula hoste. En el cas dels Reoviridae aquestes proteïnes formen part de la coberta proteica externa. Els anticossos per a aquestes proteïnes formen la base de la immunitat de l'hoste i el diagnòstic serològic de les infeccions.
Taxonomia Classificació d'arbovirus que afecten majoritàriament a animals. FamíliaGènereEspècieAfecta a VectorAsfarviridae AsfivirusAfrican swine fever virus SúidsPaparraFlaviviridae FlavivirusYellow fever virusMicos i humansMosquitSt. Louis encephalitis virusRosegadors, aus i humansMosquitWest Nile virus Èquids i humansFlavivirus de gall d'indi, ratpenat i humansGall d'indi, ratpenat i humansTogaviridae AlphavirusEastern equine encephalitis virus Èquids i humansWestern equine encephalitis virusÈquids i humansVenezuelan equine encephalitis virusÈquids i humansChikungunya virus HumansMosquitRhabdoviridae VesiculovirusCocal virusBòvids, súids, èquids i humansVesicular stomatitis Alagoas virusBòvids, súids, èquids Vesicular stomatitis Indiana virusBòvids, súids, èquidsVesicular stomatitis New Jersey virus Bòvids, súids, èquidsBunyaviridae OrthobunyavirusAkabane virusRemugantsReoviridae OrbivirusBlue tongueRemugantsMosquit
Arbovirosis Les arbovirosis són les malalties infeccioses causades pels arbovirus. Tot i que la majoria d'aquests virus afecten animals vertebrats com aus i mamífers, n'hi ha 150 que poden causar malalties en l'home.
El període d'incubació, que és el temps des que hi ha la infecció fins que els símptomes comencen a manifestar-se, varia d'un virus a un altre, però normalment es troba entre els 2 i 15 dies per als arbovirus.
Signes i símptomes La majoria de les infeccions són asimptomàtiques.
Entre els casos en què els símptomes apareixen, aquests tendeixen a no ser específics, semblants una grip. Així, les manifestacions clíniques més comunes d'infecció per arbovirus són febre, mal de cap i malestar general. En alguns casos, per afectació del sistema nerviós central (SNC), es poden presentar meningitis, encefalitis i febre hemorràgica. No obstant això s'estima que la majoria dels arbovirus generalment no infecten les persones, i d'infectar-les, poden causar infeccions lleus i transitòries que equivalen a erupcions cutànies, febre i dolors de cap; mentre que altres poden provocar malalties epidèmiques i infeccions greus entre elles encefalitis, meningitis, febre hemorràgica viral o meningoencefalitis.
El pronòstic és bastant bó, en el pitjor dels casos es pot donar una mortalitat de més d'un 20% depenent del virus. Els nens, ancians i dones embarassades així com les persones immunodeficients són més proclius a desenvolupar símptomes més greus.
Arbovirus Malaltia(s) Període d'incubació (dies) Símptomes Durada dels símptomes Complicació Ratio de fatalitat Vector Hoste primari Distribució geogràfica La infecció dona una immunitat de per vida? Virus del dengue Dengue 3–14 En molts casos, absència de símptomes; febre, mal de cap, hemorràgia interna i lesions tissulars 7–10 Hemorràgia interna i dany tissular <1% amb tractament, 1-5% sense; about 25% en casos severs mosquits Aedes, sobretot Aedes aegypti Humans Prop l'equador Si Virus de l'encefalitis japonesa Encefalitis japonesa 5–15 Absència de símptomes en molts casos; febre, mal de cap, fatiga i vòmits Encefalitis, paralisis, coma i un gran dany tissular nerviós 20-30% in encephalitis cases Mosquits Culex sobretot: Culex tritaeniorhynchus Porc domèstic i aus Sud-oest i oest de l'Àsia Si Virus de la febre de la vall del Rift Febre de la vall del Rift 2–6 Febre, mal de cap i anormalitats hepàtiques 4–7 Febre hemorràgica, meningoencefalitis 1% en humans; 100% en fetus de mares infectades Culex tritaeniorhynchus i Aedes vexans Micropteropus pusillus i Hipposideros abae Est, Sud i Oest de l'Àfrica Si Virus de l'encefalitis transmesa per paparres Encefalitis transmesa per paparres 7–14 Febre, mal de cap, dolor muscular, vòmits, meningitis i encefalitis Paràlisis i dany tissular nerviós 1-2% Ixodes scapularis, Ixodes ricinus i Ixodes persulcatus Petits rosegadors Est d'Europa i Sud de Rússia Si Virus del Nil occidental Febre del Nil occidental 2–15 Sense símptomes en molts casos, febre, mal de cap, fatiga, vòmit 3–6 Nodes limfàtics inflamats, meningitis, encefalitis 3-15% en casos severs Mosquits Culex Ocells Passeriformes Nord-amèrica, Europa, Est i Àsia central, Oceania i Àfrica Si Virus de la febre groga Febre groga 3–6 Febre, mal de cap, dolor a l'esquena, pèrdua de la gana, vòmits 3–4 Mal al fetge, sagnat gastrointestinal 3% en general; 20% en casos amb severes complicacions mosquits Aedes, especialment Aedes aegypti Primats Regions tropicals i subtropicals del Sud d'Amèrica i de l'Àfrica Si Virus del chikungunya Chikungunya 3-7 mosquits Aedes albopictus i Aedes aegypti Virus del Zika Febre de Zika 3-14 mosquits Aedes aegypti i Aedes albopictus
Diagnòstic El diagnòstic preliminar de la infecció per arbovirus es basa, en general, fora de la presentació clínica de símptomes. Sovint no és possible diferenciar clínicament les diverses infeccions produïdes per arbovirus entre ells o fer el diagnòstic diferencial amb malalties produïdes per altres virus, bacteris, i fins i tot protozous.
El diagnòstic ha d'orientar-se mitjançant el coneixement dels llocs i les dates de viatges, activitats i història epidemiològica del lloc on es va produir la infecció. Per aquesta raó, el diagnòstic de les arbovirosis han de basar-se en les proves de laboratori.
El diagnòstic definitiu es realitza típicament a un laboratori mitjançant una combinació d'anàlisis de sang, en particular immunològics, serològics i/o tècniques virològiques.