El mbunda és una llengua bantu que es parlen els mbundes d'Angola, Zàmbia i Namíbia. El mbunda fou escollit com una de les sis llengües nacionals d'Angola el 1987 juntament amb el kikongo, el kimbundu, el chokwe, l'umbundu i el kwanyama i el 1980 el Instituto de Línguas Nacionaes va establir com s'havia de promoure l'ús de la llengua en l'educació.O desafio de harmonizar os alfabetos das linguas locais de AngolaElaboração do Atlas Linguístico de Angola Posteriorment, el mbunda fou reemplaçat com a llengua nacional pel nganguela, una llengua estàndard que havia creat el missioner Emil Pearson barrejant el mbunda, el lucazi, el luvale i el luimbi.Robert Papstein, "The Central African Historical Research Project", in Harneit-Sievers, 2002, A Place in the World: New Local Historiographies from Africa and South Asia, p. 178
El seu codi de llengua Guthrie és K.15,18.
Història de la llengua i mbundes El Instituto de Línguas Nacionais va desenvolupar estudis sobre els sistemes fonològics de les seves sis llengües nacionals. Justino Frederico Katwiya fou el representant de la llengua mbunda en aquest institut i exercí de professor de la llengua.
Geolingüística El mbunda és parlat pels mbundes, que viuen a les províncies de Moxico i de Cuando Cubango, a Angola. Des d'aquesta zona, a finals del , els mbundes van migrar cap a l'oest de Zàmbia juntament amb els ciyengeles.Bantu-Languages.com , citing Maniacky 1997 A principis del segle XX van tornar a protagonitzar una altra onada migratòria degut a la seva resistència a l'ocupació de l'Imperi Portuguès.René Pélissier, Les Guerres Grises: Résistance et revoltes en Angola (1845–1941), Montamets(Orgeval: Éditions Pélisier, 1977 Posteriorment, hi va haver més moviments de població degut a l'impacte de la Guerra de la Independència d'Angola (1931-74), del conflicte de la descolonització d'Angola (1974-75)Franz-Wilhelm Heimer, Der Entkolonisierungskonflikt in Angola, Múnic: Weltforum Verlag, 1979 i de la Guerra Civil Angolesa (1975-2002). Degut a la Guerra Civil, hi va haver un nombre de mbundes que es van refugiar al nord de Namíbia, a l'est i a l'oest de la regió de Kavango i la Franja de Caprívia.
El mbunda que es parla a Zàmbia, Angola i Namíbia no és exactament igual. A Zàmbia presenta un fort contacte de la llengua amb les dents superiors quan pronuncien paraules com "Mundthzindthzime" (sombra), "chithzalo" (vestit) I "kuthsa" (mort). La diferència rau en el so representat per la grafia TH.A.W, July 1, 1917, A Comparative Vocabulary of Sikololo-Silui-Simbunda, African Affairs, Oxford University Press El mbunda que es parla a Angola i a Namíbia es parla sense aquest so, igual que en el lucazi;Tusona: Luchazi Ideographs : a Graphic Tradition of West-Central Africa By Gerhard Kubik, pages 291, 292 les anteriors paraules s'hi pronuncien "mutzitzime", "chizalo" i "kutsa". De la mateixa manera que a Zàmbia, el mbunda parlat pels chinyengeles que havien emigrat anteriorment és diferent del que parlen els mbundes que van anar cap a Zàmbia a conseqüència de la guerra mbunda-portuguesa de 1914. Això es deu al fet que el mbunda dels chiyengeles ha estat molt influenciat per la llengua lozi. El mbunda de Namíbia, al mateix temps, ha rebut moltes influències del nyemba i del lucazi.
Zàmbia A Zàmbia, el mbunda es parla al nord de Barotseland, a l'oest de la Província del Nord-oest.
Dialectes El mbunda té molts dialectes: el katavola, el yauma,Robert Papstein, 1994, The History and Cultural Life of the Mbunda Speaking People, Lusaka Cheke Cultural Writers Association, page 114 el nkangala,no confondre amb el Ngangela el mbalango, el sango, el ciyengele ("shamuka") i el ndundu, que són propers.Bantu-Languages.com , citant a Maniacky 1997 El Yauma (yax) i el nkangala (nkn) tenen el seu propi codi a l'ethnologue.
Família lingüística i relació amb altres llengües Forma part de les llengües Chokwe-Luchazis que són llengües bantus del grup K, juntament amb el chokwe, luvale, mbwela, nyengo, nyemba el luimbi, el nyengo, el nkangala, el yauma i el lucazi. Totes elles són llengües bantus centrals.
Sociolingüística i ús de la llengua El mbunda és una llengua desenvolupada (EGIDS 5). La llengua gaudeix d'un ús vigorós i té una literatura en una forma estàndard. Té un diccionari i el 2006 hi fou traduïda la bíblia. S'escriu en alfabet llatí.
Sons El mbunda és una llengua semblant al lucazi, però divergeix en algunes consonants. Entre les diferències, en els sons del lucazi /s, z/, el mbunda té /θ, ð/. Ens els sons del lucazi /ts/, el mbunda té la dental /t̪/, que contrasta amb el so dental-alveolar del portuguès /t/.
Vocals El mbunda, igual que altres llengües de l'est d'Angola i de Zàmbia té cinc vocals contrastives: DavanteraCentral(unrounded)Darrera(rounded) alt i u mig ɛ ɔ baix a
Consonants Les consonants amb sonoritats plosives només es fan com consonants prenasals, en contrast amb plosives aspirades. A més a més són característiques les consonants tenuis.Tusona: Luchazi Ideographs : a Graphic Tradition of West-Central Africa By Gerhard Kubik, page 300
+Consonants prenasalsAspiradesVoicedLloc de formacióExempleSo mundialTraducció mp mb bilabialmbandu Fitxer:Mbunda (mb) Aspirated Prenasalized consonants word sound.wav nafra nths ndthz dentalndthzili Fitxer:Mbunda (ndthz) Aspirated Prenasalized consonants word sound.wav poder nt nd alveolarndolome Fitxer:Mbunda (nd) Aspirated Prenasalized consonants word sound.wav germà — nj alveopalatalnjamba Fitxer:Mbunda (nj) Aspirated Prenasalized consonants word sound.wav elefant nk ng velarngonde Fitxer:Mbunda (ng) Aspirated Prenasalized consonants word sound.wav lluna
Alfabet: és notable que a l'alfabet mbunda hi manquen les lletres q i r.
Representació gràficaSímbol fonètic(*)Exemple mundialSo mundialTraducció a angula Fitxer:Mbunda (a) category word sound.wav triar mb mbunga Fitxer:Mbunda (mb) category word sound.wav multitud ch (used with nouns)or c cili Fitxer:Mbunda (c) category word sound.wav veritat chiyambi Fitxer:Mbunda (ch) category word sound.wav caçador nd ndumba Fitxer:Mbunda (nd) category word sound.wav lleó e ewa Fitxer:Mbunda (e) category word sound.wav si f fundanga Fitxer:Mbunda (f) category word sound.wav pólvora ng ngombe Fitxer:Mbunda (ng) category word sound.wav vaca, bou ŋ ŋala Fitxer:Mbunda (ŋ) category word sound.wav cranc h hanja Fitxer:Mbunda (h) category word sound.wav fora i imanena Fitxer:Mbunda (i) category word sound.wav esperar j jombolola Fitxer:Mbunda j word sound.wav revelar k kovela Fitxer:Mbunda (k) category word sound.wav entrar l lilonga Fitxer:Mbunda (l) category word sound.wav placa, plat m mulonga Fitxer:Mbunda (m) category word sound.wav delicte n naana Fitxer:Mbunda (n) category word sound.wav la meva mare ndthz ndthzita Fitxer:Mbunda ndthz word sound.wav guerra nk nkuta Fitxer:Mbunda (nk) category word sound.wav tall ny or maybe nyali Fitxer:Mbunda (ny) category word sound.wav cunyat/-ada o owo Fitxer:Mbunda (o) category word sound.wav aquell p putuka Fitxer:Mbunda (p) category word sound.wav començament mp mpulu Fitxer:Mbunda (mp) category word sound.wav animal mascle t tulo Fitxer:Mbunda (t) category word sound.wav adormit, somnolent th thimbu Fitxer:Mbunda (th) category word sound.wav temps ths thsa Fitxer:Mbunda ths word sound.wav morir thz thzala Fitxer:Mbunda thz word sound.wav disfressar u uli Fitxer:Mbunda (u) category word sound.wav a on es (ella) v vwato Fitxer:Mbunda (v) category word sound.wav bot, canoa w wahi Fitxer:Mbunda (w) category word sound.wav ell (o ella) no està a aquí x xwata Fitxer:Mbunda (x) category word sound.wav bosc y yange Fitxer:Mbunda (y) category word sound.wav jo mateix
Números La manera de comptar del mabunda segueix el model usual d'arreu del món, però en paraules en mbunda. Aquests són els noms dels primers números.
1 - Chimo.
2 - Vivali.
3 - Vitatu.
4 - Viwana.
5 - Vitanu.
6 - Vitanu na chimo.
7 - Vitanu na vivali.
8 - Vitanu na vitatu.
9 - Vitanu na viwana.
10 - Likumi.
11 - Likumi na chimo.
20 - Makumi avali.
22 - Makumi avali na vivali.
30 - Makumi atatu.
33 - Makumi atatu na vitatu.
40 - Makumi awana.
44 - Makumi awana na viwana.
50 - Makumi atanu.
55 - Makumi atatu na vitanu.
60 - Makumi atanu na limo.
66 - Makumi atanu na limo na vitanu na chimo.
70 - Makumi atanu na avali.
77 - Makumi atanu na avali na vitanu na vivali.
80 - Makumi atanu na atatu.
88 - Makumi atanu na atatu na vitanu na vitatu.
90 - Makumi atanu na awana.
99 - Makumi atanu na awana na vitanu na viwana.
100 - Chiita.
101 - Chiita na kamo.
110 - Chiita na likumi.
111 - Chiita na likumi na kamo.
152 - Chiita na makumi atanu na tuvali.
163 - Chiita na makumi atanu na limo na tutanu.
174 - Chiita na makumi atanu na availi na tuwana.
185 - Chiita na makumi atanu na atatu na tutanu.
186 - Chiita na makumi atanu na atatu na tutanu na kamo.
197 - Chiita na makumi atanu na awana na tutanu na tuvali.
200 - Viita vivali.
201 - Viita vivali na kamo.
300 - Viita vitatu.
400 - Viita viwana.
500 - Viita vitanu.
600 - Viita vitanu na chimo.
700 - Viita vitanu na vivali.
800 - Viita vitanu na vitatu.
900 - Viita vitanu na viwana.
1,000 - Likulukathzi.
1,111 - Likulukathzi na chiita na likumi na kamo.
2,000 - Makulukathzi avali.
3,000 - Makulukathzi atatu.
4,000 - Makulukathzi awana.
5,000 - Makulukathzi atanu.
6,000 - Makulukathzi atanu na limo.
7,000 - Makulukathzi atanu na avali.
8,000 - Makulukathzi atanu na atatu.
9,000 - Makulukathzi atanu na awana.
10,000 - Likumi lya makulukathzi.
11,111 - likumi lya makulukathzi na likulukathzi na chiita na likumi na kamo.
20,000 - Makumi avali amakulukathzi.
30,000 - Makumi atatu amakulukathzi.
40,000 - Makumi awana amakulukathzi.
50,000 - Makumi atanu amakulukathzi.
60,000 - Makumi atanu na limo amakulukathzi.
70,000 - Makumi atanu na avali amakulukathzi.
80,000 - makumi atanu na atatu amakulukathzi.
90,000 - makumi atanu na awana amakulukathzi.
100,000 - chiita cha makulukathzi.
200,000 - viita vivali vya makulukathzi.
300,000 - viita vitatu vya makulukathzi.
400,000 - viita viwana vya makulukathzi.
500,000 - viita vitanu vya makulukathzi.
600,000 - viita vitanu na chimo vya makulikathzi.
700,000 - viita vitanu na vivali vya makulukathzi.
800,000 - viita vitanu na vitatu vya makulukathzi.
900,000 - viita vitanu na viwana vya makulukathzi.
1,000,000 - likulukathzi lya makulukathzi.
Referències
Bibliografia Jacky Maniacky, 1997, "Contribution à l'étude des langues bantoues de la zone K: analyse comparative et sous-groupements", Mémoire pour l'obtention du DEA de langues, littératures et sociétés, études bantoues, INALCO (Paris - France), 101p. Robert Papstein, 1994, The History and Cultural Life of the Mbunda Speaking People, Lusaka Cheke Cultural Writers Association, José Redinha, 1975, Etnias e Culturas de Angola, Luanda: Instituto de Investigação Científica de Angola; reprinted fac-simile by the Associação das Universidades de Língua Portuguesa, 2009,
Categoria:Llengües d'Angola Categoria:Llengües de Zàmbia Categoria:Llengües de Namíbia Categoria:Llengües chokwe-luchazis