Sabrí Khalil al-Banna (), més conegut pel nom de guerra Abu Nidal () (Jaffa, maig de 1937 - Bagdad, 16 d'agost de 2002), fou un destacat líder palestí.
Biografia La família al-Banna era un dels clans més rics, i amos d'horts de taronges, de Jaffa, al Mandat Britànic de Palestina. Sabri Khalil havia nascut el 1937 i amb la seva família va fugir a l'exili el 1948 a al-Burekh, un campament de refugiats a la Franja de Gaza i després a Nablus a Cisjordània, la qual va caure sota el control del Regne de Jordània. Al-Banna va realitzar els seus estudis secundaris a Nablus, i després va estudiar dos anys a la Universitat del Caire, però no va assolir la seva llicenciatura en enginyeria.
Quan tenia 18 anys al-Banna es va afiliar al Partit Baas, i va ser un activista amb el grup fins a la seva prohibició el 1957 pel rei Hussein I. Després al-Banna es va traslladar a l'Aràbia Saudita, i el 1960 va començar treballar com a pintor i electricista. Segons els dos relats més coneguts de la vida d'Abu Nidal, hi ha disputes al voltant de la seva localització en aquell període. Patrick Seale va escriure que vivia a Riad, mentre que Yossi Melman creu que va estar a Gidda. Al-Banna va treballar per a la companyia petroliera Aramco.
Abu Nidal va fer viatges anuals de tornada a la ciutat de la seva joventut, Nablus, des de l'Aràbia Saudita, on va conèixer la seva esposa, Hiyam al-Bitar.
alt=photographie|miniatura|El rei Hussein I de Jordània el 1997. alt=video|miniatura|1970 – Film montatge sobre la situació a Jordània. A l'Aràbia Saudita, Abu Nidal va participar en la creació d'un petit grup de joves palestins que es deien a si mateixos l'Organització Palestina Secreta. Aquest activisme li va costar la feina i la casa: Aramco el va acomiadar i el govern saudita el va empresonar i després el va expulsar.
Va tornar a Nablus amb la seva dona i la seva família i es va unir a les files de Fatah de Yasser Arafat a l'OLP. Ocupat en feines ocasionals, es va dedicar a la política palestina sense ser especialment actiu. El seu activisme es va intensificar notablement després de la Guerra dels Sis Dies el 1967 i la victòria d'Israel que es va annexionar els Alts del Golan, Cisjordània i la Franja de Gaza. Yossi Melman escriu que " l'entrada dels tancs Tsahal a Nablus va ser una experiència traumàtica per a ell. La conquesta el va estimular a l'acció (p. 52).
Fins a la Guerra dels Sis Dies el juny de 1967 no exercia cap càrrec en el grup. Després de la guerra al-Banna va fugir de la Cisjordània ocupada a l'altre costat del riu Jordà.
Impex Al-Banna es va establir a Amman, la capital de Jordània, i va obrir una companyia comercial anomenada Impex, un negoci tapadora de Fatah.. Durant aquell període, aquest va triar el sobrenom Abu Nidal, un costum comú en molts països àrabs, però també entre els fedaïns, els guerrillers de Fatah i altres grups militants palestins. El nom significa «Pare de Nidal», i certament el seu primer fill dugué el nom de Nidal. Però nial és una paraula en àrab que vol dir lluita; així doncs el sobrenom significa «pare de la lluita». Però Abu Nidal no va ser un comandant de guerrillers qualificat, i en comptes de participar en els actes violentes de Fatah, treballava per a l'organització en obres d'administració. Segons Patrick Seale, Abu Nidal mai va sortir de la seva oficina durant les batalles entre combatens de Fatah i l'exèrcit jordà.,. (p. 70).
Impex era aprofitada per Abu Nidal i Fatah per fer negocis veritables i guanyar diners, però també per amagar les activitats del grup armat. Amb Impex i després altres companyies similars Abu Nidal aconseguí esdevenir un home de negocis ric amb interessos legals, però també ocultar els seus negocis de xantatge, mercenarisme, i altres actes violents enllaçats segons els seus objectius polítics.
Nomenament de Salah Khalaf abans de Setembre Negre El 1968, durant els esdeveniments de Karamé, al-Banna va rebre la designació de delegat oficial de Fatah a Khartum, la capital del Sudan, i després de dos anys, el juliol de 1970 va ser nomenat per al mateix càrrec, però més cobejat, a Bagdad. L'home que responia per això en ambdós casos era el tercer en la línia de comandament a Fatah, Salah Khalaf, conegut habitualment com a Abu Iyad.
Abu Iyad va nomenar Abu Nidal el 1968 com a representant de Fatah a Khartum al Sudan, després (a insistència d'Abu Nidal) ocuparà el mateix càrrec a Bagdad el juliol de 1970, dos mesos abans dels fets del Setembre Negre, quan, després de més de 10 dies de lluita i la pèrdua de milers de vides, l'exèrcit del rei Hussein va expulsar els fedayins palestins de Jordània. Patrick Seale escriu que l'absència d'Abu Nidal de Jordània en aquest moment, quan era clar que el rei Hussein anava a prendre mesures contra els palestins, va donar lloc a la sospita en el moviment que només pensava en la seva pròpia supervivència.
Primera operació Poc després dels fets del Setembre Negre, Abu Nidal va començar a acusar l'OLP de covardia per les ones de la seva emissora de ràdio a l'Iraq, la Veu de Palestina, per acordar un alto el foc amb el rei Hussein. Durant el Tercer Congrés de Fatah el 1971 a Damasc, Abu Nidal es va unir a l'escriptor i activista palestí Naji Allush i Abu Daud (líder de l'organització Setembre Negre, responsable de la massacre de Múnic de 1972), per demanar més democràcia a Fatah i venjança contra el rei Hussein.
alt=photograph|miniatura|Mahmud Abbas, president de l'Autoritat Palestina, el 2014. El febrer de 1973, Abu Daud va ser arrestat a Jordània per un intent d'assassinat del rei Hussein. Això va portar a Abou Nidal a realitzar la seva primera operació, anomenada «Al-'Iqab» («el càstig»): el 5 de setembre de 1973, cinc homes armats van entrar a l'ambaixada de l'Aràbia Saudita a París, van prendre quinze persones com a ostatges i van amenaçar de volar l'edifici si Abu Daud no era alliberat. Dos dies després, els ostatges van volar a Kuwait en un avió de Syrianair, encara mantenint com a ostatges cinc persones, i després a Riad, amenaçant amb llançar els ostatges a l'aire des de l'avió. El 8 de setembre, es van rendir i van alliberar els ostatges. Abu Daud va ser alliberat dues setmanes després; Patrick Seale explica que el govern kuwaití va pagar al rei Hussein 12 milions de dòlars per aquest llançament.
El dia de l'atac, 56 caps d'estat es van reunir a Alger per a la Conferència del Moviment de Països No-alineats. Segons Patrick Seale, l'operació contra l'ambaixada saudita havia estat ordenada pel president iraquià Ahmad Hassan al-Bakr, com a desviació de la conferència, perquè estava gelós que Algèria l'acollia. Patrick Seale afegeix que un dels presoners va admetre que li havien demanat que volés amb els ostatges fins al final de la conferència.
Abu Nidal havia dut a terme aquesta operació sense l'acord de Fatah. Abu Iyad (adjunt d'Arafat) i Mahmud Abbas (posteriorment president de l'Autoritat Palestina), van volar a l'Iraq per raonar amb Abu Nidal sobre l'impacte negatiu de la presa d'ostatges en el moviment. Abu Iyad va dir a Patrick Seale que va dir un funcionari iraquià present a la reunió: «Per què estàs atacant a Abu Nidal? Va ser la nostra operació! Li havíem demanat que ens ho organitzés». Això va enfuriar Mahmud Abbas i el va fer sortir de la reunió amb els altres representants de l'OLP. Patrick Seale escriu que a partir d'aleshores, l'OLP va considerar que Abu Nidal estava sota el control del govern iraquià.
Expulsió de Fatah Dos mesos després, el novembre de 1973 (just després de la Guerra del Yom Kippur a l'octubre), l'Organització Abu Nidal va segrestar el vol KLM 861, aquesta vegada com a Organització de la Joventut Nacionalista Àrab. Fatah estava discutint la celebració d'una conferència de pau a Ginebra; l'objectiu del segrest era evitar que s'hi dediquessin. En resposta, Yasser Arafat va expulsar Abu Nidal de l'OLP (març de 1974)
L'octubre de 1974, Abu Nidal va fundar l'Organització Abu Nidal i la va anomenar Consell Revolucionari de Fatah. El novembre d'aquell any, un tribunal de Fatah el va condemnar a mort en absència per un intent d'assassinat de Mahmud Abbas. Patrick Seale escriu que és poc probable que Abu Nidal planegés matar Mahmud Abbas i igualment poc probable que Fatah volgués executar Abu Nidal. Va ser convidat a venir a Beirut per discutir la condemna a mort i se li va permetre marxar, però era obvi que ara era «persona non grata». Com a resultat, els iraquians li van transferir tots els actius de Fatah a l'Iraq, incloent un camp d'entrenament, una granja, un diari, una emissora de ràdio, passaports, estudis a l'estranger i altres 15 milions de dòlars en armes. També va rebre les contribucions que l'Iraq va fer a l'OLP: uns al mes i un pagament únic de 3-5 milions de dòlars.
Patrick Seale diu que als reclutes se'ls va demanar que anotés els esdeveniments de les seves vides, inclosos els noms i adreces de familiars i amics, i després signessin un document acceptant la seva execució si descobrien contactes espia. Si eren sospitats, havien de reescriure tota la història sense discrepàncies. El diari de l'organització, Filastin al-Thawra, anunciava regularment l'execució de traïdors. Abu Nidal creia que el grup havia estat infiltrat per agents israelians i hi havia la sensació que Israel podria haver utilitzat l'Organització Abu Nidal per soscavar grups palestins més moderats. Els experts en terrorisme consideren que la idea que el mateix Abu Nidal és un agent d'aquest tipus és «descabellat»..
Comitè de Justícia Revolucionària Hi va haver relats de purgues durant els anys 70 i 80. S'informa que uns 600 agents de l'ISIS van ser assassinats al Líban i Líbia, inclosos 171 en una sola nit el novembre de 1987. Segons els informes, van ser alineats, afusellats i llançats a una fossa comuna. S'ha informat que desenes van ser segrestats a Síria i assassinats al camp de refugiats de Badawi. Abu Daud va dir a Patrick Seale que la majoria de les decisions d'execució les va prendre Abu Nidal «al mig de la nit després de beure's una ampolla sencera de whisky». Les purgues van portar a Atif Abu Bakr, cap de l'oficina política de l'Organització Abu Nidal, a desertar el 1989 per tornar a Fatah.
Els membres eren torturats habitualment pels «Comitè de Justícia Revolucionària» fins que confessessinn la seva deslleialtat. Patrick Seale informa dels següents relats de tortura: la suspensió d'un home nu, assotat fins que quedi inconscient, revifat amb aigua freda i després les seves ferides untades amb sal o pebre; presumptament, un presoner nu va ser col·locat per la força al pneumàtic d'un cotxe amb l'esquena i les cames al descobert, després va ser batejat amb sang, les seves ferides untades amb sal i finalment van reviure en aigua freda; els testicles es podrien fregir en oli o degotejar plàstic fos sobre la pell. Entre els interrogatoris, els presoners eren lligats en minúscules cel·les. Si les cel·les estiguessin plenes, Patrick Seale escriu que es podrien enterrar amb una pipa a la boca per respirar i beure; i si Abu Nidal decidia matar-los, es disparava una bala directament a la cara.
Direcció d'Intel·ligència L'organització Abu Nidal Tipus d'organització A més del Consell Revolucionari de Fatah, també s'ha autodenominat l'Organització Abu Nidal: Moviment d'Alliberament Nacional Palestí, Juny Negre (per a operacions contra Síria), Setembre Negre (per a operacions contra Jordània), Brigades Revolucionàries Àrabs, Organització Revolucionària de Musulmans Socialistes, Revolució Egípcia, Egipte Revolucionari, «Al-'Asifa » (« tempesta», nom utilitzat també per Fatah), «Al-'Iqab» («el càstig») i l'Organització de la Joventut Nacionalista Àrab El Departament d'Estat dels EUA ha anomenat el Fatah-RC «una de les organitzacions terroristes més perilloses de l'Orient Mitjà»..