La Montesa Brío, escrit sovint Brio, fou un model de motocicleta de turisme fabricat per Montesa entre 1953 i 1963 (a banda d'una segona i curta etapa, el 1970, en què la marca comercialitzà un ciclomotor amb el nom de Brío 50). Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren diverses versions, totes elles amb les mateixes característiques generals: motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire de 125 cc (tret de la Brío 50, en què era de 49 cc), bastidor de simple bressol, amortidors anteriors de forquilla convencional i frens de tambor. Pel que fa a l'apartat estètic, totes les Brío es caracteritzaven pel seu color vermell, tret de les versions Brío 81 i Brío 82, que es comercialitzaren també en un inèdit color "verd truita".
Durant la dècada de 1950, la Brío fou un èxit de vendes i esdevingué un dels models més emblemàtics de Montesa, havent estat la base de tota mena de realitzacions; de la Brío en sortiren versions per a competicions de velocitat, resistència, regularitat (la cèlebre Brío Cabra) i motocròs (Pere Pi aconseguí dos campionats estatals d'aquesta modalitat amb sengles Brío 110 adaptades).
L'èxit comercial d'aquest model el mantingué en producció fins que, el 1962, l'empresa decidí de renovar el seu catàleg i substituí la Brío per la que hauria d'esdevenir una de les motocicletes més famoses de la seva història, la Impala.
Història Antecedents: De l'A-45 a la D-51
Montesa presentà el seu primer model de motocicleta, l'A-45, el 17 de juny de 1945 i es constituí finalment com a societat el 3 de febrer de 1947. L'empresa va llançar successivament diversos models derivats de l'A-45 (B-46, B-46/49) fins a arribar a la D-51 de 1951, la primera Montesa a fabricar-se amb el característic color vermell de la marca. La D-51 fou l'antecessora directa de la Brío i incorporava nombrosos avenços tecnològics, com ara suspensió amb forquilla telescòpica anterior i telescòpica lliscant posterior, embragatge en bany d'oli i cubs de fre de fosa.
1953: Llançament de la Brío 90 El creixement de Montesa va fer que l'empresa es traslladés a començament de la dècada de 1950 al carrer Pamplona (cantonada Pallars) del Poblenou;Claret 2003: «Al carrer de Pamplona» p. 20 un cop allà, la seva contínua evolució tècnica va fructificar en la Brío 90, presentada el febrer del 1953. Amb una estètica aconseguida i de tarannà esportiu, era la primera Montesa amb el carburador instal·lat darrere del cilindre i pistó sense deflector, a més d'importants modificacions al motor que proporcionaven més potència i velocitat d'acceleració. Al març d'aquell any, Montesa participà per primer cop en un saló fora de l'estat espanyol, el XXIII Saló Internacional de l'Automòbil i de la Motocicleta de Ginebra,Claret 2003: «El primer Saló Internacional» p. 23 fet que a l'època representà tot un esdeveniment, ja que, en plena postguerra, era inusual veure productes industrials fets a Espanya fora de les seves fronteres. Pere Permanyer hi presentà personalment la Brío 90, obtenint molt bona acollida per part de la premsa europea, que assajà diversos models de Montesa; les revistes especialitzades en publicaren crítiques molt favorables.
L'any següent, 1954, la Brío 90 obtingué un èxit esportiu important al popular Trofeu Internacional Motociclista de Mònaco. Aquell mateix any, es va presentar a la Fira de Mostres de Barcelona la Brío 80, un model més "utilitari" dotat de rodes de menor diàmetre, pneumàtics de major secció i parafangs més amples. La conducció de la Brío 80 era més suau que la de la 90 i resultava més apta per a circular-hi amb dues places, opció molt habitual a l'època.
La successió d'èxits tècnics, esportius i comercials de l'empresa es ratificà internacionalment arran del Motor Show de Londres, celebrat el novembre de 1954 dins el Saló d'Exposicions d'Earls Court. A banda de la Sprint de velocitat, Montesa hi presentà les versions per a 1955 dels models Brío 80 i Brío 90. L'estand de la marca suscità força curiositat i va ser un dels més visitats. El periodista de la revista Motor Cycling J.P. Griffith, després de provar les Montesa, deixà escrit (en anglès): «Què he après? Que Espanya produeix bones motocicletes que, a més d'anar bé, tenen un bon aspecte.»
L'adopció del Clausor (1955) A començaments de 1955 es varen llançar les noves versions de Brío 80 i Brío 90 presentades a Londres, que incorporaven comptaquilòmetres i velocímetre al far, commutador de llums al manillar, nou selló biplaça i una novetat absoluta a la península Ibèrica: un immobilitzador de manillar batejat com a "Clausor". El giny s'adoptava després que Pere Permanyer n'hagués aconseguit la patent a la Fira de Ginebra, gràcies a l'amistat que hi entaulà amb el seu inventor, Abraham Neiman (qui acabà esdevenint propietari de la multinacional homònima). Per tal de desenvolupar el producte, Permanyer creà la Compañía Clausor, de la qual fou el primer president. D'ençà d'aquell moment i durant dècades, gairebé totes les motocicletes fabricades a Catalunya (i a la resta de l'estat) dugueren de sèrie aquell senzill i efectiu sistema antirobatori.
El 9 de desembre de 1955, durant la primera convenció estatal d'Agents Oficials Montesa -celebrada amb motiu del desè aniversari de l'empresa- es va presentar el model Brío 80/56, que oferia nombroses millores amb relació a la versió anterior (entre d'altres: la caixa d'eines amb pany, l'indicador de nivell de benzina, la corona desmuntable o el comptaquilòmetres il·luminat).
Les Brío 81 i 91 El 1956 es llançà un nou model de caràcter plenament esportiu, la Brío 91, que incorporava quatre velocitats i el selector integrat a la caixa de canvis. A l'edició de les 24 Hores de Montjuïc d' hi guanyà una Brío pilotada pels germans Arturo i Juan Tei Elizalde, aconseguint també Montesa els llocs segon, tercer i quart a la prova.
L'any següent, 1957, aparegué la Brío 81, una versió més orientada al turisme que incorporava novetats com ara un sistema per a silenciar l'admissió i un volant d'inèrcia per a aconseguir més suavitat. Amb aquest model s'abandonà momentàniament el color vermell habitual per un de nou, un verd-caqui que fou batejat com a "verd truita".
La sortida de Bultó (1958) miniatura|esquerra|Una Montesa Brío 110, model llançat el 1959 en plena crisi per la fugida de Bultó El 1958, el règim franquista dicta una sèrie de mesures prèvies a la implantació del Pla Nacional d'Estabilització Econòmica de 1959,Claret 2003: «La crisi econòmica del 1958» p. 24 mesures altament restrictives pel que fa a la despesa i que obligaren moltes empreses a reorganitzar la seva estructura. Pere Permanyer va proposar de limitar certes despeses, entre les quals les del departament de competició, el qual volia aturar temporalment. En total desacord amb la idea, Francesc Xavier Bultó, soci cofundador de l'empresa i gran defensor de la competició com a estratègia comercial, decidí d'abandonar la societat. L'acompanyaren en la sortida diversos tècnics, pilots i membres del departament de competició, els quals participaren poc després en la fundació de la nova empresa de Bultó: Bultaco es constituïa el 17 de maig d'aquell mateix any.
En moments molt durs per a Montesa, Permanyer va renovar-ne el Consell d'Administració i va reestructurar tots els departaments, situant Leopoldo Milà al capdavant del departament tècnic. Milà no volgué continuar amb el projecte de motor monobloc en què havia estat treballant amb els seus antics companys i va fer foc nou, tot aplicant les seves idees al desenvolupament d'un nou concepte de moto que acabà per cristal·litzar en la Montesa Impala de 1962. Mentre la seva feina anava avançant, encara es varen llançar al mercat algunes evolucions de la Brío, com ara la Brío 82 i la Brío 110.
La dècada de 1960 Durant la dècada de 1960, Montesa aconseguí de créixer malgrat la clientela atreta per Bultaco i decidí tornar a participar en competicions, especialment en proves de regularitat on la Brío 110 demostrava ser molt competitiva. A començaments de 1962 es preparà el llançament de la futura Montesa Impala amb la cèlebre Operació Impala, durant la qual tres prototipus del nou model travessaren tota l'Àfrica recorrent 20.000 quilòmetres. A la Impala tot era pràcticament nou, des de l'acurat disseny (guanyador el 1962 del Delta d'Or de disseny industrial, atorgat per l'ADI-FAD) fins al potent motor de 175 cc, fàcilment adaptable a la competició.
Versions Inicialment, la nomenclatura dels diferents models de la gamma Brío indicava aproximadament la velocitat màxima que podia atènyer el model en concret; així, la Brío 80 podia assolir els 83 km/h i la Brío 90, els 95 km/h. Aquesta pràctica es mantingué gairebé sempre (les Brío 81 i 82 podien arribat als 85 km/h i la Brío 110, als 110 km/h), amb les úniques excepcions de la Brío 91 (que assolia els 105 km/h) i la Brío 50, la qual en ser un ciclomotor no podia passar legalment dels 40 km/h.
Llista de versions produïdes
ModelCilindradaId. ModelAnysNúm. SèrieUnitatsTrets característics Brío 90 125 - 1953 - 1956 MM3536-3538 MM3541-4362 824 Dipòsit vermell amb genollera negra. Selló monoplaça. Brío 80 125 - 1954 - 1955 MM50001-57028 7.028 Dipòsit vermell amb genollera negra. Selló monoplaça. Brío 80/55 125 - 1955 MM50001-57028 ? Dipòsit vermell amb genollera negra. Selló biplaça. Brío 90/55 125 - 1955 - 1956 MM4363-5374 MM7818-81178 MM10001-10446 1.832 Dipòsit vermell amb genollera negra. Selló biplaça. Brío 80/56 125 - 1956 - 1957 MM57029-63793 6.765 Dipòsit vermell amb genollera negra. Selló més gros. Brío Cabra 125 - 1957 - ? Brío 80 adaptada a la regularitat Brío 91 125 - 1956 - 1959 MM15001-20204 5.204 Dipòsit vermell amb genollera negra Brío 81 125 - 1957 - 1959 MM70001-88544 18.544 Dipòsit verd "truita" amb genollera negra Brío 82 125 - 1959 - 1961 MM88545-96021 7.477 Dipòsit verd "truita" sense genollera Brío 110 125 - 1959 - 1963 MM20205-26750 6.295 Dipòsit vermell sense genollera Brío 110 S 125 - 1961 - 1962 MM24530-24729 MM26139-26188 250 Dipòsit vermell sense genollera. Tub d'escapament únic. Brío Cross 125 - 1961 - ? Brío 110 adaptada al motocròs Brío 50 49 37M 1970 - 1971 37M0001- 1.900 Dipòsit vermell amb franja argentada Total d'unitats produïdes56.119 Notes
Resum per model ModelAnysUnitats Brío 80 1954 - 1957 13.793 Brío 81 1957 - 1959 18.544 Brío 82 1959 - 1961 7.477 Brío 90 1953 - 1956 2.656 Brío 91 1956 - 1959 5.204 Brío 110 1959 - 1962 6.545 Brío 50 1970 - 1971 1.900Total d'unitats56.119
90 La Brío 90 adoptava totes les millores tècniques que Montesa havia anat experimentant en competició i als seus anteriors models B-46/49 i D-51. A banda del motor, molt millorat, duia una nova forquilla anterior telescòpica i uns frens anteriors més eficients.Claret 2003: «Les motocicletes de dos temps» p. 21
Fitxa tècnica Montesa Brío 90Id. Model -miniatura|center|Una Brío 90 preparada per a les 24 Hores de Montjuïc de 1955 Núm. Sèrie MM.3536.3538, MM3541.5000, MM7818.8178, MM10001.10455, MM10457.10833Anys 1953 - 1956CC 124,98Diàmetre x Carrera 51,5 x 60 mmCompressió 7,5:1CV 6,3 a 6.000 rpmCarburador Irz AE18 18 mmCanvi 3 velocitatsSuspensió davant Forquilla TelehidràulicaSuspensió darrera TelescòpicaPneumàtic davant 600 x 65 (21")Pneumàtic darrera 600 x 65 (21")Frens davant Tambor 125 mmFrens darrera Tambor 125 mmPes en sec ?Capacitat dipòsit ?Trets característics Dipòsit vermell ambgenollera negra. Selló monoplaça.
80