Francesco Florimo (San Giorgio Morgeto, prop de Reggio de Calàbria, 12 d'octubre de 1800 – Nàpols, 18 de desembre de 1888) fou un bibliotecari, musicòleg, historiador i compositor italià.
El 1817 fou alumne de l'Escola Reial de Música de Nàpols i durant seixanta anys bibliotecari de l'Institut, la qual biblioteca, pels seus esforços, vingué a ser una de les més famoses d'Itàlia.
L'obra capital de Florimo és: La scuola musicale di Napoli ed i suoi conservatori (1880-84); Cenno storicosulla Scuola, musicale di Napoli, etc. (1869-71).
A més, va escriure, Riccardo Wagner ed i Wagnerianisti (1876); Trasporto delle ceneri di Bellini a Catania (1876); Bellini, memorie e lettere (Florència, 1882).
Com a compositor, es donà conèixer per obres religioses i d'orquestra, cantates i alguns quaderns de cançons en dialecte napolità. La seva escola de cant (Metodo di canto) fou adoptada pel Conservatori de Nàpols.
Bibliografia
Enciclopèdia Espasa Volum núm. 24, pàg. 164 ()
Categoria:Bibliotecaris italians Categoria:Musicòlegs italians Categoria:Historiadors italians Categoria:Compositors italians del Romanticisme Categoria:Persones de la ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria Categoria:Morts a Nàpols Categoria:Compositors calabresos Categoria:Bibliotecaris del segle XVIII Categoria:Compositors italians morts al segle XIX Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII Categoria:Bibliotecaris morts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1800