Lexpansió quantitativa (coneguda també com a QE per les sigles en anglès de quantitative easing) és una política monetària excepcional que pot utilitzar un banc central per estimular una economia quan la política monetària estàndard no ha estat efectiva.Publications | Learning the Lessons from QE and Other Unconventional Monetary Policies: 17–18 November . Bank of England (18 November 2011). Un banc central implementa l'expansió quantitativa comprant quantitats concretes d'actius financers a bancs comercials i altres institucions privades, fent que pugin els preus d'aquests actius financers, i baixant-ne el rendiment, al mateix temps que augmenta la base monetària. Això és diferent de la política més habitual de comprar o vendre deute públic a curt termini per mantenir els interessos del mercat interbancari en un valor objectiu concret.
La política monetària expansiva per estimular l'economia típicament implica que el banc central compri deute públic a curt termini per reduir els tipus d'interès de mercat a curt termini.Open market operations: A Glossary of Political Economy Terms – Dr. Paul M. Johnson. Auburn.edu.Open Market Operation – Fedpoints. Federal Reserve Bank of New York.Monetary policy Instruments . Swiss National Bank. No obstant, quan els tipus d'interès a curt termini arriben a s'acosten a zero, aquest mètode ja no pot funcionar. En aquestes circumstàncies, les autoritats poden utilitzar l'expansió quantitativa per estimular més l'economia comprant actius de maduresa més llarga que el deute públic a curt termini, i reduint així els tipus d'interès a terminis més llargs.
L'expansió quantitativa pot ajudar a evitar que la inflació caigui per sota d'un objectiu. Els riscos poden ser que la política sigui més efectiva del que s'esperava contra la deflació (provocant una inflació més alta a llarg termini, deguda a l'augment en la circulació de diners), o també que no ho sigui prou, si els bancs no fan préstecs amb les reserves addicionals. Segons el Fons Monetari Internacional i diversos economistes, l'expansió quantitativa que s'ha dut a terme des de la crisi financera global del 2007-2012 ha mitigat alguns efectes adversos de la crisi.Unconventional Choices for Unconventional Times: Credit and Quantitative Easing in Advanced Economies; by Vladimir Klyuev, Phil de Imus, and Krishna Srinivasan; IMF Staff Position Note SPN/09/27; 4 November 2009.. (PDF)."Evaluating Large-Scale Asset Purchases," 11 October 2012
Procés
L'expansió quantitativa és diferent de les polítiques monetàries estàndards dels bancs centrals, que normalment s'executen comprant o venent deute públic al mercat obert per arribar a l'objectiu fixat per a la taxa d'interès interbancària. No obstant, si una recessió o depressió continua fins i tot quan un banc central ha reduït els tipus d'interès a gairebé zero, el banc central ja no pot baixar-los més. Llavors, el banc central pot implementar una sèrie de tàctiques conegudes com a expansió quantitativa. Aquesta política se sol considerar com a l'últim recurs per estimular l'economia.
Un banc central executa l'expansió quantitativa comprant—sense referència al tipus d'interès—una quantitat determinada de bons o altres actius financers d'institucions financeres privades als mercats financers. L'objectiu d'aquesta política és facilitar una expansió dels préstecs als bancs privats; si els bancs privats presten més diners, augmentarà l'oferta de diners. A més, si el banc central també compra instruments financers amb més risc que el deute públic, també pot reduir el rendiment d'aquests actius.
L'expansió quantitativa, i la política monetària en general, només es pot dur a terme si el banc central controla la divisa que s'utilitza al país. Els bancs centrals dels països de la zona euro, per exemple, no poden expandir unilateralment el subministrament de diners i, per tant, no poden utilitzar l'expansió quantitativa. Han d'esperar que el Banc Central Europeu executi la política monetària.
Història Abans de 2007 L'expansió quantitativa la va utilitzar per primer cop el Banc del Japó per lluitar contra la deflació a principis dels anys 2000.Voutsinas, Konstantinos, and Richard A. Werner, "New Evidence on the Effectiveness of 'Quantitative Easing' in Japan", Centre for Banking, Finance and Sustainable Development, School of Management, University of Southampton. Segons el Banc del Japó, van adoptar la QE (量的金融緩和, ryōteki kin'yū kanwa) el 19 de març de 2001.Shirakawa, Masaaki, "One Year Under 'Quantitative Easing'" , Institute for Monetary and Economic Studies, Bank of Japan, 2002.Bank of Japan, New Procedures for Money Market Operations and Monetary Easing , 19 March 2001. Retrieved 9 August 2010.
Durant molts anys, i fins al febrer de 2001, l'autoritat monetària japonesa havia sostingut que l'expansió quantitativa no era efectiva, i en rebutjava l'ús en política monetària.Hiroshi Fujiki et al., Monetary Policy under Zero Interest Rate: Viewpoints of Central Bank Economists , Monetary and Economic Studies, February 2001, p.98. Retrieved 9 August 2010. Havien mantingut els tipus d'interès a curt termini vora zero des de 1999. En expansió quantitativa, el Banc del Japó va omplir els bancs comercials d'excés de liquiditat per promocionar els crèdits privats, deixant-los amb grans quantitats de reserves i, per tant, poc risc de restriccions de liquiditat.Easing Out of the Bank of Japan's Monetary Easing Policy (2004–33, 19 November 2004) . Frbsf.org. El Banc del Japó ho va aconseguir comprant més bons del govern del que calia per deixar el tipus d'interès a zero. Després també va comprar valors garantits per actius i accions, i van prorrogar els terminis del seu pla de compra de paper comercial.
El BdJ va augmentar la balança per compte corrent dels bancs comercials des de 5 bilions de iens fins a 35 bilions (uns 300.000 milions de dòlars americans) al llarg de quatre anys des de març de 2001. El BdJ també va triplicar la quantitat de deute públic japonès a llarg termini que podia comprar cada mes.
Des de 2007 Des de l'inici de la crisi financera global de 2007–08, s'han utilitzat polítiques semblants als Estats Units, al Regne Unit, i a la zona euro. Aquests països han utilitzat l'expansió quantitativa perquè els seus tipus d'interès nominals sense risc eren zero o s'hi acostaven molt.
Durant el pic de la crisi financera de 2008, la Reserva Federal americana va augmentar el seu balanç de forma espectacular afegint nous actius i nous passius sense "esterilitzar-los" amb la compensació corresponent. Durant el mateix període, el Regne Unit també va utilitzar l'expansió quantitativa com a braç addicional de la política monetària per alleujar la seva crisi financera.Alloway, Tracy, The Unthinkable Has Happened, ft.com, 10 de novembre de 2008. Consulta el 9 d'agost de 2010.'Bernanke-san' Signals Policy Shift, Evoking Japan Comparison, Bloomberg.com, 2 December 2008Bank pumps £75bn into economy, ft.com, 5 March 2009
Les QE1, QE2, i QE3 als Estats Units miniatura|Quantitat de notes del tresor en mans de la Reserva Federal (en blau) i valors garantits per hipoteques (vermell) La Reserva Federal tenia al balanç entre 700.000 i 800.000 milions de dòlars en notes del Tresor abans de la recessió. A finals de novembre de 2008, la Reserva Federal va començar a comprar 600.000 milions de valors garantits per hipoteques.Harding, Robin. (3 November 2010) Quantitative easing explained. Financial Times. El març de 2009, ja tenia deute bancari, valors garantits per hipoteques i notes del Tresor per valor d'1,75 bilions de dòlars; va arribar a un pic de 2,1 bilions el juny de 2010. A mesura que va començar a millorar l'economia es van aturar les noves compres, però es van tornar a engegar a l'agost de 2010, quan la Fed va decidir que el creixement de l'economia no era robust. Després de l'aturada de juny, la quantitat va començar a caure de manera natural a mesura que el deute madurava i s'havia previst que caigués a 1,7 bilions el 2012. L'objectiu revisat de la Fed va passar a ser de mantenir la posició a 2,054 bilions de dòlars. Per mantenir aquest nivell, la Fed va comprar cada mes 30.000 milions de dòlars en notes del Tresor de dos a deu anys.
El novembre de 2010, la Fed va anunciar una segona ronda d'expansió quantitativa, comprant 600.000 milions de valors del Tresor fins a finals del segon trimestre de 2011. What is the Federal Reserve Quantitative Easing . Useconomy.about.com (22 September 2011). L'expressió "QE2" es va fer famosa durant el 2010, per referir-se a aquesta segona ronda d'expansió quantitativa als Estats Units.Fed's desperate measure is a watershed moment, John Authers, The Long View, Financial Times, 5 November 2010 En retrospectiva, la ronda d'expansió quantitativa anterior a la QE2 es va començar a anomenar "QE1".
Es va anunciar una tercera ronda d'expansió quantitativa el 13 de setembre de 2012, que de seguida fou coneguda com a "QE3". En una votació guanyada per 11 a 1, la Reserva Federal va decidir de llançar un nou programa de compra de 40.000 milions de dòlars de bons (en concret, valors garantits per hipoteques) cada mes sense data de fi fixa. A més, el Comitè Federal del Mercat Obert (FOMC) va anunciar que probablement mantindria el tipus d'interès vora zero "almenys fins al 2015". Segons NASDAQ.com, això és de fet un programa d'estímul que permet a la Reserva Federal de mitigar cada mes 40.000 milions de dòlars de risc de deute immobiliari comercial. Com que no tenia data de caducitat, la QE3 també es va conèixer popularment com a "QE-Infinit".Jason Haver. El 12 de desembre de 2012, el FOMC va anunciar un augment en el nombre de compres sense data de caducitat des de 40.000 milions per mes a 85.000 milions. http://www.federalreserve.gov/newsevents/press/monetary/20121212a.htm
El 19 de juny de 2013, Ben Bernanke va anunciar una reducció d'algunes de les polítiques de QE de la Fed a causa de la prolongació de dades econòmiques positives. En concret, va dir que la Fed podria baixar les seves compres de bons des de 85 milions al mes fins a 65 durant la reunió següent prevista per setembre de 2013. També va suggerir que el programa de compra de bons podia clausurar-se cap a mitjans de 2014. Encara que Bernanke no va anunciar una pujada dels tipus d'interès, va suggerir que si la inflació seguia l'objectiu del 2% i l'atur baixava fins al 6,5%m la Fed segurament començaria a apujar els tipus. Les borses van caure aproximadament un 4,3% al llarg dels tres dies hàbils que van seguir l'anunci de Bernanke, amb el Dow Jones caient 659 punts entre el 19 i el 24 de juny, tancant a 14.660 a final del dia 24 de juny.Dow Jones down 4.3 percent since Fed chair Ben Bernanke took the podium El 18 de setembre de 2013, la Fed va decidir de no tornar a escalar el seu programa de compra de bons. Les compres es van aturar el 29 d'octubre de 2014.Federal Reserve Caps Its Bond Purchases; Focus Turns to Interest Rates després d'acumular 4,5 bilions de dòlars en actius.The Fed Has Not Stopped Trying to Stimulate the Economy
Regne Unit