Faustino García-Moncó Fernández (Santander, 13 d'octubre de 1916 - Madrid, 6 de juny de 1996) va ser un jurista, advocat de l'Estat i polític espanyol. Llicenciat en Dret per la Universitat d'Oviedo, durant la Guerra Civil espanyola va participar activament com alferes provisional en el bàndol revoltat dins del Terç de Requetès Nuestra Señora del Camino i altres unitats, destacant la seva presència en les ofensives d'Astúries, Aragó i Catalunya. Va ser condecorat per les seves accions amb la Medalla de Campanya, la Creu al Mèrit Militar i la Creu de Guerra.
Tres anys després d'acabar la guerra civil, el 1942, va ser nomenat advocat de l'Estat i destinat a la Delegació d'Hisenda de Bilbao.Diario ABC de 23 de marzo de 1957, consultat el 25 de maig de 2010. Abans d'accedir a llocs de responsabilitat en el règim franquista, va ser Director General Adjunt del Banco de Bilbao.
En 1957 va ser nomenat Sotssecretari de Comerç, per ser després designat Ministre de Comerç des de 1965 a 1969.Necrològica a El País
Referències
Categoria:Requetès Categoria:Gran Creu de l'Orde de Carles III Categoria:Militars càntabres Categoria:Advocats càntabres Categoria:Ministres càntabres del Govern d'Espanya Categoria:Polítics carlins Categoria:Morts el 1996 Categoria:Polítics de Santander Categoria:Morts a Madrid Categoria:Advocats morts al segle XX Categoria:Advocats nascuts al segle XX Categoria:Polítics espanyols morts al segle XX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1916