fou un ceramista valencià, germà del pintor Ismael Blat Monzó, que feu innovadores aportacions teòriques i pràctiques, marcant un punt d'inflexió d'una nova època en la ceràmica valenciana.
Junt a Josep Llorens Artigas fou responsable de l'impuls que als anys 1930 va tindre la ceràmica artística d'autor, allunyant-se dels gustos neohistoricistes i cercant el desenvolupament d'una ceràmica valorada per les seues qualitats matèriques i tècniques, i la confiança en l'ensenyament per a superar l'endarreriment. Blat realitzà una obra ceràmica per a la societat contemporània i fou defensor del concepte que la matèria ceràmica era portadora de valors estètics propis, apreses en el seu període de formació realitzat per Europa entre els anys 1931 i 1932. L'exaltació de la tècnica i de les qualitats del material ceràmic es veuran reflectides en el conjunt de l'obra que realitzà des de 1931 fins al final, on incorporà decoracions de tendència figurativa de base acadèmica o de volences historicistes.
Trajectòria La seua formació artística comença l'any 1918 a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de València i més tard en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de València, on havia coincidit amb Juan Bautista Alós. El 1925 es converteix en professor de dibuix i comença a treballar en la fàbrica de ceràmica de Manises Hijos de Justo Vilar i cap al 1928 instal·la un taller de ceràmica a Benimàmet. Entre setembre de 1931 i octubre de 1932 va fixar la seua residència a París en aconseguir una beca del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts. Conegué els treballs ceràmics realitats al centre d'Europa (Limoges i Vierzon a França), Saxònia a Alemanya, Països Baixos. A París va estudiar a l'Institut Nacional de Ceràmica i en la Manufactura de Porcellana de Sèvres. Dels seus viatges va aconseguir un alt coneixement de l'alemany i del francés que li van permetre estar en contacte amb les tècniques més avançades a través de publicacions especialitzades. El 1940 es casa amb Amparo Saborit Coy, i el 1944 trasllada el taller de ceràmica a la casa de la seua muller a Paterna. El 1947 el nomenen professor i posteriorment el 1948 director, de l'Escola Pràctica de Ceràmica de Manises, al mateix temps que exercix de professor de taller de ceràmica de l'Escola d'Arts i Oficis de València. El 1957 li concedeixen una beca per viatjar a França, Alemanya i Itàlia on coneix l'organització i mètodes pedagògics de diverses escoles de ceràmica.
Exposicions 1935 Cercle de Belles Arts València. 1936 Sala d'Amics d'Art de Madrid. 1945 Museu d'Art Modern de Madrid. 1945 Sala Busquets de Barcelona. 1947 Galería Quint de Palma. 1947 Casa Alonso de Bilbao. 1947 Exposició Nacional d'Arts Decoratives (obtenint la tercera medalla). 1949 Exposició Nacional d'Arts Decoratives (obtenint la segona medalla). 1956 Ateneu Mercantil de València.
Referències
Categoria:Morts a València Categoria:Alumnes de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Categoria:Artistes valencians contemporanis Categoria:Benimameters Categoria:Ceramistes valencians Categoria:Artistes de València Categoria:Artistes visuals dels Països Catalans Categoria:Valencians nascuts al segle XX Categoria:Valencians morts al segle XX