miniatura|upright=1.3|L'antiga catedral de Bisarchio o Bisarcio
El bisbat d'OcierCANU, Antoni. Antoni Canu, Itinerari poètic. Generalitat de Catalunya, Institució de les Lletres Catalanes. 2009 (italià: Diocesi di Ozieri; llatí: Dioecesis Octeriensis o Othierensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sàsser, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya. El 2010 tenia 53.500 batejats d'un total de 54.500 habitants. Actualment està vacant.
Territori La diòcesi comprèn els següents municipis: a la província de Sàsser: Anela, Ardara, Benetutti, Bono, Bottidda, Bultei, Burgos, Esporlatu, Illorai, Ittireddu, Nughedu San Nicolò, Nule, Ocier, Pattada, Tula, Alà dei Sardi, Berchidda, Buddusò, Monti, Oschiri, Padru; a la província de Nuoro: Osidda.
La seu episcopal és la citat d'Ocier, on es troba la catedral de la Immacolata Concezione.
El territori està dividit en 30 parròquies, reagrupades en 3 vicariats (Ocier, Goceano, Monte Acuto) i sis zones pastorals.
Història L'actual diòcesi d'Ocier té els orígens a la diòcesi medieval de Bisarchio, que va ser unida a Castro.
Se sap molt poc dels orígens del cristianisme i la diòcesi en Bisarchio o Bisarcio. Es va establir potser al voltant dels segles i , obtenint una part del territori de la diòcesi de Castro. El primer document que acredita l'existència data (s'estima) de finals del i va ser un dels escrits per renovar els arxius de la catedral després d'un incendi.
Els primers bisbes coneguts són Nicodemo i Gavino, que van viure abans de 1082. Seguint Costantino Madrone (citat el 1102), va ser succeït pel bisbe Pietro, citat el 1116. La residència episcopal canvià un parell de vegades: primer a Giracle i després a Ardara.
El territori, menys extens que el de Castro, incloïa les actuals Ardara, Nughedu San Nicolò, Ocier i Tula i els llogarets, ara extints, de Butule, Urvei, Biduvè, Pianu, Lesanis, Pira i Mestighe. Va servir com a catedral l'església de Sant'Antioco. La diòcesi va ser sufragània de l'arxidiòcesi de Sàsser.
Al voltant del segle XV la crisi que colpejà una mica tota Sardenya porta una decadència també a Bisarcio, de manera que la seu de bisbe va ser traslladada per un període d'Ardara, i finalment, a la veïna Ocier. Després de la mort del bisbe Giovanni, l'8 de desembre de 1503, la diòcesi va ser suprimida amb la butlla Aequum reputamus del papa Juli II i incorporada a la de l'Alguer, on el bisbe d'Ottana havia traslladat la seva seu.
La diòcesi va ser restablerta pel papa Pius VII el 9 de març de 1803 amb la butlla Divina disponente, guanyant territori (corresponent al de les antigues diòcesis de Bisarcio i Castro) per la diòcesi de l'Alguer i l'arxidiòcesi de Sàsser. Tot i que tenia el nom de Bisarcio, en memòria de l'antic centre, la seu episcopal era a Ocier.
El 12 de febrer de 1915, «suppressa antiqua Bisarchiensi denominatione»,AAS 7 (1915), p. 121-122. la diòcesi assumí el seu nom actual.
Cronologia episcopal Bisbes de Bisarcio Nicodemo † (inicis de 1082) Gavino † (inicis de 1082) Costantino Madrone † (citat el 1102) Pietro † (citat el 1116) Mariano Thelle † (inicis de 1139 - finals de 1152) Giovanni Thelle † (citat el 1170) Anonimo † (citat el 1215) Giovanni † (citat el 1237) Anonimo † (citat el 1253) Gonario o Gennaro † (citat el 1262) Gentile † (citat el 1287) Bernardo Carbui † (citat el 1303) Anonimo † (citat el 1329-1336) Comita † (citat el 1341) Marocco Capra † (1342 - ?) Gianuario o Gennario † (citat el 1348) Giovanni, O.F.M. † (17 de juny de 1349 - 1350 mort) Francesco, O.F.M. † (26 de novembre de 1350 - ? mort) Corrado † (3 de juny de 1366 - 3 de setembre de 1371 nomenat bisbe de Malta) Donato, O.E.S.A. † (3 de setembre de 1371 - ?) Antonio † (inicis de 1386) Antioco † (16 de maig de 1386 - ?) Jacopo, O.F.M. † (13 de setembre de 1396 - ?) Simone Cristofori, O.P. † (7 d'octubre de 1412 - ? mort) Antonio Stamingo, O.F.M. † (? - 23 de gener det 1413 nomenat bisbe de Bosa) (obediència romana) Antonio Pinna † (26 de maig de 1421 - 1436 mort) Antonio Cano † (18 de juliol de 1436 - 23 d'octubre de 1448 nomenat arquebisbe de Sàsser) Sissino † (23 d'octubre de 1448 - 1466 mort) Lodovico de Santa Croce, O.F.M. † (7 de juliol de 1466 - 1485 mort) Michele Lopez de la Sorra, O.F.M. † (16 de maig de 1485 - 29 de març de 1486 nomenat bisbe de les Illes Canàries) Garcia Quixada, O.F.M. † (15 de maig de 1486 - 21 de maig de 1490 nomenat bisbe de Guadix) Galcerando, O.F.M. † (21 de maig de 1490 - ? mort) Giovanni, O.F.M. † (7 de febrer de 1500 - 1503 mort) Sede soppressa (1503-1803) Giovanni Antioco Azzei † (24 de setembre de 1804 - 29 de març de 1819 nomenat arquebisbe d'Oristany) Domenico Pes, Sch.P. † (29 de març de 1819 - 8 de desembre de 1831 mort) Serafino Carchero, O.F.M.Cap. † (20 de gener det 1834 - 31 de març de 1847 mort) Sede vacante (1847-1871) Serafino Corrias † (24 de novembre de 1871 - 31 de maig de 1896 mort) Filippo Bacciu † (30 de novembre de 1896 - 14 de març de 1914 mort)
Bisbes d'Ocier Carmine Cesarano, C.SS.R. † (18 d'abril de 1915 - 30 de setembre de 1918 nomenat arquebisbe de Conza) Francesco Maria Franco † (10 de març de 1919 - 18 de setembre de 1933 nomenat bisbe de Crema) Igino Maria Serci Vaquer † (2 de febrer de 1934 - 30 de maig de 1938 mort) Francesco Cogoni † (3 de març de 1939 - 25 d'abril de 1975 jubilat) Giovanni Pisanu † (4 de març de 1978 - 27 de març de 1997 jubilat) Sebastiano Sanguinetti (27 de març de 1997 - 22 d'abril de 2006 nomenat bisbe de Tempio-Ampurias) Sergio Pintor (29 de setembre de 2006 - 10 de desembre de 2012 jubilat) Sebastiano Sanguinetti, des del 10 de desembre de 2012 (administrador apostòlic)
Estadístiques A finals del 2010, la diòcesi tenia 53.500 batejats sobre una població de 54.500 persones, equivalent al 98,1% del total.
anypoblaciósacerdotsdiaques religiososparroquies 1950 62.037 62.037 100,0 85 85 729 51 27 1970 62.996 62.996 100,0 75 70 5 839 5 74 29 1980 56.000 56.353 99,4 62 57 5 903 5 62 29 1990 57.500 58.000 99,1 62 56 6 927 6 59 30 1999 55.900 56.120 99,6 59 54 5 947 5 44 30 2000 56.280 56.500 99,6 58 53 5 970 5 44 30 2001 56.715 56.750 99,9 59 54 5 961 5 46 30 2002 56.500 56.600 99,8 59 54 5 957 5 47 30 2003 56.474 57.616 98,0 58 53 5 973 5 45 30 2004 57.000 58.000 98,3 58 54 4 982 4 42 30 2010 53.500 54.500 98,1 59 55 4 906 4 50 30
Notes
Fonts
Anuari pontifici del 2011 i anteriors, publicat a www.catholic-hierarchy.org a la pàgina http://www.catholic-hierarchy.org/diocese/dozie.html Diocese of Ozieri] Sito ufficiale della diocesi
Enciclopedia della Sardegna, Sassari 2007, vol. 1 , pp. 586–587; vol. 7 , pp. 62–63 Giuseppe Cappelletti, Le Chiese d'Italia dalla loro origine sino ai nostri giorni, vol. XIII, Venècia 1857, pp. 173–207 Pietro Martini, Storia ecclesiastica di Sardegna, vol. III, Cagliari 1841, p. 353-355 Antonio Felice Mattei, Sardinia sacra seu De episcopis sardis historia, Roma 1761, pp. 213–218 Polemone Luigi Bima, Serie cronologia degli arcivescovi e vescovi del Regno di Sardegna, Asti 1845, pp. 71–74 Giovanni Battista De Melas, "Filippo Bacciu - Vescovo di Ozieri" Pius Bonifacius Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig 1931, pp. 833–834 Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 1 , pp. 263–264; vol. 2 , p. 159 Butlla Aequum reputamus, a Michele Antonio Gazano, La storia della Sardegna, Cagliari 1777, vol. II, pp. 155–160 Butlla Divina disponente, a Bullarii romani continuatio, Tomo XI, Romae 1845, pp. 463–480 Francesco Amadu, La Diocesi medioevale di Bisarcio, Sassari, 2003, edizione aggiornata a cura di Giuseppe Meloni.
Vegeu també bisbat de Bisarcio, seu titular bisbat de Castro di Sardegna Catedral d'Ocier Catedral de Sant'Antioco di Bisarcio
Categoria:Bisbats d'Itàlia Categoria:Bisbats erigits al segle XII