Luis Orgaz Yoldi (Vitòria, 28 de maig de 1881 - Madrid, 31 de gener de 1946) va ser un militar espanyol, cap de l'Alt Estat Major. Va ser bandejat pel govern de II República a Canàries, on hi va dirigir la revolta. Va ser cap de la Divisió Reforçada de Madrid i creador de les eficaces acadèmies d'oficials provisionals durant la Guerra Civil espanyola. Diverses vegades conspirador contra el general Franco en favor del pretendent Joan de Borbó.
Així i tot, procurador en les Corts Espanyoles durant la primera legislatura del període franquista.Buscador Històric de Diputats, Consultat el 24 de desembre de 2011.
Campanya del Marroc L'11 de febrer de 1920, l'alt comissari Dámaso Berenguer inicia la seva ofensiva sobre Xauen, Orgaz mana una columna que des de Tetuan penetra a través del massís de Beni Hosmar.Ricardo de la Cierva, Franco, la historia, Editorial Fénix, Madrid, 2000 página 90 El 8 de setembre de 1925, amb l'ocupació de coronel d'Intervencions de la Comandància, mana l'avantguarda de la columna Sousa encarregada de socórrer la posició assetjada de Cudia Tahar, clau per a la defensa de Tetuan.La pèrdua de la capital del protectorat hagués anul·lat la victòria inicial en el desembarcament d'Alhucemas, Ricardo de la Cierva, Franco, la historia, pàg. 155-156
Torna a la península i el 1926 és contertulià de Francisco Franco en la Gran Peña. El 4 de març de 1926, després de l'acord entre el mariscal Philippe Petain i el general Miguel Primo de Rivera, es produeix la ruptura del front que busca l'anihilació d'Abd el Krim. La columa del coronel Orgaz envolta des del cap de pont d'Axdir el Yebel per silenciar l'artilleria rifenya.Ricardo de la Cierva, Franco, la historia, pàg. 163-164 El general Castro Girona ordenà en setembre de 1926 la convergència en el Pla Groc de Ketama de les columnes de Pozas, Orgaz i Capaz.
Dictadura José Sánchez Guerra, exiliat a França el 1927, tornà a Espanya i el 29 de gener de 1929 encapçalà a València la Conspiració Constitucionalista de 1929, una conspiració militar contra la dictadura de Primo de Rivera. El regiment d'artilleria de guarnició en Ciudad Real la secundà, i fou reduït per l'aviació i la marxa d'una columna de Madrid dirigida per José Sanjurjo i per Orgaz.Ricardo de la Cierva, Franco, la historia, página 177
Luis Orgaz Yoldi fou desterrat a Canàries per la seva implicació en l'aixecament de Sanjurjo l'agost de 1932.
Cop d'Estat La conspiració El 8 de març de 1936, poc abans del seu trasllat a Canàries, el general Franco participa en la reunió celebrada al Carrer del general Arrando, 19, de Madrid, hi són presents, almenys, Emilio Mola, Luis Orgaz, Rafael Villegas Montesinos, Joaquín Fanjul Goñi, Ángel Rodríguez del Barrio, Andrés Saliquet i José Enrique Varela Iglesias. Es tracta obertament la possibilitat que fos imprescindible un cop militar, indicant-se a Sanjurjo com el cap més adequat. Segons Luis Suárez Fernández, Franco va evitar comprometre's, si bé va estar d'acord amb els altres sobre dos punts: la dissolució de la Guàrdia Civil i el relleu en massa d'oficials de l'Exèrcit seria el senyal que s'anava a implantar en Espanya la dictadura marxista.Luis Suárez Fernández Franco, pàg. 31-32, Barcelona, Ariel, 2005. Segon sRicardo de la Cierva, en la minuta redactada per González Carrasco resumeix el tractat en la reunió, actuant en les funcions de secretari el tinent coronel Valentín Galarza Morante, acordant la formació d'una Junta constituïda pels generals compromesos residents a Madrid.La casa era propietat de José Delgado y Hernández de Tejada, membre de la CEDA i agent borsari Ricardo de la Cierva, Franco, la historia, página 271
Assenyalada com a data pel cop d'estat el 20 d'abril de 1936, no es va moure una sola unitat però el govern es va assabentar prou com per tancar al general Varela al castell gadità de Santa Catalina i confinar al general Orgaz a Canàries, on es va posar immediatament en contacte amb el general Franco.Ricardo de la Cierva, Franco, la historia, pàg. 275-278. Davant els nombrosos dubtes de Franco sobre la decisió de sumar-se a l'Alçament Nacional, aquest comentari posa de manifest la labor de persuasió realitzada per Orgaz:
Aixecament contra el govern El 16 de juliol de 1936, separat del servei i bandejat en Canàries, despatxa amb el general Franco en Santa Cruz de Tenerife quan buscava la forma de traslladar-se a Las Palmas.Ricardo de la Cierva, Franco, la historia, pàg. 287-288.
Acudeix a Las Palmas, on se celebren funerals pel mort governador militar de general Amado Balmes, mai aclarida del tot la seva mort. Abans de les quatre del matí del 18 de juliol de 1936, altres militars rebels com Martínez Fuset i Franco Salgado desperten al general Franco amb la notícia de l'alçament a Melilla. Franco surt immediatament per la Comandància amb els seus col·laboradors i el general Orgaz, encarregat que les seves forces ocupin els edificis i objectius previstos.Ricardo de la Cierva, Franco, la historia, pàg. 308-309.
La guàrdia de la Comandància i els destacaments disposats per Orgaz repel·leixen als manifestants i estableixen l'ordre rebel. El general Franco, abans d'emprendre el viatge més important de la seva vida, transmet a Orgaz el comandament de la revolta a Canàries:Luis Suárez Fernández Franco, página 39
Una vegada arribat a Tetuan, el futur Generalísimo va ordenar a Orgaz que es confisqués del bimotor de la Lufthansa que acabava d'arribar a Canàries i es vingués amb ell al Marroc.Luis Suárez Fernández Franco, página 43 La tarda del 5 d'agost acompanya al general Franco en el lloc de comandament situat al fort de l'Hacho dirigint el Comboi de la victòria de Ceuta a Algesires.
Nomenat Alt Comissari Espanyol al Marroc pel bàndol revoltat, va assegurar la recluta i enviament de tropes marroquines a la península de connivència amb els caps tribals marroquins.
Elecció de Franco Reunida el 28 de setembre en Salamanca, la Junta de Defensa Nacional planteja la necessitat d'establir el comandament únic en una guerra en la qual participaven aliats diversos. Juntament amb els generals Alfredo Kindelán i Emilio Mola, Orgaz pren la iniciativa de proposar al general Franco com Generalísimo. Segons Luis Suárez Fernández, el suport incondicional tant d'Orgaz com Kindelán venia motivat per considerar a Franco com a garantia que la Monarquia seria reinstaurada, i no es van equivocar, excepte en el temps.Luis Suárez Fernández Franco, página 52 No obstant això, Orgaz i Kindelán volien una designació temporal restringida a la durada de la guerra. Ricardo de la Cierva manifesta que el general Franco li va confessar que mai va pretendre el comandament únic total, però si no se li oferia, rebutjaria el comandament militar exclusiu.Ricardo de la Cierva, Franco, la historia, página 335.
Guerra Civil Va participar com a Cap d'una divisió en la batalla de Madrid, en la del Jarama i en la de Guadalajara, on va fracassar estrepitosament. El 6 de gener de 1937, el general Luis Orgaz -que havia substituït José Enrique Varela Iglesias, ferit el 25 de desembre de 1936- enmig de duríssims forcejaments va aconseguir la carretera de La Corunya.Grandes batallas de la Guerra Civil Española
Al febrer de 1937 la Divisió Reforçada de Madrid va desbordar el flanc oposat, el dret, de les defenses de l'Exèrcit Popular de la República en el sector del Jarama i va tractar d'aconseguir Arganda i Alcalá de Henares per tallar la comunicació amb València. El general Miaja va aconseguir frenar a les forces d'Orgaz, que van fixar allí el front fins al final de la guerra.Ricardo de la Cierva, Franco, la historia, página 338.
El 1937 fou nomenat conseller nacional de FET y de las JONS i, poc temps abans d'acabar la contesa, cap de l'Exèrcit de Llevant fins al final de la Guerra Civil.Biografia de Luis Orgaz a Biografías y Vidas
Acadèmies d'Oficials Provisionals A la fi de març de 1937, va ser nomenat Inspector de Mobilització, Instrucció i Recuperació (MIR) amb la missió de preparar i instruir a la nova oficialitat. Una de les seves primeres mesures va ser reformar les Escoles creades per la Junta de Defensa Nacional i convertir-les en Acadèmies de Alféreces Provisionals, cadascuna amb un coronel director al capdavant. És considerat el creador de l'oficialitat provisional. En juny de 1938 Franco li va atorgar l'ocupació d'alferes honorari de l'arma d'infanteria, ocupació que aquest va ostentar amb orgull fins a la seva mort i el distintiu de la qual va portar sempre sobre la guerrera.Blanco y Negro (Madrid) - 07/06/1958, p. 23 - ABC.es Hemeroteca
Postguerra Va ser capità general de Catalunya de 1939 a 1941, on signà nombroses sentències de mort a Barcelona ciutat a detinguts de diversa índole, així com a militars fidels a la república i que s'executen al Camp de la Bota. El 12 de maig de 1941, és nomenat Alt Comissari Espanyol al Marroc, romanent durant aquest segon mandat fins a 1945.
Les comunitats jueves de Tànger i de Tetuan, on ja centenars de jueus hongaresos havien oposat refugi, es van dirigir el 22 de maig de 1944 a Orgaz, qui autoritza l'entrada a Tànger de 500 nens orfes, acompanyats per 70 adults. Provenien d'Hongria gràcies a la gestió d'Ángel Sanz Briz.esunmomento.es >> Momentos históricos. El ángel de Budapest
Aquest nomenament és objecte d'un editorial agressiu del diari falangista Arriba, dins de la seva creixent polèmica amb el Madrid, de tendència aliena a la Falange i de tendència monàrquica. El fons de la qüestió és el clar propòsit del general Franco d'arrabassar a la Falange Española Tradicionalista y de las JONS un monopoli polític que a més mai havia posseït. Noms com Galarza, Orgaz, Iturmendi i Carrero eren proves d'aquesta pèrdua d'influència.Ricardo de la Cierva, Franco, la historia, pàgina 490
Participa en la Conspiració monàrquica contra Franco, la primera data de la qual documentada data del 10 de juliol de 1941, segons el diari de Gil-Robles: Rebut -diu- una consulta de Carrascal, a qui reiteradament s'ha demanat en nom del general Orgaz la col·laboració de les gents d'Acció Popular per a un moviment de tipus monàrquic.Pedro Sainz Rodríguez, Un reinado en la sombra Encara que Gil-Robles manté la lleialtat a Franco, reconeix que el moviment conspiratiu del general Orgaz aconsegueix extenses ramificacions.Ricardo de la Cierva, Franco, la historia, pàg. 504-505
La segona fase de la conspiració transcorre de desembre de 1941 a maig de 1942.Ricardo de la Cierva, Franco, la historia, página 523. En esta fase, el treball silenciós d'Eugenio Vegas Latapie i de Pedro Sainz Rodríguez, junt amb el protagonisme de Varela, Ponte, Barrón, Rada i Tella, se sumen a Aranda, Kindelán, Solchaga i Saliquet per a enderrocar Ramón Serrano Súñer en la coneguda com a crisi de gener de 1942 que acaba amb negativa i reforç de Serrano.
El 8 de novembre de 1942, quan el general Franco rep una carta de Roosevelt relativa a l'operació Torxa, el desembarcament aliat al Marroc, ordena a Orgaz que torni al Protectorat i mantingui als seus subordinats en estat d'alerta en previsió a una possible reacció alemanya.Segons l'ambaixador britànic Carlton Hayes, Franco va observar durant l'entrevista una actitud serena i va respondre amb una carta personal acceptant la seguretat que les Nacions Unides li oferien. Misión de guerra en España, Madrid, 1946, pàgines 109-110 El 12 de novembre, el general Yagüe, tret de l'ostracisme, rep el comandament de les forces espanyoles al Marroc. Per sobre d'ell es trobava l'alt comissari, Luis Orgaz, però la dependència era directa del general Franco.Luis Suárez Fernández Franco, página 229 Després del reeixit desembarcament de les tropes nord-americanes al Nord d'Àfrica, el general Orgaz ha d'entrevistar-se amb el general nord-americà George Patton. http://personales.ya.com/pedroms/pdf/3.058.pdf