Eduard de Toda i Albertos (Alcalá de Henares, 1817 - Barcelona, 1888) va ser un advocat català, funcionari del Ministeri d'Estat i alcalde de Reus.
Pare d'Eduard Toda i Güell, va ser obligat a reconèixer legalment el fill però no va voler casar-se mai amb la mare, Francesca Güell i Mercader, germana de Josep Güell i Mercader. El fill no va perdonar mai aquest fet.
Era un terratinent riudomenc que va ocupar diversos càrrecs i l'alcaldia de Reus de l'any 1851 al 1853, quan va dimitir perquè el govern va suprimir el càrrec d'alcalde-corregidor, que era el seu.«Actes municipals 1850-1852». Dimiteix amb data d'11 de maig de 1853 Francesc Torné, un teixidor que va escriure un dietari publicat el 1990, explica que l'alcalde anterior, Dionisio de Revuelta, no va saber fer front a una revolta popular que hi va haver a la ciutat el 1851 per protestar contra uns nous impostos sobre els aliments. La ciutat va sortir al carrer i va enderrocar diverses portes de la muralla on es cobrava el peatge. El govern militar va amonestar a Dionisio de Revuelta que va dimitir el gener de 1851, van portar a judici al comandant d'armes i el regidor en cap va anar a Madrid a demanar que se suprimís l'impost. El governador va nomenar Eduard de Toda alcalde-corregidor. En el seu mandat, el juliol de 1851, l'ajuntament va decidir crear un cos de bombers amb un pressupost inicial de 1.800 duros, presentant com a argument el llavors recent incendi de la fàbrica «Vila, Prat y Cia», i l'existència a la ciutat d'una elevada quantitat de forns i oficis que necessitaven el foc per treballar. L'any 1852, es va urbanitzar la zona de l'antic fossar al costat de l'església de Sant Pere per a construir-hi les Pescateries Velles, i en l'excavació es van trobar 300 esquelets alto-medievals o anteriors als que es va donar nova sepultura. Al final del seu mandat. el 1853, hi va haver a Reus la primera manifestació obrera, convocada amb motiu de l'enterrament d'un obrer anomenat Pellicer. El polític progressista Joan Martell i el cafeter Antoni Estivill van organitzar un enterrament multitudinari, i es van trobar el cementiri rodejat pels Mossos d'Esquadra, però no es va produir cap incident. Eduard de Toda va propiciar el 1853 l'aparició a Reus d'un nou sistema d'il·luminació a les vies públiques, el gas. Va sol·licitar permís al governador de Tarragona per canviar la il·luminació d'oli per la de gas, i en la seva última intervenció com a alcalde, el 31 de desembre de 1853 va convocar una reunió amb Macià Vila, que estava disposat «junto con otros», a formar una empresa pel nou sistema d'il·luminació. L'any següent es va fundar la companyia «Gas Reusense». La família Toda havia estat ennoblida per l'Arxiduc Carles el 1706, i un oncle seu, Baltasar de Toda, vinculat als sectors més conservadors de Reus, ja havia estat alcalde d'aquella ciutat el 1819 i 1820. Dedicat a l'advocacia, va anar a viure a Madrid l'any 1873, on va entrar al cos diplomàtic al Ministeri d'Estat, després d'haver venut tots els béns que tenia a Riudoms. No es va relacionar mai amb el seu fill.
Referències
Vegeu també Llista d'alcaldes de Reus
Categoria:Alcaldes de Reus Categoria:Riudomencs Categoria:Persones d'Alcalá de Henares Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Polítics de la Comunitat de Madrid Categoria:Nascuts el 1817 Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XIX