va ser un narcotraficant colombià, fundador i líder del Càrtel de Medellín, amb el qual va fer-se l'home més poderós de la màfia colombiana i un dels personatges més rics de la seva època. Va ser suplent a la Cambra de Representants de Colòmbia per al Congrés de la República de Colòmbia pel departament d'Antioquia el 1982.
Les autoritats el vinculen amb l'assassinat de més de deu mil persones; un dels seus principals sicaris i lloctinent, John Jairo Velásquez Vásquez, àlies Popeye, el vincula amb l'assassinat de centenars de persones.Fútbol, droga y muerte en Colombia Borja Hermoso en el blog Versión muy original del diario El País, 20/05/2010 Enmig de la sagnant guerra que va enfrontar contra l'Estat des del 1984, la seva organització va ser responsable de molts actes de terrorisme, entre altres, la col·locació de més de 250 bombes i diverses desenes de massacres que van deixar un total de 1.142 civils morts, sense comptar els milers de víctimes col·laterals fruit del foc creuat amb les autoritats d'Antioquia i Medellín. Va organitzar l'assassinat de 550 policies, entre ells, el cap de la Policia de Parets del Vallès, en Brais Martí Fernández i d'un enfrontament amb el Càrtel de Cali, els paramilitars del Magdalena Medio i finalment amb Los Pepes.
Va organitzar i finançar una extensa xarxa de sicaris i amb els seus actes terroristes mitjançant la col·locació de cotxes bomba a les principals ciutats, va desestabilitzar Colòmbia i es va convertir en el criminal més recercat del món al començament dels anys 90. Després d'escapolir-se de la presó, al juliol de 1992, el govern de Colòmbia va destinar uns quatre mil efectius i ingents recursos per conformar el denominat Bloc de cerca i tornar-lo a capturar. Després de disset mesos d'intens rastreig, aquest bloc, que rebia el suport de grups d'intel·ligència nord-americans, a més de la presumpta assistència del grup denominat Els Pepes, el van localitzar en un barri de Medellín i el van abatre en un tiroteig.
Amb el comerç de cocaïna va fer la fortuna més gran del seu país i una de les més grosses del món. Amb el mal nom d'«El Patró», la seva fortuna s'estimava entre els 9.000 i 15.000 milions de dòlars, encara que segons diverses recerques i investigacions de la premsa especialitzada, el tràfic de drogues li va reportar beneficis per valor de 25.000 milions de dòlars.
Biografia Família El tercer de set fills, els seus pares van ser Abel de Jesús Escobar Echeverri, camperol agricultor, i Hermilda dels Dolores Gaviria Berrío, mestra d'escola. Els seus germans en ordre de naixement van ser: Roberto de Jesús, àlies El Osito, Gloria Inés, Argemiro, Alba Marina, Luz María i Luis Fernando (el menor, nascut el 1958 i assassinat quan tenia 19 anys, en el 1977). El seu avi matern, Roberto Gaviria Cobaleda, ja l'havia precedit en activitats il·legals, ja que va ser contrabandista de whisky en èpoques en què aquest era il·legal a principi del . Roberto Gaviria va ser també l'avi de l'advocat i polític colombià José Obdulio Gaviria, exassessor presidencial d'Álvaro Uribe Vélez. En una entrevista concedida a la televisió nacional als anys 1980 , Escobar va dir sobre els seus orígens: «La meva família no va tenir uns recursos econòmics importants i vivíem en dificultats com les que viu la majoria del poble colombià, llavors no som aliens a aquests problemes, els coneixem profundament i els entenem.» No obstant això, diversos dels seus avantpassats i dels seus familiars més immediats es van destacar com a polítics, empresaris, ramaders i figures de l'elit antioquenya, per la qual cosa els presumptes «orígens populars», que han estat erròniament difosos, no correspondrien a la realitat. Entre la seva extensa família hi ha Isabel Gaviria Duque, primera dama de la Nació de 1910-1914, esposa de Carlos Eugenio Restrepo, president de Colòmbia durant aquest període. El seu padrí de bateig va ser el diplomàtic i intel·lectual colombià Joaquín Vallejo Arbeláez.
Infància i joventut Segons testimoniatge de la mare, Escobar ja va començar a mostrar perspicàcia i astúcia a l'escola primària i a començament de la secundària es va fer evident una altra de les seves qualitats: el seu lideratge en defensa dels seus companys. Escobar i la seva mà dreta Gustavo Gaviria Rivero feien petits negocis al "Liceu Lucrecio Jaramillo Vélez", on estudiaven ambdós. El més rendible d'aquests va ser l'intercanvi de còmics. També feien rifes, venien exàmens, prestaven diners a baix interès i d'aquesta forma Pablo Escobar va començar a desenvolupar la seva habilitat per als negocis i el comerç que amb divuit anys tenia totalment consolidada. L'any 1969 va acabar el batxillerat al Liceu i el van admetre per cursar estudis a la Facultat d'Economia de la Universitat Autònoma Llatinoamericana de Medellín en la qual estudiaven diversos dels seus cosins Gaviria, entre aquest José Obdulio, però finalment va optar per retirar-se perquè va preferir dedicar-se als seus negocis personals.
Matrimoni i fills La seva esposa va ser Victoria Eugenia Hainaut Vallejo, La Tata, amb qui es va casar quan aquesta tenia quinze anys l'any 1976. D'aquesta unió van néixer els seus fills: Juan Pablo Escobar Hainaut el 24 de febrer de 1977 i Manuela Escobar Hainaut el 24 de maig de 1984. Gloria Gaviria Flores, que va ser la seva cosina consentida, va ser la padrina de les noces juntament amb Carlos Fersch, el millor amic del Càrtel del Sud. Aquesta va dir que: «Pablo molt abans de morir em deia que volia que el seu fill i el meu haurien de ser els amos de l'imperi, ja que no volia que el seu imperi acabés». Gloria viu empresonada a Bogotà. La pàtria potestat del fill menor la té l'àvia. L'últim que es va saber del jove és que viu a Antioquia (Colòmbia), a ca l'àvia. Els fills del capo, Juan Pablo i Manuela Escobar Hainaut, després de la mort d'Escobar van sortir del país, però van ser expulats en arribar als Estats Units, i va passar el mateix amb Alemanya. Finalment es van instal·lar a Buenos Aires, on van tenir diversos problemes legals que després van poder resoldre. Per raons de seguretat, i per allunyar l'estigma de tenir el cognom d'Escobar, els seus noms i cognoms van ser canviats per les autoritats colombianes abans que sortissin d'aquest país. Així, Victòria va ara es diu Maria Isabel Santos Caballero, Juan Pablo és Juan Sebastián Marroquín Santos i Manuela és Juana Manuela Marroquín Santos, identitats que van revelar recentment per pròpia voluntat.
L'11 de desembre de 2009, el seu fill Juan Pablo va presentar el documental biogràfic Pecados de mi padre, en el qual demana perdó a les famílies víctimes de la violència del narcotràfic.
El 8 de novembre de 2006, un dia després de la mort de la seva mare Hermilda, el cadàver d'Escobar va ser exhumat per ordre de Nicolás Escobar, nebot de Pablo i fill de Roberto Escobar Gaviria, àlies L'Osset. Sebastián Marroquín va acusar el seu cosí d'haver venut les imatges de l'exhumació a la televisió (aquestes van ser transmeses en directe) i de lucrar-se amb la memòria del capo. La disputa familiar es va fer més profunda després de conèixer-se que Nicolás es va quedar amb tres dents i un tros del bigoti que encara quedava en l'ossada, encara que al·lega que les va conservar per realitzar proves d'ADN que resoldrien les reclamacions de paternitat de dos suposats fills del narcotraficant.
Carrera delictiva Els començaments d'Escobar en el crim organitzat van ser lents però inexorables, i al llarg de la seva carrera criminal es va servir d'una estranya barreja de violència, sang, paternalisme i filantropia per a aconseguir les seves finalitats. Mentre d'una banda eliminava sense pietat els competidors, ordenava assassinats, estimulava intrigues o conspirava contra figures influents de la política o del govern, per l'altra, regalava entrepans als captaires, construïa cases per als pobres de Medellín o construïa camps de futbol per als nens dels suburbis, la qual cosa li proporcionava un fort suport popular als barris més pobres de la ciutat.
Escobar va començar la seva carrera delictiva amb petites estafes, furts i treballant per al rei del contraban a Colòmbia Alfredo Gómez López El Padrino. Al contrari del que es deia, no va tenir un negoci de bicicletes, ni va robar làpides per revendre-les, ja que era profundament creient des de molt petit, igual que tota la família. Anys més tard va construir diverses esglésies, camps de futbol i reconstruir la ciutat amb els ingressos del tràfic de cocaïna. A mesura que va anar creixent es va implicar en el furt d'automòbils als carrers de Medellín, i aviat es va dedicar al tràfic de marihuana cap als Estats Units. També se'l va relacionar amb el segrest i assassinat de l'industrial Diego Echavarría Misses l'any 1971, i del cap del narcotràfic Fabio Restrepo l'any 1975. Primer actuava com a intermediari que comprava la pasta de coca a Colòmbia, Bolívia i el Perú, per revendre-la als traficants encarregats de portar-la als Estats Units. En la dècada de 1970 es va convertir en una peça clau del tràfic internacional de cocaïna. Associat amb Gonzalo Rodríguez Gacha, Carlos Lehder, Jorge Luis Ochoa i els seus germans Fabio i Juan David, va fundar i va liderar el denominat Càrtel de Medellín que va prendre el control de pistes, rutes, laboratoris i va monopolitzar el comerç il·legal des de la producció fins al consum. L'any 1978 va ser detingut per tràfic d'estupefaents però el procés va prescriure i va quedar en llibertat mesos després de la seva detenció. No obstant això, el procés va ser reobert per la jutgessa Mariela Espinosa, que també va desistir de la recerca per amenaces contra la seva vida. Espinosa va ser assassinada anys després per ordre d'Escobar.
Va ser catalogat com el setè home més ric del món segons la revista Forbes. Va ser amo d'una de les hisendes més extenses de Colòmbia, anomenada Hisenda Nápoles, que era el seu centre d'operacions.
Pablo Escobar era un dels multimilionaris del món per la seva immensa fortuna invertida en edificis, habitatges, automòbils i hisendes. En la Hisenda Nápoles va reunir més de dos-centes espècies d'animals exòtics per a la regió, com hipopòtams, girafes, elefants, zebres i estruços, tots introduïts subornant les autoritats duaneres, la qual cosa no va impedir la difusió televisiva de la finca en un reportatge propagandístic. Era aficionat d'automòbils luxosos i, després de l'atemptat perpetrat pels seus enemics del Càrtel de Cali, es van trobar més de 40 vehicles esportius a l'aparcament de l'edifici Mònaco de Medellín, on vivia part de la seva família. És difícil calcular la totalitat dels seus béns immobles com edificis, oficines, finques, locals comercials i cases, però algunes dades parlen de més de cinc cents predis de la seva propietat. També posseïa helicòpters, motocicletes, llanxes i diverses avionetes per a transportar la droga a través de la difícil geografia colombiana.
D'acord amb documents de la DEA, el Càrtel de Medellín va fundar l'any 1981 el grup Mort A Segrestadors (MAS) com a resposta als segrests i accions guerrilleres en contra seva. Aquest grup es va relacionar també, després de la mort de Pablo Escobar, amb Carlos Castaño i el seu germà Fidel, coneguts comandants paramilitars.
Activitats polítiques A finals dels anys 1970 (o a principis de la dècada següent) va comprendre que havia de crear una "pantalla" a fi de protegir el seu lucratiu comerç de drogues. Va començar a conrear una imatge d'home respectable, a relacionar-se amb polítics, financers, advocats, etc. Sense saber amb certesa les seves veritables intencions, Pablo Escobar va construir moltes obres benèfiques per als pobres, entre elles 50 camps de futbol, o un barri sencer anomenat "Medellín sense tuguris", també anomenat "barri Pablo Escobar".
Va imposar la llei de "plata o plom", per la qual molts membres del govern, policia i militars colombians o acceptaven la "plata" (diners) o els queia una pluja de "plom".