miniatura|Localització de Tartu dintre d'Estònia Tartu (en alemany i suec és Dorpat, en letó Tērbata i en rus Derpt o Юрьев (Iuriev)) és la segona ciutat més gran d'Estònia, amb una població que arriba als 101.297 habitants (2004) i amb una superfície de 38,8 km².
Tartu, el centre urbà més gran del sud d'Estònia, sovint es considera la ciutat capital intel·lectual del país,Tom 18, pàg. 2045-46 de l'[./Enciclopèdia_Espasa Enciclopèdia Espasa] ()Tartu – the intellectual centre of Estonia estlandia.deJonathan Bousfield The Rough Guide to Estonia, Latvia & Lithuania. Rough Guides UK. Page 126 Sergey Chernov. Tartu: Estonia's Intellectual and Theater Capital The Moscow Times, 24 desembre 2012 sobretot perquè és la seu de la universitat més antiga i coneguda del país, la Universitat de Tartu (fundada el 1632).M. Mets & R. Raudsepp: Baltic Piling. CRC Press, 2013. Tartu també acull el Tribunal Suprem d'Estònia, el Ministeri d'Educació i Recerca, el Museu Nacional d'Estònia i el teatre més antic en llengua estonia, Vanemuine. També és el bressol dels Festivals de la Cançó d'Estònia.
Tartu va ser designada com a Capital Europea de la Cultura l'any 2024.European Capital of Culture 2024 — Ministry of CultureTartu – European Capital of Culture 2024 – Tartu.ee
Noms i etimologia Es creu que el nom deriva de la paraula ur, tarvas en estonià. Des que Estònia es va convertir en un país independent l'any 1918, el tartu en estonià (), grafia alternativa del sud d'Estònia: Tarto) ha estat l'únic nom d'ús oficial però al llarg de la seva història també hi ha hagut diversos noms en altres idiomes. La majoria d'ells deriven en última instància de la forma més antiga documentada, l'estonià Tarbatu. En alemany, suec i polonès la ciutat ha estat coneguda, i fins al segle XX de vegades s'anomenava Dorpat, una variant de Tarbatu. En rus, la ciutat s'ha conegut com (Yur′yev, de Iuri, el nom de baptisme del gran príncep Iaroslau I de Kíev) i com a (Derpt, de la variant baix alemany de Dorpat). De la mateixa manera, la ciutat ha estat coneguda com Tērbata en letó, i els parlants de finès utilitzen el topònim Tartto. Tartu es troba al riu Emajõgi, el nom del qual significa literalment riu mare en estonià. En letó, el nom del riu Emajõgi és Mētra. Per tant, el nom històric no oficial de Tartu en letó és Mētraine. Històricament, Tartu va ser el principal centre d'educació acadèmica letó, motiu pel qual el nom de la ciutat solia ser letó.
Ubicació miniatura|Carrer Rüütli, al centre de Tartu És el centre i la ciutat principal del comtat del mateix nom, situada a la regió del sud-est d'Estònia. Ubicada entre turons a la vora del riu Emajõgi (en alemany, Embach), riu que desemboca en el llac Peipus, travessant prèviament el de Wirk. Està dividida en tres parts: la ciutat pròpiament dita i els barris de Petersburg i de Riger. Aquests últims situats a totes dues vores del riu i entrellaçats per mitjà de ponts els quals canviaren a principis del l'aspecte general de la ciutat, abans ombriu i irregular, com el de la majoria de ciutats del Nord. El barri més bonic és el de la riba sud del riu, un dels qualls ponts data de l'època de Caterina II.
Entre els edificis principals de Tartu i figura la Universitat, una de les més notables d'Europa, creada el 1632 per Gustau II Adolf, fou suprimida el 1710 durant la guerra del Nord i restablerta el 1802 per Alexandre I. Comprèn un Museu de Belles Arts amb riques col·leccions i un jardí botànic.
miniatura|Restes de la catedral de Tartu en el turó Domberg El 1889 li fou concedit d'adoptar el rus com a idioma oficial en l'ensenyança exceptuant la facultat de teologia. Domberg o l'anomenat turó del castell, també constitueix una curiositat de Tartu. I havia en aquest turó una fortalesa, en part ruïnosa, i restes de parets antigues de la catedral, construcció d'estil gòtic primitiu incendiada el 23 de juny de 1624. El cor d'aquest temple fou reconstruït instal·lant en aquest la de la Universitat amb 209.000 volums i valuoses col·leccions artístiques. Al nord de la catedral s'aixeca l'observatori meteorològic i l'estàtua en bronze de Carlos Ernesto de Baez. També són edificis dignes de citar-se l'església de Sant Joan, del , el Rasthov o galeria de les pintures i l'antiga badia cistercenca a Falkenau, avui en ruïnes.
Dorpat també compta amb bons establiments d'instrucció primària i superior, institucions de beneficència, societats de cultura i d'esbarjo i diversos teatres.
La seva indústria consisteix en l'elaboració de cigars, licors, preparació de pells i foneries. A més d'acollir els milers d'estudiants en cada curs acadèmic. Té estació de ferrocarril de Devel a Dorpat.
Tartu és sovint considerada la capital cultural i intel·lectual del país, tenint en compte el moment en el qual es converteix en seu de la universitat més antiga i prestigiosa del país, la Universitat de Tartu.
Història Els inicis L'evidència arqueològica del primer assentament permanent al lloc de l'actual Tartu daten del segle V dC. Al , els habitants locals havien construït una fortificació de fusta al costat est del turó de Toome (Toomemägi). Durant els segles següents, l'assentament va créixer i al voltant dels segles IX-X es va convertir en un centre comercial interior.
Aquesta ciutat data del , tenint el seu origen en un santuari estonià que fou substituït per una fortalesa anomenada Castrum Tarbatum, al voltant del qual s'aixecaren alguns edificis. Els primers registres documentats de la zona van ser fets per cronistes medievals posteriors que van descriure els esdeveniments de la Rus de Kíev de principis del segle XI. Segons la Crònica Primària (PVL) i la Primera Crònica de Sofia (SPL), Yaroslav el Savi, Gran Príncep de Kíev, va envair la regió de Tartu al c. 1030, i després de derrotar el Chud , hi va construir el seu propi fort i el va anomenar Yuryev. Tartu va poder romandre sota el control de la Rus de Kíev fins al 1061, quan, segons l'SPL, el fort de Yuryev va ser cremat pels sosols (probablement oeselians, sackalians o una altra tribu estònia). Poc després el fort va ser reconstruït pels seus habitants. Al , els ungannians locals d'un costat i les tropes de la veïna República de Novgorod a l'altre costat es van atacar repetidament. En aquestes campanyes, els invasors van poder capturar Tartu el 1133 o el 1134, i a l'hivern de 1191-1192, però no se sap que aquestes captures temporals haguessin provocat canvis territorials duradors.
Bisbat medieval Durant el període de les Croades del Nord a principis del , el fort de Tarbatu (o Tharbata) va ser capturat pels cavallers teutons croats —també coneguts com els Germans de l'Espasa— i reconquistat pels estonians en diverses ocasions. Reedificada més tard, caigué el 1222 en poder dels cavallers teutònics, els quals hi fundaren un bisbat el qual subsistí fins al 1558 en què fou introduïda la Reforma. El 1224, després que els prínceps de Novgorod i Pskov havien enviat tropes addicionals dirigides pel príncep Viatxko de Kukenois per ajudar els defensors estonians del fort, va ser assetjat i conquerit per darrera vegada pels croats teutons. Posteriorment, conegut com a Dorpat (llatí: Tarbatum), Tartu es va convertir en un centre comercial de considerable importància durant la Baixa Edat Mitjana i la capital del bisbat semiindependent de Dorpat.
El 1262 l'exèrcit del príncep Dmitri de Pereslavl va llançar un assalt a Dorpat, capturant i destruint la ciutat. Les seves tropes no van aconseguir capturar la fortalesa del bisbe al turó de Toome. L'esdeveniment es va registrar tant a les cròniques posteriors alemanyes com a l'antiga crònica eslava oriental, que també van proporcionar el primer registre d'un assentament de comerciants i artesans alemanys que havia sorgit al costat de la fortalesa del bisbe.
A l'època medieval, després que l'Ordre de Livonia fos subsumida als cavallers teutons el 1236, la ciutat es va convertir en una important ciutat comercial. A la dècada de 1280 Dorpat es va unir a la Lliga Hanseàtica.
Domini polonès-lituà i suec esquerra|miniatura|Edifici principal de la Universitat de Tartu el 1860 En el , la població ja força considerable, va estendre el seu comerç ingressant en la Lliga Hanseàtica i despertant des de llavors la cobdícia i rivalitat dels suecs, russos i polonesos els quals la feren objecte de setges i saqueigs.
Les doctrines de l'anabaptista Melchior Hofman, partidari de Tomás Munzen, foren la causa que esclataren en la ciutat grans lluites religioses el 1525.
El 1558, el tsar Ivan el Terrible va envair Tartu començant la Guerra de Livònia. Les forces sota el comandament de Pyotr Shuiski van encerclar la ciutat i van començar el fort bombardeig. Davant d'això i sense cap perspectiva d'ajuda externa, la ciutat es va rendir. El bisbe local va ser empresonat a Moscou, la qual cosa va acabar efectivament amb el període d'autogovern local. Ivan Mikhailovictx Viskovatii, un destacat diplomàtic i arxiver dels registres diplomàtics durant el regnat d'Ivan el Terrible, va argumentar que la fundació de Tartu per part de l'Antiga Rus justificava les reivindicacions territorials contemporànies de Rússia a la regió. Amb l'efecte de la Treva de Jam Zapolski de 1582, la ciutat juntament amb les regions del sud de la Confederació de Livònia van passar a formar part de la Confederació de Polònia i Lituània. El 1598 es va convertir en la capital del Voivodat de Dorpat del Ducat de Livònia. L'any 1583 es va establir una escola de gramàtica jesuïta Gymnasium Dorpatense. A més, es va organitzar un seminari de traductors a Tartu i la ciutat va rebre la seva bandera blanca i vermella del rei polonès Esteve Bathory.
Les activitats tant del liceu com del seminari van ser aturades per la guerra polonesa-sueca. Ja a finals de 1600 les forces de Carles IX de Suècia assetjaven la ciutat defensada per tres estendards de reiters i burgesos de la ciutat. Malgrat els reiterats assalts, els suecs no van poder entrar a la ciutat. Finalment el 1601 el capità Hermann Wrangel va canviar de bàndol, va atacar el Castlà i va obrir les portes per a les forces sueques. La ciutat va ser recuperada per la Confederació polonesa-lituana el 13 d'abril de 1603 després d'un breu setge dirigit per l'hetman Jan Karol Chodkiewicz; aproximadament 1.000 soldats suecs es van rendir i van ser escortats a Tallinn.
Com a conseqüència d'una altra guerra polonesa-sueca, el 1625 Tartu va ser capturat de nou per Suècia, aquesta vegada definitivament. Amb l'efecte de la Treva d'Altmark de 1629, la ciutat va passar a formar part dels Dominis de Suècia, la qual cosa va portar a la fundació de la Universitat de Tartu el 1632 pel rei Gustau II Adolf.
Rússia imperial esquerra|miniatura|El pont de pedra i el nucli antic el 1860
El 1704 la ciutat va ser presa per l'exèrcit rus en presència del mateix tsar Pere el Gran. Com a conseqüència, al voltant d'una quarta part de la població i bona part de les fortificacions van quedar malmeses. El 1708 la resta de les fortificacions i cases, incloses les restes del castell dels bisbes, van ser explotades, tots els béns mobles van ser saquejats i tots els ciutadans van ser deportats a Rússia. Amb el Tractat de Nystad el 1721, la ciutat va passar a formar part de l'Imperi Rus i va ser coneguda com Derpt. Els incendis del van destruir gran part de l'arquitectura medieval, el Gran Incendi de Tartu el 1775 va eliminar la majoria dels edificis del centre. La ciutat va ser reconstruïda seguint les línies del barroc tardà i el neoclàssic, inclòs l'Ajuntament de Tartu, construït entre 1782 i 1789.The Town Hall of Tartu , tartu.ee, Recuperat 27 desembre 2013 El 1783 la ciutat es va convertir en el centre de Derpt Uiezd dins de la Governació de Livònia.