L'església de Santa Margarida (o Santa Margarida de Penedès) és un temple parroquial del nucli de Cantallops, al municipi d'Avinyonet del Penedès (Alt Penedès), catalogat com a bé cultural d'interès local.

Història La devoció a Santa Margarida, força present en temps medievals, té el seu antecedent a la capella enrunada del de Santa Maria de Llinda. A la documentació del , apareix un Llop-Sanç instal·lat en les proximitats de Llinda, en terres que incloïen el Campo de Lupo (Cantallops?), encomanat el 1176 pel monestir de Sant Cugat a Bertran de Soler, amo del Mas Bertran.

En el seu testament del 1579, Jaume Peipo d'Avinyonet deixà diners per a arreglar la capella de Santa Margarida de Cantallops, el 1729 el Visitador General de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó mana que els obrers d'Avinyonet l'anessin a arreglar. El 1743, Francesc Busquets, vicari general al rector d'Avinyonet del Penedès, concedí llicència per a beneir la capella de Santa Margarida, novament edificada en relleu de la destruïda. El 1758, el vicari general donà llicència al rector per a beneir una campana.

Aquesta capella estava ubicada a l'entrada del Camí dels Xops, i el 1921 encara consta oberta al culte públic, almenys esporàdicament. Ara bé, es va anar deteriorant fins al punt que als anys 1930 ja estava totalment en desús, i als anys 1950 ja estava en ruïnes; poc després va ser totalment enderrocada i en el terreny va passar a formar part d'un camp. Entre els anys 1952 i 1958, es va construir una nova església al carrer de Santa Margarida, que segueix el traçat de la carretera N-340. Va ser pagada pel poble i la pedra es va portar des de les pedreres que encara es poden veure sota el cementiri de Les Gunyoles.

miniatura|esquerra|Antiga església de Santa Margarida. Construïda als anys 1950, va ser declarada en ruïna i venuda a un particular el 1975, que la va restaurar com a habitatge miniatura|esquerra|Placa commemorativa de la inauguració i benedicció del temple

Tanmateix, a principis del 1975, l'església tenia una gran esquerda, i el poble, reunit en assemblea i aconsellat pel rector mossèn Josep Raventós, va decidir construir un nou temple, projectat per l'arquitecte Rius. A l'abril, la família Fortuny Algueró ja havia cedit un terreny a Cap de Grill, i el dia 14 van començar les obres foren dirigides per dos paletes del poble, Joan Ràfols i Josep Guilera, tot i que tothom es va implicar per a fer realitat el projecte. Es conta que els diumenges eren els dies de màxima activitat i que per a la Mare de Déu de Montserrat, el 27 d'abril, es van posar més de 3.000 totxanes. Això no obstant, hi va haver moments delicats, com quan es feia la cúpula, o quan es posava la campana o la creu. Finalment, el temple va ser beneït el 20 de juliol pel bisbe Josep Capmany i Casamitjana.

Descripció Està situat en un replà sobre un petit turó, al peu del Cap de Grill, el que li dona molta visibilitat des de tot l'entorn. Juntament amb la capella romànica del Sant Sepulcre d'Olèrdola, és l'únic edifici religiós de planta circular existent al Penedès. Tot i que sembla que la forma rodona va ser una mica difícil d'assimilar, ja que la majoria de les esglésies són de planta de creu llatina, amb el temps s'ha convertit en el signe d'identitat del poble.

De parets blanques, està envoltada de diversos contraforts. Corona l'edifici un senzill cimbori amb un conjunt de finestres i un campanar d'espadanya al capdamunt que alberga una petita campana. Al capdamunt s'alça una gran creu. A l'interior es venera una imatge de Santa Margarida, i la creu que hi ha sobre l'altar havia estat una creu processional barroca.

Referències

Bibliografia

Categoria:Patrimoni monumental d'Avinyonet del Penedès Categoria:Esglésies de l'Alt Penedès Categoria:Edificis d'Avinyonet del Penedès