Pierre Joseph Auguste Messmer (Vincennes, 20 de març de 1916 - 29 d'agost de 2007) va ser un polític gaullista francès. Veterà de les forces de la França Lliure, lluità a la batalla de Bir Hakeim. Ocupà el càrrec de Primer Ministre sota la presidència de Georges Pompidou el 1972.
Biografia Pierre Messmer va néixer a Vincennes el 1916. Es va graduar el 1936 a l'Institut national des langues et civilisations orientales (INALCO) i l'any següent a l'Ecole nationale de la France d'outre-mer (Escola Nacional de la França d'Ultramar).
Segona Guerra Mundial Es anomentat alt funcionari de l'administració colonial i obté el doctorat en lleis el 1939. En esclatar la Segona Guerra Mundial, era subtinent del 12è regiment de tirailleurs senegalesos, i va rebutjar la capitulació de França després de la derrota. Després va segrestar a Marsella un vaixell de càrrega italià (el Capo Olmo), juntament amb el seu amic Jean Simon (futur general francès), i va navegar primer a Gibraltar, després a Londres i es va comprometre a les Forces Francesos Lliures com a membre del XIII. Semibrigada de la Legió Estrangera francesa.Frédéric Turpin, Pierre Messmer, le dernier gaulliste, París, Perrin, 2020
Messmer va participar llavors a la campanya a Eritrea, a Síria, a Líbia, participant a la batalla de Bir Hakeim i a la campanya de Tunísia. També va lluitar a la batalla d'El Alamein a Egipte. Es va incorporar a l'estat major de Londres del general Koenig i va participar en el desembarcament a Normandia l'agost de 1944 i en l'Alliberament de París.
El gener de 1945, ascendit a comandant, va ser enviat a Calcuta per crear allí una Missió d'Enllaç Administratiu Militar com a Comissari interí de la República. Salta en paracaigudes el 25 d'agost de 1945 a Tonkin per crear-hi una nova missió, va ser fet presoner pel Viet-Minh. Després de dos mesos de captivitat, va escapar i es va unir a les forces franceses.
Nomenat Compagnon de la Libération el 1941,va rebre la Croix de guerre amb sis citacions després de l'Alliberament, així com la medalla de la Resistència.
Postguerra Messmer va començar el seu servei com a funcionari d'alt nivell com a governador de Mauritània de 1952 a 1954, i després va exercir com a governador de Costa d'Ivori de 1954 a 1956, quan va tornar breument a París com a membre del personal ministerial de Gaston Defferre, ministre de Territoris d'Ultramar que va promulgar el Llei Defferre que atorgava als territoris colonials autonomia interna, un primer pas cap a la independència.
Alt Comissionat de la República al Camerun el 1956-1958, i després Alt Comissionat i Governador General de l'Africa Equatorial Francesa del 1958 al 1959, Pierre Messmer va ser ministre de les Forces Armades de 1960 a 1969, Ministre d'Estat encarregat dels Territoris francesos d'ultramar (1971-1972) i primer ministre del juliol del 1972 al maig del 1974.
Pierre Messmer també va ser diputat de l'UDR a Mosel·la (1968-1988), conseller regional (1968-1992) i president del Consell Regional de Lorena, conseller general de Mosel·la (març de 1970-març de 1982) i alcalde de Sarrebourg durant 18 anys (1971-1989)
Referències
Categoria:Mosel·la Categoria:Diputats a l'Assemblea Nacional francesa Categoria:Diputats al Parlament Europeu en representació de França Categoria:Gran Creu de la Legió d'Honor Categoria:Receptors de la Creu de Guerra 1939-1945 (França) Categoria:Membres de l'Acadèmia Francesa Categoria:Ministres francesos Categoria:Primers ministres de França Categoria:Persones de Vincennes Categoria:Alumnes del Liceu Louis-le-Grand Categoria:Alumnes de l'INALCO Categoria:Gran Creu de l'orde de Sant Olaf Categoria:Companys de l'Orde de l'Alliberament Categoria:Morts a París Categoria:Gran Creu de l'orde Polònia Restituta Categoria:Alumnes del Lycée Charlemagne Categoria:Participants a la campanya del nord d'Àfrica Categoria:Militars de l'Illa de França Categoria:Polítics francesos morts al segle XXI Categoria:Polítics francesos nascuts al segle XX