La baronia de Balsareny és una jurisdicció senyorial centrada en el castell del mateix nom.
miniatura|Castell de Balsareny miniatura|Torre dels Barons de Balsareny, després Marquesos d'Alòs, a Sarrià
Història Probablement es va originar amb Guifré de Balsareny, veguer dels comtes d'Osona, casat amb Emma Ingilberga de Besora, i fou pare de Guisla, muller del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, i de Guillem, successor d'Oliba com a bisbe de Vic.
Va passar per diverses mans fins que el 1281, Ramon I de Peguera (†1290) comprà la castlania a Mateu de Balsareny (dit de Vilallonga). El rei Pere el Cerimoniós va crear el ducat de Girona a favor de l'infant Joan, i el va dotar amb diverses possessions, entre les quals hi havia el feu del castell de Balsareny, que el 1351 va vendre a Ramon II de Peguera (†1388) juntament amb tota la jurisdicció, excepte el mer imperi, que seria concedit per Felip III de Castella als Oliver al .
A finals del , Pere Miquel de Peguera va morir sense descendència i va ser succeït per la seva neboda Elionor de Saplana, i després pel fill d'aquesta, Galceran Oliver. Miquel II Oliver (†1622) va fer hereva la seva esposa Elisabet de Corbera-Santcliment, i a mitjan , Francesca de Corbera-Santcliment va vendre la baronia a Joan Antoni de Martín, ciutadà honrat de Barcelona d'origen italià, a qui Felip IV li reconegué el títol de baró el 1654.
La seva descendent Concepció de Martín i de Magarola (1811-1862) es va casar amb Lluís Carles d'Alòs i López de Haro, marquès d'Alòs, i els seus descendents porten el títol de baró de Balsareny, rehabilitat el 1916 per Alfons XIII a favor de Lluís Enric d'Alòs i Mateu (1875-1953).
Referències
Bibliografia
Balsareny Categoria:Balsareny