El tofin (o tofingbe, o gbe, tofin) és una llengua gbe que parlen els tofins del sud-est del departament Atlantique de Benín. El seu codi ISO 639-3 és tfi i el seu codi al glottolog és tofi1235.
Població, territori i pobles veïns El 2006 hi havia 66.000 tofins (segons el joshuaproject n'hi ha 91.000).
El seu territori està situat al municipi de Sô-Ava, al sud-est del departament Atlantique. Concretament es parla als pobles de Ganvié, Sô-Ava, So-Tchanhoué, So-Zounko, Ahome-Gblen i Ahome-Lokpo. També es parla als pobles d'Ahouansoli-Agué, d'Ahounasoli-Toweta i Jesuko de Cotonou al departament de Littoral.
Segons el mapa lingüístic de Benín de l'ethnologue el territori tofin està situat al nord del llac Nokoué pocs quilòmetres a l'oest de Porto Novo. Té com a veïns els ayizos a l'oest, els wemes al nord i nord-est i els guns a l'est.
Família lingüística i relació amb altres llengües El defi és una llengua kwa, família lingüística que forma part de les llengües Benué-Congo. Concretament, segons l'ethnologue, forma part del grup lingüístic de les llengües gbes. Segons l'ethnologue, hi ha 21 llengües gbe: l'Aguna, l'ewe, el gbe, ci, el xwla oriental, el gbesi, el kotafon, el saxwe, el waci, el xwela occidental, el xwela, el kpessi, sis llengües aja (aja, ayizo, defi, tofin, weme i gun), dues llengües fons (fon i gbe, maxi) i la llengua gen, considerada l'única llengua mina. Segons el glottolog, és una de les llengües gbes orientals juntament amb el gbe, gbesi; l'ayizo; el gbe, xwla oriental; el fon; el gbe, ci; el gun; el kotafon; el gbe, maxi; el saxwe; el tofin; el weme; el xwla occidental; el wudu i el gbe, xwela.
El tofin es té el lèxic al del gun (88%), del fon (87%), el xwla oriental (82%), l'ayizo (75%) i el gen (66%).
Sociolingüística, estatus i ús de la llengua El tofin és una llengua vigorosa (EGIDS 6a): Tot i que no està estandarditzada és utilitzada per persones de totes les generacions tant a la llar com en l'àmbit social en tots els dominis i la seva situació és sostenible. Els tofins també parlen el fon, el gun i el francès.
Bibliografia Bourgoignie, Georges Edouard, 1972 : Etno-écologie d'une collectivité régionale : les cités lacustres du Dahomey, a: Revue Canadienne d'Etudes Africaines, Vol 6 No 3 (403-431) De Medeiros, F (éditeur), 1985 : Peuples du Golfe du Bénin Aja-Evé, París, Editions Karthala. Hounkpatin B Christophe Capo, 1982 : « Le Gbe est une langue unique », Africa, journal of the International African Institute; Londres. Commission Nationale de Linguistique du Bénin, 1982 : Atlas et étude sociolinguistique du Bénin, Institut de Linguistique Appliquée d'Abidjan, Universitat Nacional de Costa d'Ivori, ACCT. Commission Nationale de Linguistique du Bénin, 1983 : Listes lexicales du Bénin, Abidjan, Institut de Linguistique Appliquée, Université d'Abidjan; ACCT; 69 pàgines Hazoumè Marc Laurent, 1981 : Une esquisse phonologique du "tɔfingbè", Cotonou, Commission Nationale de Linguistique, Ministère de l'enseignement supérieur et de la recherche scientifique, 48 pàgines. Gbéto, Flavien (2004). Tonologie synchronique du Tofingbe du village lacustre de Ganvié, dialecte Gbe du Sud-Bénin, a: Journal of West African Languages 31-2., p. 27-40. Kluge, Angela. 2011. A sociolinguistic survey of the Gbe language communities of Benin and Togo: Gbe language family overview. SIL Electronic Survey Reports 2011-012. 1-21. Schoch, Gabi. 2011. A sociolinguistic survey of the Gbe language communities of Benin and Togo, Volume 9: Tofin language area. (SIL Electronic Survey Reports 2011-021.) SIL International. Sociolingüísica PHOIBLE. Online inventories for Tofin Gbe Fonologia
Referències
Enllaços externs Tofin a ikuska.com
Categoria:Llengües gbes Categoria:Llengües d'Atlantique Categoria:Littoral