El fon (o dahomeà o fongbe) és la llengua més parlada a Benín i també es parla a Togo. El fon és la llengua materna dels fon, que també tenen comunitats emigrades a França, Ghana i Gabon. El territori fon està sobretot als departaments Atlantique i Zou i es parla molt a la ciutat de Cotonou, al departament Littoral. A Togo, hi ha petites zones que són territori fon a la regió dels Altiplans. Hi ha entre 1.435.500 i 2.139.000 fons que tenen el fon com a llengua materna. El seu codi ISO 639-3 és fon i el seu codi al glottolog és fonn1241. Com les altres llengües gbes, el fon és una llengua analítica i SVO.

Família lingüística El fon és una llengua kwa, família lingüística que forma part de les llengües Benué-Congo. Concretament, segons l'ethnologue, forma part del grup lingüístic de les llengües gbes. Segons l'ethnologue, hi ha 21 llengües gbe: l'Aguna, l'ewe, el gbe, ci, el xwla oriental, el gbesi, el kotafon, el saxwe, el waci, el xwela occidental, el xwela, el kpessi, sis llengües aja (aja, ayizo, defi, tofin, weme i gun), dues llengües fons (fon i gbe, maxi) i la llengua gen, considerada l'única llengua mina. Segons el glottolog, és una de les llengües gbes orientals juntament amb el gbe, gbesi; l'ayizo; el gbe, xwla oriental; el defi; el gbe, ci; el gun; el kotafon; el gbe, maxi; el saxwe; el tofin; el weme; el xwla occidental; el wudu i el gbe, xwela.

Fon a Benín miniatura|Mapa lingüístic de les llengües gbes

Població, territori i pobles veïns El 2006 hi havia 1.400.000 fons a Benín. Segons el joshuaproject, n'hi ha 2.028.000. Aquests viuen en un extens territori a tot el centre-sud del país, sobretot als departaments de Zou i Atlantique. També hi ha molts fons a Cotonou, al departament de Littoral i a altres ciutats multilingües d'arreu del país.

Segons el mapa lingúístic de Benín de l'ethnologue hi ha 7 territoris de parla fon. 4 d'aquests territoris estan en una zona fronterera amb Togo i els comparteixen amb els agunes. Aquest limiten amb Togo, a l'oest, amb els ifès, al nord, amb els agunes, al sud i amb el principal territori fon en extensió, a l'est. Aquest territori està situat a la zona central de la meitat sud de Benín, entre el bosc de Kétou, al nord-est i el bosc de Ko al sud i limita amb els aja, a l'oest; amb els cis, els ayizos, els wemes i els nagos meridionals, al sud; amb els ijes i els nagos meridionals, a l'est i amb els itaques i els maxis al nord. Els altres territoris fons estan situats al sud del país. El més occidental està situat a l'est del llac Ahémé i el comparteixen amb els ayizos, els gbesis i els xweles i fa frontera amb els agunes, a l'est, amb els saxwes, a l'est i amb els xweles al sud. El territori fon més meridional està situat al centre de la zona costanera del país, a l'oest de Cotonou i del llac Nokoué; aquest el comparteixen amb els xwles occidentals i tenen com a veïns els xwles orientals, a l'est, els ayizos al nord i els xweles a l'oest.

Grups humans que parlen el fon com a segona llengua a Benín Els agunes, ayizos, ci, xwles orientals, idaques, ijes, gbesis, guns, kotafons, maxis, els txumbulis, els tofins, els wemes, els xwles occidentals i els xweles parlen el fon com a segona llengua.

Fon a Togo Població, territori i pobles veïns A Togo el 1991 hi havia 35.500 fons i segons el joshuaproject n'hi ha 61.000. El seu territori està situat a la regió dels Altiplans, en al nord i al sud de la ciutat d'Atakpamé.

Segons el mapa lingüístic de Togo de l'ethnologue hi ha tres petits territoris fons al país. Dos estan situats al centre-sud del país, al nord i al sud de la ciutat d'Atakpamé i el segon el comparteixen amb els agunes i està situat a prop de la frontera amb Benín. En els primers territoris són veïns dels miyobes, els ifès, els kabiyès, els tems i els ikposos.

Grups humans que parlen el fon com a segona llengua a Togo A Togo també parlen el fon com a segona llengua els agunes, els maxi i els xwles occidentals.

El fon a altres països Segons el joshuaproject, els països en els que hi ha comunitats fons significatives fora del seu territori són França (19.000), Gabon (17.000) i Ghana (13.000).

Dialectes Els dialectes del fon són l'agbome, l'arohun, el gbekon i el kpase.

Fonologia El fon té set fonemes vocals i cinc vocals nasals. Fonemes vocals del FonAnteriorCentralPosteriorTancada Semitancada Semioberta Oberta

Fonemes consonants del fon Bilabial Alveolar Postalveolar Palatal Velar Labiovelar "Nasal" ~ ~     Oclusiva()   Fricativa     Aproximant   ~   ~  

només passa en ideòfons i en préstecs, tot i que sovint és reemplaçada per al final, com a cɔ́fù (botiga). Diverses de les oclusives sonores només es produeixen abans de les vocals orals mentre que la nasal homorgànica només deixa de produir-se abans de les vocals nasals, cosa que indica que i són al·lòfones. està en una variació lliure amb la ; A vegades s'argumenta que el fongbe no té fonemes de consonants nasals, un patró normal a Àfrica Occidental.Això és una qüestió de perspectiva; també es podria argumentar que i són al·lòfones desnasalitzades de i abans de vocals orals. i també es nasalitzen abans de vocals nasals; podria ser assimilada a quan esta abans de la .

Els grups de consonats del fon tenen la o com a segona consonant; després de la postalveolar, algunes vegades es converteix en : klɔ́ (rentar), wlí (agafar), jlò (voler).

To El fon té dos tons fonèmics; alt i baix. El to alt és realitzat des d'un punt creixent (baix-alt) després d'una consonant tònica. Les paraules bàsiques dissíl·làbiques tenen quatre possibilitats: alt-alt, alt-baix, baix-alt i baix-baix.

En paraules fonològiques més llargues com verbs i frases, hi ha un to alt que tendeix a persistir fins al final de la síl·laba; si aquesta síl·laba té un to fonèmic baix, aquesta decau (alt-baix). Els tons baixos desapareixen entre els tons alts, però el seu efecte roman com to abaixat. Els tons creixents (baix-alt) es simplifiquen en to alt després de to alt i to baix abans de to alt.

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua A Benín, el fon és una llengua d'ampli ús en la comunicació (EGIDS 3): És una de les llengües principals del país i s'utilitza en el treball i els mitjans de comunicació de masses, tot i que no té estatus oficial. A Togo és una llengua desenvolupada (EGIDS 5): està estandarditzada i és utilitzada per persones de totes les edats en la comunicació social. A Benín el 10% dels que tenen el fon com a llengua materna estan escolaritzats en aquesta llengua. El 10% la poden llegir i el 7% la pot escriure. Existeix literatura i poesia, revistes i diaris, programes de ràdio i televisió, diccionari, gramàtiques i hi ha traduïda la Bíblia. S'escriu en alfabet llatí. Els fon beninesos també parlen el francès i els fon togolesos l'ewe.

Ortografia + Alfabet Fon Majúscules A B C D Ɖ E Ɛ F G GB I J K KP L M N NY O Ɔ P R S T U V W X Y Z Minúscules a b c d ɖ e ɛ f g gb i j k kp l m n ny o ɔ p r s t u v w x y z So Generalment el to no es representa en l'escriptura si no és necessari. En algunes ortografiex, la x es representa amb la h.

Text d'exemple De la Declaració Universal dels Drets Humans:

Bibliografia Fadaïro, Dominique. 2001. Parlons fon: langue et culture du Bénin, bilingue français-fon. (Col·lecció Parlons.) París: L'Harmattan. 260pp. (inclou referències bibliogràfiques p. -254). Kihm, Alain and Lefebvre, Claire. 1993. Aspects de la grammaire du fongbè: études de phonologie, de syntax et de sémantique. (Langues et cultures Africaines, 18.) Paris: Peeters. 161pp. (Inclou bibliografia. SELAF. SELAF; 342). Höftmann, Hildegard. 1993. Grammatik des Fon. Leipzig: Langenscheidt, Verl. Enzyklopädie. 216pp. (Inclou bibliografia (p. -27) i índex). Brousseau, Anne-Marie. 1998. Réalisations argumentales et classes de verbes en Fongbè. (Langues et cultures Africaines, 22.) Paris: Peeters. xv+196pp. (en francès, resum en anglès). Delafosse, Maurice. 1894. Manuel Dahoméen. París: Érnest Leroux. Lambert-Brétière, Renée. 2005. Les constructions sérielles en fon: approche typologique. Universitat de Lió. Lió: Univ. xix+453pp. (Tesi dirigida pel dr. D. Creissels, del desembre de 2005). Bonnaventure, A. 1895. Eléments de grammaire de la langue fon ou dahoméenne, suivis d'un vocabulaire et d'un recueil de conversations. París: Charles-Lavauzelle. Lefebvre, Claire and Brousseau, Anne-Marie. 2002. A Grammar of Fongbe. (Mouton Grammar Library, 25.) Berlín: Mouton de Gruyter. xi+582pp. Ellis, Alfred Burton. 1890. The Ewe-speaking peoples of the Slave Coast, their religion, manners, customs, laws, languages, &c. London: Chapman & Hall. Etnologia Alapini, Julien. 1950. Le petit dahoméen: grammaire, vocabulaire, lexique en langue du Dahomey. Avignon: Presses Universelles. 284pp.

Referències

Enllaços externs

Fon is Fun! Aplicació de facebook per utilitzar i aprendre el fon, desenvolupada per Jolome.com The first blog totalment en Fongbe. Revista sobre llengües d'Àfrica Occidental. Alguns articles són en fon Manuel dahoméen : grammaire, chrestomathie, dictionnaire français-dahoméen et dahoméen-français, 1894 de Maurice Delafosse a l'Internet Archive

Categoria:Llengües gbes Categoria:Llengües d'Atlantique Categoria:Llengües de la regió dels Altiplans Categoria:Littoral Categoria:Zou