miniatura|Escultura assíria. Assíria (siríac: ) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur. El gentilici és assiri o assirià.
Etimologia Etimològicament, Assíria està relacionada amb el nom de Síria, ja que ambdós noms deriven en última instància del nom accadi .
Història Història fins al període antic S'han trobat establiments neolítics localitzats a Tell Hassuna, a Arpačiyah i a altres llocs, que foren el centre de l'anomenada cultura d'Hassuna. També s'han trobat jaciments d'Uruk IV i Djamdat Nasr amb les estacions de Tepe Gawra, Nínive (Koyuncik) i Gabal Sinjar
En el Gènesi s'esmenta Ashur com a fill de Sem i fundador de la ciutat d'Assur (Aššur). Ashur fou deïficat més tard i considerat la deïtat tutelar de la ciutat.
Reis del període primigeni Tudiya Adamu Yangi Suhlamu Harharu Mandaru Imsu Harsu Didanu Hanu Zuabu Nuabu Abazu Belu Azarah Uixpia vers 2020 aC
Reis amb ancestres coneguts Apiashal fill d'Ushpia, vers 2000 aC Hale fill d'Apiashal Samani fill d'Hale Hayani fill de Samani, Ilu-Mer fill d'Hayani, Yakmesi fill d'Ilu-Mer, vers 1900 aC Yakmeni fill de Yakmesi Yazkur-el fill de Yakmeni Ila-kabkaba fill de Yazkur-el, vers 1850 aC Aminu fill d'Ila-kabkaba
Període assiri antic lang=ca|miniatura|Extensió aproximada del Regne de l'Alta Mesopotàmia a la mort de Xamxi-Adad I cap a 1775 aC. lang=ca|miniatura|Mapa de l'antic Orient Mitjà que mostra la ciutat estat Assur dins del territori dels Mitanni en la seva màxima extensió. Nucli de Mitanni (porpra fosc) i l'extensió màxima aproximada del domini de Mitanni (porpra clar) c. 1430 aC Pobles semítics van emigrar a la zona en el IV mil·lenni procedents de l'Aràbia oriental, i es van assentar al nord de Mesopotàmia, però de com va ser aquesta emigració i les seves conseqüències a la zona del Zab no se'n sap res. Tot i que les excavacions de Nínive han aportat informació sobre els seus períodes culturals, no n'hi ha informació de caràcter etno-polític. Fins a la segona meitat del tercer mil·lenni, no hi ha notícies històriques de la zona, i a la llista de reis s'esmenten una sèrie de noms de "reis que vivien en tendes", en total 17, entre el 2300 aC i 2100 aC, i després 10 reis dels quals se sap el nom del seu pare, del 2100 a després del 2000 aC. La regió fou dominada per Sargon I d'Accad; vers el 2325 aC, la va fer part del seu imperi (sar kibrat erbettim "rei de les quatre regions del món") i dels seus successors fins al 2200 aC. Després va ser veïna i potser tributària dels guti, època en la qual fou destruïda, però es va recuperar, fins que vers el 2115 aC fou dominada per Ukhtengal d'Uruk, que hi va passar en la seva expedició que el va portar fins a Mari. L'imperi d'Ukhtengal fou efímer i fou suplantat pel d'Urnamu d'Ur vers el 2100 aC, i es va descompondre al final del segle; i vers el 2020 aC, Assur era una ciutat independent que va incrementar lentament el seu poder sobre els petits principats i ciutats veïnes. Els primers prínceps de la ciutat d'Assur portaren el títol d'Ishahkuy, que seria una mena de príncep-sacerdot subjecte a un príncep superior. La fundació de la monarquia assíria es considera que fou obra de Sulilu o Sulili, successor de Bel-kap-kapu (Bel-kapkapi o Belkabi, vers 1900 aC), i mític antecessor de Salmanassar I. Els assiris van establir colònies comercials nomenades karum (port), que van arribar fins a Capadòcia; entre aquestes, la més coneguda la de Kanesh o Kanish (modern Kültepe) vers el 1920 aC. A finals del , Naram-Sin d'Assur (que dominava altres ciutats) va governar també a Eshunna, i després per un temps les dues ciutats van continuar aliades.
Reis dels quals no es conserva l'ancestre Sulili o Sulilu (fill d'Amini ?) vers 2020 aC Kikkia vers 2000 aC Akiya Puzur-Ashur I vers 1975 aC Shallimahhe vers 1940 aC Ilushuma vers 1920 aC
Shamshi-Adad I (vers 1808-1776 aC) era un cap amorrita que es va apoderar d'Assur cap el 1808 aC i va prendre el títol reial que abans no tenien els governants de la ciutat (Shar kissati = rei de la totalitat), i després va conquerir Ekallatum, on va col·locar al tron al seu fill Ishme-Dagan i va permetre la continuïtat del comerç assirià. No va trigar a dominar Mari, on va posar al tron el seu altre fill Yasmah-Adad (Yashmakhadad) i, en poc temps, es va assegurar el domini de tot el nord de Mesopotàmia. Va fundar una nova capital a la vall del Khabur, anomenada Shubat-Enlil, propera a Urkesh, la capital del principal regne hurrita. Ishme-Dagan el va succeir però, en canvi, Yasmah-Adad fou enderrocat i Mari es va independitzar i es va aliar a Hammurabi de Babilònia. A l'expansió de Babilònia, els assirians van respondre afavorint els enemics del poder babilònic. Després d'un temps de lluita, Hammurabi s'hi va imposar i va conquerir Assíria, on apareixen una sèrie de "fills de ningú" sense dret al tron, considerats usurpadors, probablement governadors o reietons nomenats per Babilònia. Els karum van aturar la seva activitat.
El 1594 aC, el poder emergent hitita, que ja dominava les colònies assíries, va arribar a Babilònia i va donar un cop de mort a la dinastia d'Hammurabi; els hitites se'n van retirar, però la ciutat va caure en mas de la dinastia del País de la Mar i, poc després, dels cassites que ja s'havien apoderat de Terqa i Mari (Regne de Khana). Els hurrites es van unificar vers la meitat del segle i van constituir el regne de Mitanni, que va dominar el nord de Mesopotàmia. Assur, independent un segle però com a poder local, va caure en l'òrbita de Mitanni abans del 1500 aC, però amb una sobirania hurrita llunyana i poc respectada, fins que Sausatatar, rei de Mitanni (assiri Hanigalbat), vers el 1440 aC, va saquejar Assur i va capturar les portes de plata i or del palau reial, que es va emportar a Washukanni; Assur va haver de pagar regularment un tribut als reis hurrites, i això va durar fins a la caiguda de Mitanni vers el 1350 aC, en què no sols es va independitzar sinó que es va apoderar de la regió de Nuzi.
Reis del període assiri antic Erishum I vers 1906 aC Ikunum vers 1880 aC Sargon I (Sharrukin I) vers 1860 aC Puzur-Ashur II vers 1840 aC Naram-Sin vers 1830-1815 aC Erishum II vers 1815-1810 aC Shamshi-Adad I vers 1810-1780 aC (també Shamsiadad o Samsiadad) Ishme-Dagan I vers 1780-1760 aC Mut-Ashkur vers 1760-1740 aC Rimush (Remu...) vers 1740-1730 aC Asinum vers 1730 aC Assurdugul "fill de ningú" (usurpador) Assuraplaidin "fill de ningú" (usurpador) Nasir-Sin "fill de ningú" (usurpador) Sinnamir "fill de ningú" (usurpador) Ibqi-Ishtar "fill de ningú" (usurpador) Adadsalulu "fill de ningú" (usurpador) Adasi després del 1700 aC Belubani vers 1694-1690 aC Libaia vers 1690-1675 aC Sharma-Adad I vers 1675-1660 aC Iptar-Sin vers 1660-1650 aC Bazaia vers 1640-1620 aC Lullaia vers 1620-1615 aC Shuninua vers 1615-1600 aC Sharma-Adad II vers 1600 aC Erishum III després de 1600-1585 aC Shamshi-Adad II vers 1585-1580 aC Ishme-Dagan II vers 1580-1563 aC Shamshi-Adad III vers 1563-1545 aC Ashurnirari I vers 1545-1520 aC Puzur-Ashur III vers 1520-1500 aC Enlilnasir I vers 1500-1480/1485 aC Nurili vers 1485/1480-1475/1470 aC Ashurshaduni vers 1475/1470 aC Ashurrabi I vers 1475/1470 - ? aC Ashurnadinahhe I ? aC -vers 1420 aC Enlilnasir II vers 1420-1415 aC Ashurnirari II vers 1415-1407 aC Ashurbelnisheshu vers 1407-1398 aC Ashurrimnisheshu vers 1398-1390 aC Ashurnadinahhe II vers 1390-1380 aC
Període assirià mitjà Poc després del 1350 aC, el regne de Mitanni era tributari dels hitites i d'Assíria, i quan Shattuara I (vers 1320-1295 aC) no va pagar el tribut, el rei Adadnirari I se'l va emportar presoner a Assíria (vers 1295 aC). El successor de Shattuara, el seu fill Wasashatta, es va revoltar al cap de pocs anys i la capital fou ocupada i la família del rei portada a Assíria; un fill o nebot, Shattuara II, fou posat al tron vers el 1280 aC, però també es va revoltar quan ja era rei Salmanassar I (successor d'Adadnirari). Després del 1275 aC i vers el 1270 aC, Mitanni fou annexionat i convertit en la província assiriana d'Hanigalbat. D'altra banda, Ashuruballit I (vers 1355-1317 aC) va emparentar amb el rei cassita de Babilònia, que es va casar amb la seva filla; el rei cassita Karakhardash fou assassinat i Nazibugash (Suzigash) proclamat en el seu lloc, però Ashuruballit I va agafar un exèrcit assirià i es va presentar a Babilònia vers el 1345 aC per venjar el seu gendre i va instal·lar al tron Kurigalzu II, germà de Karakhardash, i per un temps Assíria va exercir influencia al sud, que es va acabar amb els següents reis cassites. Abans del 1300 aC, els assirians ja estaven combatent grups nòmades: els turukku i els kadmukhi a l'est i els akhlamu, suteus i isauru a l'oest. Amb Salmanassar I, la capital se'n va establir a Kalah i el país va continuar l'expansió al nord-oest, en territori disputat pels hitites, i arribà fins a Karkemish. Tukultininurta I (successor de Salmanassar) va deposar Kadashman-Buriash de Babilònia (vers 1234-1227 aC) i va exercir sobirania a tota la Mesopotàmia portant el vell títol de "rei de Sumer i Accàdia", però Babilònia s'hi va revoltar i els assirians foren derrotats i encara va haver de pagar tribut als reis Melishikhu (Melishipak) i Mardukaplaiddina (que van regnar vers 1188-1173 aC i vers 1173-1160 aC).
Amb l'enfonsament de l'Imperi hitita davant els mushki (frigis) vers el 1185/1178 aC, Babilònia i Assíria es van disputar la regió. Al darrer quart del segle, Ashurreshishi I va derrotar els babilonis (Nabucodonosor I) a la zona del nord de Síria. El seu fill Teglatfalassar I va creuar l'Eufrates vers el 1115 aC, va ocupar Karkemish, va derrotar frigis i neohitites, va avançar cap a la Mediterrània i dominà Fenícia. També va voler dominar Sumer (Babilònia) i va assolir el títol de "rei de Sumer i Accàdia", però el país era en mans de la dinastia del País de la Mar i després de dinasties afavorides per Elam o directament elamita.
Durant tot aquest període, el rei té el control total del país. A més a més de rei era gran sacerdot d'Asshur, el déu oficial de l'estat, càrrec que cada vegada fou més important. La població era reduïda i tots els ciutadans mascles havien de servir a l'exèrcit per un temps determinat (anomenat el servei ilku). Durant aquest període, es va compilar les lleis assirianes.
Reis del període assirià mitjà Eriba-Adad I vers 1380-1355 aC Ashuruballit I vers 1355-1317 aC Enlilnirari vers 1317-1307 aC Arikdenili vers 1307-1295 aC Adadnirari I vers 1295-1275 aC Salmanassar I vers 1275-1235 aC Tukultininurta I vers 1235-1196 aC Ashurnadinapli 1196-1193 aC Ashurnirari III 1193-1187 aC Enlilkudurriusur 1187-1182 aC Ninurtaapal-Ekur 1182-1179 aC Ashurdan I 1179-1133 aC Ninurtatukulti-Ashur 1133 aC Mutakkilnusku 1133 aC Ashurreshishi I 1133-1115 aC Teglatfalassar I 1115-1076 aC Asharidapal-Ekur 1076-1074 aC Ashurbelkala 1074-1056 aC Eriba-Adad II 1056-1054 aC Shamshi-Adad IV 1054-1050 aC Assurnasirpal I 1050-1031 aC Salmanassar II 1031-1019 aC Ashurnirari IV 1019-1013 aC Ashurrabi II 1013-972 aC Ashurreshishi II 972-967 aC Teglatfalassar II 967-935 aC Ashurdan II 935-912 aC
Període neoassiri miniatura|Màxima extensió de l'Imperi Neoassiri.