La Guerra finlandesa (suec: Finska kriget, finès: Suomen sota ) es va lliurar entre Suècia i Rússia del febrer de 1808 al setembre de 1809. La raó del conflicte foren principalment les Guerres Napoleòniques, on Suècia es va aliar amb el Regne Unit, mentre que Rússia en aquell moment es va veure obligada a una aliança amb França. El sorgiment de Rússia com a superpotència europea i el relatiu declivi de Suècia fou també un factor important darrere de la guerra. Igualment hi havia la necessitat de Rússia d'assegurar la seva capital, Sant Petersburg.
Després d'un any i mig de lluita, Rússia va guanyar la guerra, un fet que, entre altres coses va portar a la creació del Gran Ducat de Finlàndia sota control rus. Per a Suècia fou el final, el regne fou dividit i el país va perdre un quart de la seva població i un terç de la seva superfície terrestre. La guerra també va conduir a la deposició del rei suec Gustau IV Adolf. El parlament suec va adoptar una nova Constitució per reemplaçar la constitució gustaviana de 1772. La Casa de Bernadotte es va establir com a dinastia regnant de Suècia el 1818.
La derrota de Suècia va portar al país a tractar d'obtenir el control sobre Noruega com un reemplaçament de Finlàndia, fet que es va produir parcialment mitjançant la invasió de Noruega el 1814. La situació estratègica al nord d'Europa va canviar i la política sueconoruega de neutralitat reduí la tensió entre Rússia, Dinamarca i els regnes combinats de Suècia i Noruega. Al cap de 200 anys de la fi de la guerra, el 2009, hi va haver a Suècia una sèrie de commemoracions del bicentenari, batejades com a "Any 1809".
Antecedents 600 anys d'història compartida L'àrea que actualment representa Finlàndia fou, des de temps històrics, part del regne suec. Les fonts escrits més antigues es remunten als anys 1200. Durant l'era de la superpotència, el territori suec s'estenia cap a l'est i cap al que avui és Rússia, incloent la fortalesa de Nienskhants (Nyenskans en noruec, Nyenschanz en alemany) al final del riu Nevà, avui Sant Petersburg.
La posició dominant de Suècia al voltant del mar Bàltic va ser però amenaçada pel sorgiment de Rússia. La conquesta russa d'Íngria i Livònia a la Gran Guerra del Nord (1700-1721) assegurà el control de Rússia d'una gran part de la costa del mar Bàltic. En una subsegüent guerra amb Rússia en els anys 1741-1743 Suècia va perdre l'actual Finlàndia. Suècia, sota Gustau III atacà de nou a Rússia el 1788, però la guerra russa de Gustau III va acabar el 1790 sense canvis en els límits.
La Revolució Francesa (1789-1799), les guerres revolucionàries (1792-1802) i l'inici de les Guerres Napoleòniques (1803-1815) va afectar la majoria dels països d'Europa. Suècia cercava, en primer lloc, assegurar-se una associació de neutralitat amb Dinamarca-Noruega, Rússia i Prússia.Hårdstedt 2006, pàg. 20-21 Quan la neutralitat associada sota pressió britànica s'esfondrà, Suècia va prendre part en la Tercera i Quarta Coalició contra Napoleó en la Guerra francosueca (1805-1810).
Les forces franceses van prevaler sobre prussians i russos a la batalla de Friedland el 14 de juny de 1807 i la quarta coalició va ser derrotada. El tsar de Rússia Alexandre I va signar el Tractat de Tilsit amb l'emperador francès Napoleó, on el tsar en part es comprometia a contribuir al Bloqueig Continental a què s'havia unit Suècia.«Alexander, as the vanquished party, had to content himself with the assignment of forcing Sweden to join the Continental Blockade.» (Alexandre, com a part vençuda, va haver d'acontentar-se amb l'assignació de forçar Suècia a unir-se al bloqueig continental.), Engman 2008
L'ombra de Napoleó sobre Escandinàvia miniatura|esquerra|Alexandre I de Rússia miniatura|esquerra|Gustau IV Adolf de Suècia miniatura|Pintura de la reunió de Tilsit entre el tsar rus Alexandre I i l'emperador francès Napoleó. L'acord entre els dos governants va ser crucial per al destí de Finlàndia Després que l'emperador de Rússia Alexandre I hagués conclós el 1807 Tractat de Tilsit amb Napoleó, Alexandre, en la seva carta del 24 de setembre 1807 al rei suec Gustau IV Adolf va informar el rei que les relacions pacífiques entre Rússia i Suècia depenien d'acord suec a respectar les limitacions del Tractat de Tilsi, fet que a la pràctica significava que Suècia hauria hagut de seguir el Bloqueig Continental. El rei, que veia Napoleó com l'Anticrist i la Gran Bretanya com el seu aliat contra la França de Napoleó era aprensiu sobre les ruïnoses conseqüències del bloqueig per al comerç marítim de Suècia. En el seu lloc va entrar en negociacions amb Gran Bretanya per tal de preparar un atac conjunt contra Dinamarca, les possessions noruegues de la qual cobejava.
Mentrestant, la Royal Navy va atacar Copenhaguen (Dinamarca i Noruega l'anomenaren "robatori a mà armada") i va esclatar la guerra anglorussa. En referència als tractats de 1780 i 1800, l'emperador va exigir que Gustau Adolf tanqués la mar Bàltica a tots els vaixells de guerra estrangers. Encara que va reiterar la seva demanda el 16 de novembre de 1807, van caldre dos mesos abans que el rei respongués que era impossible complir els acords anteriors, sempre que els francesos estiguessin al control dels principals ports del Bàltic. El rei Gustau Adolf va fer això després d'aconseguir una aliança amb Anglaterra el 8 de febrer de 1808. Mentrestant, el 30 desembre de 1807 Rússia va anunciar que si Suècia no donava una resposta clara a Rússia es veuria obligada a actuar.
Les forces russes tenien una bona visió general de la topografia de Finlàndia després d'haver envaït el país dues vegades en els últims cent anys. Els russos també tenien bona perspectiva de la defensa de Suècia a la part finlandesa del país, incloent diversos oficials suec-finlandesos que havien anat a l'exili després d'haver participat en la conspiració d'Anjala; el més destacat d'ells era el general Georg Magnus Sprengtporten.«When the war against Sweden began in 1808, Sprengtporten again became involved in planning as an important man. It was in line with his ingenious and modern military plan that the Russian army attacked across the border.», traducció: «Quan la guerra contra Suècia va començar el 1808, Sprengtporten estigué de nou involucrat en la planificació com un home important. Va ser en línia amb el seu pla militar enginyós i modern que l'exèrcit rus va atacar a través de la frontera.», Finlands nationalbiografi, 1993-2001: Göran Magnus Sprengtporten
La majoria dels oficials suecs es mostraven escèptics sobre la capacitat de Suècia per enfrontar-se al gran i poderós exèrcit rus, i molts suecs ja estaven, abans de la guerra, convençuts que la part finlandesa de l'imperi ni abans ni després s'afegiria als dominis de Rússia.«I 1700-talets svensk-ryska krig hade det varit allom uppenbart att Ryssland vuxit förbi Sverige. Storleken fick betydelse. Offren för detta var finländarna, som fick betala priset för ryssarnas härjningar och ockupationer. Man behövde inte vara siare för att i början av 1800-talet inse att det förr eller senare skulle ske igen. Hur mycket skule tsaren ta nästa gång? Längs vilken å eller älv skulle gränsen dras vid nästa fredsfördrag?», traducció: «En la guerra russosueca de la dècada de 1700, havia quedat totalment clar que Rússia havia crescut més enllà de Suècia. La mida va fer la importància. Les víctimes d'aquesta foren els finlandesos, que van pagar el preu de l'ocupació i devastació dels russos. No calia ser vident al començament de la dècada del 1800 per adonar-se que, tard o d'hora, havia de passar de nou. Quant de temps trigaria el tsar a ataca de nou? Al llarg de quin riu o torrent es traçaria la línia en el pròxim tractat de pau?»Sandström 2008, pàg. 10 El rei suec però, tenia una gran fe en la capacitat de defensa del país i era un ferm opositor del governant francès, Napoleó.
A Sant Petersburg, la tossuderia del rei suec era vista com una bona oportunitat per atacar Finlàndia i així moure la frontera més cap a l'oest la frontera russosueca. Tal canvi de límits asseguraria la capital russa. L'opinió pública russa, emperò era molt negativa a l'hora d'endegar una guerra ofensiva contra Suècia.
Un partit desigual La relació de forces entre ambdós països era molt desigual; mentre que Rússia tenia al voltant de 40 milions d'habitants, Suècia tenia al voltant de 3,2 milions, dels quals aproximadament 863.000 a la part finlandesa del regne."població sueca," població de Suècia i de Finlàndia el 1810, al lloc web tacitus.nu Les forces militars de Rússia eren de 400.000 homes, però només al voltant del 10%, és a dir, al voltant de 40.000 estaven disponibles per a l'atac a Suècia, i la força quan va esclatar la guerra era de 24.000 homes, contra 21.000 suecs, dels quals aproximadament 10.000 es trobaven a les fortaleses de Sveaborg i Svartholm.Ullmann 2008, pàg. 56
Suècia tenia un fort aliat en el Regne Unit, que el 1808 va cobrir al voltant del 40% dels costos de Suècia de la guerra,«De engelska subventionerna täckte slutligen över 40 procent av de totala svenska krigsutgifterna för år 1808, ock den svenske kungens mål var att föra krig med hjälp av subsidier.», traducció «Els subsidis anglesos cobriren finalment més del 40 per cent de la despesa total en la guerra sueca del 1808, i l'objectiu del rei suec era també d'anar a fer la guerra amb l'ajuda de subsidis» Forsgård 2009, pàg. 91 però en la part britànica hi havia exèrcits limitats, que a causa de l'oposició del rei suec no va ser utilitzades, i els britànics tenien un major enfocament en la resistència d'altres aliats seus, Portugal i Espanya, contra França.«På sommaren 1808 insåg däremot de svenska diplomaterna att den nordiska krigsskådeplatsen inte längre var av primärt interesse för England. Utbetalningen av subventionerna ha de varit ojämn från första stund och nu riktades engelsmännens uppmärksamhet mot kriget i Spanien.», traducció «L'estiu de 1808 els diplomàtics suecs es van adonar, d'altra banda, que el teatre nòrdic de la guerra ja no era d'interès primordial per a Anglaterra. El desemborsament dels subsidis havia estat desigual des del principi i ara els anglesos dirigien l'atenció a la guerra d'Espanya.» Forsgård 2009, pàg. 91-92
El pla de batalla suec consistia en un atac durant el període hivernal, que se sustentava, per contra, en una retirada a la part nord-oest de la part finlandesa del regne, mentre que la fortalesa de Suomenlinna i Svartholm patirien setges. Quan arribés la primavera i el gel al mar Bàltic hagués desaparegut, les forces sueques atacarien tant des del nord-oest com des de les fortaleses, recolzats per reforços de la part occidental del regne. La preparació per a la defensa al costat suec era molt pobre, atès que en lloc d'enfortir la defensa de la part finlandesa de l'imperi, els diners es van gastar en mantenir altres coses. Els més sorprenent era que milers de fusells de l'exèrcit i desenes armes havien estat venudes a russos i prussians en els anys anteriors a l'atac del país.«Till det oförklarliga i den svenska politiken åren efter Gustaf III:s krig 1788 hör de militära försummelserna i Finland. Dessa hade fortsatt ända fram till nyåret 1808. Så till exempel hade tusentals armégevær och tiotals kanoner sålts till Preussen och Ryssland.», traducció « Com a coses inexplicables de la política sueca anys després de la guerra de Gustau III en 1788 s'inclouen els fracassos militars a Finlàndia. Aquests havien continuat fins al cap d'Any de 1808. Així, per exemple, havia venut milers de fusells de l'exèrcit i desenes de canons a Prússia i Rússia.»Sandström 2008, pàg. 14
Febrer – maig del 1808 miniatura|Guerra finlandesa, febrer del 1808, en esclatar la guerra