Concepció Vandellós i Servelló (?, 1902 - Barcelona, 1 d'abril de 1990) fou una pedagoga i mestra catalana.

Biografia Formació Va estudiar magisteri a l'Escola d'Estudis Normals de la Mancomunitat de Catalunya,Núñez 1993 p. 277 («… M. Assumpció Esteve-Llach i Concepció Vandellós, antigues alumnes de l'Escola Normal de la Mancomunitat de Catalunya…») amb professors com Pompeu Fabra o Pau Vila.Ballester 2008, p.6

L'any 1924 va fer un curs d'estiu a l'Institut Rousseau, de Ginebra.Soler 2009, p.23

Mútua Escolar Blanquerna Concepció Vandellós va ésser mestra de la Mútua Escolar Blanquerna, continuadora de l'Escola Graduada de la Mancomunitat (abans Escola Montessori), quan aquesta va haver de cessar en les seves activitats a causa la Dictadura de Primo de Rivera.Galí 1978 En el referit grup escolar va exercir el càrrec de directora de l'Acadèmia Elisenda, que era la secció de noies del grup escolar.

La desfeta de la Guerra Civil Amb l'entrada de les tropes franquistes Concepció Vandellós va haver de deixar la seva activitat com a mestra, limitant-se a donar classes particulars i altres activitats puntuals, però restant apartada del sistema educatiu oficial.Ballester 2008, p.7 A casa seva, a principis dels anys 1950, Carles Riba hi feia classes de literatura a un grup reduït d'alumnes, com a font d'ingressos.

Escola Proa L'any 1966 el grup de pares que decidiren, en el marc de l'anomenada Escola activa de pares, fundar l'Escola Proa, com a escola catalana i de pedagogia activa, al barri de la Bordeta, de Barcelona, varen contactar, a través d'Alexandre Galí, amb Concepció Vandellós,Subirà 2008, p.25 la qual va assumir la direcció de facto de l'escola quant als cursos de primària. En la seva etapa a l'Escola Proa feu que aquesta enllacés amb l'experiència pedagògica interrompuda de Blanquerna (adopció de les seves Lliçons d'Aritmètica, que l'escola facilitava multicopiades als alumnes; celebració, a tall d'exemple, de la festa de Sant Nicolau, amb la representació de l'obra de Joan Llongueres, com es feia a Blanquerna, etc.). Concepció Vandellós, a part de dirigir l'escola i d'impartir-hi classes d'aritmètica i de llengua catalana, va fer-hi de mestra de mestres, contribuint a fer renéixer el moviment pedagògic de l'escola nova, activa i catalana interromput el 1939.

Les Lliçons d'aritmètica miniatura|Lliçons d'Aritmètica del 1932 Quan, un cop tancat el parèntesi de la Dictadura de Primo de Rivera, l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana va decidir obrir una nova etapa de publicacions escolars amb una orientació diferent de la que havia caracteritzat la seva trajectòria anterior, va creure convenient traduir i adaptar una obra estrangera d'èxit reconegut abans que encarregar-ne una d'original.Núñez 1993 p. 277 Per als textos d'aritmètica es va escollir la col·lecció graduada anglesa de P.B. Ballard, i se n'encarregà l'adaptació a M. Assumpció Esteve Llach i Concepció Vandellós. L'obra, en quatre volums, sota el títol de Lliçons d'aritmètica. Graus I, II, III, IV, aparegué el 1932Fitxa al Catàleg de la Biblioteca Nacional de Catalunya i donada la seva molt bona acceptació se'n feu una segona edició el 1934 i una tercera el 1938,Fitxa de la 3ª ed. de les Lliçons d'aritmètica a Biblioteca virtual del llibre escolar utilitzat abans de 1950 amb petites millores. Després de la Guerra Civil l'editorial Teide en publicà una traducció en llengua castellana.Lecciones Aritmética. C.Vandellos-M.Esteve-Llach. Editorial Teide. Fitxa al CCUC

Referències

Bibliografia

Categoria:Pedagogs catalans del sud contemporanis Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Mestres d'educació primària catalans del sud contemporanis Categoria:Nascuts el 1902