miniatura|Escut del voivonat de Polatsk, una Pahonia sobre fons blanc

Rússia Blanca, o Rus blanc o Rutènia Blanca, és un arcaisme per a designar la part oriental de l'actual Belarús, incloent les ciutats de Polotsk, Vítsiebsk, i Mahiliou. Situada a la regió històrica de Rutènia o Rus', aquest nom és una traducció literal de Beliye Rosi (en idioma belarús: ), que significa "Rosada blanca'".

El nom de "Rússia Blanca" és un tema sensible a Belarús, i es podria veure com inapropiat. En canvi el terme Rutènia blanca no pateix aquesta ambigüitat.

Rutènia és la versió llatinitzada de la regió Rus'de l'Europa oriental habitada pels eslaus i bressol de la Rus de Kiev, un estat dels segles IX a XII que existia a les actuals Bielrússia, Ucraïna, Rússia i Polònia oriental.

Belarús es tradueix com Rússia Blanca en molts idiomes moderns, particularment els germànics, però en els idiomes eslaus hi ha una diferència entre el país modern de Rússia i el sufix "-rus" (com una part de l'herència de l'associació polonesa-lituana):

(Rus blanca), Беларусь (Belarus), però Расія/Rasija (Rússia); (Rus blanca), però Rosja (Rússia); (Rus blanca), Беларусь o Белоруссия (Belarus) però Россия/Rossiya (Rússia); Bilorus (Rus blanca), però Росія Rosia (Rússia);

En idioma alemany, el nom usual per l'estat de Belarús és Weißrussland (Rússia Blanca). i així el va fer servir Angela Merkel a la Cimera Europea de 2007.

Història En mapes antics apareixen moltes altres variants d'aquest nom, per exemple, Russia Alba, Russija Alba, Wit Rusland, Weiss Reussen, White Russia, Hvite Russland, Hvíta Rússland, Weiss Russland, Ruthenia Alba, Ruthenie Blanche i Weiss Ruthenien (Weißruthenien), assignats a diversos territoris, sovint força allunyats de l'actual Belarús, per exemple s'havia aplicat a Nóvgorod.

<el cronista del Guagnini en el seu llibre Sarmatiae Europeae descriptio, és a dir Rus' la va dividir en tres parts: Rússia Blanca, Rússia Negra i Rússia Roja.

Els orígens del nom no són clarsVasmer's Etymological Dictionary: белору́с

Podria ser que blanca indiqués el nord.

Alguns pobles eslaus es distingeixen pels colors.

El Rerum Moscoviticarum Commentarii escrit per Sigismund von Herberstein explica que els governants moscovites portaven la roba blanca per a diferenciar-se de la roba porpra dels governants romans i la roba roja dels romans d'Orient. El tsar de Rússia s'anomenava "Tsar blanc": Sunt qui principem Moscovuiae Album Regem nuncupant. Ego quidem causam diligenter quaerebam, cur Regis Albi nomine appellaretur(del Rerum Moscoviticarum Commentarii).

Finalment aquest color va ser transferit al nom del contrarevolucionariExèrcit Blanc que lluitava contra l'Exèrcit Roig.

Referències

Bibliografia

Akta Aleksandra, króla polskiego, wielkiego księcia litewskiego i t.d. (1501—1506). Wyd. F. Papee. Kraków, 1927 Alexandrowicz S. Rozwój kartografii Wielkiego Księstwa Litewskiego od XV do połowy XVIII w. Poznań, 1989 Anonymi Dvbnicensis. Liber de rebus Lvdovici R. H.. Analecta Monumentorum Hungariae historicum literarorium maximum inedita. Budapestini, 1986 I.V. Bellum Prutenum. Smereka E. Zbiór pisarzy polsko–lacińskich. Leopoli, 3, 1933 Colker M. L. America rediscovered in thirteenth century?. Speculum. A journal of medieval studies. Cambridge. Vol. 54. No. 4. October 1979 Cosmographey oder beschreibung aller Laender, Herrschaften, fürnemsten Stetten... Beschriben durch Sebastianum Münsterum... Basel, 1550; Ulrichs von Richental Chronik des Constanzer Concils 1414 bis 1418. Herausgegeben von M. R. Buck. Tübingen, 1882 Cromer M. Polonia sive de situ, populis, moribus, magistratibus et republica regni Poloni libri duo. Cracoviae, 1901. (паўтоp выданьня 1578 г.) Der Weiss Kunig. Eine Erzählung von den Thaten Kaiser Maximilian der Ersten. Wien, 1775 Historica Russiae monumenta ex antiquis exterarum gentium arcivis et bibliothecis deprompta ab A. I. Turgenevio. V. I. Petropoli, 1841 (Акты исторические, относящиеся к России, извлечённые из иностранных архивов и библиотек А. И. Тургеневым) Historiae Ruthenicae Scriptores exteri saeculi XVI. V. I—II. Berolini et Petropoli, 1841—42 Kronika Jana z Czarnkowa (Joannis de Czarnkow. Chronicon Polonorum). Оprac. J. Szlachtowski. Monumenta Poloniae Historica Lwów, T. II. 1872 Nordenskiöld, Adolf Erik Facsimile-Atlas to the Early History of Cartography with Reproductions of the Most Important Maps Printed in the XV and XVI Centuries. Stockholm, 1889. Замысловский Е. Е. Геpбеpштейн и его истоpико–геогpафические известия о России. СПб., 1884 Il Mappamondo di Fra Mauro. A cura di Tullio Gasparini Leporace. Presentazione di Roberto Almagia. Venezia, 1956 Ioannes Stobnicensis. Introductio in Ptolomei Cosmographiam. Cracoviae, 1512 Ostrowski W. About the origin of the name «White Russia». London, 1975 Peter Suchenwirt’s Werke aus dem vierzehnten Jahrhundert. Hrsg. von Alois Primisser. Wien, 1827 Prisschuch Th. Des conzilis grundveste. Die historischen Volkslieder der Deutschen vom 13. bis 6. Jahrhundert. Bd. 1. Leipzig, 1865 Prochaska A. Codex epistolaris Vitoldi. Cracoviae, 1882 Rude & barbarous kingdom. Russia in the accounts of sixteenth–century English voyagers. Ed. by Lloyd E. Berry and Robert O. Crummey. Madison—London, 1968 Sarmatiae Europeae descriptio. Ab Alexandro Guagnino Veronensi. Poloniae Historiae Corpus. Ex bibliotheca Ioan. Pistorii Nidani. Per Sebastiani Henric Petri. V. I. Basileae, 1588 Scriptores Rerum Hungaricarum tempore ducum regumque stirpis Arpadianae gestarum. Vol. II. Budapest, 1938 Starowolski Sz. Polska albo opisanie położenia królestwa Polskiego. Kraków, 1976 Stryikowski M. Kronika Polska, Litewska, Żmódzka i wszystkiej Rusi. T. I-II. Warszawa, 1846 Witkowska M. H. S. Vita sanctae Kyngae ducissae Cracoviensis. Roczniki Humanistyczne. T. X, z. 2. Lublin, 1961. Імя тваё «Белая Русь». Мн., 1991 Опись архива Посольского приказа 1626 г. Ч. 1. М., 1977 Порецкий Я. И. Соломон Рысинский * Solomo Pantherus Leucorussus. Мн., 1983 ПСРЛ. Т. 2. СПб., 1843; Т. 25. М.—Л., 1949 Рыбаков Б. А. Русские карты Московии XV — начала XVI в. М., 1974 Савельева Е. А. Hовгоpод и Hовгоpодская земля в западноевpопейской каpтогpафии XV—XVI вв.. Геогpафия России XV—XVIII вв. (по сведениям иностpанцев). Л., 1984 Слово избpанное от святых писаний еже на латыню. Попов А. Н. Историко–литературный обзор дpевнеpусских полемических сочинений пpотив латинян. М., 1875

Categoria:Rússia Categoria:Rus de Kíev