El Barri Llatí (en francès, Quartier latin) és un barri històric de París, situat a la riba esquerra del Sena i estès per sectors dels 5è i 6è districtes. El seu nucli històric està estretament vinculat a la muntanya Sainte-Geneviève i a la Sorbona, en una zona caracteritzada des de l'edat mitjana per la concentració d'institucions d'ensenyament superior.

El nom del barri prové de l'ús del llatí com a llengua d'ensenyament i de comunicació acadèmica durant l'edat mitjana. La formació i expansió de la Universitat de París consolidà el caràcter intel·lectual i estudiantil del sector.

Geografia i delimitació miniatura|300px|esquerra|La Sorbona, al nucli universitari del Barri Llatí

El Barri Llatí no és cap dels 80 barris administratius de París, sinó una denominació històrica aplicada a un sector de la riba esquerra que s'estén pels districtes 5è i 6è. Cada districte parisenc es divideix oficialment en quatre barris administratius, i el Barri Llatí no forma part d'aquesta divisió.

La mateixa administració municipal utilitza la denominació «Quartier latin» per referir-se conjuntament a sectors dels districtes 5è i 6è. Històricament, el sector està especialment associat amb la muntanya Sainte-Geneviève, la Sorbona i les institucions universitàries que s'hi desenvoluparen des de l'edat mitjana.

Història Orígens antics i medievals miniatura|300px|Les Arenes de Lutècia, un dels principals vestigis de la ciutat romana conservats al sector del Barri Llatí

El territori que avui forma part del Barri Llatí ja era ocupat en època gal·loromana. La ciutat romana de Lutècia s'estengué per la riba esquerra del Sena, especialment als vessants de la muntanya Sainte-Geneviève. En aquest sector es trobaven alguns dels principals equipaments de la ciutat, com les Arenes de Lutècia i les Termes de Cluny, i l'actual rue Saint-Jacques segueix en part el traçat del cardo maximus, l'eix nord-sud de la ciutat romana.

Les excavacions arqueològiques efectuades a la rue Cujas han documentat un barri d'habitatges establert durant el regnat d'August, a uns cinquanta metres del fòrum de Lutècia, centre cívic, religiós i comercial de la ciutat romana.

Durant l'edat mitjana, la riba esquerra adquirí progressivament una funció religiosa i intel·lectual que acabaria definint la identitat del Barri Llatí. La muntanya Sainte-Geneviève esdevingué un dels principals centres d'aquest desenvolupament amb la formació de les escoles i institucions vinculades a la Universitat de París.

Formació del barri universitari miniatura|300px|La Sorbona, una de les institucions que consolidaren el caràcter universitari del barri

Durant els segles XII i XIII, l'activitat docent parisenca s'estengué progressivament des de l'entorn de Notre-Dame de París cap a la riba esquerra del Sena, on es consolidà la Universitat de París.

La universitat s'organitzà en quatre facultats: arts, dret, medicina i teologia. Paral·lelament, es multiplicaren els col·legis destinats a allotjar i formar estudiants.

Entre aquests establiments destacà el col·legi fundat per Robert de Sorbon el 1257. Inicialment era un establiment secular dedicat principalment a estudiants de teologia i, a partir del , també impartí cursos públics. Amb el temps, el col·legi de la Sorbona adquirí un gran prestigi i es convertí en una de les institucions més representatives de la Universitat de París.

La concentració d'escoles, col·legis, mestres i estudiants configurà la identitat universitària del sector. El llatí, utilitzat com a llengua acadèmica i també entre professors i estudiants, acabà donant nom al Barri Llatí.

Del Renaixement a la Revolució Francesa Durant el Renaixement, el sector continuà reforçant el seu paper com a centre intel·lectual de París. El 1530, a iniciativa de l'humanista Guillaume Budé, Francesc I nomenà sis lecteurs royaux, tres d'hebreu, dos de grec i un de matemàtiques. Aquesta institució, creada al marge de l'estructura tradicional de la Universitat de París, és l'origen de l'actual Collège de France.

Al segle XVII, el cardenal Richelieu, proviseur de la Sorbona des de 1622, impulsà una gran reconstrucció del conjunt. Segons els plans de Jacques Lemercier, l'antic col·legi i la capella medieval foren substituïts per nous edificis, una biblioteca i una nova capella destinada també a acollir la sepultura del cardenal.

Durant la Revolució Francesa, la continuïtat institucional quedà interrompuda. El 1791 els edificis de la Sorbona foren tancats als estudiants i la Société de Sorbonne fou dissolta, igual que les altres corporacions universitàries.

Segles XIX i XX miniatura|300px|El boulevard Saint-Michel a començaments del segle XX

El 1806, Napoleó Bonaparte reorganitzà l'ensenyament superior francès mitjançant la Universitat imperial i creà cinc facultats a París. Les facultats de ciències, lletres i teologia s'instal·laren a la Sorbona el 1821, juntament amb el rectorat de l'Acadèmia de París.

Durant el Segon Imperi i les dècades següents, les transformacions urbanes de París modificaren profundament el sector. L'obertura del boulevard Saint-Michel, del boulevard Saint-Germain i d'altres vies introduí grans eixos rectilinis en una trama urbana d'origen més antic.

Sota la Tercera República, la Sorbona fou reconstruïda gairebé completament. La primera pedra del nou edifici, projectat per Henri-Paul Nénot, es col·locà el 1885; una primera part fou inaugurada el 1889 i les obres quedaren acabades el 1901. De la Sorbona del segle XVII se'n conservà la capella.

La Universitat de París, desapareguda com a cos institucional durant la Revolució, fou recreada el 1896 mitjançant l'agrupació de les cinc facultats parisenques, amb la Sorbona com a seu.

Durant la primera meitat del segle XX, la Sorbona mantingué un paper destacat en la vida científica i intel·lectual francesa, amb desenvolupaments importants en àmbits com la història, les lletres, les ciències del llenguatge i la física nuclear.

Maig de 1968 miniatura|300px|Reunió al pati de la Sorbona durant el maig francès de 1968, el 21 de maig

El Barri Llatí fou un dels principals escenaris del maig francès de 1968. Després del trasllat de la mobilització estudiantil des de Nanterre cap al centre de París, durant els primers dies de maig es produïren manifestacions i enfrontaments amb les forces de l'ordre als carrers entorn de la Sorbona.

El 3 de maig els manifestants començaren a aixecar barricades a la place Maubert; el 6 de maig els enfrontaments arribaren al boulevard Saint-Germain i, durant la nit del 7 al 8, al boulevard Raspail.

La nit del 10 a l'11 de maig, coneguda com la nit de les barricades, els manifestants aixecaren nombroses barricades especialment al sector delimitat per les rues Gay-Lussac i Mouffetard, que es convertí en un dels principals focus dels enfrontaments.

Vida universitària i cultural miniatura|300px|La biblioteca de Santa Genoveva i l'església de Saint-Étienne-du-Mont

El Barri Llatí manté una forta concentració d'institucions d'ensenyament superior i de recerca. Entre les institucions més representatives hi ha la Sorbona i el Collège de France. Aquest darrer manté al barri els emplaçaments de la place Marcelin-Berthelot i de la rue du Cardinal-Lemoine.

El sector concentra també importants biblioteques i centres documentals vinculats a l'activitat acadèmica. Entre aquests hi ha la biblioteca de Santa Genoveva i les biblioteques especialitzades i els serveis de recerca del Collège de France.

El Barri Llatí conserva també una destacada tradició cinematogràfica. Le Champo, situat a la rue des Écoles, obrí el 1938 i està especialitzat en cinema de repertori, retrospectives i trobades amb cineastes. La Filmothèque du Quartier Latin, activa des de la dècada de 1950, manté una programació orientada al cinema d'art i assaig i al patrimoni cinematogràfic.

Urbanisme miniatura|300px|El boulevard Saint-Michel, un dels principals eixos del Barri Llatí

El teixit urbà del Barri Llatí combina vies d'origen antic i medieval amb grans eixos oberts durant el segle XIX. El boulevard Saint-Michel fou obert el 1855 entre la place Saint-Michel i la rue Cujas i prolongat el 1859 cap al sud.

El boulevard Saint-Germain fou concebut com una gran artèria de la riba esquerra paral·lela al Sena. La seva construcció es desenvolupà per trams durant bona part de la segona meitat del segle XIX.

Aquestes intervencions modificaren la trama urbana del sector i reforçaren grans eixos com el boulevard Saint-Michel i el boulevard Saint-Germain, al costat d'espais monumentals vinculats a les institucions acadèmiques i religioses del barri.

Patrimoni i llocs d'interès miniatura|300px|El Panteó de París, vist des de la rue Soufflot

Un dels principals monuments del Barri Llatí és el Panteó de París, a la muntanya Sainte-Geneviève. Fou construït a la segona meitat del segle XVIII com a església de Sainte-Geneviève segons projecte de Jacques-Germain Soufflot i convertit durant la Revolució Francesa en monument commemoratiu.

La Sorbona constitueix un altre dels conjunts monumentals més representatius del barri. La capella construïda al segle XVII per Jacques Lemercier és l'únic gran vestigi conservat de la Sorbona de Richelieu i fou classificada com a monument històric el 2 d'octubre de 1887.

Al voltant de la muntanya Sainte-Geneviève es concentren també l'església de Saint-Étienne-du-Mont, la biblioteca de Santa Genoveva i el Collège de France, vinculats a la llarga tradició religiosa i acadèmica del sector.

El barri conserva igualment importants vestigis de la Lutècia romana, entre els quals les Arenes de Lutècia i les Termes de Cluny.

Transports El Barri Llatí és servit per diverses línies del metro de París. L'estació de Saint-Michel, situada a la place Saint-Michel, pertany a la línia 4 i està connectada amb l'estació de Saint-Michel - Notre-Dame, servida per les línies B i C del RER.

La línia 10 serveix el sector universitari mitjançant les estacions de Cluny - La Sorbonne i Maubert - Mutualité.

Cluny - La Sorbonne fou reoberta el 15 de desembre de 1988, després de 49 anys tancada, per facilitar la correspondència amb les línies B i C del RER a Saint-Michel - Notre-Dame.

Vegeu també 5è districte de París 6è districte de París Universitat de París Sorbona

Referències

Enllaços externs Història i patrimoni del 5è districte, Mairie du 5e arrondissement de Paris

Categoria:Barris de París Categoria:5è districte de París Categoria:6è districte de París