miniatura|El tritó del Montseny, l'única espècie vertebrada que només habita a Catalunya, actualment està en perill d'extinció. En la llista a continuació hi figura la totalitat de les espècies d'amfibis i rèptils que habiten a Catalunya, així com la seva distribució a la resta del món.
Existeixen unes 6.350 espècies d'amfibis arreu del món, de les quals només 16 habiten a Catalunya, i de totes aquestes només una, el tritó del Montseny, és purament endèmica de Catalunya. Pel que fa a rèptils, n'hi ha més de 8.200 espècies de les quals 35 habiten a Catalunya.
Amfibis Salamàndrids
EspècieNom comúDistribucióDescripcióECImatgeSalamandra salamandraSalamandra comuna130pxTé una longitud mitjana de 18 cm i la pell llisa. És inconfusible pels seus colors vius, fons negre amb taques grogues molt variables, indicador de les secrecions irritants que pot desprendre, cosa que li serveix de defensa davant els depredadors.30px130pxPleurodeles waltlOfegabous130pxÉs el tritó més gran d'Europa. Pot assolir els 30 cm de longitud, dels quals aproximadament la meitat corresponen a la cua. La coloració pot variar del gris fosc a gris clar en la zona dorsal, amb la zona ventral gairebé blanca.30px130pxCalotriton asperTritó pirinenc130pxMesura de 10 a 15 cm de llarg dels quals gairebé la meitat corresponen a la cua, força aprimada. Té el dors color castany fosc i uniforme, de vegades amb alguna taca groga o una ratlla longitudinal groga a l'esquena. A diferència d'altres espècies de tritons, l'adult no té cresta a l'esquena ni la cua.30px130pxCalotriton arnoldiTritó del Montseny130pxÉs considerada l'única espècie de vertebrat endèmica de Catalunya. Es calcula que la població total no supera els 1.500 exemplars adults i l'àrea de distribució és inferior als 10 quilòmetres quadrats.30px130pxTriturus marmoratusTritó verd130pxPot arribar a fer fins a 17 cm de llarg. Té la pell aspra i de color verd i amb jaspiat de color marró o negre. El ventre és gris fosc amb taquetes blanques o fosques i el cap és ample, pla i amb glàndules paròtides.30px130pxLissotriton helveticusTritó palmat130pxÉs un tritó relativament petit, no arriba als 10 cm. El dors és de color és marró i el ventre groc clar. Té una franja fosca lateral que travessa els ulls de banda a banda del cap.30px130px
Discoglòssids
EspècieNom comúDistribucióDescripcióECImatgeAlytes obstetricansTòtil130pxNo sol excedir dels 5 cm. El mascle és l'encarregat de portar els ous fecundats durant tot un mes entre les potes posteriors. És rara la seva activitat durant el dia.30px130pxDiscoglossus pictusGranota pintada130pxMesura entre 3 a 6 cm de llargada. Té la pupil·la arrodonida, el musell força punxegut, la pell amb berrugues petites, el disseny dorsal llis i el ventre generalment blanquinós.30px130px
Pelobàtids
EspècieNom comúDistribucióDescripcióECImatgePelobates cultripesGripau d'esperons130pxTé un aspecte rabassut, morro arrodonit, pell llisa i ulls grossos, amb pupil·la vertical. Prefereix els terrenys sorrencs prop o força lluny de l'aigua, on només acudeix durant l'època de reproducció.30px130px
Pelodítids
EspècieNom comúDistribucióDescripcióECImatgePelodytes punctatusGranoteta de punts130pxGranota molt petita, d'uns 4 cm, amb potes posteriors llargues, cap pla i pupil·les verticals. El dors és de color variable, generalment amb taques verdes irregulars en un color marró clar, gris o fons verd oliva lleuger.30px130px
Bufònids
EspècieNom comúDistribucióDescripcióECImatgeBufo spinosusGripau comú130pxÉs el gripau més gran de Catalunya, mesura uns 15 cm. El seu cos és compacte i té la pell farcida de berrugues d'aspecte espinós. Els ulls tenen l'iris de color coure vermellós i la pupil·la és horitzontal.30px130pxEpidalea calamitaGripau corredor130pxRarament supera els 10 cm. La coloració dorsal és verdosa o grisenca amb taques més fosques, disposades irregularment. S'hi pot observar generalment una ratlla groguenca que va d'un cap a l'altre de l'esquena.30px130px
Hílids
EspècieNom comúDistribucióDescripcióECImatgeHyla meridionalisReineta meridional130pxÉs un dels amfibis més petits d'Europa, no passa dels 5 cm. Té la pell molt llisa i brillant podent presentar tons verds, groguencs i marrons. Té una gran capacitat de camuflatge.30px130px
Rànids
EspècieNom comúDistribucióDescripcióECImatgeRana temporariaGranota roja130pxDe color bru rosat, sol medir uns 12 cm. És força aquàtica en època de reproducció, però fora d'aquest temps se la pot trobar força lluny de l'aigua.30px130pxPelophylax pereziGranota verda130pxPot fer fins a 11 cm de longitud. Té un verd llampant amb alguns punts i ratlles negres. És una espècie estrictament aquàtica.30px130pxPelophylax kl. grafiGranota híbrida de Graf130pxDegut el seu origen híbrid (entre la granota comuna i la verda, no té la categoria nomenclatural d'espècie com a tal. És molt similar a la granota verda, tant en forma com color, tot i que lleugerament major.30px130px
Rèptils Testudínids
EspècieNom comúDistribucióDescripcióECImatgeTestudo hermanniTortuga mediterrània130pxÉs herbívora i diürna. Generalment pot arribar a edats comparables a les dels humans. La destrucció dels seus hàbitats i la seva popularitat com a animals de companyia n'han delmat significativament les poblacions salvatges.30px130px
Geoemídids
EspècieNom comúDistribucióDescripcióECImatgeMauremys leprosaTortuga de rierol130pxTé la closca de color verd terrós o marró i una longitud mitjana de 15 cm. És aplanada, amb la quilla vertebral lleugerament marcada. El plastró és groc, de vegades amb taques negres.30px130px
Emídids
EspècieNom comúDistribucióDescripcióECImatgeEmys orbicularisTortuga d'estany130px Mesura uns 30 centímetres de llargada, arrodonida, fosca, de color gris, verdós o negre, amb taques i línies grogues. Compta amb 5 plaques vertebrals i 4 plaques costals, a vegades dividides o fragmentades.30px130px
Quelònids
EspècieNom comúDistribucióDescripcióECImatgeCaretta carettaTortuga careta130pxTé un pes de 65 a 107 kg i una longitud de 82 a 109 cm. Els colors varien entre el cafè fosc i el groc ataronjat, el dors és de color crema. Té aletes de dues arpes especialitzades per nedar grans distàncies i el cap gran i arrodonit.30px130pxChelonia mydasTortuga verda130pxTé un cos aplanat dorsoventralment, un cap amb coll curt, aletes amb forma de rem adaptades per la natació. La seva closa és coneguda per tenir diversos patrons de colors que canvien al llarg del temps.30px130pxEretmochelys imbricataTortuga carei130pxTé la forma del cos aplanada, una closca que la protegeix i aletes adaptades per nedar per mar obert. És fàcil de distingir-la d'altres tortugues marines gràcies al seu bec punxegut i corbat amb una prominent mandíbula superior.30px130px
Dermoquèlids
EspècieNom comúDistribucióDescripcióECImatgeDermochelys coriaceaTortuga llaüt130pxEl seu tret més remarcable és l'absència visible d'una cuirassa dura, al contrari del que passa en la majoria de les altres tortugues. El dors de l'animal presenta set crestes: la del mig és la cresta vertebral i les altres sis són les crestes laterals. Pot pesar fins a 600 kg i mesurar fins a 2 metres.30px130px
Gecònids
EspècieNom comúDistribucióDescripcióECImatgeHemidactylus turcicusDragó rosat130pxMesura entre 40 i 50 mm del musell a la cloaca. Encara que la coloració és variable, generalment és gris clar, rosat o marronós, amb nombroses taques fosques. Té el dors i la cua coberts per petites escates granulars.30px130pxTarentola mauritanicaDragó comú130pxÉs un dragó gran i robust, pot arribar als 19 cm de longitud (inclosa la cua, que acostuma a suposar aproximadament un 50% de la llargada de l'individu). La coloració és fosca, grisenca, amb 4 o 5 bandes transversals fosques de forma irregular en el dors.30px130px
Escíncids
EspècieNom comúDistribucióDescripcióECImatgeChalcides bedriagaiLludrió ibèrica130pxEl tronc és molt allargat i el cap aixafat. Pot arribar a mesurar com a molt 16 cm. Les potes són tan petites que gairebé no són funcionals. Habita a la sorra preferentment en llocs amb vegetació dispersa d'arboç i matoll sec.30px130pxChalcides striatusLludrió llistat130pxTé un cap petit, triangular, eixamplada i amb musell arrodonit. Cos curt i gruixut de secció arrodonida o quadrangular, recobert d'escates llises i brillants.30px130px
Ànguids
EspècieNom comúDistribucióDescripcióECImatgeAnguis fragilisVidriol130pxEs tracta d'un llangardaix sense potes que sovint es confon amb una serp. Pot assolir fins a 50 cm. La cua és llarga, sovint més llarga que el conjunt del cos i el cap, però com altres llangardaixos té la capacitat d'automutilar-se per evadir-se d'un predador.30px130px
Lacèrtids
EspècieNom comúDistribucióDescripcióECImatgeAcanthodactylus erythrurusSargantana cua-roja130pxMesura un 7-8 cm des del cap a la cloaca, i uns 15 més de cua. El dors és grisós amb ratlles longitudinals blanques més o menys marcades i amb taques fosques. La part inferior de la cua és d'un color rogenc molt característic.30px130pxPsammodromus algirusSargantana cuallarga130pxPot arribar a mesurar fins a 27 cm, sent la cua dues terceres parts del total. Les escates que recobreixen el dors i els flancs són aquillades i alhora imbricades, tret que també s'estén a les ventrals.30px130pxPsammodromus hispanicusSargantana corredora130pxPot arribar a mesurar fins a 15 cm. La seva coloració varia entre el marró i el cendrós amb dues ratlles longitudinals d'un color groguenc a cada costat juntament amb taques marrons i negres.30px130pxTimon lepidusLlangardaix ocel·lat130pxÉs un llangardaix molt gran. Pot arribar a superar els 24 cm entre el cap i la cloaca i els 70 cm de longitud total. El cos és robust amb el cap gros i ample. És de color verd o bru, amb ocels blaus als costats del cos.30px130pxLacerta bilineataLluert130pxÉs un llangardaix àgil i ràpid que pot fer uns 40 cm de llargada màxima. És de color verd brillant amb punts marronosos, tret dels laterals del cap que són de color cian.30px130pxLacerta agilisLlangardaix pirinenc130pxSol fer de 9 a 11 cm del cap a la cloaca, i 15 cm més de cua. La seva morfologia general s'adiu a la d'una sargantana de cap curt i alt, cos rabassut i potes força curtes. Un tret molt característic consisteix en la presència d'una banda vertebral molt patent al dors.30px130pxZootoca viviparaSargantana vivípara130pxLa seva longitud és menor de 12 cm, excloent la cua que pot fer des d'1,5 a dues vegades el seu cos. El color i patró d'aquesta espècie és remarcablement variable. Normalment és marró, però es poden trobar exemplars de color gris, castany oliva o negre.30px130pxIberolacerta bonnaliSargantana pirinenca130pxÉs una sargantana de grandària mitjana que mesura de 50 a 55 mm. El dors és de color grisenc, amb dues línies fosques al llarg del dors.30px130pxIberolacerta aurelioiSargantana pallaresa130pxHabita entre els 2.000 i 3.000 metres a l'eix prinenc que fa frontera amb Andorra i França. Se la pot trobar sobre roques ben abrigades i amb bona insolació.30px130pxIberolacerta aranicaSargantana aranesa130pxSol mesurar entre 5 a 6 cm. És robusta, té extremitats curtes, dits llargs i la cua és dues vegades la mida de la resta del cos. És de color gris i amb dues línies paravertebrals de punts foscos.30px130pxPodarcis muralisSargantana roquera130pxMesura entre 5 i 7 cm sense comptar la cua. Té una gran varietat de coloració que va de marró, gris i verd. En general es pot apreciar una línia de punts negres al dors i una banda fosca a cada costat.30px130pxPodarcis pityusensisSargantana de les Pitiüses130pxEndèmica de les Pitiüses, aquesta espècie de sargantana ha estat introduïda a les costes de Barcelona. De grandària mitjana i aspecte variable, és una espècie robusta, de potes fortes i cap curt.30px130px
Blànids