El Bishnupriya o Bishnupriya Manipuri () és una llengua indoària parlada en alguns estats de l'est de l'Índia, com ara Assam, Tripura i d'altres, això com també a la regió de Sylhet de Bangladesh, Burma i altres països. La llengua bishnapriya manipuri usa l'alfabet bengalí com a sistema d'escriptura.
Història i desenvolupament El bishnupriya manipuri es parla a parts d'Assam i Tripura a l'Índia, a la regió de Sylhet de Bangladesh, Burma i a alguns altres països. És diferent que moltes llengües indoàries com per exemple el bengalí, l'assamès, l'oriya, etc. La llengua es va originar i es va desenvolupar a Manipur i estava confinada originalment als voltants del llac Loktak.«El Mayang, una de les llengües parlades a l'estat polígltoa de Manipur pot ser tanmateix classificat com un dialecte d'aquesta llengua» – Imperial Gazetteer of India, Vol I, 1907 Altres autoritats com ara «Un relat de la vall de Manipur» del Coronel McCullock,«Ells (els mayangs) parlen entre ells la seva pròpia llengua, que és un dialecte de l'hindi», An Account of the Valley of Manipore per McCullock, 1849. Etnologia descriptiva de Bengala per E. T. Dalton«La població actual de Manipur inclou un tribu anomenada Meiun que parala una llengua derivada del sànscrit. Estan ara en una condició servil complint les obligacions de talladors de gespa dels seus conqueridors.» – Descriptive Ethnology of Bengal per T.T. Dalton, 1872, page 48,49. i l'«Enquesta Lingüística de l'Índia» per George Abraham Grierson«Una tribu coneguda com els Mayang parlen una forma mestissa de assamès conegut pel mateix nom... També es coneixem com 'Bishnupuriya Manipuris' o 'Kalisa Manipuris' " – Linguistic Survey of India, 1891. Compilat per Sir George Abraham Grierson, Vol V, pàgina 419. mencionen que la llengua existia a Manipur abans del . El Dr. Grierson anomena la lleunga «Bishnupuriya Manipuri», mentre que altres escritors li diuen simplement «Bishnupriya».
Una vasta majoria de parlants del bishnupriya manipuri van fugir de Maniupu i es van refugiar a Assam, Tripura, Sylhet i Cachar durant els segles i , a causa de conflictes interns entre els prínceps de Manipur i com a conseqüència d'un atac de Burma. Conseqüentment, va ser difícil per al petit nombre de membres dels bishnupriya que van romandre a Manipur mantenir la seva llengua a causa de l'impacte de la llengua manipuri, tot i que en 1891 el Dr. G. A. Grierson va trobar l'existència d'un nombre considerable de parlants en dos o tres pobles a prop de Bishnupur, conegut localment com a Lamangdon.Suplement 'Mayang', Linguistic Survey of India, 1891. Compilat per Sir G. A. Grierson, Vol V, pàgina 419 La llengua va començar lentament a perdre el seu fonament a Manipur enfront d'una vasta majoria de meiteis i està enfrontant lentament el seu declu a Cachar i Bangladesh contra una vasta majoria de parlants del bengalí. El bishnupriya manipuri encara es parla a Jiribam (una subdivisió de Manipur),E-pao.net Cachar (un districte de Assaam) i alguns indrets a Bangladesh i Tripura.
Font i origen La llengua és coneguda pels seus parlants com a Imar Thar (), que significa «llengua de la meva mare». Es diuen a si mateixos i la seva llengua Bishnupriya per distingir-se d'altres grups ètnics de Manipur. El terme Bishnupriya deriva molt probablement de Bishnupur (l'antiga capital de Manipur), junt amb el sufix -iya, que significa «poble de Bishnupur».Dr. K. P. Sinha. The Bishnupriya Manipuris and Their Language, Assam 1977,pàgines 5,6
Els bishnupriyas ortodoxos mantenen que la llengua la llengua va ser portada a Manipur per alguns immigrants de Dvārakā i Hastinapura just després de la guerra de Mahabharata. També es diu que aquests immigrants eren liderats per Babhruvahana, el fill de Chitrangada i Arjuna, el tercer Pandava. Alguns estudiosos i historiadors van donar suport a l'origen mahabharata del bishnupriya manipuri, a partir de l'observació de la morfologia, el vocabulari i la fonologia del bishnupriya manipuri.Singha, Jagat Mohan & Singha, Birendra. The Bishnupriya Manipuris & Their Language. Silchar, 1976 Sostenen que el bishnupriya manipuri està molt influenciat pel sànscrit i el maharashtri, això com el prakrit de Sauraseni. El Dr. K. P. Sinha, que ha fat una recerca considerable sobre el bishnupriya manipuri, està en desacord amb aquesta teoria i té l'opinió que la llengua es va originar a través del pràcrit magadhi. Es basa en l'observació que la llengua ha retingut característiques dominants del magahdi. D'acord amb el Dr. Sinha, els pronoms i els finals declinats i conjugats semblen iguals o relacionats estretament als de les llengües maithili, l'oriya, el bengalí i l'assamès. Aquestes formes de l'oriya, el bengalí i l'assamès es deriven, per la seva part, del apabrahmsa magadhi que ve el prakrita magahdi.Dr. K.P. Sinha, An Etymological Dictionary of Bishnupriya Manipuri,Silchar, 1982
Tot i així, el bishnupriya manipuri no és certament una de les llengües tibetobirmanes, però és més propera al grup indoarià de llengües amb influència remarcable de la llengua meitei, tant gramatical com fonèticament. A un altre estadi del seu desenvolupament la llengua va rebre influències de les llengües sauraseni-maharashtri i magadhi prakrita. La relació amb el sauraseni-maharastri es pot verificar observant algunes característiques dels pronoms. L'element magahdi és també notable, ja que la llengua manté moltes característiques del magadhi. Es pot observar també que el bishnupriya manipuri manté una part important del vell (segle XV al segle XVII) del vocabulari de sons del magadhi, atès que la major part dels parlants de la llengua van deixar Manipur durant la primera part del .Tribals and their Culture in Manipur and Nagaland per G. K. Ghose. Pàgina 167.
Dialectes El bishnupriya té dos dialectes, concretament el rajar gang («poble del rei») i el madai gang («poble de la reina»). Al contrari que els dialectes d'altres tribus, aquests dialectes del bishnupriya no estan confinats a àrees geogràfiques diferents; en comptes d'això coexisteixen un al costat de l'altre en les mateixes localitats. A Manipur, en canvi, aquests dos dialectes estaven confinats a territoris ben definits. Des del punt de vista de la fonètica, el madai gang és més proper a l'assamès o el meitei, mentre que el rajar gang és més proper al bengalí. Pel que fa al vocabulari el madai gang està més influenciat pel meitei, mentre que el rajar gang té més influències del bengalí i l'assamès. Les diferències morfològiques entre els dos dialectes són negligibles.
Vocabulari Com altres llengües índiques, el vocabulari bàsic del bishnypriya manipuri està compost per paraules tadbhava (és a dir paraules heretades al llarg del temps de llengües índiques més antigues, com ara el sànscrit, incloent-hi molts canvis històrics a la gramàtica i la pronunciació), tot i que milers de paraules tatsama (és a dir paraules que va tornar-se a manllevar del sànscrit amb pocs canvis fonètics o gramaticals) augmenten el vocabulari de forma molt important. Addicionalment, moltes altres paraules van manllevar-se de llengües parlades a la regió o bé de forma nativa o bé com una llengua colonial, incloent el meitei, l'anglès i perso-àrab.
Paraules índiques heretades/natives (tadbhava): 10,000 (D'aquestes 2.000 sols es troben al bishnupriya manipuri, i no han estat heretades per altres llengües índiques) Paraules tornades a manllevar del sànscrit (tatsama): 10.000 Paraules tornades a manllevar del sànscrit, parcialment modificades (ardhatatsama): 1.500 Paraules tornades a manllevar del meitei: 3,500 Paraules tornades a manllevar de llengües no índiques (desi): 1.500 Paraules tornades a manllevar del perso-àrab: 2.000 Paraules tornades a manllevar de l'anglès: 700 Paraules híbrides: 1.000 Paraules d'origen obscur: 1.300
Elements del meitei al bishnupriya manipuri El bishnupriya reté els antics divuit sons del meitei. Aquests sons estaven composts per tres vocals, que eren α, i i u, tretze consonants que eren p, t, k, ph, th, kh, cʃ, m, n, ŋ, l, ʃ, h, i dos semivocals, que eren w and y. Posteriorment es van afegir nou sons addicionals al meitei però el bishnupriya no els va incorporar, perquè els bishnupriya van deixar Manipur durant la primera part del . Aquesta és la raó per la qual el bishnupriya reté els sons antics del meitei, mentre que el meitei mateix va experimentar diversos canvis.Dr. K.P. Sinha, The Bishnupriya Manipuri Language, Calcutta, 1981 La influència més distintiva de la llengua maitei sobre el bishnupriya manipuri és la formació de paraules que comencen amb la vocal soung 'aung' com ara , , .
Connexió amb l'assamès i el bengalí Tot i que hi ha moltes diferències entre el bengalí i l'assamès amb el bishnupriya manipuri, el Dr. Suniti Kumar Chatterjee, un reconegut expert en fonètica del bengalí, va listar la llengua bishnupriya manipuri com un dialecte del bengalí, mentre que el Dr. Maheswer Neog i el Dr. Banikanta Kakti van sostindre que és un dialecte de l'assamès. Els seus supòsits van causar més tard una contradicció amb l'origen del bishnupriya manipuri. Es va provar que aquests supòsits són incorrectes per la recerca científica i l'observació de la morfologia, el vocabulari i la fonologia del bishnupriya manipuri.
Escriptura Els bishnupriya ortodoxos sostenen que tenen la seva pròpia escriptura, és a dir, l'escriptura devanagari, que s'havia usat per escriure en la llengua bishnupriya en temps passats.
Tot i així, quan es va introduir l'educació moderna durant el període britànic a través de la llengua bengalí els escriptors del bishnupriya manipuri van començar a usar el Purvanagari, és a dir l'alfabet bengalí/assamès. Aquest alfabet té consonants amb signes de vocals dependents, així com lletres independents de vocals. També es fan servir marques de puntuació i numerals. El bishnupriya manipuri s'escriue d'esquerra a dreta i des de dalt cap a baix, igual que l'anglès. Algunes de les consonants es poden combinar entre elles per construir clústers ortogràfics (que s'anomenen conjunts). Signes de vocal: Altres diacrítics: Vocals independents: Consonants: Nombres:
Escriptura Els bishnupriya ortodocos sostenen que tenen la seva pròpia escriptura, és a dir, l'escriptura devanagari, que s'havia usat per escriure en la llengua bishnupriya en temps passats.
Tot i així, quan es va introduir l'educació moderna durant el període britànic a través de la llengua bengalí els escriptors del bishnupriya manipuri van començar a usar el Purvanagari, és a dir l'alfabet bengalí/assamès. Aquest alfabet té consonants amb signes de vocals dependents, així com lletres independents de vocals. També es fan servir marques de puntuació i numerals. El bishnupriya manipuri s'escriue d'esquerra a dreta i des de dalt cap a baix, igual que l'anglès. Algunes de les consonants es poden combinar entre elles per construir clústers ortogràfiques (que s'anomenen conjunts). Signes de vocal: Altres diacrítics: Vocals independents: Consonants: Nombres:
Parlants Distribució A Manipur la llengua encara es parla a la subdivisió Jiribam. Un nombre gran de persones del poble bisnhupriya manipuri es van establir a Assam en el passat remot, particularment als discrictes de Cachar, Karimganj, Dullabcherra, Patherkandi i Hailakandi. Aquestes persones es compten com un dels grups humans més importants als districtes de Cachar i Karimgani. A Tripura, les localitats amb població bishnupriya manipuri es poden dividir en les subàrees Dharmanagar, Kailasahat, Kamalpur i Tripura de l'Oest. A Meghalaya, Arunachal Pradesh i Mizoram, hi ha una població bishupriya manipuri dispersa.