La temporada 2001-2002 el València CF va guanyar la cinquena lliga de la seua història, després de 31 anys des de l'anterior. La temporada va començar amb incertesa, donat el caòtic final de la temporada anterior. Tanmateix, a la primera jornada de lliga Miguel Ángel Angulo marca el gol de la victòria davant el Reial Madrid dels galàctics, en un partit on David Albelda anul·la completament Zinédine Zidane en la jornada que debutava com a gran fitxatge madridista, provocant la ira del madridisme mediàtic, que acusà al valencià de ser un jugador dur.El último telediario de Albelda (o no) article de Vicent Molins a Plaza Deportiva del 16 de novembre de 2012 Amb 8 empats i 5 victòries, el València va estar tretze jornades invicte, si bé dos derrotes seguides comencen a posar en dubte a l'entrenador, el debutant Rafa Benítez. A més, el València va ser eliminat de la Copa del Rei en el primer partit, en alinear sobre el terreny de joc a quatre jugadors extracomunitaris, fet que provoca el cessament del delegat de l'equip Juan Cruz Sol. El mes de novembre de 2001 el València va patir cinc derrotes consecutives, allunyant-se de zona de classificació europea i practicant un joc poc vistós.Benítez y su noche mágica en Montjuïc article a Tres Cuatro Tres
El 15 de desembre de 2001 el València s'enfrontava al RCD Espanyol en Montjuïc amb Rafa Benítez en la corda fluixa, i amb l'equip que no guanyava fora de casa des de feia 7 mesos. En acabar la primera part l'Espanyol guanyava 2-0, el València no havia creat ocasions de gol, i els consellers de l'equip van cridar al president Jaume OrtíEntrevista a Jaume Ortí a Superdeporte del 27 de maig de 2014 per a demanar el cessament de Benítez en vista del joc i dels resultats. A la segona part, el València va eixir a l'atac i va dominar l'encontre. Al minut 59 Rufete feia el primer gol, i sis minuts més tard el València ja havia remuntat el partit, amb un altre gol de Rufete i un tercer d'Adrian Ilie. Benítez no només no va ser destituït, sinó que a les següents jornades, contra Málaga i Betis, va endur-se la victòria.
La segona volta començava amb un partit contra el Reial Madrid a l'Santiago Bernabeu. Al minut 2 de partit Adrian Ilie marcà un gol legal que va ser anul·lat, mentre els locals reclamaven penal de Mauricio Pellegrino sobre Raúl al minut 9.El Real Madrid derrota al Valencia y pone la directa en pos del título de Liga article a El dia del 14 de gener de 2002 Amb un Gol de Fernando Morientes al minut 70 posà com a líder en solitari al Reial Madrid, mentre l'entorn i la premsa afí a l'equip madridista qualificava de ploramiques a Jaume Ortí per les seues protestes sobre l'arbitratge. La jornada següent, la 21, el València perd contra el Reial Valladolid a Mestalla i el Madrid es posava a sis punts de diferència.El Valencia sí remontó ocho puntos al Madrid Es el único de la historia que ha remontado una diferencia tan abultada - notícia a Superdeporte del 16 d'abril de 2012 Dos jornades després, el 6 de febrer, el València guanya al Deportivo Alavés, posant-se líder per primera vegada en tota la temporada. En aquell tram de la temporada set equips podien guanyar el títol i cada jornada canviava el líder, segons els resultats. A poc a poc, la resta d'equips va afluixant, i després de guanyar 2-0 al Barça, el València inicia una ratxa de victòries que sols el Reial Madrid pot igualar.
Tot i ser eliminat de la Copa de la UEFA a un traumàtic partit contra l'Inter de Milà amb l'exvalencianista Farinós fent de porterFarinós: "Me puse de portero porque nadie quería hacerlo" article a El País del 22 de març de 2002 i celebrant animadament la victòria a Mestalla, L'CA Osasuna de Lotina aplasta al Madrid en la jornada 34, donant-li avantatge suficient a un València que venia d'empatar a Son Moix.
El 28 d'abril de 2002 el València rebia l'Espanyol a Mestalla. Ayala fa mans i l'Espanyol s'avança amb un penal marcat per Tamudo.El Valencia - Espanyol más recordado de la historia Los ches remontaron el partido y se alzaron con media liga - article a DeporteValenciano del 29 de novembre de 2011 Tres minuts després Amedeo Carboni era expulsat després d'una colzada a Quique de Lucas, arribant al descans perdent per un gol. Kily González i Fábio Aurélio van entrar en la segona meitat, i el València, tot i jugar amb deu, tanca a l'Espanyol en el seu camp. Pablo Aimar, Kily González i sobretot, Rubén Baraja capgirarien el partit quan amb dotze minuts de diferència, el centrecampista vallisoletà marcara dos gols amb dos jugades de triangulació, fent el Kily les dos assistències. Per la seua banda, el Real Madrid (que acabaria la lliga tercer, per darrere del Deportivo de la Coruña) va perdre eixa jornada davant la Reial Societat, el que deixava als de Benítez campions si sumaven tres punts, faltant dos partits per disputar.
El València va ser campió matemàtic el 5 de maig de 2002, a la jornada 37, després de guanyar 2-0 al Màlaga CF. Ayala, de cap, marcà el primer gol al minut 34, mentre que el segon va ser de Fábio Aurélio, que marcà de cap després de fer una paret amb Aimar. Aquell gol va tindre cert suspense, ja que l'àrbitre, Pérez Burrull, va anul·lar-lo en un primer moment, per a donar-lo com vàlid després de consultar als assistents.
Equip miniatura|Carlos Marchena va fitxar pel València aquella temporada. Jugadors a final de temporada http://www.footballsquads.co.uk/spain/2000-2001/laliga/valencia.htm
Deixaren l'equip a mitjan temporada
Resultats La Lliga València CF-Reial Madrid 1-0 1-0 Angulo Reial Valladolid-València CF 1-1 1-0 Caminero 1-1 Salva València CF-UD Las Palmas 1-0 1-0 David Albelda Athletic Club-València CF 2-2 0-1 Roberto Ayala 0-2 Pablo Aimar 1-2 Joseba Etxeberría 2-2 Carlos García València CF-Alavés 0-0 Celta de Vigo-València CF 1-1 0-1 Juan Sánchez 1-1 Florian Maurice València CF-Vila-real CF 1-0 1-0 Salva FC Barcelona-València CF 2-2 0-1 Salva 1-1 Javier Saviola 1-2 Carlos Marchena 2-2 Gabri València CF-Reial Saragossa 2-0 1-0 Kily González 2-0 Kily González Sevilla FC-València CF 1-1 0-1 David Albelda 1-1 Moisés València CF-Rayo Vallecano 2-1 1-0 Salva 1-1 Roberto Peragón 2-1 Juan Sánchez CA Osasuna-València CF 0-0 València CF-CD Tenerife 0-0 Reial Societat-València CF 2-0 1-0 Edgaras Jankauskas 2-0 Edgaras Jankauskas València CF-RCD Mallorca 1-1 0-1 Albert Luque 1-1 Mista Deportivo-València CF 1-0 1-0 Diego Tristán RCD Espanyol-València CF 2-3 1-0 Francisco Palencia 2-0 Alex Fernández 2-1 Francisco Rufete 2-2 Francisco Rufete 2-3 Adrian Ilie València CF-Màlaga CF 2-1 0-1 Darío Silva 1-1 Vicente 2-1 Mista Reial Betis-València CF 1-3 0-1 Salva 0-2 Adrian Ilie 1-2 Capi 1-3 Rubén Baraja Reial Madrid-València CF 1-0 1-0 Fernando Morientes València CF-Reial Valladolid 1-2 0-1 Luis García 1-1 Mauricio Pellegrino 1-2 Fernando Sales UD Las Palmas-València CF 0-1 0-1 Mista València CF-Athletic Club 2-1 1-0 Mista 2-0 Francisco Rufete 2-1 Joseba Etxeberría Alavés-València CF 1-2 1-0 Martín Estudillo 1-1 Gonzalo de los Santos 1-2 John Carew València CF-Celta de Vigo 0-0 Vila-real CF-València CF 1-1 1-0 Rodolfo Arruabarrena 1-1 Pablo Aimar València CF-FC Barcelona 2-0 1-0 Francisco Rufete 2-0 Pablo Aimar Reial Saragossa-València CF 0-1 0-1 Francisco Rufete València CF-Sevilla FC 2-0 1-0 Juan Sánchez 2-0 Angulo Rayo Vallecano-València CF 2-1 0-1 Angulo 1-1 Mauricio Pellegrino 2-1 Sergio Corino València CF-CA Osasuna 2-1 1-0 Juan Sánchez 1-1 John Aloisi 2-1 Rubén Baraja CD Tenerife-València CF 0-1 0-1 Pablo Aimar València CF-Reial Societat 4-0 1-0 Rubén Baraja 2-0 Kily González 3-0 Angulo 4-0 Mista RCD Mallorca-València CF 1-1 1-0 Albert Luque 1-1 Rubén Baraja València CF-Deportivo 1-0 1-0 Aldo Duscher València CF-RCD Espanyol 2-1 0-1 Raúl Tamudo 1-1 Rubén Baraja 2-1 Rubén Baraja Màlaga CF-València CF 0-2 0-1 Roberto Ayala 0-2 Fábio Aurélio València CF-Reial Betis 2-0 1-0 Rubén Baraja 2-0 Vicente
Màxims anotadors La Lliga Rubén Baraja 7 Salva 5 Francisco Rufete 5 Angulo 4 Pablo Aimar 4 Mista 4
Referències
Bibliografia
2001-2002