miniatura|Compta endarrere de l'inici del Tour de França de 2016 a la Manche El Tour de França de 2016 va ser l'edició 103 del Tour de França. El 24 de novembre de 2014 els organitzadors anunciaren que la cursa començaria al departament francès de Manche per primera vegada a la història de la competició. La cursa també visitava Andorra.
Amb motiu de la presència del Tour a Andorra, s'organitzà una exposició artística d'il·lustracions de Jean-Jacques Sempé al Comú d'Escaldes-Engordany, i es realitzà una exhibició castellera al pas del Tour amb els Castellers d'Andorra, els Castellers de la Sagrada Família i els Castellers de Sant Feliu, on es van veure nombrosos pilars de quatre i la construcció més important va ser el 3 de 7 alçat pels barcelonins.
El vencedor final fou el britànic Chris Froome, del Team Sky, en el que era la seva tercera victòria en la general, segona de consecutiva. En segona posició quedà el francès Romain Bardet (AG2R La Mondiale) i la tercera posició fou per Nairo Quintana (Movistar Team). El classificació de la muntanya va ser pel polonès Rafał Majka (Team Tinkoff), repetint la victòria del 2013. L'eslovac Peter Sagan (Team Tinkoff) guanyà, per cinquè any consecutiu, la Classificació per punts, i també aconseguí el Premi de la combativitat. La Classificació dels joves fou pel britànic Adam Yates (Orica-BikeExchange), i el fou el vencedor de la Classificació per equips.
Presentació Recorregut La primera setmana La sortida es fa al departament de la Manche, amb el que serà la vint-i-tresena vegada que el Tour visiti aquest departament, però mai ho havia fet per a una sortida. La primera etapa sortirà de Mont-Saint-Michel, on el Tour ja passà el 1990 i 2013, fins a la platja Utah, indret on els aliats desembarcaren el 1944, i que es preveu favorable als esprinadors. La segona etapa té un final accidentat, amb l'arribada a una petita cota de 3a categoria a Cherbourg-en-Cotentin que té rampes de fins al 14%. La tercera i quarta etapes són molt llargues i totalment planes, camí del massís Central, on es correrà la cinquena etapa. Aquesta cinquena etapa serà la primera de muntanya, amb sis ports, tres d'ells en els darrers 30 km. La cursa continuarà cap al sud en la següent etapa, abans d'afrontar les etapes pirinenques a partir de la setena etapa.
La primera de les etapes pirinenques surt de L'Isla de Baish, al Gers, per anar a buscar el coll d'Aspin pel seu vessant més dur, com a única dificultat del dia, abans d'arribar al Llac de Payolle. La segona etapa pirinenca unirà Pau i Banhèras de Luishon, tot passant pels colls del Tourmalet, de l'Hourquette d'Ancizan, de Val Louron-Azet i de Pèira Sorda. La tercera i darrera etapa de la setmana es disputarà entre la Vall d'Aran i Andorra, amb el pas pel port de la Bonaigua, el Cantó, la Comella i Beixalís, abans d'arribar a l'estació d'Ordino-Arcalís. L'endemà hi haurà el primer dels dies de descans.
La segona setmana El dimarts 12 de juliol es reprendrà la cursa amb una etapa entre Escaldes-Engordany i Revèl. Només sortir es passarà pel port d'Envalira, que corona a 2.409 metres i és el punt més alt de la cursa, per la qual cosa rep el souvenir Henri-Desgrange. Amb tot, la resta d'etapa és totalment plana, amb sols una petita cota de tercera a manca de 7 km per l'arribada. Després d'una nova etapa plana, entre Carcassona i Montpeller, el 14 de juliol, Festa Nacional francesa, s'arribarà fins al Ventor. L'endemà tindrà lloc la primera contrarellotge individual d'aquesta edició, entre Lo Borg de Sant Andiòu i Valon. El dissabte 16 hi haurà una nova oportunitat pels esprintadors, abans que el diumenge es disputi una etapa d'alta muntanya pel massís del Jura, amb el pas pel coll de Grand Colombier, al voltant del qual es fa un circuit i es puja pels dos vessants. Abans del segon dia de descans els ciclistes hauran d'afrontar una etapa plana que els durà fins a Berna, Suïssa.
La tercera setmana Equips participants
Al Tour de França, en tant que prova World Tour, hi prenen part els 18 equips ProTour i l'organitzador convida quatre equips continentals per acabar de completar els 22 equips. Aquests quatre equips foren fets públics el 2 de març de 2016: Núm.CodiEquip1-9SKY 11-19MOV 21-29AST 31-39TNK 41-49ALM 51-59TLJ 61-69TFS 71-79IAM 81-89CPT 91-99BMC 101-109DDD Núm.CodiEquip111-119TGA 121-129FDJ 131-139BOA 141-149KAT 151-159LAM Lampre-Merida161-169LTS 171-179DEN 181-189EQS 191-199COF 201-209OGE 211-219FVC
Participants dels Països Catalans Favorits Favorits a la classificació general Els esprintadors Etapes
Classificacions finals Classificació general
Altres classificacions Classificació per punts Ciclista Equip Punts1 Peter Sagan 20px|lídera la classificació per puntsTeam Tinkoff4702 Marcel KittelEtixx-Quick Step2283 Michael MatthewsOrica-BikeExchange1994 André GreipelLotto-Soudal1785 Alexander KristoffTeam Katusha172 Classificació de la muntanya Ciclista Equip Punts1 Rafał Majka 20px|lídera la classificació de la muntanyaTeam Tinkoff2092 Thomas De GendtLotto-Soudal1303 Jarlinson PantanoIAM Cycling1214 Ilnur ZakarinTeam Katusha845 Rui CostaLampre76
Classificació dels joves Ciclista Equip Temps1 Adam Yates 20px|lídera la classificació dels jovesOrica-BikeExchange89h 09' 30"2 Louis MeintjesLampre-Merida+ 2'16"3 Emanuel BuchmannBora-Argon 18+ 42'58"4 Warren BarguilTeam Giant-Alpecin+ 47'32"5 Wilco KeldermanTeam Lotto NL-Jumbo+ 1h 19' 56" Classificació per equips Equip Temps1 Movistar Team 20px|Classificació per equips267h 20' 45"2 Team Sky+ 8' 14"3 BMC Racing Team+ 48' 11"4 AG2R La Mondiale+ 56' 50"5 Astana Pro Team+ 1h 16' 58"
UCI World Tour El Tour de França atorga punts per l'UCI World Tour 2016 sols als ciclistes dels equips de categoria World Tour.
Posició 1r 2n 3r 4t 5è 6è 7è 8è 9è 10è 11è 12è 13è 14è 15è 16è 17è 18è 19è 20èClassificació general200150120110100908070605040302420161210864Per etapa2010642
Evolució de les classificacions Al Tour de França de 2016 hi ha quatre classificacions individuals principals, així com una classificació per equips. La més important és la Classificació general, que es calcula a partir de la suma de temps dels ciclistes en finalitzar les diferents etapes. El ciclista amb un menor temps acumulat és el líder de la cursa, i és identificat amb un mallot groc; el vencedor d'aquesta classificació és considerat el vencedor del Tour. El 2016 s'estableixen unes bonificacions de temps de 10, 6 i 4 segons en l'arribada de les etapes en línia.
La Classificació per punts es premia amb un mallot verd. En aquesta classificació els ciclistes aconsegueixen punts segons la seva classificació en acabar l'etapa, així com en els esprints intermedis. El ciclista que aconsegueix més punts és el líder de la classificació i és identificat amb un mallot verd.
En la classificació de la muntanya s'atorguen punts als ciclistes que passen primer pels diferents ports de muntanya que hi ha durant el recorregut. L'organització categoritza els ports com a ports de categoria especial, primera, segona, tercera i quarta categoria. El ciclista que aconsegueix més punts és identificat amb un mallot blanc a punts vermells.
La Classificació dels joves, identificat amb un mallot blanc, és calculada de la mateixa forma que la classificació general, però en aquesta classificació sols hi poden prendre part els nascuts a partir de 1991.
La Classificació per equips es calcula a partir de la suma de temps dels tres millors ciclistes de cada equip en cada etapa. L'equip que aconsegueix un menor temps és el vencedor. Els ciclistes de l'equip són identificats amb un dorsal i casc de color groc.
A banda, s'entrega el premi a la combativitat. Després de cada etapa el ciclista més combatiu rep un reconeixement per part d'un jurat. L'endemà aquest ciclista durà el dorsal de color vermell penjat al seu mallot. En acabar el Tour de França el ciclista que ha rebut més vots durant totes les etapes és reconegut com el més combatiu.
Etapa VencedorClassificació general 25px|mallot grocClassificació per punts 25px|mallot verdClassificació de la muntanya 25px|mallot a punts vermellsClassificació dels joves 25px|mallot blancClassificació per equips 25px|classificació per equipsPremi de la combativitat 20px|Premi de la combativitat 1 Mark Cavendish Mark Cavendish Mark Cavendish Paul Voss Edward Theuns Anthony Delaplace 2 Peter Sagan Peter Sagan Peter Sagan Jasper Stuyven Julian Alaphilippe Jasper Stuyven 3 Mark Cavendish Mark Cavendish Thomas Voeckler 4 Marcel Kittel Peter Sagan Oliver Naesen 5 Greg Van Avermaet Greg Van Avermaet Thomas De Gendt Thomas De Gendt 6Mark Cavendish Mark CavendishYukiya Arashiro 7 Steve Cummings Adam YatesVincenzo Nibali 8 Chris Froome Chris Froome Rafał Majka Thibaut Pinot 9Tom Dumoulin Thibaut Pinot Tom Dumoulin 10Michael Matthews Peter Sagan Peter Sagan 11Peter SaganArthur Vichot 12Thomas De Gendt Thomas De GendtThomas De Gendt 13 Tom Dumoulinsense premi 14 Mark CavendishJérémy Roy 15 Jarlinson Pantano Rafał Majka Rafał Majka 16Peter Sagan Julian Alaphilippe i Tony Martin 17Ilnur ZakarinJarlinson Pantano 18Chris Froomesense premi 19Romain BardetRui Costa 20 Ion IzagirreJarlinson Pantano 21Andre Greipelsense premi Final Chris Froome Peter Sagan Rafał Majka Adam Yates Peter Sagan
Referències
Enllaços externs
Web oficial