Sobec va ser una deïtat de l'antic Egipte amb una història i una naturalesa complexes.. És el déu egipci de l'aigua dolça (rius, llacs, pantans...) i de la fertilitat. S'associa amb el cocodril del Nil i se'l representa normalment com un cocodril o un humanoide amb cap de cocodril. Els egipcis creien que quants més cocodrils hi hagués al Nil, millors serian les collites després de la crescuda.Sobek també s'associava amb el poder faraònic, la fertilitat i la destresa militar, però també servia com a deïtat protectora amb qualitats apotropaiques, invocada especialment per protegir els altres dels perills presentats pel Nil.
Història Sobec va tenir una presència de llarga data en el panteó de l'antic Egipte, des de l'Antic Regne d'Egipte (c. 2686–2181 aC) fins al període romà (c. 30 aC – 350 dC). És conegut per primera vegada a partir de diversos Textos de les Piràmides diferents de l'Imperi Antic, particularment de l'encanteri PT 317. L'encanteri, que lloa el faraó com l'encarnació vivent del déu cocodril, diu:
L'origen del seu nom, SbkWB IV, 95. en egipci, és debatut entre els estudiosos, però molts creuen que deriva d'un causatiu del verb "a" impregnar". esquerra|miniatura|Aquesta estàtua de Sobek va ser trobada al temple funerari d'Amenemhat III (que estava connectat a la seva piràmide a Hawara al Faiyum), servint com a testimoni de la devoció d'aquest rei a Sobek. Museu Ashmolean, Oxford. miniatura|esquerra|Aquesta estàtua del Període Tardà () mostra Sobek portant el cap de falcó de Re-Harakhti, il·lustrant la fusió de Sobek i Re en Sobek-Re. Museu d'Art Walters, Baltimore. Tot i que Sobek va ser venerat a l'Imperi Antic, realment va guanyar prominència a l'Imperi Mitjà (c. 2055–1650 BCE), sobretot sota el faraó de la dotzena dinastia, Amenemhat III. Amenemhat III havia mostrat un interès particular pel Faiyum d'Egipte, una regió fortament associada amb Sobek. Amenemhat i molts dels seus contemporanis dinàstics es van dedicar a projectes de construcció per promoure Sobek, projectes que sovint s'executaven al Faiyum. En aquest període, també es diu que Sobek va experimentar un canvi important: sovint es va fusionar amb el déu amb cap de falcó de la reialesa divina, Horus. Això va apropar encara més Sobek als reis d'Egipte, donant-li així un lloc de més prominència en el panteó egipci. La fusió va afegir un nivell de complexitat més fi a la naturalesa del déu, ja que va ser adoptat a la tríada divina d'Horus i els seus dos pares: Osiris i Isis.
Sobek va adquirir primer un paper com a deïtat solar a través de la seva connexió amb Horus, però això es va enfortir encara més en períodes posteriors amb l'aparició de Sobek-Ra, una fusió de Sobek i el principal déu solar d'Egipte, Ra. Sobek-Horus va persistir com a figura al Nou Regne (1550–1069 aC), però no va ser fins a les últimes dinasties d'Egipte que Sobek-Ra va guanyar prominència. Aquesta comprensió del déu es va mantenir després de la caiguda de l'última dinastia nativa d'Egipte al Regne Ptolemaic i al Egipte Romà (c. 332 aC–390 dC). El prestigi tant de Sobec com de Sobec-Ra van perdurar durant aquest període i els homenatges a ell van assolir una major prominència, tant a través de l'expansió dels seus llocs de culte dedicats com d'un esforç acadèmic concertat per convertir-lo en subjecte de doctrina religiosa.
Referències
Fonts
O'Connor, David. "From Topography to Cosmos: Ancient Egypt's Multiple Maps". In Ancient Perspectives: Maps and Their Place in Mesopotamia, Egypt, Greece, and Rome, edited by Richard J.A. Talbert, 47–79. Chicago: University of Chicago Press, 2012. Tait, John. "The 'Book of the Fayum': Mystery in a Known Landscape". In Mysterious Lands, edited by David O'Connor and Stephen Quirke, 183–202. Portland: Cavendish Publishing, 2003.
Vegeu també Llista de personatges de la mitologia egípcia
Sobec