La Constitució de Bèlgica es va crear el 1831. Des que Bèlgica és una monarquia parlamentària aplica els principis de responsabilitat ministerial per les polítiques del govern i la separació de poders. La Constitució de 1831 estableix Bèlgica com un govern centralitzat i un estat unitari. Tanmateix les tensions lingüístiques van provocar que des de 1970 successives reformes estatals hagin convertit el país progressivament en un estat federal. El pacte d'Egmont va fracassar en 1978.

La segona reforma de l'Estat de Bèlgica, duta a terme l'any 1980 va complementar les comunitats culturals establertes en la primera reforma de 1970 transferint les competències de la Regió Flamenca a la Comunitat Flamenca de Bèlgica, mentre els francòfons mantindrien la Comunitat Francesa de Bèlgica dividida en dues regions político-administratives: la Regió Valona i la Regió de Brussel·les-Capital, però mentre Flandes i Valònia aconseguien finalment les seves pròpies institucions regionals, el naixement oficial de la Regió de Brussel·les-Capital com a entitat autònoma va quedar bloquejat a causa del profund desacord entre els partits flamencs i francòfons.

La tercera reforma de l'Estat belga, duta a terme entre 1988 i 1989, va ser un dels passos més decisius en el procés de descentralització del país. Aquesta modificació constitucional i institucional va ampliar notablement l'autonomia de les regions i comunitats, aplanant el camí cap al federalisme ple que es consolidaria poc després. Els tres acords i canvis clau d'aquesta tercera modificació van ser la creació de la Regió de Brussel·les-Capital, la transferència de l'Educació a les Comunitats i la Consolidació econòmica i noves competències.

La quarta modificació de la constitució va tenir lloc el 1993 quan se'n va publicar una nova versió al Diari oficial belga. Un dels canvis més destacats era la introducció d'un Tribunal d'arbitratge, les competències del qual van ser expandides per una llei especial el 2003, incloen canvis en diversos articles de la constitució (Títol II sencer i els articles 170, 172, 191). El tribunal va evolucionar cap a un tribunal constitucional i el maig de 2007 es va redissenyar formalment com a tal. Aquest tribunal té la potestat d'examinar si una llei aprovada és conforme al Títol II de la constitució i als articles 170, 172 i 191.

L'abril de 2002 es va assolir un acord per a modificar el sistema electoral i el parlament va aprovar la reforma electoral el desembre de 2002. Les principals novetats, aplicades per primera vegada a les eleccions generals de 2003, van ser les reducció de circunscripcions de vint a onze per fer-les coincidir amb les províncies, la supressió del segon nivell electoral, l'establiment d'un llindar electoral del 5% per circumscripció i la reducció a la meitat del pes del vot de llista. En juliol de 2012 el districte electoral de Brussel·les-Halle-Vilvoorde es va dividir en un districte electoral per al Brabant Flamenc i un per a Brussel·les de 19 municipis.

L'11 d'octubre de 2011 es resoldre la crisi constitucional amb sisena modificació de la constitució amb la presentació d'un acord entre els partits flamencs Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V), Open VLD, sp.a, Groen! i els francòfons Parti Socialiste (PS), Mouvement Réformateur (MR), Centre Demòcrata Humanista (CDH) i Ecolo per a una sisena reforma institucional en la que el districte electoral i judicial de Brussel·les-Halle-Vilvoorde es dividiria, es transferirien competències federals a les comunitats i regions com economia, ocupació i política familiar, i el Senat belga ja no seria elegit directament, sinó que es convertirà en una assemblea de parlaments regionals, amb menys membres.

Referències

Categoria:Política de Bèlgica Belgica