La Torà (de l'hebreu, , transl. Torah) és el text que conté la llei i el patrimoni identitari del poble israelita;"Scroll of the Law" y "Torah", Jewish Encyclopedia, Nova York, 1906. constitueix la base i el fonament del judaisme.És el rotllo fet de pergamins units que conté la llei i memòria col·lectiva dels israelites (בני ישראל);.
El terme prové de l'arrel hebrea י־ר־ה (Y-R-H), que significa "emprendre" i es troba etimològicament lligat a les nocions de llei, ensenyament i instrucció.Ser jueu: Torà , consultat 24 agost 2014.
Per al judaisme, la Torà és la Llei. Segons la tradició comuna al judaisme i al cristianisme, la Torà involucra la totalitat de la revelació i ensenyament divina atorgada al Poble d'Israel. Atesa la importància de Moisès en aquest procés, les dues denominacions de vegades es refereixen a la torà com la Llei de Moisès, la llei mosaica, i fins i tot llei escrita de Moisès: atès que en el judaisme, la Torà comprèn tant la tradició llei escrita com la llei oral.Catholic.net: ecumenismo y diálogo interreligioso, Verdades de la fe católica: la religión en el hombre, Apologética católica: hermenéutica protestante aplicada a la doctrina de la Sola Fides, Ministerio Mesiánico Pacto de Paz , Volvemos sobre la imagen de Pablo en los Hechos de los Apóstoles ; consultats el 24 d'agost de 2014. Això no és arbitrari, ja que el seu sentit estricte, el terme Torà es refereix específicament als cinc primers llibres bíblics, el Pentateuc, el qual es coneix també com els cinc llibres de Moisès.El conjunt dels cinc llibres es coneix com a Pentateuc (del grec antic πεντα, penta, ‘cinc’, y τευχος, teukhós, ‘funda per a llibres’, pel fet de fer referència a les fundes en què es conservaven els rotllos de pergamí). En hebreu se'ls anomena Khamixà Khumxei Torà (חֲמִשָּׁה חֻמְּשֵׁי תּוֹרָה- "Els Cinc Cinquens de la Torà"); més habitualment s'empra la forma abreujada d'aquesta expressió i se'ls diu i coneix llavors com el Khumaix (חֻמָּשׁ- "Cinquè").Ser judío: Torá , consultat el 24 d'agost de 2014.
En el seu sentit més ampli, quan el terme Torà implica tots els llibres de la Bíblia hebrea, els israelites solen denominar-lo "Tanakh" (תַּנַ"ךְ). Es tracta d'un acrònim per designar els 24 llibres de la Bíblia hebrea. l'esmentat acrònim és format per quatre consonants, T-a-N-a-KH, que són al seu torn les inicials dels termes hebreus que designen les tres seccions que formen la Bíblia hebrea: T de Torà (Pentateuc), N de Neviïm (Profetes) i Kh de Khetuvim (Escrits).En hebreu, com és sabut s'escriu i llegeix de dreta a esquerra; la inicial de Khetuvim (תוּבִים) és la lletra caf (כְּ), que al final d'una paraula, adquireix la forma d'una caf final o culminant (ךְ), que es pronuncia de manera suau, com el dígraf "kh", i no com una "K": d'aquí que el terme sigui Tanakh (i no Tanak).
Llibres
Els cinc llibres de la Torà o Pentateuc són els següents:
Gènesi - Berexit (בְּרֵאשִׁית), "En el començament" Èxode - Xemot (שְׁמוֹת), "Noms" Levític - Vayikrà (וַיִּקְרָא), "I va cridar" Nombres - Bemidbar (בְּמִדְבַּר), "En el desert" Deuteronomi - Devarim (דְּבָרִים), "Paraules" / "Coses" / "Lleis".
Tant la Torà com el Tanakh constitueixen allò que els cristians anomenen "Antic Testament".La primera part de les bíblies emprades pels cristians inclou els set textos deuterocanònics, l'origen de la qual es troba no a la Bíblia hebrea sinó en la Septuaginta (Religions, França: Encyclopedia Universalis, 1990, p. 226-228). Finalment, els jueus utilitzen la paraula Torà per referir-se també a la Mixnà, la llei oral, que va ser desenvolupada durant segles i fou compilada en el per Yehudà ha-Nassí.
Tradició jueva i Torà miniatura|Rotlle de la Torà obert per a la seva lectura durant servei litúrgic en una sinagoga. El punter de plata és per seguir el text durant la lectura del text en hebreu, que és de dreta a esquerra. miniatura|Lectura de la Torà en una sinagoga sefardita. Miniatura per la Hagadà de Barcelona, Catalunya, 1350. Manuscrit sefardita miniat per a Pessah.La imatge es troba reproduïda en el catàleg de l'exposició "La vida jueva a Sepharad". Toledo, Sinagoga del Trànsit, La vida jueva a Sepharad, novembre de 1991 - gener de 1992, pàg. 201. Realitzat pel Ministeri de Cultura en col·laboració amb el Centre Nacional d'Exposicions d'Espanya, el catàleg té 335 pàgines i inclou una extensa bibliografia, un vocabulari de termes hebreus i nombroses il·lustracions en color.|323x323px
Segons la tradició hebrea, els cinc llibres del Pentateuc van ser escrits per Moisès, qui va rebre la revelació directament de Déu en el Mont Sinaí, per la qual cosa es defineix com la "instrucció donada per Déu per al seu poble, a través de Moisès". Tot i que els autors rabínics difereixen en els detalls, la doctrina ortodoxa del judaisme sosté que la totalitat de la Torà prové directament de la inspiració divina, i que per tant tots els detalls del text -des del lèxic fins a la puntuació - són significatius. D'acord amb aquesta doctrina, l'escriptura dels rotllos que s'utilitzaran a efectes de culte està subjecta a normes summament estrictes; 1 escriba ritual, familiaritzat amb les prescripcions pertinents, està a càrrec de la tasca.
En diverses parts de la Bíblia es troben cites que indiquen que Moisès va escriure la Torà, per exemple: , , , , A més d'allò que està escrit a la Bíblia, és probable que Moisès hagi rebut el que va escriure en Gènesi i part d'Èxode, mitjançant la tradició oral de 6 baules: 1. Adam: Va viure fins als 233 anys de Matusalem i fins als 51 anys de Lèmec; 2. Matusalem: Va viure fins als 98 anys de Sem; 3. Sem: Va viure fins als 50 anys de Jacob; 4. Jacob: Va viure fins als 60 anys de Leví i fins aproximadament els 18 o 20 anys de Quehat; 5. Leví: Va viure aproximadament fins als 77 anys d'Amram; 6. Amram: Pare de Moisès.
Tota la doctrina religiosa del judaisme es deriva, directament o indirectament, de la Torà. Les fonts clàssiques, però, ofereixen diverses versions sobre el text. La hipòtesi maximalista indica que la totalitat del text de la Torà és una transcripció directa, lletra per lletra, feta per Moisès de la revelació divina rebuda al Sinaí; això inclouria encara els fragments posteriors a que relata la mort de Moisès, que li hauria estat anunciada anticipadament per Déu. Altres fonts consideren que la revelació va tenir lloc gradualment, i que si bé el text és d'origen diví, la redacció és humana. Finalment, altres autors consideren que després de la mort de Moisès, altres profetes divinament inspirats van completar el text.
Textos sagrats del judaisme Si bé la Torà constitueix el nucli de la revelació divina, aquesta conté altres llibres. Els jueus consideren d'origen diví els Neviïm o llibres dels profetes:
Josuè, Jutges, Samuel, Reis (1 Reis, 2 Reis) Isaïes, Jeremies, Ezequiel
Els dotze profetes menors: Osees, Joel, Amós, Obadià, Jonàs, Miquees, Nahum, Habacuc, Sofonies, Ageu, Zacaries i Malaquies
I els Ketuvim o llibres dels escrits: Llibre dels Salms, Job, Proverbis, Rut, Càntic dels Càntics, Eclesiastès, Lamentacions, Ester, Daniel, Esdres i Nehemies i Cròniques (I Cròniques i II Cròniques).
miniatura|Torà diverses vegades centenària exposada a la Sinagoga Shlomo Ben Adret, Associació Call de Barcelona.La Torà en qüestió és testimoni de la història dels jueus a Catalunya. Fotografia presa el 2009. El conjunt d'aquests quatre llibres constitueix el Tanakh, al qual antigament es coneixia com a Mikrà (lectura). Aquests llibres formen les Sagrades Escriptures del judaisme i és per això que en hebreu se'ls anomena Kitvei Ha-Kodeix (Escrits de la Santedat) i també Sifrei Ha-Kodeix (Llibres de la Santedat).
A més dels llibres enumerats, el judaisme ortodox sosté que juntament amb els escrits, el poble d'Israel va rebre també la revelació oral, que ha estat transmesa de generació en generació com a part inalienable de la tradició jueva. És a partir de les indicacions i aclariments de la tradició oral, afirma, que s'han d'interpretar les ambigüitats i dificultats del text bíblic. La llei oral es va codificar i va registrar per primera vegada al , per evitar que es perdés durant la Diàspora; el rabí Judà Hanassí va redactar el primer comentari sobre la interpretació de la llei, compendi al que es coneix com a Mixnà; ho va fer a partir dels ensenyaments dels tanaïm , els estudiosos de la tradició oral.
Al seu torn, el contingut de la Mixnà va ser objecte de debat, discussió i comentari per part dels estudiosos de les comunitats jueves a Israel i Babilònia; el resultat d'aquestes discussions va donar lloc a nous volums de comentaris, anomenats Guemarà. Juntament amb la Mixnà, aquests volums constitueixen el Talmud, la recopilació de la tradició rabínica. Àdhuc els jueus no ortodoxos segueixen, en nombrosos punts importants, les interpretacions del text bíblic abocades en el Talmud; l'única excepció la constitueixen els caraïtes, una secta clàssica que es regeix únicament pel contingut literal de la Torà.
Nivells d'interpretació A nivell religiós, dins del judaisme, la Torà té quatre nivells o maneres de ser interpretada, les quals s'anomenen: Peixat, Rémeth, Deraix y Sod. Amb les inicials d'aquestes quatre paraules es forma la paraula Pardés, literalment, "hort d'arbres fruiters" (el paradís, per als cabalistes)Sidur ha-mercath, p. 27 y 28. Peixat: el nivell d'interpretació que atén al sentit literal del text, tal com les paraules són enteses en la vida diària de la gent. Rémeth: atén al sentit al·legòric del text bíblic, les quals fan al·lusions a coses que les persones poden comprendre. Deraix: és el nivell d'interpretació que atén al sentit interpretatiu de l'escriptura sagrada, de la qual es deriven les reglamentacions i lleis de la tradició jueva. Per aconseguir aquest objectiu, s'utilitzen mètodes com ara les referències, les comparacions entre paraules i versicles bíblics, i fins i tot les analogies. Sod: és el mètode místic d'interpretació, del qual deriva la càbala, i que busca un sentit ocult en el text sagrat, el qual només podria trobar-se amb l'estudi dels textos originals en les seves llengües originals.
Ús ritual de la Torà Les lectures de la Torà són una part important de la majoria de les cerimònies religioses del judaisme. A la sinagoga, els rotllos en els quals estan escrits aquests llibres són custodiats respectuosament a l'interior d'un compartiment especial, orientat cap a Jerusalem, anomenat Aaron Hakodeix (literalment 'Cofre Sagrat', encara que no sigui sagrat en si, sinó pel que conté). En presència d'un rotllo de la Torà, els jueus homes han de portar el cap cobert.
Els rotllos de la Torà són trets per a la seva lectura. La lectura pública de la Torà segueix una entonació i dicció, prescrites ritualment, summament complexes; per això, és normalment un cantor o hazàn professional qui la duu a terme, si bé tots els homes jueus majors d'edat tenen dret a fer-ho. Un cop llegit, el rotllo torna a guardar-se reverentment. La lectura setmanal de la Torà es denomina paraixà haixavua -secció de la setmana- o sidra, i aquesta abasta tot el Pentateuc subdividit en tantes setmanes com té l'any jueu. Tots els integrants del Poble d'Israel estudien en la mateixa setmana la mateixa secció, la qual cosa ha de generar un clima d'unió i afecte entre els que segueixen la religió jueva.
Objecte litúrgic, preservació i embelliment miniatura|100px|Tik. Cultura jueva oriental.Possiblement procedent de Pèrsia o bé Índia. miniatura|100px|Tik. Cultura jueva sefardita.Preservada en l'Old Yishuv Court Museum, Barri Jueu de la Ciutat Vella, Jerusalem. miniatura|100px|Torà amb funda. Cultura jueva asquenazí.Torà de la Sinagoga Beith Shalom, Speyer, Alemanya. La Torà és per al judaisme un objecte sagrat perquè conté la Paraula de Déu.